Tornem a l'’1 d’octubre de 1974, Antonio Llidó no torna a casa a l'hora acordada amb el seu company. La seua desaparició marca l’inici d'un itinerari tràgic: el pas dels centres de detenció i tortura de la dictadura xilena. Malgrat la pressió, Antonio es manté ferm en els principis i no delata cap company.

Acompanyem la família i amics per esclarir el seu parador, primer, i per fer justícia després: el cas Llidó esdevé un dels fonaments per acabar fent pagar Pinochet i els seus subordinats pels seus crims, i la justícia universal ressona com a precedent per als genocides dels nostres dies.