Branding Escolar en català

Ahir vaig parlar amb una persona que, per accident, ha esborrat per sempre les 17.000 fotografies del mòbil: tots els records de la seva vida conscient. No era un ancià sense destreses digitals, sinó un jove que estudia Comunicació Audiovisual. Tots heu de conèixer casos similars. Les escoles no som alienes a aquest perill: ens podem quedar sense arxiu històric de fotografies.
Un bon dia, amb motiu d´un aniversari assenyalat del centre, voleu trobar bones fotos i potser no sereu capaços de fer-ho. Justament, a l'era digital i de la imatge, quan semblava que tot seria més fàcil, se'ns pot tornar impossible!
----------------------
Post de l'episodi:
https://brandingescolar.com/arxiu-fotografic/
Sobre formats:
https://brandingescolar.com/pixel-jpg/

Per què moltes vegades grans projectes (penso que potser en són la majoria) es queden a mig camí? Em faig aquesta pregunta, perquè ho he vist amb els meus ulls, ho he viscut en grups escolars amb els quals col·laboro: Han planificat un canvi poderós, potser amb unes noves metodologies didàctiques o amb un enfoc innovador en la manera de fer el que sempre ja han fet bé. Han reestructurat l’organització, han redissenyat els sistemes d’avaluació, han fet canvis en la concepció arquitectònica per afavorir l’aprenentatge… En tantes coses, tants esforços i en un moment tan decisiu com l’actual! Però, passat un temps, en queda només un resultat superficial.

Per què ha passat? El roc que podria haver estat molt gran i haver marcat la diferència, acaba sent no res en pocs mesos. Què caldria haver fet diferent? No tinc la bareta màgica, però hi he reflexionat força. Us exposo les que parer meu són les set causes per les quals fracassen més projectes:

Entrem en un trimestre decisiu per al màrqueting de l’escola. Som novament en dates pròximes a la preinscripció. En moltíssims casos, la necessitat d’omplir les aules –dissortament no neixen prou nens– us ha empès a millorar de debò l’escola, a dissenyar un nou projecte, que és realment un gran projecte. Alguns dels vostres plans, com a mínim sobre el paper, són fantàstics. No són vendre fum, sense més. Hi ha una voluntat clara de fer-lo realitat. El problema és que en molts casos es queden a mig camí o no arriben a esdevenir una realitat palpable i perllongada en el temps.

En el llibre L’arte della domanda, Paolo Pugni manté un diàleg amb Alessandra Colonna i Francesca di Falco –expertes en comunicació interpersonal i coaching– sobre l’abast d’aquesta expressió italiana, chi domanda, comanda, o sigui, qui fa les preguntes és qui dirigeix la conversa cap allà on li interessa. D’entrada semblaria una contradicció que preguntant estigui gestionant el diàleg i que si ocupo l’espai i el temps xerrant, en canvi, en perdo el control.

Necessitem connectar amb la gent. Entre nosaltres i amb l’alumnat, amb pares i mares i també amb les famílies que vindran a visitar l’escola. Amb ells, no ens servirà de res tenir preparats grans argumentaris, discursos amb bellíssimes paraules, per més amables que siguin, si no es dona aquesta connexió. Això significa que parlar bé és important, però ho és encara molt més una altra cosa: aprendre a escoltar. Per això ja n’hem parlat altres vegades. Però ara ens centrarem en una acció clau, imprescindible, per generar el tipus de conversa adequat per a l’escolta: les preguntes que fem. I ho farem de la mà de Paolo Pugni, un podcaster italià especialitzat en la venda de valor. Em va entrevistar fa uns quants mesos: podeu trobar l’entrevista tant al podcast com al canal de YouTube. Paolo Pugni ha publicat aquest any un llibre justament sobre les preguntes. L’arte della domanda, l’art de la pregunta.

Audio de l'entrevista realitzada a Lluís Bassat al maig de 2016 sobre les marques escolars

Intervenció de Miquel Rossy en el Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament el dia 22 d'octubre de 2021.

Vaig entrevistar el prestigiós publicista Toni Segarra l’11 de juny de 2018 i vaig publicar el contingut de la conversa pocs dies més tard al meu blog, brandingescolar.com. El que a aquell final del curs 17-18 no preveia ni de lluny és que uns mesos més tard em llançaria a crear aquest canal de podcast. Enregistrava totes les entrevistes directament amb el meu mòbil, sense prentrendre cap altre fruit de l’enregistrament que la posterior transcripció en un article del web.
Durant uns anys l’àudio de l’entrevista –com el d’algunes més– s’ha quedat arxivat al disc dur.
Ara m’he decidit a recuperar-lo. Encara que el so no sigui perfecte la qualitat del contingut supera amb escreix qualsevol dels inconvenients. Us asseguro mitja hora llarga de continguts molt aplicables a la vostra escola.

En el post anterior vam veure una sèrie de recursos per usar davant de persones violentes o excessivament dominants. La veritable assertivitat no es troba tant en les paraules com en els gestos que les acompanyen. Però, per descomptat, els comportaments assertius han de coincidir amb la sinceritat dels nostres propòsits. 
---------
🙏🏼 La qualitat de l'àudio no és perfecta. Quan ja havia acabat tot el treball, em vaig adonar que el micro no estava connectat. 😩

David Barreda es dedica professionalment a facilitar experiències d'aprenentatge per al desenvolupament de persones i equipos. Ha invertit més de 6000 hores des de 1999 a la formació i la dinamització d'equips de treball. Acaba de publicar El formador 5.0. Parem sobre el llibre i sobre la marca personal del professorat.

Els autors de llibres de màrqueting educatiu a debat: Jaime García Crespo, Víctor Núñez, Luiggi Sarias i Miquel Rossy.
Ja es van trobar el 2020, durant el confinament.
https://youtu.be/VFdoxAsDL6w
Ara, començant el curs 2021-2022 valoren les seves prediccions i fan noves apostes per millorar la gestió del màrqueting de les escoles.