Temporada 2 - Episodi 8 segona part (Programa 13)

Després del preludi de l’anterior capítol, arribem ara al desenllaç de la “Suite edetana en dos moviments”: amb Edeta esdevinguérem músics i els Ministrils ens modelaren poc a poc fins a la música actual.

Ja vos contàrem tots els problemes tècnics d’aquesta gravació, per tant sols acabem mostrant-vos, quatre mesos després la part final de la restauració feta. Continuem conversant amb el mestre Sime Galduf i també amb l’historiador Joan Bell-lloc i l’escriptora Carme Cardona. El programa és va realitzar als locals de la Unió Musical de Llíria i, com a epíleg sorpresa, vos deixem una gravació, on intervé Sime Galduf, realitzada anys enrere al Teatre edetà del Clarí.

Ha arribat el moment d'alçar de bell nou, i després del descans, el teló i encetar el segon moviment de la Suite. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple a la dansa viva, perquè “amb els Ministrils ens impregnàrem de música”

Temporada 2 - Episodi 7 primera part (Programa 12)

Suite edetana en dos moviments: "Amb Edeta nasquérem com a músics" és el suggeridor títol del capítol que vos presentem ara i que és la primera part d'una llarga i agradable tertúlia enregistrada el 24 de març de 2022 als locals de la Unió Musical de Llíria, després d'un assaig a l'església de la Sang dels Ministrils de Màrsias on l'endemà varen fer un concert memorable. Contàrem en aquesta Suite amb Sime Galduf com a gran solista. Als cors participaren l'historiador Joan Bell-lloc i l'escriptora Carme Cardona. I qui vos parla, Vicent Galduf, va ser l'encarregat de passar el plateret després del concert. Com a espectadors de luxe i pacients els restants mestres del conjunt de Màrsias: Paco Rubio, Josep Borràs, Joaquim Guerra i Fernando Sánchez.

Tres llargs mesos hem tardat en el muntatge d'aquest, i el següent, programa ja que al seu moment no vaig comprovar la qualitat original de la gravació i, a l'hora de la veritat, les més de dues hores realitzades eren inaudibles. De donar el treball per perdut, amb paciència i dedicació hem aconseguit recuperar-lo, no amb la qualitat perfecta que desitjaríem però sí amb condicions de salvar aquesta trobada quasi impossible de repetir. Malgrat que en un principi havíem seleccionat talls i fer sols un programa, a la fi hem vist que mantenint el format original de la conversa i partint-lo en dos capítols quedava menys ortodox i més natural i amé. Val a dir també que els primers dotze minuts que aneu a sentir, ni Sime, Joan, ni Carme sabien que s'estava gravant: semblarà una poquet caòtic, però al mateix temps quedarà com una tertúlia on tothom haguera pogut participar.

Ha arribat el moment d'alçar el teló i encetar la Suite, amb el preludi sobre el paper de la dona edetana que acabeu d'escoltar i que hem volgut ressaltar. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple al primer moviment, perquè "Amb Edeta nasquérem com a músics"...

Temporada 2 - Episodi 6 (Programa 11): T'agrada la història local? Estàs fent un treball d'investigació i necessites referències? Saps com identificar els fets rellevants en el teu estudi?

L' Institut d’Estudis Comarcals, IDECO, del Camp de Túria, el Centre d’Estudis Locals, CEL, de la Pobla de Vallbona i l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona organitzaren el passat abril un taller on Ferran Zurriaga, amb el seu llibre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, ens va donar les pistes i exemple de recerca d’història local. Ara, des de Cròniques Edetanes, te l'oferim íntegrament.

Temporada 2 - Episodi 5 (Programa 10): amb les històries i coneixements de Francesc Rozalen ens endinsem de ple en aquest enclavament tan estimat a la capital del Camp de Túria coincidint amb la huitava d’una rogativa que feia un parell d’anys que no es realitzava per la pandèmia. Junt amb la narrativa de l’historiador edetà ens acompanyarà també la música de Sime Galduf, Saó, la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i Toni de l’Hostal.

En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festiva “Els de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programai de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d'una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l'Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera.

Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes”

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 2 - Episodi 4 (Programa 9)

"Eren delinqüents? Eren rebels socials? Eren personatges històrics o eren un producte de la ficció? Els bandolers sempre han format part, d'una manera o altra, del nostre entorn social i geogràfic. I Manuel Arcos Martínez ha dedicat una part important de la seua investigació a traure a la llum molts d'aquests individus marginals, en concret, els bandolers del Camp de Túria documentats al segle XIX.

Aquesta tipologia de bandits nostrats han deixat un copiós rastre en la toponímia comarcal, com ara les nombroses sendes dels Bandolers o els camins dels Lladres escampades per tota la contrada. També els malnoms, les locucions i les frases fetes recullen els casos de Perot, el Moro del Molinet, el Tort, l'Estudiant, Catalinet, Samarra, Ouet i molts altres cèlebres malfactors edetans. Però situats al Camp de Túria i al XIX, qui s'emporta la fama rodera, per excel·lència, són els Blaus, una família riba-rogera que va mantenir a ratlla les forces vives i que va posar en escac i mat una altra família benestant, els Floreros.

Al llarg de la xarrada, Manuel Arcos explica també les èpoques principals d'extensió d'aquest fenomen, els mitjans de repressió exercits des del poder establert i, sobretot, les causes d'aparició d'aquest nombrós grup de persones que decidiren abandonar els camins dòcils de la justícia i escriure ells mateixos la seua pròpia i abrupta història". 

Joan Bell-lloc

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 2 - Episodi 3 (Programa 8)

Ferran Zurriaga: “Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica, la Vall d'Olocau, Marines i Gàtova, tres pobles valencians. Un territori que té la raó de la seua existència en la creació del terme general àrab del castell d'Olocau, més tard conegut com castell del Real de Vilaragut, terme general que després els conqueridors cristians transformarien en una senyoria, primer com a baronia i després com a comtat. Territori que formarà part d'una contrada a les Muntanyes de Portaceli, modernament la Serra Calderona, a la comarca del Camp de Túria.”

Amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 2 - Episodi 2 (Programa 7)

Paco Server: "En acabar la conquesta de les terres valencianes liderada per Jaume I, arribaren els primers pobladors cristians a la vila de Benaguasil, on mai no passaren de constituir una minoria social. Dècades després, al voltant de 1280, els cristians de Benaguasil començaren a abandonar el nucli urbà i a instal·lar-se en un altre indret del terme municipal: el lloc on hui dia trobem la Pobla de Vallbona.

Aquest nou nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil s'anomenà Vallbona, i els seus pobladors, aprofitant la seua condició de cristians i buscant el profit econòmic per a Vallbona, aconseguiren en 1282 convéncer a Pere el Gran que desviés el camí que connectava València amb Llíria per tal que passara per Vallbona. Tot i que ho obtingueren, aquesta mesura no prosperà en el temps, i el camí anterior, situat a uns quants centenars de metres més al nord, continuà sent el camí utilitzar per anar de València a Llíria.

El nom de Vallbona s'usà per a designar el nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil fins a l'any 1320, com mostren diversos documents històrics. No obstant això, a partir d'eixe any el terme desaparegué dels documents, sent substituït pel de "Pobla de Benaguasil".

No fou fins a l'any 1382 quan, en les cartes de poblament, aparegué per primera vegada el topònim que hui coneguem i emprem: la Pobla de Vallbona, síntesi del terme "Vallbona" i "Pobla de Benaguasil"..."

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 2 - Episodi 1 (Programa 6)

L'arquebisbe Fabián y Fuero fa, el 1791, un informe de la seua diòcesi per al Vaticà en el qual dedica unes pàgines a la vila de Llíria i el seu territori parroquial. A l'escrit ens mostra no solament la situació humana i religiosa de la vila sinó també el coneixement que es tenia del seu passat. Però tracta la història a la manera dels il·lustrats, amb austeritat i equilibri, sense parlar ja ni d'Adam i Eva ni dels fills d'Hèracles, com havien fet els historiadors dels segles passats.

Després d'una descripció de l'antiga Edetània, basat en Claudi Ptolemeu, dóna dades demogràfiques de Llíria i descriu el seu patrimoni religiós. Crida l'atenció la datació documental que fa de l'ermita de Sant Miquel, amb dades precises extretes segurament de l'arxiu diocesà de València. I també fa una relació prou completa de les principals masies del terme, moltes de les quals han arribat fins als nostres dies amb els mateixos topònims, com ara, el mas de la Vila, la casa de Carlos, el Canyar, la Casa de Camp o el mas del Frare.

Però entre la informació del terme destaca la notícia d'una antiga aldea, la Garrofera, amb un bon grapat de veïns i una bona estructura local, amb justícia i jurats. Amb el pas dels anys, tanmateix, s'havia anat despoblant i, en temps de l'arquebisbe només hi romania el nom d'una partida: la Garrofera. Unes dades precioses, extretes sens dubte de l'arxiu metropolità, les quals contrasten amb una altra notícia referida al naixement del qual seria la nova vila de Casinos. En aquest cas, el procés independentista de la nova vila va ser animat i encoratjat personalment pel mateix arquebisbe, el qual va fundar la parròquia casinera de Santa Bàrbara, amb la qual cosa posava en marxa el camí cap a la formació de la nova vila de Casinos, un fet que es consumaria uns cinquanta anys més tard.

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 1 - Episodi 5 (Programa 5)

Un capítol especial i una mena de continuació de l'anterior, el de les "animetes edetanes", on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.

Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d'Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d'octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.

Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l'oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 1 - Episodi 4 (Programa 4)

Cròniques Edetanes amb Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona.

Des de l'Edeta bimil·lenària B. C., fins a l'actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l'inframón. Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com "mor", i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una "mano ayrada". I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de "creuetes" i "animetes soles" que ens imploraven una oració per tal d'alleugerir la seua vida més enllà...

croniquesedetanes.wordpress.com