Crec que és la primera vegada que vaig escriure una carta a una persona que em va cridar l'atenció, després de veure-la cada dia a l'hora del pati de l'escola i a l'estació de Sarrià. Em va sorprendre agradablement que em contestés, i fins i tot que després quedéssim per a xerrar una estona prenent una tònica i un cafè.

Aquesta és la història de la noia del tren, que tindrà continuació més endavant al Cau de Lletres.

Comencem avui amb una història personal del 1996 extreta del diari de l'Esteve, titulada "la noia del tren", que ens permet parlar amb la Mireia i el Jordi a "L'Apunt Vital" de maneres de dirigir-nos a persones desconegudes. En aquest cas, el mètode escollit va ser una carta, que al final del programa llegim, i que va tenir resposta per part de la persona destinatària. Al cap d'un temps, emissor i receptor es van conèixer personalment, i ja us avanço que aquesta història ha tingut un nou capítol 26 anys després, gràcies a la realització d'aquest programa.

Al "Percepcions Personals" parlem amb el Jordi del moment en el que es va concedir el tercer grau als presos independentistes, que posteriorment va ser revocat, i també de la negativa de la justícia a posposar les eleccions al Parlament de Catalunya que es van celebrar en plena pandèmia del COVID-19.

I escoltem la segona part de l'entrevista a Núria Cadenes, amb Mireia Pujol, on la Núria ens parla del crim de Guillem Agulló i del nacionalisme espanyol.

Aquestes són les paraules que vaig dirigir al meu pare ahir, dia que vam acomiadar-lo mentre feia el seu llarg viatge.

Papa, descansa en pau. Sé que ens seguiràs cuidant. Seguirem el teu exemple sempre. T'estimo.

Conversem sobre els efectes que l'enamorament pot produïr al nostre cos i al notre cervell. És possible enamorar-se de gran? És possible enamorar-se moltes vegades, o potser la primera flor és la que s'emporta l'olor? I per últim, podem estar contents amb el nostre físic amb el pas del temps, o no?

Parlem d'un dels fenòmens que afecta el nostre planeta de forma cada vegada més intensa: l'obsolescència programada. Tenim clar que aquest fet no és una invenció, és ben real, però el que ja no és tant clar és com compatibilitzar l'eficiència i el malbaratament de recursos naturals. Hem de tenir sempre tecnologia punta més eficient, o potser és millor que els vehicles, els electrodomèstics i altres utensilis electrònics durin més encara que tecnològicament es quedin obsolets?

Sempre m'ha agradat descriure imatges de la natura i fenòmens meteorològics. En aquesta ocasió parlava breument de la boira, un fenòmen que pot presentar-se de múltiples formes i en diferents intensitats.

Dediquem l'inici del nostre segon programa a Antoni Bassas, un dels periodistes més populars del nostre país (ràdio, televisió i premsa) que va escriure un llibre fa uns anys on rememorava les seves experiències com a director i presentador d'"El Matí de Catalunya Ràdio", el que durant molts anys va ser el programa líder de la ràdio catalana. Seguim amb la primera entrega d'una llarga entrevista a Núria Cadenes, periodista, escriptora i activista independentista catalana que a finals dels 80 va anar a la presó, acusada de participar en un atemptat frustrat de Terra Lliure. En l'espai Percepcions Personals parlem de l'obsolesència programada, i en l'Apunt Vital parlem dels efectes de l'enamorament. Per últim, recuperem una passejada per la boira des del diari personal de l'Esteve.

Les batudes de senglars són necessàries per la sobrepoblació d'aquesta espècie en els nostres boscos, especialment els propers a les grans ciutats. Però es prenen les mesures necessàries per a evitar ferits (o fins i tot morts) a usuaris habituals del bosc com excursionistes o ciclistes?

D'altra banda, reflexionem sobre la situació de persones vulnerables com l'Antonio, un pacient que després de vuit anys d'estar ingressat en un hospital no volia abandonar-lo tot i tenir l'alta.

Fem un exercici curiós: recordar com vam conèixer a alguna de les nostres parelles. Pot condicionar la situació en la que hem conegut a una persona la relació que hi tindrem? O no? Què opineu?

És un plaer acostar-vos el primer capítol d'"El blues del Carrer 16", el primer llibre publicat per Salvador Gual i Tarruella, veí de Bellveí, poble de la Segarra. Es tracta d'un true crime amè i enginyós que us recomanem.