El passat juliol, l’agrupació comarcal Ens Uneix, vinculada a l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, juntament amb l’agrupació de candidatures municipalistes del País Valencià, van presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per modificar la llei electoral valenciana i rebaixar la barrera electoral autonòmica del 5%. Esta és una reivindicació històrica de diversos partits minoritaris que, durant anys, ha topat amb la negativa d’una majoria parlamentària dominada pel PP i el PSOE, que no han volgut abordar aquesta reforma. Com a conseqüència, en diverses eleccions han quedat sense representació candidatures autonòmiques amb més de 80.000 vots.

Hui ens posem la jaqueta de politòlegs per explicar per què creiem que aquesta demanda és justa i per què és important que tire endavant.

Si voleu donar-li suport, vos deixem l’enllaç ací

També podeu sumar-vos a l’espai que estem construint conjuntament a greuges.ghost.io  i donar-nos suport amb una aportació a donorbox.org/greuges  .

El passat 23 de gener, València va rebre la visita de Magí Garcia, còmic i membre destacat de La Sotana, que aterrava al cap i casal per presentar el seu nou espectacle de comèdia: Quanta Dignitat.

Aprofitant l’ocasió, el vam asseure en la taula del Recapte per a una de les nostres converses pausades, d’aquelles on anem més enllà de l’escenari per descobrir la persona darrere del personatge, i explorar els límits (i els reptes) de l’humor en temps convulsos.

Este capítol ha estat possible gràcies al suport de totes les persones que ens recolzen a donorbox.org/greuges i a la nostra comunitat de subscriptors que en segueix a través de greuges.ghost.io .

Agraïment especial al DiarioCV per cedir-nos l’espai on hem enregistrat esta entrevista.

Seguim la programació habitual amb la segona part del programa sobre actualitat política. En esta ocasió entrem a debatre sobre les possibilitats de l'esquerra al País Valencià enfront d'una pujada important de VOX, i també de la situació a nivell estatal després de les diferents propostes (tant de Rufián com de Sumar i socis).

Des d’ací, l’equip de guàrdia de Greuges vos oferim una anàlisi de l’atac a l’Iran i de les possibles conseqüències que pot tindre sobre l’estat persa. Els bombardejos impulsats pels Estats Units i Israel obrin una nova fase d’escalada regional, amb efectes immediats sobre la seguretat, l'estabilitat i els mercats .  Parlem dels escenaris més plausibles després de la mort d'Ali Khamenei i de les motivacions de Trump i Netanyahoo per seguir tirant llenya al foc.

Este capítol és possible gràcies al suport que ens doneu a través de https://donorbox.org/greuges i a la comunitat que formeu en https://greuges.ghost.io/ .

Tornem amb l’actualitat més immediata amb un programa riu dividit en dos parts. En la primera parlarem de la crisi majúscula que li ha esclatat al PP arran de l’escàndol dels habitatges protegits (VPO i VPP), tant a Alacant com a València.

Esta trama de corrupció s’ha destapat en un moment especialment delicat, quan l’habitatge és la principal preocupació dels valencians —i també dels espanyols—, i arriba just quan el Partit Popular travessa una etapa de màxima feblesa: la ressaca de la DANA, l’embranzida de VOX i un candidat, Juanfran, que encara és un gran desconegut per a bona part de la ciutadania. 

Si vols estar al dia de totes les nostres cabòries subscriu-te a greuges.ghost.io i  ajuda'ns a continuar fent-ho possible en donorbox.org/greuges .

En aquest programa abordem el cas Epstein com una radiografia incòmoda del funcionament de les elits occidentals: més enllà de l’escàndol de l’illa i les connexions amb figures clau de la política, l’economia i la cultura, analitzem com un personatge arribista va esdevenir node d’un club exclusiu on la necessitat de pertinença, la impunitat i l’addicció al poder operen com a lògica compartida.

Si voleu que arribem fem esdeveniments menys turbios que esta gent sabeu que podeu ajudar-nos donant a donorbox.org/greuges o subscrivint-vos gratuïtament a greuges.ghost.io

Obrim el debat sobre la proposta de prohibir l’accés a internet als menors de 16 anys i el suposat “control” dels continguts digitals, mentre ens preguntem si realment és una resposta al malestar juvenil o només una manera de tranquil·litzar famílies i escoles. Perquè tot indica que, en nom de la protecció, acabarem regalant dades massives a les multinacionals tecnològiques, mentre es continua evitant qualsevol regulació estructural de les plataformes addictives, dins un entorn digital que ja és estructural i segurament irreversible.

El passat dissabte 1 de novembre vam anar al Palau de la Música amb motiu de la 40ª edició de la Mostra de Cinema del Mediterrani de València per parlar amb el productor valencià Fernando Bovaira (responsable de pel·lícules com Los Otros o sèries com Crematorio) que enguany ha rebut la Palmera d'Honor d'aquest festival. Amb ell parlem de la seua trajectòría vital, de la indústria del cinema actual i de l'encaix d'aquest en un moment de predomini de les plataformes d'streaming, entre altres coses.

Després de 25 anys de negociacions irregulars, la UE i Mercosur han signat un acord que ara espera la ratificació dels parlaments estatals i europeu que, tot apunta, encara es farà llarg. Mentrestant, el tractat avança amb l’entusiasme d’una aliança d’elits tecnocràtiques i apòstols locals de la geopolítica, amb una resistència creixent, especialment des del món agrari, que veu en aquest acord una nova amenaça per a la sobirania alimentària i la justícia econòmica.

Amb este panorama, ens preguntem si ha canviat res de fons i ens toca, ara, caminar al costat de les mateixes elits que han portat Europa cap a la precarietat amb salaris de misèria i polítiques d’austeritat. Hui parlem de seguretat alimentària, geopolítica i agricultura.

Açò és possible gràcies al suport de la comunitat que ens acompanya cada setmana. Si vols formar-ne part, pots contribuir a donorbox.org/greuges o subscriure’t gratuïtament a greuges.ghost.io.

Que Rodalies funcione malament no és cap novetat, però els últims accidents tràgics i la (falta de) resposta de les institucions han fet rebentar de nou el problema. No perquè haja empitjorat de sobte, sinó perquè ha tornat a quedar exposat en un moment de descrèdit generalitzat de la política, quan costa cada vegada més creure que algú estiga realment al càrrec de res. Hui parlem de trens, diners i passatgers que mai no arriben.