Greuges

El cas de Mari Carmen ens ha obligat a regravar el programa i a reconéixer que ens havíem equivocat, tot i que no ho hagueu arribat a escoltar: la mobilització ha fet recular els propietaris, que han acabat plorant als mitjans, i ha posat pressió al PSOE. A partir d’ací, parlem dels decrets d’habitatge, dels fons d’inversió i del rendisme de tota la vida, eixe del propietari que et puja el lloguer mentre t’explica les seues penes. També de les possibilitats del moviment per l’habitatge per a convertir el malestar en força política i d’una esquerra que necessita donar solucions a la gent que treballa, cobra i continua sense poder pagar-se una casa.

Alemanya ha celebrat eleccions regionals i l’AfD ha arrasat a l’Est: 43,8% a Saxònia-Anhalt i 38,2% a Mecklenburg-Pomerània Occidental. En l'episodi d'esta setmana parlem de com ha construït una base electoral fidel i de la força d’un greuge que la reunificació no ha resolt: molts alemanys orientals continuen sentint que els de l’Oest els miren per damunt del muscle. També comentem el paper del porta a porta i de l’escolta dels problemes quotidians en una campanya que ha sabut tocar eixa fibra, entre altres qüestions. 

Els resultats de l’informe PISA mostren una davallada general de l’aprenentatge, especialment greu al País Valencià. Parlem de la falta de personal i recursos educatius, de l’impacte de les pantalles, de les desigualtats familiars i de com un model productiu redueix el temps d'acompanyament als xiquets i, també, debilita el valor social dels estudis.

Recordeu que ja podeu sumar-vos a la comunitat de Greuges subscrivint-vos en https://greuges.ghost.io/ i, si voleu, també podeu col·laborar amb el projecte en https://donorbox.org/greuges.

Esta setmana parlem de Ceuta, una ciutat desbordada per una entrada massiva que ha convertit totes les contradiccions de la política migratòria en una crisi humanitària, social i política. Parlem de racisme, extrema dreta, de què sabia el CNI, del paper del Marroc i d’un govern espanyol que va arribar tard, o ni tan sols va arribar per estar de vacances en el cas del Perro.  Hui portem més qüestions que respostes mentre debatem si Ceuta acabarà convertida en la gran sala d’espera de la política migratòria europea.

Aprofitant que pujàvem a Barcelona, vam pensar que era una bona ocasió per parlar amb Maria Rovira, àlies Oye Sherman. Feia pocs mesos que havia publicat Garlanda, el seu debut literari amb Blackie Books, i ens venia molt de gust asseure’ns amb ella per parlar d’un llibre que també és pòdcast. I en esta conversa no podia faltar Arturo Puente, bon amic de la Maria i també del programa. Amb ells dos parlem d’humor, de memòria, de llenguatge, de dols i de les maneres que tenim d’explicar-nos a nosaltres mateixos quan la vida comença a canviar de ritme.

Si t'agrada este tipus de contingut recorda que tenim un newsletter setmanal en greuges.ghost.io/ 

Acabem la temporada amb una traca final per fer balanç del curs polític: què ha passat, quines sensacions ens deixa i cap a on pot anar el pròxim any electoral. Parlem de l’esgotament del cicle polític, de les responsabilitats pendents al País Valencià després de la DANA i de què caldria fer perquè els qui van gestionar aquella tragèdia assumisquen les conseqüències.

Esta setmana ens hem preguntat si tot açò de la intel·ligència artificial va de futur o va, com tantes altres coses en esta terra, de posar-li un nom en anglés al mateix negoci de sempre. Reurbanitzar, consumir territori, xuplar energia, gastar aigua i vendre-ho com si estiguérem a punt de descobrir Mart des d’un coworking del Cabanyal. Els centres de dades arriben embolicats en paraules boniques, però quan rasques un poc apareix la vella cançó. Els recursos són d’ací, l’aigua és d’ací, la llum és d’ací, la molèstia és d’ací i el botó d’apagar-ho tot el té una empresa nord-americana. El núvol, al final, no estava en l’aire sino que estava plantat damunt d’un barri, connectat a la xarxa elèctrica i demanant més territori per a continuar creixent.

Hui parlem de l’arribada dels centres de dades al cap i casal, de la fascinació institucional per qualsevol cosa que sone a moderna, de les bombolles tecnològiques i d’esta manera tan nostra de confondre innovació amb ciment, congressos, pelotassos i una altra capa de gentrificació sobre els mateixos barris de sempre.

El passat diumenge 1 de març vam estar a Benissa amb els companys de Reiniciem Benissa, amenitzant la calçotada popular. Com a resident del programa, vam comptar amb Belén Ivars, amb qui vam parlar de l’actualitat local. Mentre que com guest star, vam tindre Georgina Mollà, que, aprofitant que estava ajudant en l’organització, ens va explicar d’on ve tot això dels calçots i el contingut que fa en el seu canal d'instagram.

Per últim, vam conversar amb Juan Carlos i Vrajes Fornos, regidors de Reiniciem, sobre els reptes que afronta el grup polític a l’Ajuntament de Benissa, les amenaces al territori com el PATMORE o el PAI de Llíber, i altres qüestions que marquen el present del municipi.

Si vos interessa el contingut polític de proximitat, podeu estar al dia subscrivint-vos a greuges.ghost.io .  I si, a més, voleu també donar suport al projecte, podeu fer-ho a través de donorbox.org/greuges .

Hui parlem de Pel carril del mig, d’Albert Pijuan (Ed. Segona Periferia), una novel·la que parteix d’una pregunta decisiva per al futur nacional: per què hi ha gent que circula pel carril central? i acaba convertint-la en una sàtira brillant del postprocés, del seny català i de tota una fauna institucional feta de pròlegs, expedients, alcaldes, funcionaris, periodistes retirats i intel·lectuals locals amb massa temps i massa autoestima. L'autor transforma una polèmica de trànsit en una autòpsia còmica d’una Catalunya que volia avançar, però s’ha quedat discutint en quin carril cal posar-se, mentre la política es dissol entre subvencionetes, actes comarcals, procediments administratius i una olor general de sala tancada.

Si vos agrden este ressenyes escolteu-ne més a greuges.ghost.io

La visita del Papa a Madrid i Barcelona ha coincidit amb els concerts de Bad Bunny i, com el cadafal del porto-riqueny, també ens ha deixat moments memorables pel que fa al cringe. D'una banda, hem vist una acceptació acrítica per part de les televisions públiques i de tot l'arc parlamentari. De l'altra, un sector esquerranós s'ha passat el dia recordant les incoherències de l'Església, el seu discurs contrari a l'avortament i altres qüestions que, tot i ser importants, han acabat ennuvolant la part fonamental del missatge de Lleó XIV: la migració, la regulació de la IA i la necessitat de construir vincles fora de les xarxes. Honestament, creiem que és ací on més ens podem trobar.