Cròniques Edetanes

Quarta Temporada – Episodi 11 (programa 38)

El 13 de desembre de 2023 es compliren cent anys del naixement a Llíria de l'escriptor Pasqual Enguídanos Usach, més conegut a través de diversos pseudònims literaris, especialment el de George H. White.

Ha estat considerat un dels millors escriptors de literatura popular del segle XX a la Península i l'iniciador de la ciència-ficció contemporània al nostre país, sent tot un referent a Europa.

Si Pascual haguera viscut en un altre context social i polític, en contacte amb la literatura contemporània exterior i amb temps per a escriure de forma pausada, possiblement haguera pogut desenvolupar-se com un gran escriptor de novel·les. La seua sorprenent capacitat d'imaginació i la qualitat de la seua escriptura ho avalen.

Aquesta commemoració del seu centenari és una oportunitat d'or que ha de servir per a continuar recuperant i valorant la seua gran obra i també perquè les generacions més joves tinguen l'oportunitat de conéixer i puguen llegir els llibres d'un escriptor que passà per la vida amb humilitat i desapercebut per als seus conveïns.

Però, deixem que els que saben ens descobreixen a Pascual Enguidanos, un escriptor llirià internacional... Francesc Rozalén pren la paraula...

+ “George H White”: en el centenari del naixement de Pascual Enguidanos

Cròniques EdetanesPodcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quarta Temporada – Episodi 10 (programa 37)

En aquesta segona part de lesnotícies periodístiques del s. XIX, dedicades al Camp de Túria (programacomplementari del pòdcast "Successos i desgavells als pobles edetans al segle XIX (primera part)",els diaris madrilenys recullen una sèrie de dades sobre la nostra gent, els seus problemes, anhels i afanys, sobre el seu modus vivendi que, gràcies a les impremtes d'aquell temps i als mitjans tècnics d'avui, podem llegir i analitzar ara des de la comoditat del nostre sofà.

En un principi, tendim a veure aquestes notícies com coses d'un món remot, molt allunyat de la nostra gent, tan culta, neta, alfabetitzada i democràtica. I els mirem amb displicència, gairebé com si es tractés d'indígenes amb tapa-rabos. Però una simple anàlisi dels fets ens descobreix amb gran sorpresa nostra que el món d'avui és, pràcticament, el mateix que el de fa cent cinquanta anys. Els anhels, els afanys i els problemes els repetim i els repetim una vegada i una altra, sense eixir-nos-en del cercle viciós.

En les nostres actuals festes de Nadal, per exemple, sentim comentaris i reflexions sobre el fet que s'han convertit en una excusa comercial, que s'ha perdut l'esperit nadalenc d'antany, quan Nadal era una festa religiosa on se celebrava el "naixement del Nen Jesús". Però la lectura dels diaris del 1850 ens presenta un Nadal molt més pròxim a la nostra carrera consumista del qual ens pensàvem. Calia comprar torrons, tortades, botelles de vi i, especialment, tota classe de volateria, amb els titos al davant i, a més, anaven dels pobles a la ciutat, amunt i avall, com a regals o com a pagament. El Nadal del 1850 era, també, una festa que girava entorn del sempitern déu anomenat Diners, una qüestió, si fa no fa, com ara.

Paral·lelament, veiem també tot un ajuntament, el de la Pobla, tancat a la presó per qüestions de prevaricacions i malversacions. És una notícia que no tindria res d'estrany si li canviàrem la data i li’n posàrem 2023, aplicable a qualsevol poble del nostre voltant, a qualsevol govern autonòmic o a qualsevol cúpula dels grans partits. Tampoc en això no hem canviat gaire des del 1850.

En resum, estem davant d'un manoll de notícies que, més que descobrir-nos un món remot i passat, ens serveixen per a preguntar-nos i reflexionar si verdaderament el coneixement de la història serveix per a no repetir els mateixos errors comesos una vegada i una altra. Podem consolar-nos vanament pensant que la violència d'aquells crims i robatoris, enmig de la carretera, ja són història però, ben mirat, no serà que els lladres simplement han canviat el mètode de deixar-nos amb el cul en l'aire?

Cròniques Edetanes

⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb⁠

Quarta Temporada – Episodi 9 (programa 36)

LLÍRIA ALS TEXTOS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

El passat 28 d’octubre, en el marc de la festa Estellés 2023 al Casal del Camp de Túria d'Acció Cultural del País Valencià tinguérem l’oportunitat de conéixer amb més detall la presència de la ciutat de Llíria en la creació literària del poeta de Burjassot.Clara Rozalén ha realitzat un magnífic estudi i recerca en l'obra estellesiana i ha tret a la llum, de nou, un conjunt d'escrits en què Vicent Andrés descriu les seues experiències i sentiments que, des de ben menut, li havien provocat les anuals romeries i pelegrinatges a Sant Miquel de Llíria. Són molts els poemes en què el poeta descriu el santuari, però també pinta amb vivíssims colors els bigarrats carrers de la vila en festes i de l'ermita i la font de Sant Vicent. També es recullen als poemes fugaces ressenyes de la ruta, amb carro, des de sa casa de Burjassot a fins a Llíria, passant pels coneguts indrets del Pixador i el Pla del Pou, la Pobla i Benissanó, amb el record dels fets passats que li evoquen aquests llocs. Però és la costa de Sant Miquel i l'interior del santuari allò que li provoca un èxtasi dels sentits, amb colors, calors i olors, amb sensacions contraposades que van des de la molèstia de la multitud de les persones, les mosques i la pols fins a l'espectacle corprenedor dels invàlids i alesiats, els ciris i els murmuris dels precs i les llàgrimes suplicants.

Per altra part també apareixen nombrosos elements "profans" que ens fan descobrir la Llíria de mitjan s. XX, principalment els productes agrícoles que els particulars oferien als visitants, i el vi i les xulles i, per damunt de tots "l'oferida magrana", símbol de la tardor que obria les portes justament amb la santmiquelada.

Tot aquest conjunt de vivències del poeta, recollides a la seua obra, han estat estudiades per Clara Rozalén Heredia, llicenciada en Filologia Hispànica, Titulada Superior en Música, Màster en Musicologia i Educació Musical i professora de llengües i literatures a l’IES  Laurona de Llíria. A més, Clara forma part del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, i hui estarà acompanyada per cinc membres d’aquest grup que recitaran els poemes seleccionats d'Estellés. Són els companys Marta Cloquell, Rafa González, Andrea Izquierdo, Àfrica Sanchis i Bruno Tortosa.Amb ells comença el recital.

Joan Bell-lloc

Cròniques Edetanes

Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes⁠

"Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1707 - 1715" i que ressonaven també, amb molt de ritme, per terres edetanes!!!

Quarta Temporada – Episodi 8  (programa 35)

Amb Ferran Navarro autor del llibre...

...i la participació de Joan Bell-lloc, de l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria,  Eduard Beneyto, dels Miquelets del Regne de València, Francesc Ferrer, de l’editorial Denes, i el tabalet d’Andone Garcia, d’Estrela Roja i el Tudell.

“Som al davant d’un llibre excepcional: un recull de músiques i cançons de la terra, de pàtria, que foren interpretades pel nostre poble en els temps d’una guerra ignominiosa d’ocupació, que acabà amb la imposició dels Decrets de Nova Plantade la monarquia borbònica contra els nostres furs, costums, institucions, llengua i béns, amb una repressió terrible...

Ferran Navarro ha fet un treball importantíssim de recerca i recopilació d’aquelles músiques i cançons que el nostre poble, sotmès però no vençut, va crear per a no defallir i continuar lluitant per la llibertat”Extracte del pròleg que Josep Guia va fer al llibre i que ens serveixen perfectament d’introducció al present pòdcast on parlarem del significat de la paraula “Harca”, narrarem un episodi de repressió borbònica fulminant al Camp de Túria durant la guerra de Successió, coneixerem el que ésla recreació històrica d’aquella època i obrirem el llibre per a viure les històries... i les músiques!!!

En aquest programa hem comptat amb la col·laboració del Centre d’Estudis Locals deRiba-roja de Túria, l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià, els grups de dolçaina i tabal El Tudell de València i Estrela Roja de Benimaclet i, finalment, l’editorial Denes.

Cròniques Edetanes

Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes

Quarta Temporada – Episodi 7  (programa 34)

Amb Carme Cardona i les narracions d’Hèctor Martínez i Joan Bell-lloc i la col·laboració de l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

L’oralitat com a creadora de la realitat i eina de comunicació popular...Té la paraula Carme Cardona...

Recuperar les tradicions orals i compartir-les: desig i anhel de Carme Cardona i de Cròniques Edetanes.(Estigueu atents: pròximament vos presentarem el relat de "Valera", una història real, dramàtica i tràgica que va passar al segle XVII a la nostra comarca en un paratge macabre i maleït on tres-cents anys després va tindre una segona part també cruenta amb "L'home mort"... serà un relat de Carme Cardona amb epíleg d'Alfons Cervera i que podreu escoltar a Cròniques Edetanes).

Per això el punt final d’aquest programa serà retrobar la rondalla valenciana d’arrel urbà, i amb sabor edetà, de “Matilde, el darrer viatge”.

Enric Llopis ens va contar en primera persona uns fets reals de fa més de cinquanta anys esdevinguts a les veïnes terres dels Serrans i Carme Cardona ho va transformar màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral.

Obriu les orelles que rescatem de l’oblit a la Matilde per fer-la volar cap al seu darrer viatge...

Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes relacionats amb aquest programa com són:

+ Animetes edetanes, arrels de llegenda

+ Matilde, el darrer viatge

Cròniques Edetanes

Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes

Quarta Temporada – Episodi 6  (programa 33)

Amb Miquel Martí, Joan Bell-lloc i en col·laboració amb Ràdio Pobla.

Des dels nostres webs trobareu enllaços directes per accedir al programa complet del passat 27 d’octubre de 2023 d’aquesta emissora de la Vallbona i on també va participar Artur Balaguer.

Hem estimat oportú la publicació d’aquest pòdcast per a complementar el nostre anterior treball "L’aigua font de vida, i de problemes, als pobles castells de la Vallbona: notícies del segle XIX".

Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes amb la Vallbona com a protagonisme com són:

+ Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584

+ El Camp de Túria, de Jaume I a l’expulsió dels moriscos

+ Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona

+ Una Pobla neix a la Vallbona

Primer document històric on apareix, al Camp de Túria, la denominació de La Vallbona:

"Nós, Pere, rei per la gràcia de Déu, us concedim a vós, el nostre estimat fill, Jaume, que el camí que ve de Llíria a València es canvie i passe per la vostra població de Vall Bona, que està dins del terme de Beniguazir. I podeu tallar els altres camins, de manera que tots els que vinguen de Llíria a València, passen per dita població de Vall Bona. I a més, us concedim que a tots aquells que gosen venir per un altre camí els cobreu una pena, és a dir, cinc sous als que van a cavall i dotze diners als que van a peu. I manem als batles, justícies, jurats i hòmens de Llíria i d'Alpont que presten auxili i favor per mantenir i preservar les coses dites.

Fet a València, el 27 d'abril de l'any del Senyor 1282."

Cròniques Edetanes

Vilaweb.cat/pòdcastCròniquesEdetanes

Quarta Temporada – Episodi 5  (programa 32)

El riu Túria, el By-Pass, el Barranc del Carraixet i laserra Calderona defineixen prou bé la nostra comarca en conjunt. Però si ens apropem, trobarem en ella tres subàrees diferents i significatives:

+ Al nord-oest, i arrancant des de la Serra de la Concòrdia, trobem El Camp o el Pla de Llíria que integra a la capital comarcal, a Benissanó i a Casinos.

+ Cap al Nord-est, sobrepassant el Barranc del Carraixet, estem a la subcomarca de l'Alt Carraixet amb els nuclis de Gàtova, Olocau,Marines Nou, Serra, Nàquera i Bétera.

+ Finalment, la tercera àrea complementària, la dels Pobles Castells o Vallbona: amb Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Sant Antoni de Benaixeve, Loriguilla i Riba-roja de Túria.

Aquests últims, i la seua íntima relació amb el Túria, seran els protagonistes del present pòdcast: una conca hidrogràfica la d'aquest riu que al llarg del segle XIX i el XX va experimentar una creixent pressió sobre els seus recursos, resultat fonamentalment de l'expansió dels regadius. Aixímateix, van sorgir noves demandes urbanes, hidroelèctriques i industrials, que van entrar en competència amb els usuaris agrícoles. A conseqüència d'aquesta expansió, es va experimentar una forta conflictivitat social entorn de l'aigua...

Com és habitual, el nostre programa està centrat en la terra i en la gent del Camp de Túria. En aquesta ocasió hem seleccionat un recull denotícies que, situades dins la crònica negra del periodisme del segle XIX, tenen l'aigua com a fil conductor de totes elles. Ara bé, si dins del Camp de Túria hi ha una zona on l'aigua és el principi vital i defineix el territori és a la subcomarca de la Vallbona. Per això dediquem la primera part del nostre pòdcast a presentar aquesta subcomarca edetana on situarem quasi totes lesnotícies que hem triat.I desprès de presentar l'escenari, col·loquem en aquest paisatge un manoll de notícies de fa més de cent cinquanta anys i que tenen l'aigua com a protagonista. L'aigua en tots els seus estats, sòlida i líquida, en la seua magnitud, massa o massa poca, i l'aigua com a causa de múltiples beneficis i collites, però també com a origen d'esgarrifosos enfrontaments i discòrdies pel seu ús...

