Tercera Temporada – Episodi 9  (programa 27)

"El compromís des de la càmera: Armand Guerra

Estem al 14 de juny de 2023, a les portes de

Amb aquest pòdcast recuperem un nou personatge,

Joan Bell-lloc

Música del programa: Paco Ibáñez “Les Anarchistes”

+info: Recuperant llirians singulars: José María Estivalis Cabo. Escriptor, periodista i cineasta llibertari Francesc

+info: Armand Guerra, un edetà de llegenda oblidat… Cinematografia documentada de José Estivalis Francesc J. Hernàndez 

+info: La primera pel·lícula feminista de la Història és d’un director de Llíria: Armand Guerra Josema de Miguel

https://croniquesedetanes.wordpress.com

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Tercera Temporada – Episodi 8 (programa 26)

Durant el s. XVI, la difícil convivència entre

L'any 1584 es duia a terme el Plet dels

El Consolat de Mar, empresa dirigida per

https://croniquesedetanes.wordpress.com

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Tercera Temporada – Episodi 7 (programa 25)

Amb aquest programa de Cròniques Edetanes parlem plenament des de les altures del nostre

I amb aquest treball podeu aprofitar i tornar a escoltar o descobrir

La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria

Amb Edeta nasquéremcom a músics: Suite edetana en dos moviments (I)

La Vall d’Olocau,Marines i Gàtova

…i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II)Una Pobla neix ala Vallbona

Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de VallbonaL’Eliana, del pare Carrança a la desamortització de MendizábalEls Pobles Edetans parlen els uns dels altresLa Llíria de 1791 on descobrim el que descrivien d’Edeta al segle XVIII

Tercera Temporada – Episodi 6 ( programa 24)

Tot i ser un municipi tan jove, l'Eliana és un poble amb una gran profunditat històrica que, a poc a poc, anem descobrint. Amb aquest

Ja ens podem traslladar al s. XV, on trobem el primer indici: la Taverneta, lloc de pas, lloc de parada, lloc de trobada. I al s. XVI apareix l'Eliana, fruit de la conjunció de tres astres: Jaume Xerta, que crea un nou mas, amb noves terres i séquies dedicades a la vinya; el pare Carrança, que compon el nom de l'Eliana, una ofrena al profeta Elies, pare de tots els carmelites, i finalment, la gran figura de na Leonor

El s. XVII representa el creixement, bancal a bancal, d'aquell primer mas, i també apareix el molí de l'Eliana, un element que revolucionarà aquella masia agropecuària cap a plantejaments econòmics i demogràfics nous: els arrendaments.

El s. XVIII és l'inici de l'urbanisme elianer, les primeres cases, els primers carrers, els pous, els forns, tot comença a existir i a madurar.

Al segle XIX, l'Eliana és ja un poble que viurà encara moments aflictius, la desamortització i la desaparició del darrer carmelita: fra Josep Motxolí. Però serà, alhora, el moment de la represa final: el marquesat, la industrialització, la nova parròquia, el repartiment de terres i el naixement del municipi.

Una campana, Maria, és un fidel testimoni de tot aquest passat. Ara està al campanar anunciant els moments vitals del dia, com fa des

L'acte de presentació del llibre va estar presidit per Salva Torrent, l'alcalde de l'Eliana. Rafa Desco, el president del CEL, presentà els autors, Vicent Rubio i Joan Bell-lloc,  i dirigí l'acte.

croniquesedetanes.wordpress.com

blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23) amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l'acte, Núria Sendra presenta l'autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època.

L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

croniquesedetanes.wordpress.com

Tercera Temporada – Episodi 4 (programa 22)

Tots hem admirat alguna vegada les joies ceràmiques del Tossal de Sant Miquel, el Vas dels Guerrers, els músics edetans, les batalles navals, les fulles d'heura entortolligant-se per tot arreu... aquells magnífics cavalls, els genets guerrers o les dames instrumentistes... i tot un conjunt de textos ibèrics que expliquen aquelles escenes i que algun dia, finalment, comprendrem.

Però, us heu preguntat alguna vegada on es van fer aquelles obres d'art? Crear aquells vasos admirables no devia ser una tasca simple, calia tot una estructura artesanal, o gairebé industrial, per tal de produir aquelles grans peces plenes de pintura cuita al forn. Calien llocs preparats per a la seua fabricació, abundància d'aigua, terres adequades, metalls i pintures resistents, llenya per als forn... calia resguardar-se del fum i les males olors... tot això està darrere de les precioses vaixelles edetanes que admirem als museus.

Què sabem de tot això? on estaven les terrisseries? on coïen les peces? d'on agafaven l'aigua?

Tot això i molt més ens ho explica ara mateix un jove edetà, de la mateixa Llíria, Rubén Caballero, historiador i arqueòleg que acaba de fer el seu treball d'investigació: “Terrisseria ibèrica del xalet de Vives. Llíria.”

L'acte, que tingué lloc al Casal Jaume I de Llíria el 3 de febrer, va ser presentat pel seu propi professor, David Quixal, un experimentat coneixedor de la vida als poblats ibèrics del nostre entorn, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

Els cedim la paraula.

croniquesedetanes.wordpress.com

Tercera Temporada – Episodi 3 (programa 21)

Totes les denominacions documentades que, des de les terres edetanes, hem donat a aquesta població de la comarca valenciana de La Serrania i on ens situem per a narrar la segona part del pòdcast:

Aban ad-duff (l'aldufer, el que toca el "pandero")

Abenaduf

Benaduf

El Villar d'Abenaduf

El Villar de Benaduf

El Villar del Arzobispo

El Villar de l'Arquebisbe

El Villar de la Libertad

El Villar de la Llibertat

El Villar

Si bé en la primera part d’aquest pòdcast doble aprofitarem la intimitat de Los Yesares per a conversar amb l’escriptor, ara Alfons s’obre en tertúlia a la gent del grup de lectura “Pasando Pàgina” dels Serrans continuant així parlant del seu llibre “Maquis”, un document contundent de fa vint-i-cinc anys i que perdurarà eternament, tant per l’escriptura com pel contingut…

croniquesedetanes.wordpress.com

Tercera Temporada – Episodi 2 (programa 20)

Xest al-Gar. La vila desperta abraçada al riu, un matí de cel de plom. Dalt, el castell, dignes ruïnes d'un passat incert, vigila la vall i saluda el casalot de l'Andènia. A l'altra banda, la Penya Maria mostra les teranyines d'un sol que no vol eixir, mentre el riu, mansament, recorre l'assut.

Els carrers, humits, es pinten d'olors d'esmorzars. Alfons Cervera ens espera. Entrem a casa, algeps, voltes i baranes, escales i cambres que ens parlen d'una gent i uns costums arrelats en el temps que no volen passar. Seiem en un ambient càlid i acollidor. Alfons comença a desgranar paraules, idees... els pensaments s'enganxen els uns amb els altres, com les cireres...

Comencem a parlar del seu llibre Maquis, una publicació vigorosa de fa 25 anys...

Fins ací, la conversa domèstica amb Alfons. Aquesta és la primera part del podcast dedicat al seu llibre Maquis. Aquesta conversa té una segona part que es desenvolupà al Villar, en un ampli debat amb el club dels seus lectors.

Joan Bell-lloc

Tercera temporada - Episodi 1 (programa 19):

LA FESTA DE LA LLUM 

Joan Bell-lloch

A trenc d'alba, els habitants d'Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s'acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida...

Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l'escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l'Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d'Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l'arribada de nous mercats...

A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l'animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg.

Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa?

I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix... i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l'apaguen... En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes... Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l'edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l'Oceà, del país del fred i de les boires, d'una illa verda i misteriosa habitada per celtes... li donem la paraula a Carme Cardona.

Segona Temporada – Episodi 13 (programa 18): commemoració al Camp de Túria de l’Any Joan Fuster.

Amb els acords de “Criatura Dolcíssima” iniciem de ple aquest viatge. Els versos de Joan Fuster i tres versions. Primers compassos que va musicar Manuel Palau el 1966 i que escoltem amb la  soprano Marta Estal i el pianista Daniel Ariño. Part central de la cançó amb la versió més recent on cantaran  Mireia Vives, Andreu Valor, Berta Iñíguez i Borja Penalba. I el final del tema amb la històrica interpretació de Lluís Llach.

Prèviament, hem escoltat la música de "Marinada" ballet simfònic per a soprano i orquestra composta el 1949 pel mestre Vicent Garcés Queralt amb textos de Joan Fuster.

Al llarg del pòdcast sonaran les veus de Marisa Carpio i Mafi Civera contant-nos aforismes. A Neus Domínguez als primers compassos i la capçalera. A Joan Bell-lloch fent de Josep Pla i quasi acabant l’acte narrant-nos com va col·laborar Joan Fuster, als anys seixanta del segle passat, en una revista de Benaguasil. I, sobretot, a Gemma Pasqual i Núria Cadenes i el seu al·legat “Nosaltres les Fusterianes”.

Dins de l’epíleg, dues perles finals. Una versió coral recitant íntegrament els versos originals de “Criatura Dolcíssima”. I l’acomiadament amb la cançó de record que li va dedicar Paco Muñoz a Joan Fuster.

Aquest acte commemoratiu de la nostra comarca a l’Any Joan Fuster ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Ateneu de Benaguasil i el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià. Imma Riera, en representació de les tres organitzacions, presentarà l’acte i posarà el punt final.

Cròniques Edetanes, amb un mòbil descatalogat que fa de gravadora i un ordinador cassola amb un programari lliure per a fer el muntatge, artesanalment vos ofereix aquest programa amb poquets mitjans però molta il·lusió i imaginació. Les Fusterianes tenen la paraula!!!