Aprofitant que pujàvem a Barcelona, vam pensar que era una bona ocasió per parlar amb Maria Rovira, àlies Oye Sherman. Feia pocs mesos que havia publicat Garlanda, el seu debut literari amb Blackie Books, i ens venia molt de gust asseure’ns amb ella per parlar d’un llibre que també és pòdcast. I en esta conversa no podia faltar Arturo Puente, bon amic de la Maria i també del programa. Amb ells dos parlem d’humor, de memòria, de llenguatge, de dols i de les maneres que tenim d’explicar-nos a nosaltres mateixos quan la vida comença a canviar de ritme.

Si t'agrada este tipus de contingut recorda que tenim un newsletter setmanal en greuges.ghost.io/ 

Acabem la temporada amb una traca final per fer balanç del curs polític: què ha passat, quines sensacions ens deixa i cap a on pot anar el pròxim any electoral. Parlem de l’esgotament del cicle polític, de les responsabilitats pendents al País Valencià després de la DANA i de què caldria fer perquè els qui van gestionar aquella tragèdia assumisquen les conseqüències.

Esta setmana ens hem preguntat si tot açò de la intel·ligència artificial va de futur o va, com tantes altres coses en esta terra, de posar-li un nom en anglés al mateix negoci de sempre. Reurbanitzar, consumir territori, xuplar energia, gastar aigua i vendre-ho com si estiguérem a punt de descobrir Mart des d’un coworking del Cabanyal. Els centres de dades arriben embolicats en paraules boniques, però quan rasques un poc apareix la vella cançó. Els recursos són d’ací, l’aigua és d’ací, la llum és d’ací, la molèstia és d’ací i el botó d’apagar-ho tot el té una empresa nord-americana. El núvol, al final, no estava en l’aire sino que estava plantat damunt d’un barri, connectat a la xarxa elèctrica i demanant més territori per a continuar creixent.

Hui parlem de l’arribada dels centres de dades al cap i casal, de la fascinació institucional per qualsevol cosa que sone a moderna, de les bombolles tecnològiques i d’esta manera tan nostra de confondre innovació amb ciment, congressos, pelotassos i una altra capa de gentrificació sobre els mateixos barris de sempre.

El passat diumenge 1 de març vam estar a Benissa amb els companys de Reiniciem Benissa, amenitzant la calçotada popular. Com a resident del programa, vam comptar amb Belén Ivars, amb qui vam parlar de l’actualitat local. Mentre que com guest star, vam tindre Georgina Mollà, que, aprofitant que estava ajudant en l’organització, ens va explicar d’on ve tot això dels calçots i el contingut que fa en el seu canal d'instagram.

Per últim, vam conversar amb Juan Carlos i Vrajes Fornos, regidors de Reiniciem, sobre els reptes que afronta el grup polític a l’Ajuntament de Benissa, les amenaces al territori com el PATMORE o el PAI de Llíber, i altres qüestions que marquen el present del municipi.

Si vos interessa el contingut polític de proximitat, podeu estar al dia subscrivint-vos a greuges.ghost.io .  I si, a més, voleu també donar suport al projecte, podeu fer-ho a través de donorbox.org/greuges .

Hui parlem de Pel carril del mig, d’Albert Pijuan (Ed. Segona Periferia), una novel·la que parteix d’una pregunta decisiva per al futur nacional: per què hi ha gent que circula pel carril central? i acaba convertint-la en una sàtira brillant del postprocés, del seny català i de tota una fauna institucional feta de pròlegs, expedients, alcaldes, funcionaris, periodistes retirats i intel·lectuals locals amb massa temps i massa autoestima. L'autor transforma una polèmica de trànsit en una autòpsia còmica d’una Catalunya que volia avançar, però s’ha quedat discutint en quin carril cal posar-se, mentre la política es dissol entre subvencionetes, actes comarcals, procediments administratius i una olor general de sala tancada.

Si vos agrden este ressenyes escolteu-ne més a greuges.ghost.io

La visita del Papa a Madrid i Barcelona ha coincidit amb els concerts de Bad Bunny i, com el cadafal del porto-riqueny, també ens ha deixat moments memorables pel que fa al cringe. D'una banda, hem vist una acceptació acrítica per part de les televisions públiques i de tot l'arc parlamentari. De l'altra, un sector esquerranós s'ha passat el dia recordant les incoherències de l'Església, el seu discurs contrari a l'avortament i altres qüestions que, tot i ser importants, han acabat ennuvolant la part fonamental del missatge de Lleó XIV: la migració, la regulació de la IA i la necessitat de construir vincles fora de les xarxes. Honestament, creiem que és ací on més ens podem trobar.

Florentino Pérez és un d’eixos personatges que sempre ens ha cridat l’atenció i que, des del programa, pensem que millor explica la sèrie Succession, juntament amb Donald Trump i altres senyors candidats. Un d’eixos homes que influencien els temps que els ha tocat viure, per a bé i per a mal.

Per això, aprofitant les últimes declaracions del president d’ACS i de Don Real Madrid i Parera, parlem de la seua trajectòria vital, de per què creiem que ja ha entrat en la seua fase terminal com a persona-president i del llegat que deixa. Tanta pau portes com descans deixes...

Ah, no, que no s’ha mort. Però bueno quasi, ja ens enteneu.

Si vos agrada quan parlem de les intriguetes que hi ha darrere de l’esport i no voleu que ens finance cap fons saudí, rus o, encara pitjor, espanyol, recordeu que podeu donar-nos suport fent una aportació a donorbox.org/greuges 

En este episodi parlem del cas Zapatero i de tot el que revela sobre la manera com funcionen les portes giratòries, les consultories, els lobbies i les xarxes d’influència de l’antiga política espanyola. A partir del que s'ha descobert sobre les societats de les filles, els contactes amb la Xina i Veneçuela i el paper internacional de l’expresident, intentem separar el soroll judicial i mediàtic de la qüestió de fons: què fan els antics càrrecs públics amb els contactes, la informació i el poder acumulat quan deixen el govern. Parlem de Zapatero, però també dels alts funcionaris, dels consells d’Estat, de les empreses regulades i d’una cultura política que tracta l’Estat com una xarxa pròpia de favors, comissions i privilegis.

Enmig d’una crisi energètica, tensions geopolítiques, encariment del petroli i incertesa global, les borses continuen marcant rècords impulsades per unes poques empreses tecnològiques i per l’eufòria al voltant de la intel·ligència artificial. La qüestió central és fins quin punt esta aparent fortalesa expressa una economia realment sòlida o una bombolla sostinguda per expectatives exagerades, concentració empresarial i confiança cega en futurs rescats públics.

Parlem de l’economia en forma de K, de la bombolla de la IA, dels centres de dades, i de com Silicon Valley s’ha anat confonent amb l’Estat nord-americà. Mentre ens preguntem què passa quan els mercats fan com si tot anara bé mentre el món material envia senyals cada vegada més difícils d’ignorar.

Analitzem l’estat de la vaga de professorat arreu del País Valencià i les causes de fons que l’han feta esclatar ara: anys de degradació de l’educació pública, ràtios al límit, tancament d’aules, problemes greus d’infraestructures i unes condicions laborals cada vegada més tensionades. Parlem de com aquest malestar connecta amb una sensació social més ampla de col·lapse dels serveis públics, especialment després de la DANA, i de quina alternativa té la Generalitat davant d’un conflicte que ja no pot resoldre només amb propaganda ni amb cartes a les famílies.