Les veus blanques són les veus dels nens abans de la seva pubertat. Una laringe infantil és molt més curta que la d’una dona i és per aquest motiu, que les veus blanques són molt agudes. La tessitura sol ser més curta la del nen que la d’un adult, aproximadament una vuitena. A més, les veus infantils no estan desenvolupades i tenen poca riquesa tímbrica motiu pel que les denominem veus blanques.

Les

sopranos són les dones amb les veus més agudes i en comparació, els

contratenors tenen un registre tímbric semblant, tot i que són homes. El seu

registre va d’un do 3 a do5. Un gran exemple de soprano ha sigut Montserrat

Caballé.

La veu contralt és la veu femenina més greu i és una veu força atípica en les dones. Només un 2% gaudeixen d’aquest registre. S’ha descobert que les cordes vocals d’aquestes cantats són més gruixudes que en la resta de veus femenines. El seu registre genèric va de fa2 a fa4

En les òperes, els fragments de contralt solen ser representats per mezzosopranos.

El

tenor  és la tessitura entre el

contratenor i el baríton. La seva extensió sol estar entre el do2 al la3.

Aquesta paraula d’origen llatí prové de tenere. Durant el Renaixement el

tenor aguantava notes curtes. A cada síl·laba, li corresponia una nota mentre

que altres veus eren més melismàtiques.

El baix és la veu masculina més greu i té un timbre fosc

molt característic.

Les primeres

òperes del segle XVII no tenien obertures fins a meitats del segle XVII. Des de

llavors, es desenvolupen dues formes: la obertura francesa creada per Lully

amb secció lenta i una ràpida i la obertura italiana inventada per Scarlatti

amb tres seccions: ràpid, lent i ràpid.

Aquestes obertures eren la manera d’introduir una òpera.

El compositor

alemany Gluck va ser el primer que va utilitzar material de les seves

òperes per crear les obertures i ja donaven certa informació del que s’escoltaria

a continuació.

Gluck va promoure la reforma de l’òpera i va provocar certa influència a músics com Mozart i que es va poder notar amb l’òpera Don Giovanni del 1787, la primera òpera que mostra música de les últimes escenes en l’obertura.

Al segle XIX, l’obertura va continuar evolucionant en un únic moviment, semblant al primer temps de la sonata o simfonia. El compositor italià Rossini va escriure un gran número d’obertures operístiques com la famosa de Guillermo Tell del 1829. Wagner va extendre molt més encara les obertures i incorporà elements dramàtics de la trama de l’òpera convertint aquesta obertura en un preludi extens que condueix sense interrupció al primer acte de l’òpera.

La majoria de compositors posteriors van abandonar la forma de l’obertura.

En el programa d’aquesta setmana, ens centrarem en l’anàlisi d’una obra de Brahms.

L’anàlisi d’una

peça musical consta de diferents parts:

* Analitzar història i el context de l’obra i el

compositor* Identificar els temes i la seva estructura* Els timbres i textures dels instruments* Anàlisi harmònic que es centra en els acords

que formen tota la peça

La simfonia núm.

3 en Fa Major op. 90 de Brahms va ser escrita a l’estiu del 1883 a Wiesbaden, sis

anys després de la segona simfonia.

Està basada en probablement

un conjunt d’esborranys d’anys anteriors. Es va estrenar el 2 desembre del 1883

amb l’Orquestra Filharmònica de Viena sota la direcció de Hans Richter que la va

comparar amb la Simfonia Heroica de Beethoven.

Aquesta simfonia

té 4 moviments:

* Allegro con brio* Andante* Poco allegretto* Allegro

El tercer

moviment s’ha utilitzat en la pel·lícula Como tú Brahms, en un

documental de la BBC de Adam Curtis, forma part de la BSO del videojoc Civilization

IV i l’escriptora Haruki Murakami l’ha anomenat en la seva novel·la Tokio

blues.

El programa d’aquesta setmana, ens mostra alguns

exemples de Bandes Sonores per a series de televisió.

