Cròniques Edetanes

Quarta Temporada – Episodi 1  (programa 28)

"Moltes i molts coneixem la terrible història de Sweeney Todd el barberdiabòlic del carrer Fleet a Londres, gràcies a la pel·lícula de Tim Burton del2007, amb Jhonny Deep fent de barber diabòlic i a Helena Bohan-Carter d’ajudantd’aquest assassí en sèrie. El que poca gent sap és que aquesta història delbarber que va assassinar a desenes de clients i que després feia pastissos decarn amb els assassinats, gràcies a la seua companya fornera, té el seu origenen uns macabres fets ubicats a la ciutat de València

Anomenat, o conegut, com al “Barber diabòlic del carrer dels Manyans”, sesap de la seua existència per les dades i anotacions que s'han pogut recuperardel dietari del segle XIX de Pablo Carsí i Gil 'Cosas particulares, usos ycostumbres de la ciudad de Valencia, 1800-1873' Gràcies a l'estudi itranscripció que d’ell va fer Rafael Solaz Albert.

“. . .En la calle de Serrageros, entrando por la de San Vicente, a laderecha, sobre la metad de la calle, hay como un corral que tiene puerta a lacalle, entrando por allí se sale a una taberna que hay en la calle de laPellería que todo forma una casa. Ensima de esta puerta hay trescabesas depiedra de hombre de las que se cuenta que en otros tiempos había una barbería,y que a los que entraban a afaytarse los mataban y rovaban, y otros añaden queen la otra casa avia una pastelería, y metían en los pasteles carne umana delos que mataban. Esto fue un hecho verdadero...”

De la construcció que parla Carsí no queda pràcticament res, ni la taverna,ni la barberia, ni el corral, ni tan sols la casa amb “tres caps a la porta”.
Una dada curiosa és que prop de la localització de l'antiga barberia estaria eldesaparegut cementeri de Sant Martí, que va ser traspassat entre 1805 i 1806,
amb motiu de la Reial orde expedida pel Carles III un 3 d'abril de 1787, queper dir-ho així “bandejava els cementeris extramurs de la ciutat” o “… fora deles poblacions sempre que no hi haguera dificultat invencible o grans amplàriesdins d'elles, en llocs ventilats i immediats a les Parròquies i distants de lescases dels veïns.

Quant a la història anglesa, en 2007, el periodista Peter Haining vapublicar el llibre “Sweeney Todd: The Real Story of The Demon Barber of FleetStreet” on assegura haver trobat aquestes proves que confirmen la història aLondres.
Segons el conte, la història de Todd està basada en un home que va serprocessat pels seus crims en l'Old Bailey i va ser penjat en el llogaret deTyburn el gener de 1802 enfront d'una gran multitud. No obstant això, no estroba cap document sobre el judici ni en els arxius de l’Old Bailey ni en elNewgate Calendar. Tampoc existeixen articles de premsa sobre el procés ol'execució.

Si bé Peter Haining presenta la història com un fet real, no ofereix capdada específica o comprovable. Alguns detractors del periodista, com LucianVaizer, argumenta que el mite de Todd pot provindre d'una adaptació anglesa dela llegenda urbana parisenca de La Posada dels Tres Reis de més de quatre-centsanys d'antiguitat, on es matava els viatgers incauts que eren servits com aplat als hostes de la posada francesa. Aquesta, potser, també va inspirar JaumeRoig quan va escriure l’"Espill o Llibre de les dones" (1460) on elel capítol dedicat a París apareix una pastisseria on feien pastissos amb carnhumana.

No sabem si la història valenciana realment va ser certa, però sí que sabemque, almenys, està documentada per Pablo Carsí i podem situar-la, al contraridel que ocorre amb la història anglesa. Llegenda o no, la pròxima vegada quepassegeu pel carrer dels Manyans recordeu que allí, tal vegada, va haver-hi aValència una barberia on mataven a la gent i utilitzaven la seua carn per a ferpastissos…"Carme Cardona

https://croniquesedetanes.wordpress.com

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Tercera Temporada – Episodi 9  (programa 27)

"El compromís des de la càmera: Armand Guerra

Estem al 14 de juny de 2023, a les portes de

Amb aquest pòdcast recuperem un nou personatge,

Joan Bell-lloc

Música del programa: Paco Ibáñez “Les Anarchistes”

+info: Recuperant llirians singulars: José María Estivalis Cabo. Escriptor, periodista i cineasta llibertari Francesc

+info: Armand Guerra, un edetà de llegenda oblidat… Cinematografia documentada de José Estivalis Francesc J. Hernàndez 

+info: La primera pel·lícula feminista de la Història és d’un director de Llíria: Armand Guerra Josema de Miguel

https://croniquesedetanes.wordpress.com

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Tercera Temporada – Episodi 8 (programa 26)

Durant el s. XVI, la difícil convivència entremusulmans i cristians del Regne de València esdevingué més difícil encara. Laguerra de Germanies, el bateig forçós de musulmans i la revolta de Benaguasilforen l'inici d'un malestar que augmentà amb el tancament de les mesquites, eldesarmament de moriscos i, finalment, l'expulsió. Però aquest procéss'acompanyà d'altres instruments repressius, menys violents però molt mésefectius, com ara l'assetjament inquisitorial i judicial. El front civil tambéactuà poderosament contra aquesta minoria, els moriscos, en àmbits tan casolanscom l'agricultura, el seu mitjà de subsistència.

L'any 1584 es duia a terme el Plet delsArrossos. La ciutat de València i la vila de la Pobla actuaren judicialmentcontra els moriscos de Benaguasil, per tal d'anul·lar o, almenys,  de reduir la zona de conreu de l'arròs, totremarcant exageradament les malalties que produïa la ricicultura. Als documentsd'aquest plet s'adjuntà un bellíssim mapa de la zona que ha arribat fins alsnostres dies i que es conserva a l'Arxiu del Regne de València.

El Consolat de Mar, empresa dirigida perCarles Subiela, ha tingut la generositat d'editar aquesta mostra cartogràficaon apareixen tots els pobles de la Vallbona: la Pobla, Benaguasil, Vilamarxanti Riba-roja, amb Llíria i Benissanó, on es marca la zona arrossera i moltesconstruccions menors escampades per aquesta subcomarca del Camp de Túria durantla segona meitat del s. XVI. El 27 de maig del 2023, a la seu de l'esmentadaempresa, Joan Bell-lloc explicava les circumstàncies i el contingut del mapa.

Heus ací la seua presentació.

(En la part musical cal comentar que iniciem el pòdcast amb un fragment de l'OrquestraÀrab de Barcelona a l'espectacle "Una nit única" concert celebratal Pla de l'Arc de Llíria el 21 de novembre del 2009 dins dels actescommemoratius de la campanya "400 anys d’absència dels Moriscos del Campde Túria" i durant el programa i a la conclusió escoltem ‘Cant debatre de José Cruañes’ amb Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani)

https://croniquesedetanes.wordpress.com

https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Tercera Temporada – Episodi 7 (programa 25)

Amb aquest programa de Cròniques Edetanes parlem plenament des de les altures del nostreterritori més pròxim. Des d’un mirador de luxe, la Buitrera de Llíria, observemamb Joan Bell-lloc les terres edetanes. Allò que era uniformitat en tempsd’ibers, romans, visigots i fins ben entrats els musulmans van transformant-seposteriorment i amb les fortificacions i el repartiment de Jaume I esconsoliden les poblacions i el Camp de Túria neix quasi com el coneguem avui endia. I precisament d’eixe darrer període, 1238-1609, és el mapa que originaaquest pòdcast on veiem clarament l’apartheid real que va perviure durant méstres-cents anys les nostres terres. 

I amb aquest treball podeu aprofitar i tornar a escoltar o descobriraltres programes nostres que el complementen:Febrer, la festa de la llum 

La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria

Amb Edeta nasquéremcom a músics: Suite edetana en dos moviments (I)

La Vall d’Olocau,Marines i Gàtova

…i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II)Una Pobla neix ala Vallbona

Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de VallbonaL’Eliana, del pare Carrança a la desamortització de MendizábalEls Pobles Edetans parlen els uns dels altresLa Llíria de 1791 on descobrim el que descrivien d’Edeta al segle XVIII

... i per a enllaçar la segona part d’aquest pòdcast, Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650) seria la continuació perfecta...I pel que fa a la música del programa, comencem amb “Romanç edetà” dels ‘Cor Bella’, amb la “Dansa dels oficis de Llíria” de ‘Saó’ anem enllaçant tots els temes... i acabem amb “Cavall d'Aràbia” amb Miquel Gil, la Unió Musical de Llíria, David Pastor i Sime Galduf al concert "Una nit única" celebrat al pavelló edetà del Pla de l'Arc el 21 de novembre del 2009 dins dels actes commemoratius de la campanya "400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria" organitzada per l’Ideco-Camp de Túria.

Tercera Temporada – Episodi 6 ( programa 24)

Tot i ser un municipi tan jove, l'Eliana és un poble amb una gran profunditat històrica que, a poc a poc, anem descobrint. Amb aquestllibre hem recuperat quasi tres segles d'història elianera que restaven invisibles, amagats darrere el palau que els marquesos de Casa-Ramos i de Càceres van edificar en aquest racó assolellat de la Vallbona.

Ja ens podem traslladar al s. XV, on trobem el primer indici: la Taverneta, lloc de pas, lloc de parada, lloc de trobada. I al s. XVI apareix l'Eliana, fruit de la conjunció de tres astres: Jaume Xerta, que crea un nou mas, amb noves terres i séquies dedicades a la vinya; el pare Carrança, que compon el nom de l'Eliana, una ofrena al profeta Elies, pare de tots els carmelites, i finalment, la gran figura de na Leonorde Noronya, la dona generosa que feu possible el naixement de l'Eliana.

El s. XVII representa el creixement, bancal a bancal, d'aquell primer mas, i també apareix el molí de l'Eliana, un element que revolucionarà aquella masia agropecuària cap a plantejaments econòmics i demogràfics nous: els arrendaments.

El s. XVIII és l'inici de l'urbanisme elianer, les primeres cases, els primers carrers, els pous, els forns, tot comença a existir i a madurar.

Al segle XIX, l'Eliana és ja un poble que viurà encara moments aflictius, la desamortització i la desaparició del darrer carmelita: fra Josep Motxolí. Però serà, alhora, el moment de la represa final: el marquesat, la industrialització, la nova parròquia, el repartiment de terres i el naixement del municipi.

Una campana, Maria, és un fidel testimoni de tot aquest passat. Ara està al campanar anunciant els moments vitals del dia, com fa desdel s. XVII, i des d'allí regeix i governa el dia a dia de l'Eliana, gent de campana.ç

L'acte de presentació del llibre va estar presidit per Salva Torrent, l'alcalde de l'Eliana. Rafa Desco, el president del CEL, presentà els autors, Vicent Rubio i Joan Bell-lloc,  i dirigí l'acte.

croniquesedetanes.wordpress.com

blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23) amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l'acte, Núria Sendra presenta l'autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època.

L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

croniquesedetanes.wordpress.com

Tercera Temporada – Episodi 4 (programa 22)

Tots hem admirat alguna vegada les joies ceràmiques del Tossal de Sant Miquel, el Vas dels Guerrers, els músics edetans, les batalles navals, les fulles d'heura entortolligant-se per tot arreu... aquells magnífics cavalls, els genets guerrers o les dames instrumentistes... i tot un conjunt de textos ibèrics que expliquen aquelles escenes i que algun dia, finalment, comprendrem.

