Greuges

Ens assabentem que Alvise Pérez és un geni del crim que rebia suborns d'un criptobro la mateixa setmana que ens diuen que els "emprenedors" de les criptomonedes són responsables del 50% de les donacions polítiques a les eleccions USA que estan al caure... pràcticament tots, com és imaginable, a la campanya de Trump. Corrupció, ultradreta, cunyadisme, i pel mig, com acostuma a passar, Elon Musk. 

A Estats Units, les dones s'estan radicalitzant cap a l'esquerra, principalment en temàtiques com avortament o canvi climàtic. Alhora a Espanya ens trobem amb el famós dèficit masculí, on les dones amb estudis superiors i valors feministes es queden sense opcions per trobar una parella que estiga a l'alçada de les seues expectatives, siga per manca de formació o per valors antiquats. Si no heu entés massa bé de que va tranquils Juan tampoc i ens deixa una trabucada històrica desordenada però encara ho aconseguim reconduir perquè tinga sentit. 

Arran dels últims mesos de sequera extrema, i la plaga de fong als pins, molts ajuntaments estan decidint declarar l'emergència climàtica per començar a arrencar-los i plantar arbres més resistents a la nostra climatologia. Parlem hui de boscos, de l'herència franquista a través de pins i eucaliptus, i de com açò pot convertir-se en una oportunitat per a l'adaptació al canvi climàtic

La inmigració no és cosa menor, o dit d'una altra forma és cosa major, com diria l'enyorat Mariano Rajoy. O això creuen la legió d'espavilats que amb l'excusa de les eleccions regionals alemanyes han decidit que a Europa no tenim un problema amb la desindustrialització sinó amb la immigració, especialment la que no ve amb la cartera plena per gastar en rajola. Hui parlem dels intel·lectuals que de tanta gana d'obrir debats com tenen fan de tontos útils sense cobrar.

Tornem d'unes vacances que per a nosaltres han sigut menys vacances que mai i vos contem totes les novetats per a esta quarta temporada, que no seran poquetes. I si alguna no vos queda clar no patiu: ja ens sentireu repetir-les un grapat de voltes al llarg de l'any. I si: és una amenaça

Hui portem la segona entrega del programa riu, que per si no es vau adonar la setmana passada no porta massa aigua i està un poc sec però encara dona de si per desbarrar mitja horeta més sobre la demanda creixent de caos, la realitat sociopolítica i el meme en el que s'han convertit els partits polítics. Acabem la temporada socarrats, però amb moltes ganes de tornar, després d'estiu tindreu nous projectes i si tot va bé una nova season del vostre podcast favorit.

Hui aprofitem el documental "La red antisocial: De los memes al caos" disponible a Netflix, per parlar del paper dels fòrums, Telegram i les xarxes en l'acció política, cosa que ens porta a divagar més del compte sobre l'actualitat política en un programa riu del que vos portem la primera entrega de dos parts. 

S'acosta l'estiu i amb ell la massificació, també la cultural: hui un turista podria creuar la Península Ibèrica de macrofestival en macrofestival sense escoltar un concert sencer a gust. Per a esta setmana ens hem llegit  "Macrofestivales, el agujero negro de la música" de Nando Cruz (editat per Península) una radiografia ferotge d'un món de promotors pirates, públic ansiós i administracions en busca de casito.

Esta setmana anem fins a Mèxic per parlar d'una de les poques victòries incontestables de l'esquerra dels últims anys. El Morena de Claudia Sheinbaum guanya amb 30 punts d'avantatge sobre la coalició dels partits tradicionals (PAN, PRI, PRD) amb un estil de lideratge que segur serà diferent de l'hipercarismàtic d'Andrés Manuel López Obrador. Parlem de feminisme, populisme, deslocalitzacions i en general de com de fàcils i difícils són les coses quan tot està per fer (i tot sembla encara possible)

Portem quasi una dècada amb la matraca de la reindustrialització valenciana però l'únic que sentim és com tanquen empreses -Playmobil, Bimbo, Marie Claire, i una Ford que porta temps en coma, retallant producció i a l'espera de notícies. Mentrestant, al voltant del nou buc insígnia, la macrofactoria de Volkswagen, només puja el valor del sòl industrial i dels pisos.

Ha tingut temps el PP de fer-ho tan malament en un any o la suposada reindustrialització era simplement nadar a favor de corrent? Té el nostre País algun futur més enllà de les macroplantes solars i els centres de dades?