Culturesc

Hi ha preguntes que semblen petites, però ho remouen tot. Preguntar pot ser un acte de curiositat, però també de resistència: una manera de dir que no acceptem les coses només perquè “sempre s’han fet així”. En aquest episodi de Culturesc parlem del dret a preguntar en veu alta i del que passa quan la teva manera de pensar xoca amb el que s’espera de tu.

Conversem amb Eloi Collell, comunicador i primer presentador amb síndrome de Down d’un programa a TV3, que ha fet de la pregunta una eina per entendre el món i posar-lo potes enlaire, i amb Elisabetta Broglio, doctora en Ciències del Mar i impulsora de projectes de ciència ciutadana on la recerca es construeix col·lectivament.

Amb ells reflexionem sobre preguntar o callar, seguir protocols o fer-ho a la teva manera, acceptar etiquetes o defensar el propi talent. Un episodi que no busca donar respostes tancades, sinó reivindicar la curiositat com una força transformadora que ens fa més lliures —i més conscients.

Hi ha imatges que no només es miren: ressonen. Un traç, un color o una composició poden explicar una vida sencera, una identitat en transformació o una manera de ser al marge dels relats dominants. En aquest episodi de Culturesc ens acostem al disseny i a la il·lustració com a llenguatges amb veu pròpia, capaços d’obrir esquerdes allà on només hi havia murs.

Conversem amb Sílvia Yruela, dissenyadora que es reivindica des de l’extraradi creatiu i que ha convertit una metamorfosi vital en motor de la seva pràctica professional, i amb Noèlia Bernal, artista amb una mirada sinestèsica que transforma sons, formes i colors en obres carregades de significat social i compromís.

Amb elles parlem de crear des dels marges, de com el sistema cultural etiqueta, ven i simplifica les històries, i dels límits entre visibilitzar i instrumentalitzar una biografia. Un episodi que posa el focus en l’art com a espai de llibertat, però també de decisió i responsabilitat.

Hi ha paraules que neixen per quedar-se en silenci. I n’hi ha d’altres que, quan surten, ja no poden tornar enrere. En aquest episodi de Culturesc parlem de la poesia com a refugi, com a gest públic i com a eina capaç de trencar silencis personals i col·lectius.

Conversem amb Bea Ruiz, poeta que escriu des de l’emoció i la necessitat d’expressar allò que costa dir en veu alta, i amb Marta Pérez Sierra, poeta i filòloga que fa anys que impulsa projectes col·lectius on la poesia esdevé espai de militància, comunitat i visibilització.

Amb elles reflexionem sobre què passa quan un poema íntim es fa públic, sobre els límits entre expressió i exposició, sobre apropiació, censura subtil i sobre si la poesia pot —o ha de— ser una forma d’acció política. Un episodi que posa el focus no només en què s’escriu, sinó en què implica compartir-ho.

Quan juguem, prenem decisions. I quan dissenyem jocs, encara més. En aquest episodi de Culturesc mirem els jocs de taula no només com a entreteniment, sinó com a espais on es construeixen mirades, valors i maneres d’entendre el món.

Conversem amb Víktor Bautista i Roca, creador que ha recuperat jocs tradicionals i n’ha inventat de nous com a eina cultural i educativa, i amb Maria Garí, creadora de projectes d’aprenentatge basats en el joc i dissenyadora de jocs de taula on aprendre i divertir-se van de la mà.

Parlem de mecàniques, d’errors i d’equilibris, però sobretot de dilemes: què passa quan un joc tracta temes delicats, quan una editorial etiqueta com a “educatiu” allò que no ho és, o quan una mecànica funciona però pot trair la intenció original del projecte? Un episodi per entendre que jugar també és una manera molt seriosa de pensar.

Una imatge pot emocionar, però també pot incomodar, qüestionar i fer pensar. En aquest episodi de Culturesc parlem del cinema i l’audiovisual com a eines de consciència: què implica explicar realitats sensibles, a qui donem veu i quina responsabilitat assumim quan una història arriba a milers de mirades.

Ens acompanyen Carles Puig Mundó, director que ha convertit experiències personals en relats col·lectius amb voluntat educativa, i Elias Lalaux, creador que treballa el cinema i el documental com una pràctica d’equip on el context és clau perquè les històries emergeixin.

Amb ells reflexionem sobre cocreació, autoria, representació, límits del relat i sobre què passa quan una imatge deixa de ser només entreteniment per esdevenir eina pedagògica i política. Un episodi que ens obliga a mirar —i a decidir com volem mirar.

Un partit s’acaba quan sona el xiulet final, però la història dels clubs que hi participen, no. En aquest episodi de Culturesc mirem l’esport no com a espectacle, sinó com a relat cultural: allò que explica barris, comunitats, desigualtats i maneres d’entendre qui mereix ser visible.

Conversem amb Cristian Garcia, comunicador esportiu amb una llarga trajectòria explicant el joc des de dins, i amb Francesc Ripoll, periodista que ha après a mirar l’esport des de les segones files, els equips petits i les històries que no sempre arriben a portada.

A través de dilemes sobre esport paralímpic, esport de base, audiència, tecnologia i responsabilitat periodística, l’episodi planteja una pregunta incòmoda: expliquem l’esport tal com és o tal com ven millor? I què perdem com a cultura quan només mirem el marcador?

Hi ha experiències que no es poden quedar en silenci. No perquè siguin íntimes, sinó perquè, quan es comparteixen, poden ajudar altres persones a mirar-se el món d’una altra manera. En aquest episodi de Culturesc parlem de què passa quan una vivència personal sacseja tant que acaba convertint-se en llibre, documental, curtmetratge o eina educativa.

Ens acompanyen Jordi Molas, activista i divulgador que ha explicat la seva experiència vital a través del llibre i el documental Els anys guanyats, i Xavi Garrido, actor que va transformar una experiència d’adolescència marcada per l’assetjament en el curtmetratge La ley del espejo, avui utilitzat a les aules.

Amb ells reflexionem sobre els límits entre el relat personal i la responsabilitat col·lectiva, sobre qui té dret a explicar què, i sobre com convertir el dolor, el conflicte o la ferida en un acte de divulgació que no és teràpia, sinó transformació social.

A vegades la literatura no surt d’una gran idea, sinó d’una escala de veïns, d’una llibreta plena de “quès”, o del que passa dins del cap quan el món apreta massa. En aquest episodi de Culturesc ens acostem a una escriptura que neix de l’observació, del detall i de la manera única que té cada persona de mirar (i suportar) la realitat.

Conversem amb Montse Bizarro, autora que escriu des d’una mirada neurodivergent marcada per la intensitat i l’hiperfocus, i amb Tina Vallès, una de les veus més sòlides de la literatura catalana contemporània, experta a transformar la vida quotidiana en matèria literària.

Amb elles parlem de veïns que es converteixen en personatges, de la frontera entre ètica i ficció, de veus narratives, d’autoria invisible i de fins a quin punt allò que som condiciona allò que escrivim.

Què passa quan la música deixa de voler encaixar? En aquest episodi de Culturesc parlem d’hibridació, tecnologia i límits creatius amb dos creadors que han decidit complicar-se la vida —i enriquir-la— a través del so.

Ens acompanyen Pol Oñate, pianista i compositor que fa ballar Bach al ritme del Brasil i reivindica la música com a espai de resistència, i Llorenç Peris, compositor i dissenyador sonor que explora la frontera entre música clàssica, electrònica i cultura popular.

Amb ells parlem de capacitisme, autoria, intel·ligència artificial, música per a marques i música per a les persones. I, com sempre a Culturesc, ho fem a través de dilemes que no tenen una resposta fàcil però que ens obliguen a escoltar —i pensar— una mica millor.

Quines històries hi ha darrere dels actors i actrius que pugen a escena? Estrenem Culturesc parlant d'improvisació, participació i noves maneres d'entendre el teatre.

Ens acompanyen l'actriu Beatriu Castelló i el monologuista Marc Buxaderas. Juntament amb ells, analitzem dilemes de la professió que ens interpel·len i ens descobreixen la valentia que s'amaga darrere de cada actuació.