Obrim el programa d’avui amb una serie que

potser alguns coneixeu, una serie actual amb molt d’èxit ambientada a Madrid i

amb diferents estils de música. Una de les peces clàssiques ha estat escrita

per Ivan Lacamara que ha guanyat el premi Camile Awards al 2018 amb

aquesta BSO.

Walking Dead és una de les series més conegudes i amb anys de trajectòria des que es va inaugurar. La seva primera BSO es va compondré al 2013 per Universal Republic Records amb el compositor Bear McCreary. 

Amb aquesta música va guanyar

el premi ASCAP Film and Television Music Award Top Televion Series.

Qui no ha vist mai la La Casa de la Pradera? Una serie de

1974 que va durar fins 1983 i  que també

té unes melodies clàssiques gràcies a David Rose, compositor, pianista i

director d’orquestra americà. Algunes

de les composicions més conegudes d’ell són Stripper, Holiday for Strings i

Calypso Melody.

Una altra sèrie amb moltes temporadas és la de Mentes

Criminales i la seva música va guanyar al 2007 el premi ASCAP Film and

Television Music amb els compositors Marc Fantini i Steffan Fantini.

Michael Giacchino és un compositor actual de

bandes sonores d’origen estadounidenc. Es coneix per algunes de les músiques

per a videojocs com Medal of Honor. Va guanyar el premi Emmy i premi

Oscar al 2005 amb la pel·lícula Up. Avui escoltem la BSO de Lost.

Ramin Djawardi és un productor i compositor de música orquestral per a cine

i televisió. Ha estat nominat a Grammy per la pel·lícula Iron Man i avui

tothom el coneix per una de les series més famoses de l’actualitat: juego de

tronos.

Vikingos és una altra popular serie i que la

música ha estat escrita per Trevor Morris, un compositor i productor de

música orquestral de Canadà amb obres com Los Pilares de la Tierra i Los

Tudor. Avui escoltem el tema principal de Los Vikingos.

I acabem el programa d’avui amb un gran compositor

de música clàssica com Hans Zimmer. La serie The Crown que parla de la

vida la Reina Isabel II ha tingut el plaer de tenir el primer tema principal

amb Hans Zimmer, tot i que la resta de la BSO ha estat escrita per Rupert

Gregson-Williams, germà de Harry Gregson-Williams que ha escrit la famosa BSO

de Les cròniques de Narnia

El Cor de Ràdio Ciutat de Tarragona retorna a l’activitat a Tarragona. Demà dissabte 21 de setembre, el cor donarà el seu primer concert de la temporada al Centre Llevant. 

El repertori compta amb Gospel, cançons com Dancing Queen i la Rosa d’Abril, pensada per atreure els assistents a participar amb el cor. 

La directora del cor, Anna Vidal, parla del repertori i dels motius de l’elecció del lloc on actuaran dissabte.

El concert que es realitza amb motiu de les festes de Santa Tecla donarà el seu tret de sortida a un quart de sis de la tarda.

Evgeny

Kissin és un

pianista prodigi que amb només dos anys ja començava a improvisar amb un piano.

Quan va començar a estudiar música a Moscou ja destacava respecte als altres.

Amb només 10 anys va fer el seu primer debut amb orquestra interpretant el

Concert KV 466 de Mozart.

Amb 14

anys va demostrar el seu gran talent pel piano interpretant els dos concerts de

Chopin en un mateix concert amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou sota la

direcció de Dimitri Kitaienko.

A partir

del 1987, va començar a ser reconegut per Europa. Al 1988 va interpretar el Concert

núm. 1 amb la Filharmònica de Berlín amb la direcció del gran Karajan. Més

tard, va realitzar gires per tota Europa i Estats Units acompanyat ni més ni

menys que per l’Orquestra Filharmònica de Nova York amb el director Zubin Mehta.

Kissin

ha tocat per molts països entre Europa, Amèrica i Àsia considerant-lo com el

preferit de molts directors de gran talla com Claudio Abbado, Ashkenazi,

Barenboim, Karajan, Seiji Ozawa, Riccardo Muti, entre d’altres.

Per a que veieu la

gran capacitat i el gran talent d’aquestes mans, el seu primer disc va ser

enregistrat per Deutsche Grammophon, la millor discogràfica de la música

clàssica i interpretant aquest 1r concert de Tchaikovsky.

El grup de gòspel Kawà Quartet, provinent d’Uganda, ja és novament a Tarragona, on ja van ser el passat mes de març. Aquest dissabte, a partir de les 22h a l’Ateneu de Tarragona, arrenca la seva gira de concerts pel territori. Anna Vidal, directora del Cor Ràdio Ciutat de Tarragona, assegura que esperen una bona estrena.

En aquesta segona visita consecutiva a la ciutat, dins del Spain Tour 2019, el quartet oferirà un seguit de concerts novament en benefici de la Mmunye Foundation, entitat de la qual els integrants formen part i que treballa per donar recolzament als infants més desfavorits de la seva comunitat.

Posteriorment, actuaran el 30 de juny a l’Església del Serrallo a les 19h; el 5 de juliol al Sopar Restaurant Mama Tàlem a les 22.30h; el 12 de juliol a les 20h a l’Església Sant Francesc; i, finalment, el 14 de juliol cloenda amb participació conjunta amb el Cor Ràdio Ciutat de Tarragona a l’Església Sant Joan Baptista a les 19h.

Els concerts ofereixen entrada gratuïta amb taquilla inversa, així com la possibilitat d’adquirir productes d’artesania i el seu CD. A més, aquest divendres, al mateix Ateneu, ja es va dur a terme el Taller de Gòspel solidari.

En el programa d’aquesta setmana, entrevistem a Kiev Portella parlant de la música clàssica i la seva decadència, un debat que ens porta a un programa variat, entretingut i amb propostes musicals ben diverses.

En el programa d’aquesta setmana, celebrem 100 programes de Classic’s Tarragona

Gràcies a tots els oients avui celebrem 100 programes de Classic’s Tarragona al vostre costat i per aquest motiu, fem un programa especial parlant de la música clàssica i els videojocs amb en Dasio Castro.

Dasio Castro és un violinista amb trajectòria concertística i pedagògica que té passió per aquest tema i ens explica algunes coses.

En el programa d’aquesta setmana, parlem de dels orígens del món coral.

La música coral va començar en les tribus, era la manera d’entretenir-se i acompanyar algunes de les tasques diàries. Per desgràcia, no existeixen exemples per poder escoltar.

Els primers exemples van ser a l’Edat Mitjana on neix el cant gregorià, un cant d’homes pensat per la litúrgia i amb text en llatí. L’església era el poder en aquella època i la música acompanyava aquest poder durant les celebracions religioses.

Guido d’Arezzo va desenvolupar el tetragrama, el precursor al pentagrama musical. Gràcies a ell va començar l’escriptura musical amb  un símbols que es deixen neumes i que tenien unes normatives diferents a l’escriptura musical moderna.

Posteriorment, es desenvolupen noves tècniques musicals que es denomina Ars nova, utilitzaven tècnica polifonia. Anteriorment, en el cant gregorià era tècnica monòdica.

El principal representant de l’Ars nova va ser Guillaume Machaut

Durant el Renaixement, entre 1450-1600 aprox, la música coral està formada per motets sobre texts religiosos en llatí i en misses.  Va ser el momento culminant de la polifonía en països com França, Itàlia i Anglaterra.

Durant l’època del Barroc, s’inicien grans canvis en el món coral introduint la música coral en l’àmbit profà com ho fa Claudio Monteverdi amb l’òpera i els seus madrigals.

Grans Mestres del Barroc, componen grans obres que marquen l’història de la música com   per exemple el famós Gloria de Vivaldi, el Messies de Händel i ni més ni menys que 300 cantates de Bach.