Aprofitem les eleccions alemanyes per parlar del resorgiment de Die Linke, que pot superar la barrera del 5%, front a la debacle de la rojipardos de BSW i en un context on la CDU tornarà a guanyar en un context de debat constant sobre la migració i l'augment d'Alternativa per Alemanya. També ens dona temps a comentar de passada el llibre "Kaput: La fi del miracle alemany" de  Wolfgang Münchau, i entrar en els mals estructurals de la seua economía, la burocràcia i l'equilibri fiscal dogmàtic que els domina. 

Ni que volguérem no podriem seguir el ritme d'anuncis i astracanades de Trump i companyia, però hui ens centrem en un dels temes més atemporals que el definixen i marquen la nostra època: el de complir amb (part d'un) programa que ningú pot dir que li agafe per sorpresa, per destructiu i antieconòmic que ens semble. Hui parlem de promeses complides, del caos i la gent que necessita creure que les coses poden canviar

La setmana passada es va presentar la Intel·ligència Artificial xinesa "Deepseek" provocant un gran terratrèmol en la carrera tecnològica. A l'endemà mateix, l'empresa nord-americana de components electrònics NVIDIA va perdre més de mig bilió a dòlars a borsa en un sol dia. Hui esbossem el poc que sabem sobre models d'innovació i perquè s'ha quedat enrere Silicon Valley.

El PSOE ha entés que la TV pública ha de competir amb les cadenes privades i que cal anar sense mirar pel quan governes. Al mateix temps PP i VOX han renovat el Consell d'Administració d'APunt posant a gent afí i inclús militants en els llocs per fer una televisió valenciana encara més servicial. Tot i tenir dubtes de quin model és el millor parlem sobre per a què serveix una TV pública, les comparacions amb el que feia el Botànic i quin espai queda per l'esquerra més enllà del PSOE. 

Esta setmana l'equip de guàrdia parlem del llibre "Nuda Propiedad" (La Vorágine) de Naiara Puertas, amiga, coneguda tuitera i bluitera com a Domingos @enchandal . Amb ella entrem en la política actual i la diferència entre el dir i el fer, les paraules buides contra l'acció real.

La setmana que ve Donald Trump pren possessió del càrrec i s'enceta una nova era en què els oligarques tecnològics nord-americans, la dreta radical i la Casa Blanca seran la mateixa cosa. Hui parlem de Musk, Zuckerberg i companyia, el poder corporatiu sense límits

Encetem l'any abordant tot el que no hem parlat per estar implicats al màxim amb el documental sobre Antoni Llidó. Al final resulta que tampoc ens hem perdut tantes coses: segueixen havent carrers i cotxeres per netejar, víctimes per trobar, les ajudes no arriben i Mazón segueix desaparegut però cobrant cada mes. Aterrem a una actualitat que no sembla canviar sola si no hi fem res.

Han passat 50 anys de la seua desaparició, i Antoni Llidó és ja molt més que el nom d'una persona. Tornem a Quatretondeta i Balones i de nou a Xile per preguntar a alumnes, amics i companys quin llegat va deixar el nostre protagonista en la seua vida. Indaguem com ha influït en la forma en què es comprometen amb el món que els envolta i com els ajuda a enfrontar-se al present.

I posem punt i final a esta història preguntant-nos què queda del compromís d'Antonio i els seus companys al Xile de hui, i com això ressona a casa nostra.

El podcast-documental "Canviar la vida: 50 anys sense Antoni Llidó" és una producció de l’equip de Greuges Pendents, finançada pel Molt Il·lustre Ajuntament de Xàbia i el Ministeri de Cultura a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya.

Tornem a l'’1 d’octubre de 1974, Antonio Llidó no torna a casa a l'hora acordada amb el seu company. La seua desaparició marca l’inici d'un itinerari tràgic: el pas dels centres de detenció i tortura de la dictadura xilena. Malgrat la pressió, Antonio es manté ferm en els principis i no delata cap company.

Acompanyem la família i amics per esclarir el seu parador, primer, i per fer justícia després: el cas Llidó esdevé un dels fonaments per acabar fent pagar Pinochet i els seus subordinats pels seus crims, i la justícia universal ressona com a precedent per als genocides dels nostres dies.

Antonio Llidó arriba a Xile el 1969 com a part d’un projecte de cooperació entre les diòcesis de València i Valparaíso. A Quillota, una ciutat marcada per les tensions socials i polítiques d’un país en transformació, Antonio es bolca en l’educació, la militància i el suport a les comunitats més vulnerables.

Este episodi explora el compromís social i polític d’Antonio, des de la seua tasca pastoral fins al seu paper actiu en la defensa dels drets dels treballadors. Un capítol que mostra com els valors de justícia i solidaritat el portaren a situar-se a primera línia d’una revolució en marxa.

El podcast-documental "Canviar la vida: 50 anys sense Antoni Llidó" és una creació de l’equip de Greuges Pendents, finançat pel Molt Il·lustre Ajuntament de Xàbia i el Ministeri de Cultura a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya.