Este programa naix arran de l’article «La cultura de quedar para ponerse al día con amigos» i del podcast posterior del Diario.es , però també d’una incomoditat compartida. En un context on el treball, la marca personal i les activitats “útils” ho ocupen tot, les amistats queden reduïdes a espais residuals, informatius, sense conflicte ni implicació.
Parlem d’amistats sense projectes compartits, sense continuïtat, sense espais propis fora del consum. Amistats que no molesten, que no qüestionen, que no demanen res. Parlem de pràctica, de fer coses juntes, d’aguantar-nos, de compartir temps a fons perdut i de recuperar la idea que els vincles, com tot el que importa, no creixen sols. I que potser, si volem estar menys a soles, cal deixar de viure l’amistat com una activitat secundària.