Però, us heu preguntat alguna vegada on es van fer aquelles obres d'art? Crear aquells vasos admirables no devia ser una tasca simple, calia tot una estructura artesanal, o gairebé industrial, per tal de produir aquelles grans peces plenes de pintura cuita al forn. Calien llocs preparats per a la seua fabricació, abundància d'aigua, terres adequades, metalls i pintures resistents, llenya per als forn... calia resguardar-se del fum i les males olors... tot això està darrere de les precioses vaixelles edetanes que admirem als museus.

Què sabem de tot això? on estaven les terrisseries? on coïen les peces? d'on agafaven l'aigua?

Tot això i molt més ens ho explica ara mateix un jove edetà, de la mateixa Llíria, Rubén Caballero, historiador i arqueòleg que acaba de fer el seu treball d'investigació: “Terrisseria ibèrica del xalet de Vives. Llíria.”

L'acte, que tingué lloc al Casal Jaume I de Llíria el 3 de febrer, va ser presentat pel seu propi professor, David Quixal, un experimentat coneixedor de la vida als poblats ibèrics del nostre entorn, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

Els cedim la paraula.

croniquesedetanes.wordpress.com
blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast 

Tercera Temporada – Episodi 3 (programa 21)

Totes les denominacions documentades que, des de les terres edetanes, hem donat a aquesta població de la comarca valenciana de La Serrania i on ens situem per a narrar la segona part del pòdcast:

Aban ad-duff (l'aldufer, el que toca el "pandero")

Abenaduf

Benaduf

El Villar d'Abenaduf

El Villar de Benaduf

El Villar del Arzobispo

El Villar de l'Arquebisbe

El Villar de la Libertad

El Villar de la Llibertat

El Villar

Si bé en la primera part d’aquest pòdcast doble aprofitarem la intimitat de Los Yesares per a conversar amb l’escriptor, ara Alfons s’obre en tertúlia a la gent del grup de lectura “Pasando Pàgina” dels Serrans continuant així parlant del seu llibre “Maquis”, un document contundent de fa vint-i-cinc anys i que perdurarà eternament, tant per l’escriptura com pel contingut…

croniquesedetanes.wordpress.com
blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast 

Tercera Temporada – Episodi 2 (programa 20)

Xest al-Gar. La vila desperta abraçada al riu, un matí de cel de plom. Dalt, el castell, dignes ruïnes d'un passat incert, vigila la vall i saluda el casalot de l'Andènia. A l'altra banda, la Penya Maria mostra les teranyines d'un sol que no vol eixir, mentre el riu, mansament, recorre l'assut.

Els carrers, humits, es pinten d'olors d'esmorzars. Alfons Cervera ens espera. Entrem a casa, algeps, voltes i baranes, escales i cambres que ens parlen d'una gent i uns costums arrelats en el temps que no volen passar. Seiem en un ambient càlid i acollidor. Alfons comença a desgranar paraules, idees... els pensaments s'enganxen els uns amb els altres, com les cireres...

Comencem a parlar del seu llibre Maquis, una publicació vigorosa de fa 25 anys...

Fins ací, la conversa domèstica amb Alfons. Aquesta és la primera part del podcast dedicat al seu llibre Maquis. Aquesta conversa té una segona part que es desenvolupà al Villar, en un ampli debat amb el club dels seus lectors.

Joan Bell-lloc

Tercera temporada - Episodi 1 (programa 19):

LA FESTA DE LA LLUM 

Joan Bell-lloch

A trenc d'alba, els habitants d'Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s'acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida...

Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l'escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l'Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d'Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l'arribada de nous mercats...

A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l'animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg.

Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa?

I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix... i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l'apaguen... En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes... Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l'edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l'Oceà, del país del fred i de les boires, d'una illa verda i misteriosa habitada per celtes... li donem la paraula a Carme Cardona.