En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera, president d'Alhora, conversa amb els escriptors Leticia Asenjo i Víctor Recort sobre la seva decisió d'escriure en català malgrat no ser la seva llengua materna. Ambdós, de famílies castellanoparlants, expliquen el seu procés conscient d'adopció del català com a llengua literària: "vaig pensar que havia d'escriure en la llengua que estava amenaçada", explica Asenjo, mentre Recort descriu la seva escriptura en català com un procés "salvatge" i "més divertit" perquè l'obliga a explorar territoris lingüístics nous.

El diàleg aprofundeix sobre com aquesta tria transcendeix l'àmbit purament literari per esdevenir política i identitària: "el català és la llengua de la llibertat en la mateixa mesura que el castellà és la llengua de la policia", afirma Graupera. Els convidats reflexionen sobre les dinàmiques diglòssiques, els reptes editorials, i com aquesta perspectiva externa els permet trobar una veu pròpia, argumentant que la llengua no només serveix per comunicar-se sinó també per ampliar el món de les coses que poden ser anomenades i pensades.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera conversa amb Giacomo Ponzetto, investigador sènior del CREI i professor d'Economia a la UPF, sobre la política aranzelària de Trump i les seves conseqüències. Ponzetto desmunta el mite proteccionista afirmant que "el percentatge d'economistes que et diuen que els aranzels i la guerra comercial són un error és una majoria aplastant, del noranta-i escaig per cent." També explica qui paga realment els aranzels, analitza les motivacions darrere aquesta política i proposa estratègies alternatives, com l'enfortiment del mercat europeu i mesures específiques per a sectors afectats com el cava català. Una anàlisi econòmica imprescindible sobre un dels grans debats comercials globals.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Rodalies té solució? Per què els trens a Catalunya van tan malament? FGC és el model? La deficient xarxa ferroviària catalana no només provoca retards diaris, sinó que condiciona completament les nostres vides, fent-nos més pobres, més desiguals i menys catalans.

En aquest podcast, Daniel Carracelas, enginyer aeronàutic amb una dècada d'experiència en projectes d'alta complexitat i que porta 15 anys pensant en trens, analitza amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, i Joan Ricart, politòleg, regidor de Granollers i membre del comitè polític d'Alhora, per què el problema va molt més enllà del mal servei o el mal manteniment. 

Té una proposta concreta per transformar el sistema ferroviari català inspirada en models d'èxit com el suís (i que de fet ja projectava la Mancomunitat), amb solucions pràctiques que podrien implementar-se avui mateix i que convertirien Catalunya en un país ben connectat, on les distàncies es mesurin en minuts, no en hores. 

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

En aquest episodi de l'Ensems discutim la situació de la llengua catalana com a element fonamental de la identitat nacional i l'alliberament polític. Jordi Martí Monllau, filòsof i sociolingüista, analitza oprimir una llengua és oprimir un poble, per això recuperar el català allibera els catalans. Amb Jordi Graupera, president d'Alhora, Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana i membre del comitè polític, i Sheila Marín, criminòloga, activista per la llengua i militant d'Alhora, parlen de com la llengua catalana ha patit una gran reculada, no per causes naturals, sinó per l'opressió política activa sobre el poble català. 

Tots plegats coincideixen que el bilingüisme és una trampa que condueix a la substitució lingüística i denuncien que les institucions catalanes han defugit el conflicte, traslladant la responsabilitat als ciutadans mentre elles mateixes s'han acovardit davant del poder espanyol. Per això, recuperar el català és donar-li espais exclusius, assumint el conflicte i buscant victòries concretes, rebutjant la falsa normalitat i la submissió. 

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

"Si no els fem catalans, seran espanyols", explica el Francesc, del Gremi de Revenedors 1447, que està fomentant l'ús del català a Salt (un municipi amb gairebé un 40% d'immigració) amb una aula de conversa oral gratuïta que funciona gràcies al voluntariat, ja que no compten amb el suport de les administracions a qui han contactat (Ajuntament de Salt, Consorci per la Normalització Lingüística, etc.)

Jordi Graupera, president d'Alhora, i Júlia Ojeda, membre del comitè polític d'Alhora i voluntària en aquesta iniciativa, parlen amb el Francesc i el Lluís sobre el Gremi de Revenedors 1447 i el seu paper en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i l'aula de català encetada als pisos de la seva propietat a Salt, on hi viuen immigrants de diferents països. "A l'aula han entès el que molta gent d'aquí no entén, que aquest no és un país com el que ens volen fer creure", expliquen.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

En un país sense exèrcit, els historiadors esdevenen la primera línia de defensa nacional. Enric Calpena, divulgador històric de referència, director i presentador del programa "En Guàrdia" de Catalunya Ràdio, conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora, i Anna Punsoda, membre del comitè polític d'Alhora, sobre com el control de la narrativa històrica és fonamental per al poder polític. 

