Les protestes dins La Vuelta a Espanya han provocat que tothom haja de posicionar-se sobre el genocidi palestí. Com a conseqüència, el govern de Sánchez ha hagut d'eixir a proposar una bateria de mesures i demanar l'embargament d'armes a Israel, cosa que ha fet que la UE s'haja de sumar ni que siga amb la boca xicoteta. Hui parlem d'esport, incidència política i de com girar la truita per passar les contradiccions als rivals polítics.

En la setmana en què pensàvem que per fi ens havíem alliberat de Trump resulta que no, que seguia viu tot i tindre cada dia pitjor semblant, reapareix per aconseguir el que no havien aconseguit anys de negociacions: la pau entre la Xina i l'Índia. Sembla que finalment hauran de donar-li el nobel de la pau, però per motius equivocats: la seua política aranzelària, la falta de paraula i les contínues anades i tornades no generen seguretat a cap soci internacional. Hui parlem de l'art del tracte o del que queda d'ell a la Casa Blanca.

Nova temporada, nou curs, però tot segueix més o menys igual. Els turistes se'n van, la calor ens dona algun respir, la gent torna de vacances i Andrea continua sense acabar del tot satisfeta cada dia que gravem. Parlem de velles i novelles obsessions estivals: lectures, plataformes digitals, transicions, jocs i els dos principals problemes de l'estiu, Gaza i els incendis.

Després del 15-M i les promeses de canvi, la política ha tornat a mans dels de sempre i nosaltres ens hem convertit en públic segmentat per algoritmes. Als EUA, les protestes contra Trump tornen, però fora del radar de les xarxes. Mentrestant, a casa nostra el PSOE recau en la corrupció i l’esquerra institucional en el tacticisme. Hui parlem de com el carrer ha esdevingut un risc econòmic, i de per què, malgrat la desil·lusió, hi ha qui encara tria organitzar-se i molestar.

Israel llança l’atac més gran contra l’Iran des dels anys 80, en plena crisi interna de Netanyahu, que esquiva una moció de censura mentre ajorna el reclutament dels ultraortodoxos. L’ofensiva, disfressada de “prevenció nuclear”, arriba just abans d’una nova ronda de negociacions dels EUA amb l’Iran i trenca tots els equilibris regionals. Hui parlem de com el conflicte escala a nova fase: Pakistan ofereix suport il·limitat a l’Iran i la Xina li envia material militar, un escenari inèdit, mentre la fam a Gaza s’agreuja i l’ONU dubta entre mirar o actuar.

Amb motiu de la celebració de l'enèssim esdeveniment d'esports -és a dir de furbo-, finançat per petrodòlars ens plantegem fins quan duraran aquests excedents milionaris que sostenen gran part de l'entreteniment mundial. Parlem dels països del Golf Pèrsic, concretament d'Aràbia Saudita, per vore quines són les causes de la probable entrada en recessió de la seua economia i entendre perquè un món amb petroli barat els condemna a haver de reinventar la mantega a marxes forçades.

Aprofitant la nova edició d’El año que nevó en Valencia amb il·lustracions i epíleg de Paula Bonet, i l’estrena de l’adaptació cinematogràfica de La buena letra dirigida per Celia Rico, dediquem aquest episodi a analitzar com s’està resignificant l’obra de Rafael Chirbes.Un episodi per pensar què passa quan s’adapta Chirbes: què es conserva, què s’endolceix i, sobretot, què s’omet.

Esta setmana parlem del nou Papa Lleó XIV: primer nord-americà, agustinià i vaticanista que s’ha criat entre el ceviche i el tennis. No és el nostre Papa, però tampoc és el de Bannon. Parlem sobre què representa la seua elecció, com es posiciona respecte a JD Vance, Trump i les sectes ultracatòliques, i per què pot ser la jugada intel·ligent del Vaticà per consolidar l’herència de Francesc sense trencar amb els donants més pesats dels EUA.

A Romania han salvat els mobles per mil·límetres. A Portugal, l’esquerra s’ha despenyat. A tot arreu, l’extrema dreta està guanyant la partida no només a les urnes, sinó en el ritme i el relat. La clau no és tant el missatge com la tàctica: saturar l’espai públic amb merda fins que ningú puga pensar. A Twitter, als jutjats o a un podcast de tres hores. Mentrestant, l’esquerra institucional trontolla: entre spin doctors rovellats, estratègies digitals de fireta i intents fallits de fer “el seu Jordi Wild”. Este episodi va d’això: de la batalla pel soroll, de la impotència davant l’espectacle i de per què no basta amb tindre raó.

El debat sobre el futur sol moure’s entre desitjos i pors. Però hi ha llocs on el futur ja ha arribat, i no sempre com ens agradaria. No parlem d’una utopia digital ni d’un estat fallit, sinó d’un laboratori real on la democràcia ha sigut secundària però hi ha indústria, els trens no fallen i l’habitatge públic és norma. Mentre ací discutim si planificar és cosa de comunistes o de tecnòcrates, allà fa dècades que ho fan sense demanar permís. Benvingudes a Singapur.