Cau de Lletres

Fa més de dues dècades celebràvem l'arribada de l'any nou amb la colla. Hi va haver unes festes mítiques que vaig promoure després d'haver sortit algun any a la discoteca i haver pensat que organitzar la festa nosaltres mateixos seria molt millor que pagar una entrada caríssima per estar quatre o cinc hores enxovat.

Recordem amb Jordi Casellas l'arribada del nou mileni a la casa de colònies de Talamanca ara fa 24 anys, on prop de 100 persones (amics i amics d'amics i companys de Ràdio Sant Cugat) vam fer una festassa memorable, com sempre amb sessió DJ Llop i, aquell any, amb un gran sopar i molta beguda.

Entre els anys 2020 i el 2021, la celebració de les festes de Nadal va ser rara per a molts de nosaltres. El primer any, no ens podíem moure gaire per les restriccions del COVID i tampoc ens feia gaire gràcia per prudència. I el segon, hi va haver una nova tongada de COVID. A l'estar separats per aquestes circumstàncies, vaig decidir escriure aquestes línies.

Seguim explorant les amistats amb persones de l'altre sexe, en aquest cas parlant de l'amistat amb les parelles dels amics. Us heu fet mai amics de les parelles dels vostres amics o amigues? Jo sí, tan de nois com de noies, unes amistats molt boniques i singulars.

En parlem amb Mireia Pujol i Jordi Casellas.

Diverses vegades ens hem plantejat si podem tenir amistat amb una persona de l'altre sexe, o no. La resposta hauria de ser, òbviament, que sí és possible, però els estereotips, les pors de tercers i les hormones són factors decisius que poden interferir en aquestes amistats.

Una altra manera de plantejar-ho seria: és possible tenir només amistat amb una persona de l'altre sexe que sigui atractiu o atractiva?

En parlem amb Mireia Pujol i Jordi Casellas.

Quan vam enregistrar aquesta conversa encara teníem molt vius els primers mesos de la pandèmia del COVID-19, i ens va frepar moltíssim que la presidenta de la Comunidad de Madrid afirmés que gran part de la culpa dels problemes dels madrilenys fos a causa del personal de la sanitat pública. Aquest surrealisme ens va inspirar per a parlar-ne amb en Jordi situats en un jardí.

Just avui fa 30 anys que escrivia al meu diari aquestes línies, en les que reflectia el que vaig veure i vaig sentir quan vaig assistir a la missa i enterrament d'una de les veïnes del poble.

La mort és un fet difícil d'assumir, sobretot perquè la nostra societat considera que la mort és un tema tabú.

Tot i que actualment es publiquen impressionants articles científics que expliquen la relació entre l'estat d'ànim i el temps meteorològic, nosaltres ja sabem fa molts anys que hi ha persones que, amb més intensitat que altres, es veuen condicionades per aquesta qüestió.

En parlem amb en Jordi Casellas en base a una entrada al meu diari d'ara fa 26 anys.

Imatges bucòliques d'una fina pluja de tardor observada al bosc de Talamanca ara fa 27 anys.

Passejant lentament, nodrint-me dels seus aires glàcids i purs. Als meus peus, la terra humida per la mateixa aigua del cel... Noto com em penetra el fred, em ploren els ulls, la pell se'm posa vermella...

El tema musical és de Supertramp, "Know who you are" (1983).

Recuperem unes línies escrites al meu diari el 16 de maig de 1998, moment en el que reflexionava sobre el retrobament amb una ex-companya de la ràdio, i d'aquells moments en els que, com diu una vella cançó de Sopa de Cabra, "tot queda igual".

Per últim, parlem també amb Jordi Casellas dels nostres records dins de l'estudi 2 de Ràdio Barcelona, al carrer Casp, quan vaig fer de tècnic de so del "Pasta Fullada", programa nascut a Ràdio Sant Cugat que va cobrir les vacances del Terrat d'Andreu Buenafuente aquell estiu.

Ja fa anys que tornem a donar voltes a un fet lamentable, com és el d'imposar hores lectives en castellà a Catalunya. És un tema que dona molt de si, i que ens vam atrevir a afrontar al programa per la seva rellevància.

Què creieu que és més important, respectar el dret d'uns pares que no volen que els seus fills aprenguin el català, o fomentar el coneixement de les llengües en plural?