Des del relat revisionista dels "catalans esclavistes" fins a la construcció propagandística de l'imaginari espanyolista, passant per la reivindicació del rigor com a eina patriòtica, aquest episodi explora com Espanya ha manipulat sistemàticament la història per consolidar el seu projecte uniformitzador. Una conversa essencial sobre la memòria col·lectiva catalana com a eina de resistència i sobre el compromís amb la veritat com a forma de militància en l'era de la postveritat.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Les dades de l'enquesta d'usos lingüístics de 2023 no són bones per al català. L'ús social de la llengua gairebé frega el terç i té 100.000 parlants habituals menys. Tammateix, alguns voldrien que les interpretéssim com que està tot perdut, i que qualsevol política per enfortir el català és inútil, i no és així. Hi ha marge per fer polítiques que catalanitzin el país, incloent els fills de la immigració, i així fer-lo ric i ple. Perquè si no es fa, aquests seran espanyols, parlaran espanyol i el país serà pobre.

En aquesta conversa parlem de l'enquesta, de variables noves com ara els "parlants secundaris" de català, que el parlen entre 1 i un 50% o el grau d'ús de català, dels immigrants que viuen a Catalunya des de fa diverses generacions i declaren no parlar el català mai o gairebé mai, i d'altres evidències que apunten que l'enemic del català no és la nova immigració, o com abans no era l'antiga, és Espanya i el projecte uniformitzador espanyol a través del bilingüisme. També parlem del paper del conseller de Política lingüística, Francesc Xavier Vila, i del PSOE.

En parlen Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, Júlia Ojeda, professora de graus en magisteri, Pau Vidal, filòleg, i Enric Gomà, escriptor.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Les aules d'acollida són clau en a l'hora de convertir els fills de la immigració en les futures generacions de catalans. L'experiència del professorat com la Roser Ribalta, que dirigeix un d'aquests espais a una de les escoles més complexes de Barcelona, a Ciutat Meridiana, demostra que els alumnes que passen per aquestes aules tenen interès i aprenen català molt ràpidament, però l'abandonen igual de ràpid quan retornen a l'aula amb la resta, on hi ha una autèntica immersió en castellà. A més, aquestes aules d'acollida no són suficients per acollir el contingent d'immigració actual i els professors no estan prou preparats: de fet, no se'ls exigeix ni tan sols un C2 de català.

Una conversa totalment necessària en el context actual, amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, i Meritxell Blay, professora de secundària i membre del comitè polític d'Alhora.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

[Episodi en anglès subtitulat al català a YouTube.] Aquest episodi d'Ensems cobra especial rellevància en el context actual d'Europa, on la guerra d'Ucraïna ha obligat a repensar les estratègies de defensa tradicionals. De la guerra d'Ucraïna a les tensions al Mediterrani, passant pel futur de l'OTAN i la defensa europea, el coronel irlandès retirat i diplomàtic Dorcha Lee analitza amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, els grans reptes de seguretat internacional. Acompanyats per Elisabet Vives i Daniel Soler, examinen com els països petits poden defensar-se en un món de superpotències i guerra híbrida, amb especial atenció a les lliçons que l'experiència irlandesa pot aportar a Catalunya. Una conversa que connecta les grans qüestions geopolítiques amb les estratègies de defensa de les nacions emergents.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

L'inici de la repressió de les llengües regionals a l’Estat francès es remunta al Tractat dels Pirineus, però la davallada de l’ús del català a la Catalunya Nord és un fenomen relativament recent. Segons Guillem Nivet, president de l’associació La Bressola, "les lleis no acaben amb les llengües, acaben amb elles els seus parlants". I a Alhora hi estem d'acord.

Als anys 70, el naixement de La Bressola, però, la primera escola immersiva en català a Perpinyà, va marcar un renaixement identitari al nord. Però, què podem aprendre els catalans del sud d’aquesta experiència pionera, just quan la immersió lingüística a Catalunya es troba en crisi, funcionant com un model bilingüe en més del 80% dels centres educatius? Ens ho expliquen Guillem Nivet i Maria Fortuny, directora de formació de La Bressola.

Una conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat