Quarta Temporada – Episodi 2 (programa 29)
Successos i desgavells als pobles edetans: un galliner de notícies! (Crònica negra del segle XIX, primera part)
Cap al final del s. XVIII es va generalitzar
un nou mitjà de comunicació: la premsa escrita. Eren uns senzills fulls de
paper plegats per la meitat, amb quatre cares, on s'escrivien notícies, avisos,
col·laboracions literàries, etc. Durant la primera meitat del s. XIX, aquest
ofici es va consolidar amb empresaris, periodistes, propaganda comercial, etc.
que van perfeccionar les publicacions diàries -els diaris- els quals
esdevingueren un mitjà de producció i guany econòmic per als capitalistes del
negoci. Tot això comportà la competència d'altres periòdics i el naixement del màrqueting
que ajudava a vendre un millor producte.
Per una altra banda, en aquest mateix període
es van viure a les nostres terres uns fets bèl·lics molt importants: la Guerra
del Francés i la Primera Guerra Carlina, la qual acabà el 1840. Després de la
guerra, una guerra civil, reaparegué als nostres camps i muntanyes un fenomen
endèmic a la península Ibèrica: el bandolerisme. Però en ambients més urbans
també s'incrementà la criminalitat en ciutats, pobles i poblets. Tothom tenia
armes a casa i els ànims s'esvalotaven amb qualsevol fet. L'espurna de la
violència saltava amb molta facilitat. Eren molt freqüents els crims, els
En aquesta mateixa dècada del 1840 aparegué el
magnífic diccionari de Madoz, el qual fa una "estadística criminal"
on s'assenyala la província de València com el lloc on el percentatge de
criminalitat és més alt, però, dins de la província, és precisament al Camp de
Túria -el partit judicial de Llíria- on les cotes de criminalitat arriben al
punt més alt amb 94 condemnats el 1843, els quals usaven tota classe d'armes de foc, armes blanques i fins i tot
el verí. El diccionari posa en relleu l'especial acarnissament, astúcia i
traïdoria dels criminals.
Vistes aquestes coses, l'incipient periodisme
del s. XIX, especialment el de Madrid, estengué una espessa xarxa d'informadors
i corresponsals per "províncies" els quals assortien i nodrien els
diaris madrilenys amb nombrosos fets espaventables i crims horrorosos que feien
pujar les vendes dels diaris.
Fins ací, la mirada retrospectiva als diaris
madrilenys que parlen dels nostres pobles. Hem observat les reaccions d'una
gent que, davant els problemes, s'ha vist superada per un desig de venjança que
els ha portat a prendre's la justícia per compte propi i també hem vist
dibuixada una societat amb un alt grau de credulitat i desinformació. Per una
altra banda, els periòdics ens han informat de les festes, dels bous de carrer
i de la fira de Sant Miquel, amb els ramaders del Pla de l'Arc, els focs artificials
i la música popular del gran Pastrana, i on trobem a faltar, per cert, les
grans bandes de música que en aquells anys estaven encara en un estadi
embrionari i que avui són un element imprescindible en les festes de setembre.
Tot plegat representa una mirada retrospectiva que, sense dubte, ens ajuda a
comprendre millor el present...
Nosaltres presentem ací una selecció de notícies dels
nostres pobles que, tal com s'esdevenia cap al 1850, un lector llegia en veu
alta del periòdic en una cafeteria de Llíria o en una taverna de Benaguasil o
la Pobla mentre els contertulians, espantats i amb el cor glaçat, escoltaven el
succés i comentaven els detalls macabres del fet.
https://croniquesedetanes.wordpress.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast/
