Datòfils

En un vídeo del youtuber Adrián Díaz, que resideix a la Xina des de fa 15 anys i el seu canal és una joia per entendre què és la Xina des de dins, d’on ve i cap on va, em va cridar poderosament l’atenció unes gràfiques que va mostrar sobre la “càrrega emocional en els titulars de premsa”. Així que em vaig dedicar a buscar l’estudi darrere d’aquestes gràfiques, i en trobar-lo vaig decidir dedicar-li aquest episodi.

Aquest estudi analitza l’evolució del sentiment i l’emoció en els titulars de notícies dels Estats Units entre 2000 i 2019. Es van analitzar 23 milions de titulars publicats en 20 anys. Es va trobar que els titulars es van tornar més negatius amb el temps, i els mitjans de tendència conservadora van presentar més negativitat que els de tendència liberal. A més, es va observar un augment en els titulars que expressaven ràbia, por, disgust i tristesa, i una disminució en els titulars neutres al llarg dels anys. Els mitjans conservadors van mostrar una major prevalença de titulars amb ràbia en comparació amb els mitjans liberals.

Vegem tot això amb números. Només comentarem els 5 casos més extrems de l’estudi.

El que crida més l’atenció és la càrrega emocional relacionada amb la “por”. Els titulars d’aquest tipus han crescut un 150%. Van passar del 6% l’any 2000 al 14% el 2019. És a dir, el 14% dels titulars estan tenyits de por, per dir-ho d’alguna manera.

No menys preocupants són els titulars tenyits d’“ira”, que han crescut un 104%, és a dir, s’ha duplicat el seu nombre. Passant del 6% l’any 2000 a més del 12% el 2019.

En tercer lloc venen els titulars carregats de “tristesa”, que han crescut un 54%. Van passar del 8% el 2000 al 12% el 2019.

En quart lloc hi ha els titulars que expressen “repugnància”, que han crescut un 29%. Van passar del 5% l’any 2000 al 7% el 2019.

I en cinquè lloc hi ha els titulars tenyits d’“alegria” que gairebé només han crescut un 14% però oscil·lant avall i amunt en els últims 20 anys al voltant del 4% i el 6%.

L’última dada és la més rellevant i va en perfecta consonància amb l’anterior: els titulars considerats “neutres” en quant a la seva càrrega emocional han disminuït un 30% en una caiguda imparable. Passant del 70% l’any 2000 a menys del 50% el 2019.

L’anàlisi de càrrega emocional d’aquests 23 milions de titulars de premsa en anglès de 47 mitjans de premsa estatunidencs es va realitzar gràcies a un algorisme d’intel·ligència artificial entrenat justament per a l’avaluació de càrrega emocional en textos. A la descripció de l’episodi et deixo l’enllaç a l’estudi, que està publicat amb accés lliure.

Font 1: https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0276367

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

En aquest episodi parlarem de la desigualtat al món, quant a riquesa o ingressos de diners. Ens basarem en dades de la “World Inequality Database” (base de dades de la desigualtat mundial, en anglès). Que és una organització dedicada a l’estudi d’aquest fenomen a nivell mundial. Tot i que com veurem a continuació, és més acusat en uns països que altres.

Et deixo els enllaços a la descripció per si vols anar a investigar la metodologia en què s’han basat per a obtenir aquests números. També he inclòs a la descripció de l’episodi el mapa del món pintat segons el grau de desigualtat de cada país.

La mètrica que farem servir és: el percentatge de riquesa nacional que posseeix el 80% menys ric de la població. És a dir, que si un país fos totalment igualitari, aquest 80% de la població hauria de tenir el 80% d’aquesta riquesa generada al país en un any.

Bé, doncs abans de dir el següent, pren seient, perquè la dada que et donaré ara és la més impactant: a cap país del món aquest 80% de la població posseeix més del 35% de la riquesa. Tal com ho sents. I t’ho diré d’una altra manera que potser impacte més: encara al país amb més repartiment de la riquesa, el 20% més ric dels seus ciutadans posseeixen dues terceres parts de la riquesa generada al país.

L’altra gran sorpresa és veure quins països són els millor repartits i quins són els pitjor repartits.

Entre els més ben repartits hi ha els països d’Europa Occidental (incloent Espanya), Canadà, Austràlia, Argentina, Equador i una llista llarga de països africans. Això darrer no m’ho esperava. El país més ben repartit és Països Baixos amb un 35% per al 80% de la població menys rica. Espanya, el 80% de la població menys rica gaudeix del 28%, que és més que a païssos com França (26%) o Alemanya (25%). Jo no ho haguès endevinat.

I entre els països que tenen més desigualtat, tenim casos com la regió Sud d’Àfrica, el Brasil, Xile i Mèxic. En aquests darrers, el 80% menys ric de la població només gaudeix el 10% de la riquesa nacional. Aquesta dada tampoc no m’ho imaginava.

Entremig hi ha tots els altres països. Amb un Estats Units d’Amèrica on el 80% menys ric gaudeix de tot just el 15%, i a la Xina el 21%. També és una dada curiosa.

Com sigui, si alguna cosa queda clara i innegable és que al 100% dels nostres països la majoria (el 80% de nosaltres) ens estem barallant per sobreviure. Això fa pensar molt, i crec que no calen gaires dades estadístiques per saber-ho amb certesa.

També m’entristeix força, pensar quina part de tota aquesta riquesa, li queda al 20% més pobre de la població. Possiblement aquesta dada sí que sigui 100% depriment, i ens sorprendria malgrat tot.

Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/10eriqj/oc_of_national_wealth_owned_by_the_bottom_80/

Font 2: https://wid.world/

Música: Audionautix.com

Programari: Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

A l’episodi anterior vam veure que la gent és més feliç en aquells països europeus on hi ha més bandes de Heavy Metal per habitant. Així que en aquest episodi he anat a veure quantes bandes de heavy hi ha als països de parla hispana.

Les dades les he tornat a prendre de l’Enciclopèdia del Heavy Metal. És un directori en línia que van muntar el 2002 una parella de canadencs, amants del preat metall. I a la pràctica és el millor i més extens cens a nivell mundial. Cada DIA s’hi afegeixen noves bandes. Perquè et facis una idea del seu volum, només d’Espanya tenen registrades més de 4 mil bandes de heavy. Et deixo l’enllaç a la descripció.

Al gràfic que poso a la descripció pots veure que he manejat dues mètriques: el nombre total de bandes a cada país, i el nombre de bandes per cada milió d’habitants, que crec que és la mètrica més oportuna per comparar països.

Xile és el país amb més bandes per habitant. En concret, tenen 156 bandes de Heavy Metal per cada milió d’habitants. En valor absolut estem parlant de més de 3 mil bandes xilenes.

En segon lloc, molt més avall hi ha Espanya, amb exactament 100 bandes per cada milió d’habitants. Que en valor absolut vol dir: gairebé 4800 bandes de Heavy Metal. De fet, és el país amb més bandes d’aquesta llista.

Després segueixen molt empatats amb unes 70 bandes per milió d’habitants aquests països: Andorra, Argentina, Uruguai i Costa Rica. Andorra és un cas peculiar, un petit país amb només 80 mil habitants, però ni més ni menys que amb 6 bandes de Heavy Metal.

Mèxic, el país més habitat d’aquesta llista (uns 127 milions) és a la meitat del rànquing, amb 30 bandes per cada milió d’habitants. És a dir, un total de 3900 bandes, molt aprop d’Espanya.

Al final, per sota de les 10 bandes per cada milió d’habitants hi ha: Guatemala, Nicaragua, Hondures, i República Dominicana.

Serà interessant analitzar en un episodi futur el nombre de bandes per gènere i per país.

Xile: 3071 (156.7 / Mill.)

Espanya: 4770 (100.3 / Mill.)

Andorra: 6 (75.0 / Mill.)

Argentina: 3168 (69.6 / Mill.)

Uruguai: 238 (69.6 / Mill.)

Costa Rica: 352 (68.0 / Mill.)

Puerto Rico: 190 (58.5 / Mill.)

Colòmbia: 2156 (41.6 / Mill.)

Equador: 673 (37.4 / Mill.)

Paraguai: 237 (35.0 / Mill.)

Mèxic: 3908 (30.7 / Mill.)

Bolívia: 360 (29.5 / Mill.)

El Salvador: 179 (28.2 / Mill.)

Panamà: 97 (22.0 / Mill.)

Perú: 689 (20.2 / Mill.)

Veneçuela: 536 (18.9 / Mill.)

Cuba: 129 (11.5 / Mill.)

Guatemala: 164 (9.2 / Mill.)

Nicaragua: 54 (7.8 / Mill.)

Hondures: 79 (7.6 / Mill.)

Rep. Dominicana: 52 (4.6 / Mill.)

Font: https://www.metal-archives.com/label/country

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Per a aquest cas d’anàlisi, s’han fet servir dades de l’Enciclopèdia del Heavy Metal per aconseguir el nombre de bandes per país, i s’ha tret la mesura de la “felicitat de la gent” per països de l’enquesta “World Happiness Report” de 2022. Que és una enquesta desenvolupada any amb any per les Nacions Unides. Et deixo tots dos enllaços a la descripció.

Per cert, l’Enciclopèdia del Heavy Metal és un projecte ben interessant realitzat per una parella de Mont-real des del 2002 i vénen recopilant un directori amb milers de bandes exclusivament de Heavy Metal. A dia d’avui tenen indexades ni més ni menys que 4765 bandes només d’Espanya, i 3907 de Mèxic.

Sembla que a Europa és on hi ha més afició pel Heavy. I per això s’han pres dades de països europeus per a aquesta anàlisi.

Però vegem què té a veure el nombre de bandes de Heavy Metal en un país i el grau de felicitat dels seus ciutadans.

Resulta que en construir un gràfic de punts posicionant-hi tots els països europeus segons l’eix “nombre de bandes” i l’eix “nivell de felicitat”, el resultat és sorprenent. Clarament hi ha una correlació lineal entre les dues dimensions! És a dir, als països amb més bandes metal·leres, els seus ciutadans manifesten ser més feliços.

Però compte. També és perfectament vàlid dir-ho del revés: els països on la gent se sent més feliç, hi ha més bandes metal·leres.

I és que resulta que les dues afirmacions són certes, perquè en cap moment no hem esmentat una relació de causa i efecte. És a dir, que hi hagi més bandes perquè la gent sigui més feliç, ni tampoc que la gent sigui més feliç perquè hi hagi més bandes de Heavy.

Simplement són variables relacionades que quan una puja, l’altra normalment també ho fa. I no per causa de l’altra, sinó possiblement per una tercera o més variables.

Per exemple, podríem llançar la hipòtesi que potser els països amb més abundància de diners públics, tenen més capacitat per proveir els seus ciutadans amb més beneficis de salut, educació, feina, lleure, etc… i per tant probablement siguin més feliços, i A MÉS (en paral·lel) també tinguin més facilitats econòmiques i culturals per crear grups de música. Vaja, n’és un exemple.

Per acabar, he de dir, que encara que aquest exemple de les bandes sembli força obvi, no sempre és fàcil evitar assignar relacions de causa i efecte en multitud de correlacions que veiem diàriament.

Desafortunadament, és una cosa que fins i tot de vegades es fa servir de forma malintencionada per posar certs sectors de l’opinió pública en contra d’altres. Com en l’exemple extrem de la gent que creu que els negres hi tenen alguna cosa inevitable per ser menys pròspers econòmicament i laboralment que els blancs, perquè les dades mundials allà on les cerques mostren normalment una correlació alta i persistent entre pobresa i color de pell .

Tots fallem alguna vegada l’any fent alguna d’aquestes inferències errònies de causalitat sobre la base de dades correlacionades. Espero que ara estiguis una mica més alerta d’aquest biaix cognitiu important i perillós.

Ah, i per cert, malgrat el que acabo de dir, és clar que hi ha relacions de causa i efecte entre variables observades en sociologia, medicina, història, economia, etc… però hi ha moltes més correlacions no causals que causals. Aleshores simplement, hem de ser molt previnguts.

Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/105qgoi/oc_metal_bands_bring_happiness_as_chocolate/

Font 2: https://www.metal-archives.com/lists/ES

Font 3: https://en.wikipedia.org/wiki/World_Happiness_Report

Música: Audionautix.com

Programari: Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Si estàs escoltant aquest episodi només amb àudio, et recomano que vagis a veure la imatge que he inclòs a la descripció, on hi ha el llistat complet del top 10 de cerques a nivell Mundial i a Argentina, Colòmbia, Espanya, Mèxic, Perú, Uruguai i Xile. Doncs no et llegiré aquí totes les cerques realitzades en aquests països.

Aquest tipus de dades són d’aquelles que són incontestables. És a dir, no són una mostra, són simplement el recompte de totes les vegades que s’ha buscat alguna cosa a Google en un país. Tot i que he d’advertir que Google Trends utilitza un concepte ampli d’expressió buscada. Per exemple, quan parla de la cerca de “Índia vs England”, està incloent per començar la mateixa expressió traduïda en altres idiomes, i també gent que hagi escrit “Índia contra Anglaterra” o “Índia versus Anglaterra”. És a dir, amb variacions en alguna de les paraules, però que no canvien el significat de l’expressió en el seu conjunt.

Vist així, aquest rànquing té molt de valor sociològic. De fet, podríem escriure una tesi doctoral només analitzant el perquè de cadascun d’aquests rànquings nacionals. I encara pitjor, difícilment ens posaríem d’acord en les causes i conseqüències. Així que no entraré a analitzar, sino només a descriure.

Bé, tanquem aquesta introducció llarga i continuem esmentant alguns d’aquests rànquings.

Comencem esmentant que hi ha alguns temes que apareixen a gairebé tots els països: el mundial de futbol, la guerra a Ucraïna, COVID i vacunes. A més, el tema d’eleccions nacionals ha estat rellevant a Colòmbia i Uruguai.

M’ha costat adonar-me’n, però a nivell mundial, al top 10 no apareix cap recerca relacionada amb el cóvid, ni amb temes sanitaris. El més buscat al món ha estat “wordle” que és un popular joc d’endevinar una paraula. I en segon lloc el partit del mundial de futbol “Índia vs Anglaterra”. En tercer lloc “Ucraïna”. Després la “Reina Isabel” i després el partit “Índia vs. Sudàfrica”.

Anem per països a esmentar les principals cerques. Citaré les 3 primeres a cada país.

A Argentina: Censo digital, Mundial 2022, Argentina vs Itàlia. També apareix “Gerardo Rozín”, cèlebre periodista i conductor argentí que va morir aquest any.

El top 3 a Colòmbia és: Liverpool, Nacional, Darío Gómez. Aquest darrer, és el “Rey del despecho”, un gran exponent de la música colombiana que va morir aquest any.

El top 3 a Espanya és: Wordle, Ucraïna, Eurobasket. Més avall apareixen l’exitós tennista Carlos Alcaraz, la polèmica Tamara Falcó, filla d’Isabel Preysler, i l’actor Will Smith.

El top 3 a Mèxic és: Mi vacuna, Prevenció Covid-19, Mundial. El més sorprenent és que per sobre de la guerra a Ucraïna i la mort de la reina Isabel, apareix en un cinquè lloc Dhamer. És el cognom d’un assassí serial de Milwaukee, del qual Netflix ha fet una sèrie de super èxit.

El top 3 al Perú és: Bonus alimentari, carnet de vacunació, eliminatòries Qatar 2022. Apareix també Diego Bertie, famós actor peruà que va morir aquest any.

El top 3 a Uruguai és: Mundial, Corte electoral, AUF TV. Aquest darrer és el canal oficial de la selecció de futbol. També apareix al top 10 el futbolista Luis Suárez. I és que sis de les 10 cerques principals tenen a veure amb el futbol.

El top 3 a Xile és: Bonus d’hivern, passi de mobilitat, IFE laboral. El bonus d’hivern és una ajuda del govern xilè a les famílies i els individus de més vulnerabilitat social, a causa de l’alta inflació del 2022 i la crisi provocada pel COVID. L’ajuda amb prou feines era d’uns 140 dòlars USD al canvi, i tot i així va ser el més buscat a Google pels xilens. El passi de mobilitat és una altra iniciativa governamental en relació amb el COVID, buscant afavorir la reactivació econòmica. Per cert, també a Xile, apareix Jeffrey Dahmer (l’assassí serial), al lloc 7 de cerques.

Com veus, hi ha similituds. No hi ha cap dubte que vivim a una aldea global interconnectada. Però també cada país viu al seu propi microclima mediàtic. Si em preguntes, el futbol és el gran nexe en comú. Així com el COVID i la guerra a Ucraïna. Tot plegat, clarament són temes molt mediatitzats.

I després hi ha els esports i les estrelles esportives i artístiques locals. Així com ajuts locals dels governs, i eleccions nacionals.

Si arribes a consultar el ranking complet a la descripció de l’episodi, deixa’m la teva opinió sobre el que més t’ha sorprés.

Font: https://trends.google.com/trends/yis/2022/GLOBAL/

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Les dades que ara comentarem provenen del Banc Mundial, de l’any 2019, per tant abans del COVID. Els he trobat graficats per Latinometrics, un portal que es dedica a publicar i divulgar interessants dades sobre la regió.

Parlarem del nombre de persones que van arribar a cadascun dels països de Llatinoamèrica i el Carib, ja sigui per aire, mar o terra, per feina o turisme. Els anomenarem “visitants”. I parlem d’un total de 41 països.

En total, hi ha hagut uns 200 milions de visitants el 2019. I Mèxic és el principal destí atraient el 48% d’aquests visitants, és a dir, 97 milions.

El segueixen: la República Dominicana, l’Argentina i les Bahames amb un 4% cadascun. Uns 7 milions de visitants a cadascun d’aquests països. Després, al voltant del 3% hi són: Brasil, Xile i Perú, amb uns 5 milions de visitants per país. I amb un 2% dels visitants (uns 4 milions) hi són: Puerto Rico, Colòmbia, Paraguai, Cuba i Jamaica.

Al final del rànquing hi ha els països més petits, molts dels quals són illes de parla anglesa, francesa o holandesa. Els 3 darrers països del rànquing amb més d’un milió d’habitants són de més a menys: Nicaragua amb un milió i mig de visitants, Bolívia amb un milió 200 mil visitants, i Veneçuela amb 800 mil visitants.

Tingues en compte que molts d’aquests visitants poden ser del país veí o de la mateixa regió. Serà interessant en un episodi futur analitzar l’origen d’aquests visitants.

Com de costum, a la descripció de l’episodi et deixo l’enllaç a la font i un gràfic amb aquestes i més dades.

Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/ztrbdj/oc_mexico_welcomes_nearly_half_of_all/

Font 2: https://data.worldbank.org/indicator/ST.INT.ARVL?end=2019&locations=ZJ-MX&start=1995

Música: Audionautix.com

Software: Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

El nombre total de països al món és de 196. Encara que aquesta xifra varia segons les institucions que ho comptabilitzin, perquè hi ha micropaïsos que solen ser illes al Pacífic o al Carib, i l’estat de país dels quals és molt especial.

Avui vull parlar de quants països hi ha per continent, i quants tenen menys d’un milió d’habitants.

Hi ha 3 continents que tenen més de 40 països: Àfrica 55, Europa 50 i Àsia 46. Tot i que la proporció de països petits és més gran a Europa, exactament un de cada 5 tenen menys d’un milió d’habitants, mentre que a Àsia i Àfrica són un de cada 10.

Per parlar d’Amèrica, consideraré aquest territori com a 2 continents: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Encara que sobre aquest assumpte hi ha qui introdueix una tercera regió anomenada Centreamèrica. Encara que geogràficament parlant es considera un únic continent.

A Amèrica del Nord hi ha 24 països i a Sud-amèrica 15 països. Possiblement sempre vas pensar que a Sud-amèrica hi ha més països que a Amèrica del Nord. Però ja veus que no és així. Això és perquè els països de la mal anomenada “Centreamèrica” es reparteixen entre tots dos, i en particular molts del Carib són catalogats com a nord-americans. El que queda més al Sud que encara és considerat nord-americà és Panamà.

Perquè ho vegis més clar, la llista de països llatinoamericans al nord del continent és: Costa Rica, Cuba, República Dominicana, El Salvador, Guatemala, Hondures, Jamaica, Nicaragua, Panamà i Puerto Rico.

Com sigui, tant al nord com al sud, aproximadament un de cada 3 països americans és de menys d’un milió d’habitants (4 de 15 al Sud i 10 de 24 al Nord). Aquesta proporció és molt més gran que a Euràsia i Àfrica.

L’altre continent és Oceania, on la proporció encara és més notable: només 3 de 6 països tenen més d’un milió d’habitants. Aquests són, com ja has d’imaginar: Austràlia amb 26 milions, Papúa Nova Guinea amb 10 milions, i Nova Zelanda amb 5 milions.

Geo-políticament parlant, el cas de Nova Guinea és curiós: és la segona illa més gran del planeta, després de Groenlàndia. La seva extensió és gairebé quatre vegades la de Regne Unit. I políticament està dividida literalment per la meitat. La meitat esquerra pertany a Indonèsia (Àsia) i la meitat dreta és un territori anteriorment administrat per 60 anys per Austràlia, fins que el 1975 va passar a ser un país “independent” en forma de monarquia parlamentària sota el regnat d’Isabel II, com a part de la Mancomunitat de Nacions o Commonwealth.

Espero que aquest episodi t’hagi ajudat a redibuixar d’una altra manera el mapa geopolític, sempre canviant i sobretot amb molts matisos i ambigüitats.

Font 1: https://worldpopulationreview.com/countries

Font 2: https://es.wikipedia.org/wiki/Pap%C3%BAa_Nueva_Guinea

Música: Audionautix.com

Programari: Rstudio, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Les dades següents les he extret de la base de dades d’accés públic de la UNESCO. T’he deixat l’enllaç a la descripció.

Abans d’entrar a veure aquest rànquing cal aclarir alguns detalls sobre la metodologia que he fet servir. Per començar, les dades de cada país són de diferents anys, al rang 2018-2022. A més, com he vist que hi pot haver variacions del 5 al 10% d’un any per al següent, el que he fet ha estat treballar amb la mitjana de les dues darreres dades de cada país. D’aquesta manera surt un valor més estable i més comparable.

Finalment, he analitzat només l’escolaritat que anomenem “primària”, o “elemental” a països anglosaxons, és a dir, la que va dels 5 als 11 o 12 anys.

Per cert, per analitzar la ràtio de professors per alumnes és més comú en la literatura pedagògica fer servir la mètrica de “equis alumnes per cada mestre”. L’ideal és que per cada mestre hi hagi menys alumnes assignats.

Tot i això, he preferit treballar amb la mètrica inversa: “x mestres per cada X alumnes”. Perquè així “més sigui millor”. És a dir, més mestres per alumne és una mica millor. I així els països més amunt en aquesta mètrica tenen un sistema educatiu més robust. És clar, òbviament hi ha altres elements, però almenys en aquest assumpte “més és millor”.

Et llegeixo el top 20 de major a menor, i després ho comentem: Kuwait, Grècia, Noruega, Cuba, Polònia, Hongria, Suïssa, Dinamarca, Geòrgia, Àustria, Bèlgica, Costa Rica, Estònia, Itàlia, Uruguai, Letònia, Països Baixos, Oman, Xipre, Dominica, Bulgària.

No t’ha sorprès que Kuwait estigués a dalt de tot? Ni més ni menys que 123 mestres per cada mil estudiants. O el que és el mateix: 8 alumnes per mestre! El darrer país del top és Bulgària amb 85 mestres per cada mil estudiants, és a dir, gairebé un 50% menys.

L’altra sorpresa és Cuba, que és a la quarta posició mundial !! amb 114 mestres per cada mil estudiants. Sabent això, ara entenc com és possible que Mèxic contractés metges cubans per treballar en territoris amb pocs metges mexicans “a mà”. Mèxic apareix a la posició 97, just a la meitat del rànquing, amb només 41 mestres per cada mil estudiants de primària… això és gairebé la tercera part que a Cuba.

Uruguai també està en un lloc molt honrós 15 del rànquing mundial, amb 87 mestres per cada mil estudiants.

Fora d’aquest top, trobem Espanya no tan avall, al lloc 30, amb 78 mestres de primària per cada mil estudiants. I l’excessivament elogiada en temes educatius Finlàndia, és més avall amb 75 mestres. I els Estats Units d’Amèrica apareix una mica més avall, al lloc 43 amb 69 mestres.

El més trist com sempre és que sota el rànquing mundial majoritàriament trobem països africans. Els 5 darrers són de major a menor: Txad, Tanzània, Angola, Moçambic, i República Centre Africana, amb entre 11 i 18 mestres per cada mil alumnes, és a dir, més de 55 alumnes per cada mestre.

I dic trist perquè entre l’últim i Kuwait hi ha deu vegades menys mestres de diferència, i sempre són països africans els que queden a la part inferior dels rànquings de desenvolupament.

Tunísia és l’excepció en aquest cas. Està a la posició 55, per sobre de Xile, França i Regne Unit.

Espero que aquest episodi t’hagi agradat més. Amb diferència és el que més temps m’ha portat a preparar-ho. He hagut de recollir i processar dades de dues taules de la UNESCO. Probablement farè un segon episodi analitzant aquestes mateixes dades per continent.

Font: http://data.uis.unesco.org

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Els números següents els he extret d’un article de la Viquipèdia de l’any 2020, del qual et deixo l’enllaç a la descripció de l’episodi. La font de dades és el Fons Monetari Internacional i el ThinkTank Heritage.

L’interessant d’aquest rànquing és la mètrica usada per comparar els diferents països: el percentatge que representa la suma total d’impostos recaptats respecte del total del Producte Intern Brut (PIB).

La primera xifra no necessita gaire explicació: és la suma de tots els impostos recaptats a les empreses o ciutadans, i fins i tot estrangers.

El producte intern brut (PIB) és una magnitud macroeconòmica, que expressa el valor monetari de la producció de béns i serveis de demanda final d’un país o regió durant un període determinat, normalment d’un any.

Per a aquest rànquing s’ha calculat quin percentatge és la quantitat d’impostos recaptats sobre la base del producte intern brut. D’aquesta manera, tenim una idea del nivell de fiscalitat. És a dir, de quant recapta el govern en funció del que es produeix o comercia al seu territori. Se suposa que un país el govern del qual es finança amb més proporció d’impostos, tindrà la possibilitat de proporcionar millor servei als seus ciutadans i empreses residents. Se suposa.

Anem amb els números.

El més sorprenent és que entre els 30 primers països tots són europeus, a excepció de Cuba. França i Dinamarca estàn en primer lloc amb un 46% de fiscalitat! Els darrers països de la llista tenen una fiscalitat per sota del 34% i són: Espanya, Regne Unit, Moldàvia, Estònia i Eslovàquia.

El cas de Cuba és estrany. És a la posició 8, amb un 40% de fiscalitat. Sincerament, no tinc prou elements per entendre per què és l’únic país no europeu en aquest rànquing. Deixa’m la teva opinió en els comentaris si tens alguna dada rellevant sobre això.

Si calculem la mitjana de fiscalitat per continent, així queda el rànquing: Europa un 34%, Nord-Amèrica un 23%, Amèrica del Sud i Oceania un 22%, Àfrica un 17% i Àsia un 15%.

Europa: 34%

Tot i que darrere d’aquestes mitjanes hi ha moltes diferències entre països de cada bloc. Per exemple, a Nord-Amèrica, els EUA tenen un 27% de fiscalitat, mentre que Mèxic en té un 16%… gairebé la meitat.

No és fàcil entrar a entendre aquestes xifres ni la seva suposada repercussió. Com s’ha dit abans, sembla que a més fiscalitat els estats poden proporcionar i garantir millors serveis públics, i fins i tot tenen més eines per promoure la innovació a les empreses i la millora d’infraestructures. Però, com sabem els que hem viscut a Europa, no sempre és així.

Font: https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_sovereign_states_by_tax_revenue_to_GDP_ratio

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Al novembre de 2022, es van visitar un total de 16 milions de milions, és a dir 16 bilions, de pàgines de la Vikipèdia i altres portals wiki de la Fundació Wikimedia.

A la descripció de l’episodi et deixo dues gràfiques amb les dades per països. Però deixa’m recitar els més destacats.

Pel que fa al rànquing mundial, des del Vaticà llegeixen de mitjana 107 pàgines per habitant al mes. La Ciutat del Vaticà és un país d’uns 500 ciutadans censats, encara que possiblement tinguin d’altres residents.

En segon lloc, hi ha Finlàndia, un país de 5 milions d’habitants, on llegeixen de mitjana 18 pàgines de la Vikipèdia al mes per habitant. Això és 20 vegades menys que al Vaticà! Al top 20 hi ha els següents països de major a menor: Hong-Kong, Singapur, Estònia, Irlanda, Islàndia, Regne Unit, Suècia, Holanda, Luxemburg, Mònaco, Suïssa, Israel, Àustria, Canadà, Noruega, Alemanya, República Txeca i Estats Units d’Amèrica. Tots ells llegeixen entre 10 i 17 pàgines al mes per habitant.

Hem de baixar fins a la posició 42, per trobar el primer país de parla hispana: Andorra, on llegeixen 7 pàgines de mitjana al mes per habitant. Andorra és un petit país de 80 mil habitants als Pirineus, entre Espanya i França. Tot i que el seu idioma oficial és el català, tots els habitants parlen i llegeixen diàriament l’espanyol.

Molt a prop d’Andorra al rànquing, trobem Espanya amb una mitjana de 6.8 pàgines per habitant. I la resta de països cauen ja gairebé a la meitat. A Uruguai llegeixen 4.5 pàgines i a Xile 3.8 pàgines. D’aquí cap avall segueixen: Argentina, Puerto Rico, Panamà, Costa Rica, República Dominicana, Perú, Colòmbia, Equador, Mèxic, Veneçuela, Bolívia, Paraguai, El Salvador, Guatemala, Nicaragua, Hondures i Cuba.

7,1 p/h - Andorra (0.1 Mill.habit.)

Aquestes xifres de trànsit són de Novembre de 2022 i els he extret de la mateixa Fundació Wikimedia, i inclou el trànsit als seus diferents portals de contingut: Vikipèdia, Wikcionario, Wikilibros, Wikinoticias i Wikiviajes.

Per mi, la dada més sorprenent és que a gairebé tots els nostres països es llegeix de mitjana almenys una pàgina al mes per habitant a la Vikipèdia. M’esperava molt menys.

L’altra dada curiosa és que hi ha molta diferència entre països. I això seria molt més difícil explicar.

Font 1: https://stats.wikimedia.org/#/all-projects/reading/page-views-by-country/normal|table|last-month|(access)~desktopmobile-appmobile-web|monthly

Font 2: https://worldpopulationreview.com/countries

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils