Florentino Pérez és un d’eixos personatges que sempre ens ha cridat l’atenció i que, des del programa, pensem que millor explica la sèrie Succession, juntament amb Donald Trump i altres senyors candidats. Un d’eixos homes que influencien els temps que els ha tocat viure, per a bé i per a mal.

Per això, aprofitant les últimes declaracions del president d’ACS i de Don Real Madrid i Parera, parlem de la seua trajectòria vital, de per què creiem que ja ha entrat en la seua fase terminal com a persona-president i del llegat que deixa. Tanta pau portes com descans deixes...

Ah, no, que no s’ha mort. Però bueno quasi, ja ens enteneu.

Si vos agrada quan parlem de les intriguetes que hi ha darrere de l’esport i no voleu que ens finance cap fons saudí, rus o, encara pitjor, espanyol, recordeu que podeu donar-nos suport fent una aportació a donorbox.org/greuges 

En este episodi parlem del cas Zapatero i de tot el que revela sobre la manera com funcionen les portes giratòries, les consultories, els lobbies i les xarxes d’influència de l’antiga política espanyola. A partir del que s'ha descobert sobre les societats de les filles, els contactes amb la Xina i Veneçuela i el paper internacional de l’expresident, intentem separar el soroll judicial i mediàtic de la qüestió de fons: què fan els antics càrrecs públics amb els contactes, la informació i el poder acumulat quan deixen el govern. Parlem de Zapatero, però també dels alts funcionaris, dels consells d’Estat, de les empreses regulades i d’una cultura política que tracta l’Estat com una xarxa pròpia de favors, comissions i privilegis.

Enmig d’una crisi energètica, tensions geopolítiques, encariment del petroli i incertesa global, les borses continuen marcant rècords impulsades per unes poques empreses tecnològiques i per l’eufòria al voltant de la intel·ligència artificial. La qüestió central és fins quin punt esta aparent fortalesa expressa una economia realment sòlida o una bombolla sostinguda per expectatives exagerades, concentració empresarial i confiança cega en futurs rescats públics.

Parlem de l’economia en forma de K, de la bombolla de la IA, dels centres de dades, i de com Silicon Valley s’ha anat confonent amb l’Estat nord-americà. Mentre ens preguntem què passa quan els mercats fan com si tot anara bé mentre el món material envia senyals cada vegada més difícils d’ignorar.

Analitzem l’estat de la vaga de professorat arreu del País Valencià i les causes de fons que l’han feta esclatar ara: anys de degradació de l’educació pública, ràtios al límit, tancament d’aules, problemes greus d’infraestructures i unes condicions laborals cada vegada més tensionades. Parlem de com aquest malestar connecta amb una sensació social més ampla de col·lapse dels serveis públics, especialment després de la DANA, i de quina alternativa té la Generalitat davant d’un conflicte que ja no pot resoldre només amb propaganda ni amb cartes a les famílies.

En este episodi parlem de la nova ofensiva judicial i empresarial contra internet en nom dels drets audiovisuals. La Lliga, Movistar i altres grans actors del futbol i l’entreteniment han aconseguit resolucions judicials que permeten bloquejos massius d’IP, dominis, VPNs i servidors cada vegada que hi ha partits de futbol, Champions, tenis o golf. El resultat és una censura indiscriminada que acaba afectant webs, serveis i canals que no tenen cap relació amb la pirateria.

Amb Pedro Sánchez de visita a la Xina, mirem més enllà de la foto diplomàtica per preguntar-nos si el PSOE té un pla per situar Espanya en la nova indústria elèctrica: bateries, cotxe elèctric, renovables, centres de dades i sectors que necessiten energia barata i estable. Parlem de l’interés xinés per fabricar dins d’Europa, dels avantatges d’Espanya en sol, vent i sòl industrial, del paper de Zapatero amb els seus amics xinesos i de la inexistent estratègia per part de la resta de partits d'oposició i govern. 

Pd: Per problemes tècnics la qualitat de l'audio de Juan serà pitjor estes dos setmanes, disculpeu.

Esta setmana venim amb una recomanació cultural de la mà de Paolo Sorrentino i la seua nova pel·lícula La Grazia, protagonitzada per Toni Servillo en el paper d’un president de la república italiana democristià que s’enfronta a la decisió d’aprovar o no una llei d’eutanàsia a sis mesos d’acabar la seua legislatura. A partir d’ací, parlem d’una pel·lícula que posa el focus en el procés de decidir com el dubte, la consciència i la responsabilitat. Per això que acaba funcionant com una reflexió sobre la política adulta, la relació entre conviccions i realitat, i també el paper del pensament catòlic en la presa de decisions, que demostra conèixer també el director del film. 

Si vols estar al dia de les nostres recomanacions culturals també pots enterar-te a través de la nostra newsletter en greuges.ghost.io.

Ni que volguérem no podríem seguir el ritme d’una guerra que canvia cada dia entre anuncis, filtracions i girs erràtics, però hui baixem una marxa per mirar què hi ha darrere del que ha passat estes últimes setmanes a Orient Mitjà: amenaces de destruir civilitzacions,  negociacions que naixen trencades, líders que juguen a tot o res en un conflicte que si d'alguna cosa te és poca racionalitat.

Parlem de per què Benjamin Netanyahu i Donald Trump operen des de la pròpia supervivència, del bloqueig d’Ormuz, de la guerra de drons i míssils que està canviant les regles del joc, i d’un escenari on sembla que ningú pot guanyar mentre perden la vida milers de civils a peu de carrer. 

Si t'agraden programes que fugen de l'actualitat i facen contracrònica del que està passant este és el teu espai. Subscriu-te a greuges.ghost.io i ajuda'ns a seguir endavant donant a donorbox.org/greuges.

Conversem amb Albert Lloreta, realitzador i productor audiovisual amb una trajectòria vinculada al documental i al videoclip, així com a projectes que han intentat impulsar l’ecosistema digital en català, com La Fera. Amb ell parlem de la seua experiència en el món audiovisual i de com ha evolucionat cap a la reflexió sobre internet i la cultura digital. La conversa gira al voltant de la creació de contingut en català, el paper de les plataformes privades, la idea de sobirania digital, el futur dels creadors i les possibilitats d’imaginar espais digitals més autònoms, amb fòrums, arxius oberts i formats més lliures que els que hem heretat dels mitjans tradicionals.

Si creus que fan falta espais on poder pensar i discutir estes qüestions amb calma, ajuda’ns a fer-ho possible fent-te subscriptor a greuges.ghost.io o col·laborant a donorbox.org/greuges.

En este programa tornem sobre una de les grans qüestions que va quedar oberta després de la pandèmia: el teletreball. A partir de la recomanació recent de l’Agència Internacional de l’Energia per reduir desplaçaments i estalviar combustible, abordem fins a quin punt el replegament del treball a distància respon menys a criteris d’eficiència que a una cultura empresarial basada en la vigilància, la desconfiança i la necessitat de control.

El debat sobre el teletreball també és un debat sobre temps de vida, sobre autonomia i sobre qui decideix com s’organitza el treball. I és, al mateix temps, una finestra per entendre millor el tipus d’empresa, de ciutat i de jerarquia laboral que s’ha consolidat en els últims anys.

Si voleu ajudar-nos a poder fer teletreball podeu donar-nos suport a través de donorbox.org/greuges , o si ho preferiu podeu subscriure-vos gratuïtament a greuges.ghost.io