Cau de Lletres

Avui arribo als 48 anys. Permeteu-me fer una mirada al món que teníem l'any que vaig néixer, el 1976, avançant-vos un dels muntatges que anem preparant per a un futur.

El 1976 va ser el primer any sense Franco, però el franquisme seguia encara ben viu, tot i que van tenir lloc manifestacions amb molta participació i el país tenia il·lusió per a recuperar les llibertats perdudes. Catalunya tenia una població de 5,6 milions de persones (ara som 8), no existia internet ni els mòbils; al cinema es podia veure "Rocky" o "Taxi driver", i a la ràdio sonaven grans temes com "More than a feeling" de Boston, o "Rhiannon" de Fleetwood Mac, i programes com "Protagonistas", amb Luis del Olmo.

Fa trenta anys, el temps ja passava ràpid! Un dia rera altre sonava el despertador a les 7 del matí, com ara.

Llavors acabava COU i estava preparant amb els amics Toni Abad i Albert Parera una maqueta per a Matadepera Ràdio, on vam començar a col·laborar abans d'iniciar el primer curs a la universitat.

La primavera del 2022, ara fa dos anys, reflexionàvem amb Jordi Casellas sobre el que va suposar el teletreball en època de pandèmia. Quins hàbits ens ha deixat el teletreball massiu? Quines conclusions en podem extreure d'aquella experiència, tan positives com negatives? És possible que haguem perdut contacte humà?

A partir d'unes línies que vaig escriure fa vint anys en un hotel de Madrid durant un viatge de feina, parlem amb en Jordi Casellas de la importància d'estar bé amb un mateix i de tenir temps per a pensar. I és que la societat actual ens empeny a pensar poc, a ser impulsius i a viure un ritme frenètic.

Ens valorem prou a nosaltres mateixos? L'autoestima és determinant per a moltes facetes de la nostra vida.

I d'altra banda, heu tingut mai un final de feina inesperat?

Parlem de tot plegat amb Jordi Casellas.

Quina relació tenen el Barça, la Penya de Badalona i Josep Pla? Ho descobrim llegint una entrada del meu diari de fa 32 anys.

El Barça de futbol estava en un moment molt dolç, en el que tornava a guanyar lligues i, per primera vegada, podia guanyar la copa d'Europa (l'actual Champions), mentre que la Penya va estar a punt de fer grans gestes però finalment no ho va aconseguir.

I què dir de Josep Pla, el meu escriptor més admirat? Doncs que, molt probablement, ha sigut una de les meves grans influències a l'hora d'escriure, juntament amb la meva mare.

El naixement d'un fill és un moment impressionant i d'una gran alegria que no es pot comparar amb gaire coses a la vida. Si sou pares, suposo que estareu d'acord amb nosaltres.

Reflexionem amb Jordi Casellas sobre aquesta bonica temàtica basant-nos en un conte que vaig escriure just abans del naixement de la meva primera filla. Aquell 27 de febrer de 2011 crec que vaig aprofitar una estona de llarga espera a l'hospital per a escriure aquestes línies.

Estem esfereïts quan escoltem segons quines cançons de reaggeton i quan observem l'infinita sexualització de la dona en molts àmbits de la nostra vida. Com és possible que tornem enrera en tants aspectes en els que s'havia avançat tant? Què hem de dir al respecte a les noves generacions?

En parlem amb Jordi Casellas.

Per aquestes dates fa uns anyets que vaig escriure una estampa melancòlica de l'estiu vist des de l'hivern (recordem que aquesta setmana vam tenir l'anomenat "blue monday", un dels dies més durs de l'any, segons diuen els experts), seguit de la crònica d'un accident mortal de trànsit que vam veure a Talamanca.

Mitjançant el meu diari d'ara just fa 28 anys observem com ha canviat la gravació de falques a la ràdio. Ara seguim anotant idees, fent guions i enregistrant veus, però ja no fem interpretacions en directe fins a altes hores de la matinada, com fèiem abans.

En qualsevol cas, un bonic record de la gran escola que van ser per a mi Ràdio Rubí i Matadepera Ràdio.