+ Cròniques Edetanes

+ blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Quarta Temporada – Episodi 4  (programa 31)La gran tempesta que visquérem en terres edetanes el 28 de setembre d’eixe any contada sobre textos de l'historiador edetà Josep Duran. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions Joan Bell-lloc, Vicent Galduf i Vicent Murgui. Producció VicentGalduf.

La Pixona ha passat,

quatre gotes ha deixat.

Ara arriba Barrabàs

i el diluvi ha escampat.

 (A Llíria anomenen Pixona a la Montieleta, perquè cap al 8 de setembre solen caure quatre gotes, i a Benaguasil diuen Barrabàs a Sant Miquel perquè a final de mes, cap al 29 de setembre, solen arribar els grans diluvis.)------------------------------

Estem a mitjan setembre, entre la Montieleta i Sant Miquel. Sembla que les portes del cel s'han obert de pint en ample, però no per deixar pas a uns alegres arcàngels i marededeus amb ganes de festa. No. S'han obert per deixar caure, de colp, tota l'aigua, llamps i pedra que tenien acumulada des de feia molts mesos, molts mesos de sequera i de calor infernal mai vista. Ara ho han amollat tot d'una, sense miraments cap a uns pobles que els veneren des de fa segles, sense pensar que, des de fora, ha arribat una gentada de venedors ambulants, artefactes de fira, xarraires de tómbola, artistes, músics i altres firaires que alegren els carrers de Llíria i les nits de Benaguasil. Res. Tot en l'aire, amb greus destrosses, als pobles i al camp.

La gent dels nostres pobles edetans ja fasegles que s'ha fet a la idea i empoma, com pot, les malvestats i barrabassades que el cel o el centre meteorològic prediu per als nostres dies de "festa major". Davant la impossibilitat de canviar els designis divinals, mentre els Benissants de la Pedra miren cap a un altre costat, els llauradors de la Vallbona i del Camp de Llíria han assimilat a poc a poc la porga que, en forma de riuada i pedra, els toca aquests dies tardorals. Per això, en venjança, han rebatejat els seus patrons com "la Pixona" i "el Barrabàs", dues metàfores celestials i pluviomètriques que descriuen, més o manco, la quantitat de m3 d'aigua i pedra que els venen de "dalt"aquests dies de setembre.

Però la cosa ja ve de lluny i els periodistes i cronistes en donen fe abundantment. Són moltes les notícies arreplegades als diaris, llibres i revistes sobre aquest tema. Per això, hem volgut recuperar i traure a la llum un magnífic text d'un magnífic cronista de Llíria, Josep Duran. Aquest prohom va ser un observador metòdic, entusiasta i minuciós del temps i el lloc on li tocà viure. Va regirar arxius, va col·laborar en revistes i programes de festes locals on va deixar, per escrit, una fotografia descriptiva i perfilada de la Llíria i pobles pròxims del final del s. XIX i primera part del s. XX.

Sortosament, la seua filla, l'entranyable Marina Madre, tot superant els entrebancs de les noves tecnologies, va arreplegar en un fascinant volum el bo i millor de l'obra esparsa de son pare: Perfiles. Siluetas. Glosas de mi tierra, editat per l'Ajuntament de Llíria el 1995. Dins d'aquest compendi de cultura popular, etnologia i onomàstica hi ha la descripció de la riuada del 1949 que, tot seguit, exposarem. Suposava aquest cronista que la barrabassada viscuda a Llíria la vespra de Sant Miquel d'aquell any quedaria en la memòria col·lectiva de la gent com un fet impossible d'oblidar, però malauradament, al cap de vuit anys, una altra riuada s'acarnissà en la ciutat de València, apujant el llistò de l'horror a un nivell més alt encara.

Joan Bell-lloc

+ Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+ Cròniques Edetanes

blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Quarta Temporada – Episodi 3  (programa 30)

( amb la participació de Joan Bell-lloc, Enric Llopis, Vicent Murguí i Neus Domínguez. Producció @vicentgalduf. Música: La Familiar de Benissanó i Saó)

Està dins de Llíria... però no és Llíria; està entre el Carraixet i el Túria... però rega dela Font de Sant Vicent; té un castell... no obstant això, està enmig del'horta; té el pou de la Salut... però es diu el pou del Bancal. Benissanó ésel petit cor del Camp de Túria, fortament relligat als seus veïns de Llíria,Benaguasil, la Pobla, Bétera i Olocau. És un poble profundament marcat pel seupassat islàmic i senyorial. El nom i molts topònims són dels amazics; elcastell i les muralles són senyorials. La tradició ha fet del seu nom unaetimologia popular relacionada amb la sanació: el rei Beni enfermo estava, y tuagua lo sanó, por eso todos te llaman: Benissanó, Benissanó. Les murallessenyorials van ser una protecció imprescindible que els resguardava de veïnspoc amistosos. L'aigua, sempre l'aigua, la guerra de l'aigua. Aigua de séquies,aigua de pous... del subsòl, dels fonaments. Benissanó és un diàleg entre lasuperfície i l'inframon, l'aigua naix, l'aigua que s'engul la terra. Mocàtil,el guerrer, continua vigilant des del fonament del pou...

En l'anterior pòdcast, 2n programa de la 4a temporada, vam llegir la notícia d'una"energúmena" que estava a la Cova Santa i acudí a Benissanó aimplorar la curació davant de la verge del Fonament. Ara volem ampliar i posaren context aquella notícia periodística tot relacionant-la amb les antiguespràctiques curatives que es realitzen a Benissanó des de temps immemorial.

Postdata: Llíria, el Pouet i les festes majors de Benissanó

croniquesedetanes.wordpress.com

blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Quarta Temporada – Episodi 2  (programa 29)

Successos i desgavells als pobles edetans: un galliner de notícies! (Crònica negra del segle XIX, primera part)

Cap al final del s. XVIII es va generalitzarun nou mitjà de comunicació: la premsa escrita. Eren uns senzills fulls depaper plegats per la meitat, amb quatre cares, on s'escrivien notícies, avisos,col·laboracions literàries, etc. Durant la primera meitat del s. XIX, aquestofici es va consolidar amb empresaris, periodistes, propaganda comercial, etc.que van perfeccionar les publicacions diàries -els diaris- els qualsesdevingueren un mitjà de producció i guany econòmic per als capitalistes delnegoci. Tot això comportà la competència d'altres periòdics i el naixement del màrquetingque ajudava a vendre un millor producte.

Per una altra banda, en aquest mateix períodees van viure a les nostres terres uns fets bèl·lics molt importants: la Guerradel Francés i la Primera Guerra Carlina, la qual acabà el 1840. Després de laguerra, una guerra civil, reaparegué als nostres camps i muntanyes un fenomenendèmic a la península Ibèrica: el bandolerisme. Però en ambients més urbanstambé s'incrementà la criminalitat en ciutats, pobles i poblets. Tothom teniaarmes a casa i els ànims s'esvalotaven amb qualsevol fet. L'espurna de laviolència saltava amb molta facilitat. Eren molt freqüents els crims, elsrobatoris, els ferits...

En aquesta mateixa dècada del 1840 aparegué elmagnífic diccionari de Madoz, el qual fa una "estadística criminal"on s'assenyala la província de València com el lloc on el percentatge decriminalitat és més alt, però, dins de la província, és precisament al Camp deTúria -el partit judicial de Llíria- on les cotes de criminalitat arriben alpunt més alt amb 94 condemnats el 1843, els quals usaven tota classe d'armes de foc, armes blanques i fins i totel verí. El diccionari posa en relleu l'especial acarnissament, astúcia itraïdoria dels criminals.

Vistes aquestes coses, l'incipient periodismedel s. XIX, especialment el de Madrid, estengué una espessa xarxa d'informadorsi corresponsals per "províncies" els quals assortien i nodrien elsdiaris madrilenys amb nombrosos fets espaventables i crims horrorosos que feienpujar les vendes dels diaris.

Fins ací, la mirada retrospectiva als diarismadrilenys que parlen dels nostres pobles. Hem observat les reaccions d'unagent que, davant els problemes, s'ha vist superada per un desig de venjança queels ha portat a prendre's la justícia per compte propi i també hem vistdibuixada una societat amb un alt grau de credulitat i desinformació. Per unaaltra banda, els periòdics ens han informat de les festes, dels bous de carreri de la fira de Sant Miquel, amb els ramaders del Pla de l'Arc, els focs artificialsi la música popular del gran Pastrana, i on trobem a faltar, per cert, lesgrans bandes de música que en aquells anys estaven encara en un estadiembrionari i que avui són un element imprescindible en les festes de setembre.Tot plegat representa una mirada retrospectiva que, sense dubte, ens ajuda acomprendre millor el present...Nosaltres presentem ací una selecció de notícies delsnostres pobles que, tal com s'esdevenia cap al 1850, un lector llegia en veualta del periòdic en una cafeteria de Llíria o en una taverna de Benaguasil ola Pobla mentre els contertulians, espantats i amb el cor glaçat, escoltaven elsuccés i comentaven els detalls macabres del fet.

https://croniquesedetanes.wordpress.com/

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast/