Coses Que Passen

Tenim un mal dia i ho expliquem a Twitter per rebre ànims, se’ns mor la iaia i ho “celebrem” amb un post a Instagram, trobem parella i ho fem públic amb un Tik-Tok, he cagat com un senyor i ho notifico actualitzant el meu CV de LinkedIn. Sabem viure sense mostrar cada racó de la nostra intimitat a cada perfil de les nostres xarxes socials?

Basar l’economia d’un país en el turisme té les seves conseqüències. A Salou es parla més rus que català, la Costa Brava es pela per construir-hi apartaments de parisencs adinerats, Barcelona va camí de convertir-se en el parc temàtic més gran del món. Durant molt de temps hem donat marge als turistes, però com dirien els pseudofeixistes de l’UAB: “S’ha acabat!”.

Demanem disculpes.

Tires fitxeta, gira la ruleta i te’n vas a casa sense cap monedeta. Cap a casa? No!!! Una altre birreta i segueixes jugant fins que et rebenti la bufeta. Toquen les dotze. El senyor del Kirol et posa de potetes al carrer i passes per la gasolinera a comprarte un Yatekomo... Però que estas veient? No serà pas... UN RASCA? Avui pot ser el teu dia de sort! Imagina't no comprar-lo i perdre l’oportunitat de sortir d’aquest pou de mala mort… Seràs el nou Lobo de Wall Street. No passarà res perquè no sopis un dia.

Després del cinema es consagra com a vuitè art modern el Tik-Tok. El casino royale de la felicitat, on desprès de riure't de com un gos cec salta de cap a la neu i d'aprendre a fer una crepe amb clara d'ou, te'n adones que han passat 3 hores i has malgastat tota la tarda al País de les Meravelles. No passa res, demà serà un altre dia on podrem aprendre nous balls del Fortnite.

Ningú s’esperava que les idees renovadores a Occident vinguessin dels grups d’extrema dreta. Allà on uns noten una bafarada d’aire fresc, d’altres hi oloren una catipén de sarcòfeg del Valle de los Caídos. El món tendeix a la polarització, les idees es radicalitzen, la gent assalta el Capitoli com qui va a la missa del diumenge i es disparen embarcacions de refugiats al Mediterrani com qui va de batuda.  A aquest ritme el llistó serà tan alt que pel proper cop d’estat caldrà el jurat del Tú sí que vales perquè valori l’actuació.

El catalán es esa lengua provinciana y folklórica que solo hablan los payeses, un idioma condenado a morir gracias a la lengua universal (que hablamos todos) como es el castellano. Los esfuerzos que hace la Generalità para arrinconar a los castellanohablantes de Catalunya serán en vano, porque los mismos catalanes se darán cuenta de lo ridículo que es aprender una lengua que nadie sabe hablar más allá de Lérida. Este amigos, es el futuro del catalán, esta es su tumba.