Hui parlem de Pel carril del mig, d’Albert Pijuan (Ed. Segona Periferia), una novel·la que parteix d’una pregunta decisiva per al futur nacional: per què hi ha gent que circula pel carril central? i acaba convertint-la en una sàtira brillant del postprocés, del seny català i de tota una fauna institucional feta de pròlegs, expedients, alcaldes, funcionaris, periodistes retirats i intel·lectuals locals amb massa temps i massa autoestima. L'autor transforma una polèmica de trànsit en una autòpsia còmica d’una Catalunya que volia avançar, però s’ha quedat discutint en quin carril cal posar-se, mentre la política es dissol entre subvencionetes, actes comarcals, procediments administratius i una olor general de sala tancada.

Si vos agrden este ressenyes escolteu-ne més a greuges.ghost.io