Cau de Lletres

De tant en tant surten a la premsa notícies relacionades amb estafadors (normalment homes) que són especialistes en buscar dones amb necessitats afectives no cobertes, amb l'objectiu d'aconseguir molts diners amb històries inventades. És curiós que tanta gent hi caigui, i per això hi reflexionem.

Avui fa un any que vaig escriure unes línies, que vaig llegir abans de començar una sessió disco molt especial de la Festa Major de Talamanca. Malauradament, l'ordinador va fallar i no vaig poder enregistrar el moment en el que vaig parlar pel micro als assistents a aquell acte, per això vaig locutar després el text a l'estudi.

Aquest és un homenatge a les festes majors del poble, un record per totes les bones estones passades amb els amics, veïns i passavolants de trenta anys de sessions discoteca, i un etern agraïment a DJ Luigi Lopino que, sense voler, va fer néixer a DJ Llop.

Recuperem una carta escrita fa tres dècades, en la que una noia de Castellterçol parlava de l'escola, de la vida al seu poble, dels incendis que en aquells anys van començar a proliferar a l'interior de Catalunya, de música i d'inquietuds personals.

Uns dies abans de fer 19 anys vaig escriure unes línies molt crues i sorprenents que hem llegit de nou per a reflexionar sobre els desenganys de la joventut i les depressions. Ens sembla interessant posar sobre la taula que el tabú existent sobre els suïcidis i les depressions, en clar augment des de la pandèmia del 2020, no ajuda gens al revertiment de xifres realment preocupants. Creieu que seria millor parlar del suïcidi i de la depressió obertament?

Espanya és un dels països de la Unió Europea de la banda baixa en inversió en ensenyament. No és doncs estrany que la majoria d'indicadors macroeconòmics del nostre país siguin molt deficients, i el futur de les noves generacions sigui molt incert.

De ben segur que no tot depèn dels recursos i que probablement calgui invertir en noves polítiques d'ensenyament, però val la pena parlar de les inversions en ensenyament en concret a Catalunya, on la població ha crescut força mentre que els recursos han minvat, i en paral·lel els resultats acadèmics i les competències han disminuït.

És curiós veure com s'expressava un mateix amb 20 anys d'edat (ara fa 27 anys) per escrit, mitjançant una carta postal escrita a una persona que no coneixia de res. Era una amiga d'un amic, amb qui llavors vam començar a escriure'ns regularment durant uns sis anys, i amb qui no ens vam conèixer en persona fins quatre anys després. Uns bonics anys de cartes que en bona part ja us hem anat llegint al Cau de Lletres.

El passat 3 de juliol vam recordar la mort del meu amic Ferran. Ens recordem molt sovint d'ell i reflexionem sobre la mort a partir del que vaig escriure al meu diari personal ara fa 29 anys.

Ferran, gràcies per tot el que ens vas donar. La nostra era una amistat sincera i pura. Et trobem a faltar i no t'oblidem.

L'Ajuntament de Barcelona va editar fa dues dècades "Guia de la ruta Gaudí", una publicació que resumia els punts més destacats de l'univers del famós arquitecte Antoni Gaudí en motiu de l'any internacional Gaudí. Llegim uns fragments d'aquest llibret, amb el que ens podem imaginar la potència creativa d'aquest geni únic, que el va convertir en un dels arquitectes més famosos de tots els temps.

Imatges bucòliques viscudes fa molts anys, anant amb moto entre Terrassa, Talamanca i Castellterçol, em van inspirar per a escriure les línies que avui recuperem, 28 anys després.

El tema musical es diu "St. Clare" i és de Suzanne Vega.

La temporada del Cau de Lletres ha acabat, però des d'avui anirem recuperant alguns dels espais ja emesos dins dels programes sencers per a posar el focus en certes qüestions.

Recuperem una entrada al meu diari personal del 1996, on em preguntava com respondre als compliments que et fan els altres, i parlava de professors que no prediquen amb l'exemple, i ho comentem amb Jordi Casellas.