Cròniques Edetanes

Temporada 2 - Episodi 3 (Programa 8)

Ferran Zurriaga: “Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica, la Vall d'Olocau, Marines i Gàtova, tres pobles valencians. Un territori que té la raó de la seua existència en la creació del terme general àrab del castell d'Olocau, més tard conegut com castell del Real de Vilaragut, terme general que després els conqueridors cristians transformarien en una senyoria, primer com a baronia i després com a comtat. Territori que formarà part d'una contrada a les Muntanyes de Portaceli, modernament la Serra Calderona, a la comarca del Camp de Túria.”

Amb la col·laboració de Ferran Zurriaga, Josep M. Jordan, Xelo Tomàs, Francesc Rozalen, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 2 - Episodi 2 (Programa 7)

Paco Server: "En acabar la conquesta de les terres valencianes liderada per Jaume I, arribaren els primers pobladors cristians a la vila de Benaguasil, on mai no passaren de constituir una minoria social. Dècades després, al voltant de 1280, els cristians de Benaguasil començaren a abandonar el nucli urbà i a instal·lar-se en un altre indret del terme municipal: el lloc on hui dia trobem la Pobla de Vallbona.

Aquest nou nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil s'anomenà Vallbona, i els seus pobladors, aprofitant la seua condició de cristians i buscant el profit econòmic per a Vallbona, aconseguiren en 1282 convéncer a Pere el Gran que desviés el camí que connectava València amb Llíria per tal que passara per Vallbona. Tot i que ho obtingueren, aquesta mesura no prosperà en el temps, i el camí anterior, situat a uns quants centenars de metres més al nord, continuà sent el camí utilitzar per anar de València a Llíria.

El nom de Vallbona s'usà per a designar el nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil fins a l'any 1320, com mostren diversos documents històrics. No obstant això, a partir d'eixe any el terme desaparegué dels documents, sent substituït pel de "Pobla de Benaguasil".

No fou fins a l'any 1382 quan, en les cartes de poblament, aparegué per primera vegada el topònim que hui coneguem i emprem: la Pobla de Vallbona, síntesi del terme "Vallbona" i "Pobla de Benaguasil"..."

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 2 - Episodi 1 (Programa 6)

L'arquebisbe Fabián y Fuero fa, el 1791, un informe de la seua diòcesi per al Vaticà en el qual dedica unes pàgines a la vila de Llíria i el seu territori parroquial. A l'escrit ens mostra no solament la situació humana i religiosa de la vila sinó també el coneixement que es tenia del seu passat. Però tracta la història a la manera dels il·lustrats, amb austeritat i equilibri, sense parlar ja ni d'Adam i Eva ni dels fills d'Hèracles, com havien fet els historiadors dels segles passats.

Després d'una descripció de l'antiga Edetània, basat en Claudi Ptolemeu, dóna dades demogràfiques de Llíria i descriu el seu patrimoni religiós. Crida l'atenció la datació documental que fa de l'ermita de Sant Miquel, amb dades precises extretes segurament de l'arxiu diocesà de València. I també fa una relació prou completa de les principals masies del terme, moltes de les quals han arribat fins als nostres dies amb els mateixos topònims, com ara, el mas de la Vila, la casa de Carlos, el Canyar, la Casa de Camp o el mas del Frare.

Però entre la informació del terme destaca la notícia d'una antiga aldea, la Garrofera, amb un bon grapat de veïns i una bona estructura local, amb justícia i jurats. Amb el pas dels anys, tanmateix, s'havia anat despoblant i, en temps de l'arquebisbe només hi romania el nom d'una partida: la Garrofera. Unes dades precioses, extretes sens dubte de l'arxiu metropolità, les quals contrasten amb una altra notícia referida al naixement del qual seria la nova vila de Casinos. En aquest cas, el procés independentista de la nova vila va ser animat i encoratjat personalment pel mateix arquebisbe, el qual va fundar la parròquia casinera de Santa Bàrbara, amb la qual cosa posava en marxa el camí cap a la formació de la nova vila de Casinos, un fet que es consumaria uns cinquanta anys més tard.

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 1 - Episodi 5 (Programa 5)

Un capítol especial i una mena de continuació de l'anterior, el de les "animetes edetanes", on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.

Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d'Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d'octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.

Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l'oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 1 - Episodi 4 (Programa 4)

Cròniques Edetanes amb Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona.

Des de l'Edeta bimil·lenària B. C., fins a l'actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l'inframón. Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com "mor", i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una "mano ayrada". I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de "creuetes" i "animetes soles" que ens imploraven una oració per tal d'alleugerir la seua vida més enllà...

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 1 - Episodi 3 (Programa 3)

Amb Joan Domínguez (àudio de l'arxiu de @VicentGalduf)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria. Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. Ací vos deixem íntegre aquest podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 1 - Episodi 2 (Programa 2)

Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel.

"L'aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots e"ls pobles i ciutats tenen en compte l'accés a l'aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l'antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d'aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l'un i l'altre és que l'aigua de la font es podia "conduir" fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d'explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d'altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d'allargar el seu terme fins a la vora de l'aigua donen fe d'aquesta nostàlgia fluvial."

croniquesedetanes.wordpress.com

Temporada 1 - Episodi 1 (Programa 1)

Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel.

"Amb el pas del temps, el territori de l'antiga ciutat romana d'Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l'àmbit edetà. Un d'aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romana de l'entorn d'Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat "barranquet de Llíria" o "barranquet de Benaguasil" segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent "barranc de les Atzavares" que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602." 

croniquesedetanes.wordpress.com