El PP i Vox volen convertir Alacant en una excepció castellanòfona al País Valencià. L'objectiu és clar: iniciar un efecte dòmino que acabi amb els drets lingüístics dels valencians, començant per la ciutat més vulnerable del sud i estenent la castellanització cap al nord fins arribar a València. Si Alacant cau, la propera serà Elx; si cau Elx, el procés de sudització continuarà imparable.

La consulta educativa del conseller José Antonio Rovira va demostrar que hi ha més resistència del que sembla: un 20% dels alacantins van demanar ensenyament en valencià, però aquest resultat molesta perquè demostra que hi ha país. Per això intenten manipular els règims de predomini lingüístic per ignorar la voluntat popular i imposar el monolingüisme castellà com a únic horitzó possible.

Jordi Graupera, president d'Alhora, es desplaça a Elx per parlar amb Marinela Garcia Sampere, catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant i vicepresidenta d'Acció Cultural del País Valencià, i Josep Enric Escribano, president d'El Tempir d'Elx, sobre per què la batalla d'Alacant és la batalla de tot el país i com aturar l'estratègia espanyolista que vol dividir per vèncer. Una conversa imperdible sobre la resistència valenciana al front més calent del conflicte lingüístic.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

La gestió forestal a Catalunya no és només una qüestió tècnica: és un acte polític que defineix el model de país. Tallar o no tallar, fer cremes controlades o deixar créixer el bosc sense control, són decisions que responen a una visió territorial que sovint prioritza el creixement urbà per sobre del món rural i la muntanya.

Catalunya es troba entre les cinc comunitats de l'Estat espanyol que menys inverteixen per hectàrea forestal. Aquest abandonament del territori es tradueix en boscos carregats d'energia acumulada que els experts adverteixen que un dia explotarà de manera descontrolada. Paral·lelament, la massificació de la muntanya ha portat els rescats de 200 a 2.500 anuals, col·lapsant un sistema que no estava preparat per aquesta afluència.

El bomber Rafel Esteban, amb 39 anys d'experiència al Cos de Bombers de la Generalitat i especialista en rescats de muntanya, explica les implicacions de l'abandonament dels boscos catalans. "Quan ja ningú va al bosc a fer carbó o llenya, la natura acumula combustible que espera el moment d'explotar".

Una conversa molt interessant sobre gestió forestal, l'ofici de bomber i el seu paper durant el procés i la relació dels catalans amb el seu paisatge natural, fonamental per a la supervivència de la nació, conduïda per Jordi Graupera, professor de filosofia i president d'Alhora.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Com ajudar? donatius.radioarrels.cat

44 anys després de néixer com a primera ràdio catalana de la Catalunya Nord, Ràdio Arrels es troba en una situació crítica. L'única veu completament local i catalana del territori pateix les retallades de l'Estat francès i l'hostilitat creixent de l'extrema dreta, que a Perpinyà ja governa amb un discurs obertament anticatalanista. Laura Manaut, presidenta de l'Associació Arrels, i Albert Noguer, director i periodista de la ràdio, expliquen com l'herència jacobina francesa s'intensifica amb l'ascens del Rassemblement National.

Ràdio Arrels no és només una ràdio: és una eina de resistència que ha dignificat la llengua catalana en un territori on el 1981 era "la llengua dels vells, dels pagesos i dels gitanos". Avui manté la radicalitat lingüística fundacional: totes les entrevistes es fan en català, sense excepcions. Amb un pressupost de 170.000 euros que depèn críticament de subvencions públiques franceses ara amenaçades, ha llançat una campanya de subscripcions per crear una comunitat d'oients dels Països Catalans.

L'objectiu és recuperar els informatius diaris i continuar sent l'única veu que conecta Catalunya Nord amb la resta de la nació. Una ràdio que hauria de ser el model per a tots els Països Catalans, on les quotes de català són cada cop méws baixes fins i tot als mitjans públics.

Jordi Graupera conversa amb Laura Manaut i Albert Noguer, acompanyat de Júlia Ojeda, sobre per què salvar Ràdio Arrels és salvar la veu d'un territori que resisteix l'etnocidi cultural francès des de fa segles.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Sembla com si la memòria col·lectiva dels catalans no aconseguís mai saltar d'una generació a la següent. Aquesta ruptura no és casual: és el resultat d'una estratègia deliberada per esborrar la tradició independentista més radical del país.

Oriol Falguera, president de la Fundació Reixida, dedica la seva vida a recuperar aquesta memòria perduda. Des dels separatistes del segle XIX fins als primers resistents contra Franco, que van ser els primers a organitzar xarxes d'evasió durant la Segona Guerra Mundial, salvant jueus, soldats aliats i governs sencers. Històries que mai surten als llibres de text perquè trenquen el relat oficial d'un independentisme sempre pacífic i moderat.

Daniel Cardona plantant cara a l'exèrcit espanyol a la Rambla als quinze anys. Les dones catalanes que van retreure a Macià haver traït la república. Els emprèstits per finançar Prats de Molló. Una tradició que connecta Pau Claris amb el Front Nacional de Catalunya, passant per les xarxes que van ajudar Hannah Arendt a creuar els Pirineus.

Jordi Graupera conversa amb Oriol Falguera i Júlia Ojeda sobre per què necessitem recuperar aquest orgull nacional i trencar el cicle que ens condemna a redescobrir cada vegada els nostres propis fonaments.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

"Parlar català et fa més lliure." Aquesta afirmació pot semblar estranya fins que descobreixes Ngũgĩ wa Thiong'o, l'escriptor kenyà que va revolucionar la seva carrera literària quan va decidir deixar d'escriure en anglès per fer-ho en kikuiu, la seva llengua materna. Una decisió que el va portar a la presó i a l'exili, però que li va demostrar que les llengües no són simples eines de comunicació: poden dominar-te o alliberar-te. Òscar Andreu, humorista de "La Competència", ha viscut un procés paral·lel: descobrir que el català no només és la llengua de la seva mare, sinó la seva brúixola vital per arrelar-se al passat, fixar-se al present i projectar-se al futur.

El llibre de Thiong'o "Descolonitzar la ment" ofereix claus per entendre per què Catalunya necessita una revolució cultural que trenqui els tabús lingüístics i desmunti mites com el del "bilingüisme beneficiós". Quan dues llengües conviuen en un territori, una sempre acaba imposant-se sobre l'altra, especialment quan una té exèrcit i estat i l'altra no. Andreu explica com aquesta transformació personal es reflecteix en la construcció dels personatges del seu programa i com va passar de fugir del conflicte idiomàtic a convertir-lo en material creatiu i polític.

Una conversa imperdible conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, i aprofundida amb Júlia Ojeda, membre del comitè polític que va entrevistar Thiong'o.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Avui tenim un podcast diferent, on els participants són 100% Alhora. Els partits independentistes tradicionals han fracassat perquè estan hipotecats per les seves dinàmiques pactistes i no poden oferir el que la gent demana: polítiques que tinguin el país al cap. D'aquí ha sorgit a Granollers una candidatura municipalista que ha trencat el monopoli polític i ha crescut en dues eleccions consecutives, demostrant que és possible fer política independent quan t'alliberes de les limitacions del partidisme.

Joan Ricart, doctor en Ciències Polítiques, regidor de Granollers per Granollers-Primàries i membre del comitè polític d'Alhora, explica com Primàries Granollers va néixer del rebuig dels partits "dits independentistes" a participar en primàries obertes, com ha sobreviscut a un govern socialista cada cop més autoritari, i per què defensen que Catalunya no pot ser només una realitat Barcelona-cèntrica. La conversa revela una estratègia alternativa: començar la reconstrucció de la política independentista pels municipis, trencant el "bloqueig mental de l'autonomia" i demostrant que es poden fer polítiques pensant en el país que volem, no en el que ens deixen fer.

Jordi Graupera, president d'Alhora i professor de filosofia, conversa amb Ricart sobre l'experiència de trencar el monopoli dels partits grans del país i la necessitat urgent d'una regidoria de política lingüística. Ricart denuncia com el PSC està impulsant un projecte d'àrea metropolitana per convertir-la en un contragovern de la Generalitat que permeti als socialistes mantenir el control del país independentment dels resultats electorals.

Una conversa essencial per entendre que la independència es construeix des de baix, des dels municipis, i que només amb candidatures alliberades de les hipoteques dels partits tradicionals es pot oferir el que la gent independentista està demanant: coherència i polítiques que posin el país al centre per alliberar-lo d'Espanya.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Sixena no només és important pel patrimoni artístic i cultural que està en joc. És per la reescriptura completa de la història d'uns territoris que molesten l'estat espanyol per la seva catalanitat. Sixena forma part d'una operació sistemàtica que va començar amb la segregació del Bisbat de Lleida el 1995, va continuar amb l'art de la Franja i culmina ara amb les pintures murals. L'objectiu és clar: esborrar la memòria de la vinculació històrica entre Catalunya i aquests territoris fronterers, destruir les col·leccions que ho explicaven i substituir la narrativa catalana per una de purament aragonesa i espanyola. Convertir els salvadors del patrimoni en espoliadors, els compradors legals en lladres, i fer desaparèixer l'única explicació museística que donava sentit a la realitat de la Franja. És genocidi cultural disfressat de justícia.

Jordi Graupera, president d'Alhora i professor universitari, conversa amb Albert Velasco, historiador de l'art i professor universitari, expert en art medieval i seguidor del cas Sixena des dels seus inicis, i Anna Punsoda membre del comitè polític d'Alhora, escriptora i arrelada a les terres de Lleida, que aporta la perspectiva cultural i del territori directament afectat.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Avui dia, en què costa trobar una catequesi en català i el pes del nacionalcatolicisme de Franco encara és una llosa a Catalunya, resulta difícil imaginar que Catalunya va tenir una estreta relació d'influència de més de mil anys amb el Vaticà. Des dels comtes de Barcelona que buscaven legitimitat papal per preservar la seva independència, fins als Papes que van estudiar als monestirs catalans i van canviar Europa amb formació adquirida a Ripoll, Vic i Barcelona. 

Jordi Graupera, professor de filosofia i president d'Alhora, entrevista Diego Sola, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, professor d'Història Moderna i autor del llibre "Història dels Papes", que revela episodis poc coneguts: Silvestre II va aprendre matemàtiques islàmiques a Catalunya i va introduir la numeració àrab a Europa. La Sagrada Família va ser la proposta d'un Papa. Valencians van arribar al tron papal i van signar el tractat que va repartir Amèrica. Una conversa que agradarà tant a catòlics com a qui vulgui entendre el passat del país. 

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

La contradicció no podria ser més flagrant: un país que lluita per la seva llibertat política, però que sembla acceptar amb resignació una creixent dependència energètica. Ho vam veure amb l'apagada del 28 d'abril de 2025, en què, a més, el president de la Generalitat va ser l'últim a comparèixer. 

Mar Reguant, economista especialista en economia de l'energia, conversa amb Jordi Graupera sobre com les energies renovables estan transformant les relacions de poder mundials, mentre Catalunya, paradoxalment, cedeix el control d'un recurs tan estratègic. El podcast explora aquesta incoherència i desmunta el sistema energètic actual, explicant com funciona l'oligopoli, per què les renovables democratitzen l'accés i com podríem passar de la submissió a la sobirania real. No pot haver-hi llibertat nacional sense autonomia energètica. Una conversa totalment necessària en el context actual.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Tots hem vist com el procés independentista ha consistit en socialitzar idees febles sobre la nació, en comptes d'apostar per un discurs autocentrat fruit d'una cultura política madura que altres països tenen, cosa que els ha empès a dir sempre una cosa i fer la contrària, anant en contra dels interessos de la població.

Per parlar-ne, de vegades és útil saber què en pensa la gent que viu fora i que, a més, coneix la cultura política del país. Per això avui comptem amb Edgar Illas, escriptor i professor d'Estudis Catalans a la Universitat d'Indiana, en conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora i professor universitari, i Júlia Ojeda, membre del comitè polític d'Alhora i doctora en Literatura Catalana. Tenim la cultura política que ens cal per ser independents?

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat