Datòfils

Segons dades del departament de comerç internacional de les Nacions Unides, Mèxic augmenta la seva exportació de cervesa, des dels anys 90’s, i cada cop més. Passant a ser actualment el major exportador mundial de cervesa, per un valor de 5 mil milions de dòlars USD. En segon i tercer lloc segueixen Holanda i Bèlgica, amb 2 mil milions. I en quart lloc Alemanya, amb 1400 milions. Així, Mèxic exporta gairebé el mateix que aquests 3 països junts.

Això podria semblar una bona notícia per a Mèxic. Tot i això, aquest 2022 justament va ser polèmica la situació d’escassetat d’aigua per sequera. Fins al punt que el president mexicà va demanar a les cerveseres limitar i optimitzar la seva producció i aprofitament de l’aigua. I és que produir un litre de cervesa consumeix entre dos i quatre litres d’aigua potable.

El 2010 l’empresa holandesa Heineken va comprar per 7 mil milions de dòlars USD la cervesera Cuahtemoc-Moctezuma, del grup FEMSA (la companyia de begudes més gran a llatinoamèrica).

El 2013, la companyia belga AB InBev compra per 20 mil milions de dòlars USD la cervesera Model (productora de la popular Corona).

El 2018 l’empresa Heineken va obrir una nova fàbrica a Chihuahua que va començar a crear una crisi de l’aigua per als agricultors. Aquesta sola planta consumeix més de 2.000 milions de litres l’any. Aquest assumpte va aixecar tensions entre el govern federal i l’estatal, que és qui finalment atorga les concessions d’extracció d’aigua.

Ja hi ha qui diu que les properes guerres del futur seran per aigua potable. No sé si això arribarà, el que sí que sé és que hi ha gent sense escrúpols que només pensa en el seu propi lucre.

Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/zrw8bb/oc_mexico_now_leads_the_og_european_beer/

Font 2: https://sinlineamx.com/la-industria-cervecera-y-el-problema-de-agua-en-mexico/

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Gimp, Audacity, Kdenlive, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

SocialBlade.com és un lloc web espectacular, amb dades precises de subscriptors i visualitzacions dels canals de Youtube. Una font de dades que estaré consultant més sovint.

En aquesta ocasió, m’ha cridat l’atenció que al rànquing dels canals amb més visualitzacions, apareix en un orgullós lloc número 13, el canal “El Reino Infantil”. Que és un programa musical per a nens que encadena cançons que expliquen una història, durant 40 minuts normalment. La música s’acompanya amb una animació típica de sèrie infantil animada de TV.

Quin èxit amb aquesta gent. Tenen més de 50 milions de subscriptors, i acumulen un total de 50 mil milions de visualitzacions.

No és casualitat que el segon canal de youtube en espanyol al rànquing, sigui de la mateixa productora argentina, encara que a la posició 62. Es diu “La granja de Zenón”, amb 33 milions de subscriptors i 24 mil milions de visualitzacions.

Només perquè et facis una millor idea. El canal oficial Shakira-VEVO està a la posició 65, amb gairebé la meitat de subscriptors.

Per acabar, deixa’m compartir-te que fa uns 15 anys, quan Youtube venia arrencant vaig crear un portal web seleccionant vídeos infantils de Youtube. Ara m’adono que hauria d’haver confiat més en aquesta idea… és una autèntica mina d’or! Aquesta gent ho ha portat al següent nivell, produint continguts de gran qualitat. Et recomano que facis una visita al canal, et deixo l’enllaç a la descripció de l’episodi:

https://www.youtube.com/@ElReinoInfantil/

Font 1: https://socialblade.com/youtube/top/100/mostviewed

Font 2: https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Canales_de_YouTube_m%C3%A1s_vistos

Font 3: https://socialblade.com/youtube/c/elreinoinfantil

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Segons una enquesta realitzada per Statista a Espanya el 2018, els nens espanyols de 8 i 9 anys passen unes 4 hores al dia davant d’una pantalla, ja sigui el mòbil, l’ordinador o el televisor. I els infants de 12 i 13 anys unes 7 hores al dia.

Segons un informe del 2019 de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, dos de cada tres nens entre 10 i 15 anys tenen un mòbil. De fet als 14 anys 9 de cada 10 ja en tenen.

Et deixo en la descripció l’enllaç a un informe en anglès de l’OCDE de 2019 analitzant diversos estudis recents de la relació dels nens amb les tecnologies de la informació i el seu impacte tant al benestar personal com a l’exercici escolar.

Molt resumidament hi ha uns quants fets confirmats en aquests estudis. Per exemple, hi ha una relació inversa entre més hores davant una pantalla i la percepció de benestar del nen. Com més hores, menys benestar. Curiós, no?

El mateix passa amb l’ús d’internet durant el cap de setmana. Amb dades de més de 30 països es confirma que els nens amb un ús més intens d’internet són individus menys satisfets amb la vida. No t’espantis, només lleugerament, però de manera clara.

De fet, segons el mateix informe, entre un 40 i un 80% dels nens (segons el país) se senten MALAMENT si no es connecten a internet. És a dir, sí que hi ha una mica d’addicció en una part de la població.

Anem amb les coses bones sobre aquest tema. Per començar, dir que està demostrat que els nens que consumeixen material audiovisual lúdic o juguen amb videojocs acompanyats d’adults tenen un millor rendiment en les tasques escolars.

És a dir, l’ús d’internet i el lleure digital no és dolent per si mateix. Altres estudis posen de manifest els avantatges de fer-ho servir fins i tot a les aules. Però és molt important l’acompanyament i la guia dels adults perquè no es creïn addiccions i es pugui controlar l’ús i l’aprofitament d’aquestes hores.

Vull acabar suggerint algunes activitats interessants a realitzar amb nens, per allunyar-los de les pantalles:

Descobrir la natura. Sortir fora de casa, a un parc o muntanya, consultant prèviament guies d’aus o fauna. O bé dins de casa es pot explorar l’inacabable món de les plantes i el cultiu. Fins i tot fent ús de l’observació amb microscopi.

Manualitats. És un clàssic: pintura i dibuix, argila o plastilina, papiroflèxia, talla i pega amb paper o cartró, construccions tipus lego, cosir, etc.

Llegir. Aquí la clau és encertar amb la temàtica de les lectures proposades al nano en qüestió. Si busques a les llibreries hi ha un ventall de literatura molt apta per a nens de totes les edats, des de continguts que es fan ressò de les sèries de TV o el cinema fins a material relacionat amb els youtubers.

Activitats grupals. Per treballar el desenvolupament social i emocional, si és possible, amb la participació d’un adult. Des de jocs de taula, a teatre casolà, música, cuina, etc.

Font 1: https://azsalud.com/psicologia/actividades-ninos-entretenidas-sin-pantallas

Font 2: https://ine.es/prensa/tich_2019.pdf

Font 3: https://www.oecd.org/education/ceri/Booklet-21st-century-children.pdf

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

La “taxa de desocupació o d’atur” és una mètrica econòmica que solen usar tots els països, per la seva rellevància pel que fa a l’estat de salut del seu entramat productiu i l’impacte al benestar social de les famílies.

Tot i això, està lluny de ser un concepte senzill, i la nova realitat laboral està dificultant saber qui té una “ocupació” i qui no. N’hi ha que busquen feina però no apareixen registrats en cap organisme administratiu. N’hi ha que no ho busquen però acceptarien una feina si els ho ofereixen. N’hi ha que estan contractats per unes quantes hores o dies a la setmana. I la casuística no deixa de complicar-se més i més.

Una opció més honesta amb la realitat és la que es comença a fer servir en anàlisis internacionals comparatives, com les que realitza el Banc Mundial, i que es basa a fer servir aquesta altra mètrica: la “taxa de participació en la força laboral”.

La força laboral és la quantitat de persones en edat de treballar (normalment dels 16 als 64 anys) sense cap impediment greu com una malaltia crònica hospitalària o una condició física o mental deshabilitant. Ja sigui que busquin feina o no. Són persones que podrien estar treballant i que no estan rebent cap pensió de jubilació o discapacitat.

I la “taxa de participació” és la quantitat de persones d’aquesta força laboral que estan actives laboralment, ja siguin contractades o buscant feina, és a dir, a les llistes de desocupats dels organismes públics.

Quan es contempla així la situació laboral d’un país, els números surten molt voltejats a com normalment els divulguen els governs. Et mostraré només dos exemples.

A Espanya, el 2019 la taxa d’atur es diu que era del 14%, però la taxa de participació en la força laboral aquell any era del 74%, és a dir que un 26% de les persones que podien treballar no ho feien. Això és gairebé el DOBLE que el que diu la clàssica “taxa de desocupació”. La qual cosa és convenient per als governs en torn.

A Mèxic, el 2019 la taxa de desocupació oficial era del 3%, mentre que la seva taxa de participació a la força laboral era tan sols del 65%, és a dir, que el 35% dels mexicans que podien treballar no ho feien. Això és 10 vegades més milions de desocupats que la xifra oficial!

En la descripció d’aquest episodi us deixo l’enllaç a la web del Banc Mundial, on es mostra la taxa de participació en la força laboral de tots els països.

De tota manera, és un tema espinós. Perquè hi ha preguntes de difícil resposta: una persona que viu BÉ amb els ingressos generats per la seva parella, i que NO agafaria una feina si li ofereixen, s’ha de considerar un aturat?

Tu què creus? Deixa’m algun comentari amb la teva opinió.

Font: https://datos.bancomundial.org/indicator/SL.TLF.ACTI.ZS?view=map

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Vegem 5 punts rellevants del darrer informe de Megaphone sobre l’evolució del trànsit i la publicitat al sector del #pòdcast aquest 2022. Encara que les dades són de Spotify, ens donen una mostra molt representativa del panorama al sector.

L’audiència es dispara al sud d’Europa. Països com França, Espanya i Itàlia han augmentat al voltant d’un 300% el nombre de baixades d’episodis. Això és brutal: 3 cops més en un any. Esperem que alguns d’aquests nous oients caiguin a les urpes d’aquest humil pòdcast.

Es fa més gran el ventall d’edats interessades a escoltar el pòdcast. Hi ha hagut un augment aproximat del 50% del nombre d’oients únics tant a la franja 13 a 17 anys, com a la franja de majors de 55 anys. Això significa un augment de prestigi del pòdcast com a canal mediàtic, i obre les portes a diversificar molt més l’oferta actual de continguts, per atendre aquests nous oients.

Augment de l’interès per pòdcasts relacionats amb la salut física i mental. Tot i que les categories de pòdcasts més populars segueixen sent Societat i Cultura, i Notícies, les categories que han gairebé doblat oients són les relacionades amb Salut i benestar, religió i espiritualitat, i música.

Es diversifiquen les maneres d’escoltar els pòdcasts. Tot i que el 90% l’escoltem des del mòbil, ha augmentat un 130% l’escolta des del cotxe i un 80% des d’altaveus i televisors intel·ligents.

Es multiplica per 12 el nombre d’anunciants relacionats amb el B2B, és a dir, d’empreses oferint serveis per a empreses. I es tripliquen els anunciants de Viatges i Oci, i els de productes farmacèutics. I és que la mitjana global de conversió de la publicitat a pòdcasts és d’un sorprenent 1.28%

Aquestes dades són esperançadores per als que confiem i invertim esforç en fer servir el pòdcast per aportar informació valuosa al públic. És paradoxal que a l’era de la imatge 4k i 120Hz, el format àudio creixi en popularitat de forma tan intensa. Esperem que no sigui una moda i que aprofitem aquesta pujada per professionalitzar i madurar aquesta indústria.

Avui et demanaré que si t’agraden els continguts d’aquest pòdcast, el comparteixis a les xarxes. Gràcies per endavant.

Font: https://megaphone.spotify.com/learn/2022-podcast-trends-report

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Els estafadors que operen en línia utilitzen una varietat de canals per adreçar-se a les persones amb estafes d’enginyeria social, per tal d’enganyar-los. Es fan passar per empreses o organitzacions legítimes, i fins i tot parents teus, per aconseguir que els lliuris informació personal valuosa.

T’explicaré 8 tipus d’estafa molt habituals a dia d’avui, perquè estiguis millor previngut:

Robatori d’identitat. El delinqüent sol·licita informació personal a la seva víctima, ja sigui una fotografia del seu carnet, número de telèfon o altres dades. Amb això pot suplantar la nostra identitat financera i canviar contrasenyes a la nostra banca digital.

Falses emergències familiars. Si et roben el mòbil, el delinqüent el pot fer servir per enviar missatges de WhatsApp als teus familiars i els sol·licita diners per solucionar un fals accident, per exemple.

Phishing i Smishing. Es tracta d’un correu electrònic o missatge SMS que suplanta la imatge d’una empresa per obtenir les claus dels comptes bancaris d’un usuari o els números de les targetes. Aquests correus solen suplantar conegudes botigues de comerç electrònic, entitats financeres, proveïdors de serveis, etc. Cal anar amb molt de compte, perquè són gairebé INDISTINGUIBLES dels autèntics. Jo no confio de res que vingui per SMS.

Ofertes fraudulentes. Un venedor fals ofereix un producte a un preu sorprenentment baix o promet beneficis, com ara regals o enviament gratuït. Però un cop processat el pagament, el producte mai no és lliurat.

Recollida de targeta. Passa quan l’estafador es fa passar per un suposat col·laborador d’un banc i es comunica amb una persona que acaba de rebre la targeta per sol·licitar que la torni, a través d’un fals missatger que la recollirà a casa seva.

Estafa de les vacances. El delinqüent envia un correu electrònic des del compte d’una persona i s’hi fa passar. Indica als amics i familiars que li han robat mentre estava de vacances i demana ajuda mitjançant una transferència de diners.

Cerca de feina. Consisteix en una oferta falsa de treball en línia que promet un salari alt per una feina que requereix molt poca experiència. Al postulant se li sol·licita informació personal com a part del procés de contractació o que pagui per avançat la capacitació, els materials o algun curs relacionat amb la feina a realitzar.

Vishing. Els estafadors intentaran comunicar-se amb la víctima per telèfon i es faran passar com a col·laboradors del banc. Durant la trucada, us demanaran informació sensible. Cal tenir en compte que el banc sí que es pot comunicar amb tu per validar les teves transaccions o oferir-te productes, però mai et demanaran dades sensibles com les contrasenyes.

Per acabar aquest episodi, et donaré 10 recomanacions preventives:

Font: https://www.esan.edu.pe/conexion-esan/ciberseguridad-cuales-son-los-robos-y-las-estafas-mas-comunes-en-el-mundo-digital

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Al canvi de segle hi va haver una onada espectacular d’immigració llatinoamericana a Europa, especialment a Espanya, on el 44% dels seus immigrants són llatinoamericans.

Només una dada: els equatorians vivint a Espanya van passar de 4 mil a gairebé mig milió del 1998 al 2004, és a dir, 120 vegades més en 5 anys. Els colombians també van tenir una escalada així, encara que no tan pronunciada: el seu augment va ser de 20 vegades més, en el mateix període.

Atenció: si mires les gràfiques que he posat a la descripció de l’episodi amb els residents a Espanya nascuts a Colòmbia i a l’Equador, veuràs que el 2020 se surt gairebé de l’escala. Això és perquè qui va elaborar la gràfica va incloure per a aquell any no només els residents amb nacionalitat colombiana, sinó també els residents nascuts a colòmbia ja nacionalitzats com a espanyols. Aquests són aproximadament el 60%.

Per acabar, vull repassar el rànquing de països de procedència de llatinoamèrica residint a Europa, amb dades del 2020, extretes de la wikipedia. Tens els enllaços a la descripció.

De major a menor: Colòmbia amb 650 mil, Equador amb 500 mil, Brasil amb 500 mil, Veneçuela amb 480 mil, Perú amb 390 mil, Argentina amb 360 mil, República Dominicana amb 240 mil, Cuba amb 210 mil, Bolívia amb 200 mil , Xile amb 100 mil i Mèxic amb 100 mil. Els altres països llatinoamericans ja estan molt per sota. Aquestes xifres inclouen els ja nacionalitzats com a europeus.

Potser la dada que més crida l’atenció és que Mèxic és el país de la llista amb menys residents a Europa, i és el país hispanoparlant més poblat, amb 130 milions d’habitants. L’Equador és a l’extrem contrari: ja que té una població de només 18 milions, i té mig milió de paisans a Europa.

Això de Mèxic s’entén molt fàcilment: la majoria de mexicans emigren abans al país veí del nord, que queda molt més a prop, almenys geogràficament.

Font 1: https://en.wikipedia.org/wiki/Migration_from_Latin_America_to_Europe

Font 2: https://en.wikipedia.org/wiki/Colombians_in_Spain

Font 3: https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_in_the_Americas_by_population

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Dit amb xifres, el 1950 l’esperança mitjana de vida era de 47 anys. Mentre que el 2020 l’esperança de vida estava a 73 anys. És a dir, a 7 dècades (3 generacions) l’augment en la longevitat és de 26 anys!

Quant a gèneres, sempre hi ha hagut una longevitat més gran entre les dones i curiosament la diferència ha anat augmentant proporcionalment en aquest període de 70 anys. Abans era de 3 anys i ara són quasi 5 anys de diferència. Els homes viuen de mitjana gairebé 71 anys i les dones 75.5 anys.

Vegem el top 20 de longevitat per països o regions amb més d’un milió d’habitants. Arrodoniré les xifres per sota. Els 3 més longeus són asiàtics: Hong-Kong i Japó amb 85 anys, i Macau amb 84. La resta van de 82 a 84 anys. De més a menys: Suïssa, Singapur, Itàlia, Espanya, Austràlia, Islàndia, Corea del Sud, Israel, Suècia, França, Canadà, Noruega, Irlanda, Nova Zelanda, Grècia i Holanda.

És a dir, 5 a Àsia-Pacífic, 12 a Europa i la conca Mediterrània, 2 a Oceania, i Canadà a Amèrica.

A l’altre extrem, tenim els països amb menys esperança de vida. I els 20 països menys longeus són africans. Amb 54 anys hi ha la República Centreafricana, i amb 55 anys hi ha Txad, Lesotho, Nigèria i Sierra Leone.

A l’enllaç de la descripció et deixo el rànquing gairebé complet amb 193 països.

En quant al ranking a Espanya, amb dades del 2021. Catalunya ocupa el lloc 9 amb 83.3 anys i la Comunitat Valenciana el darrer lloc amb 79 anys i mig. En primer lloc està la Comunitat de Madrid amb 84.6 i Navarra amb 84.3.

Font: https://www.worldometers.info/demographics/life-expectancy/

Música: Audionautix.com

Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Comencem aclarint que el sufragi universal entès com que pugui votar “qualsevol ciutadà” no existeix al 100% d’aquesta manera tan simple. Per exemple, estareu d’acord que és convenient exigir una edat mínima per poder votar els vostres representants polítics o en referèndums.

Però hi ha altres casos on no tothom es posa d’acord i en molts països estan o estaven exclosos del dret a vot els següents col·lectius: les persones amb problemes de salut mental, els residents estrangers, militars i o policies (perquè podrien ser intimidats per votar per obediència). I casos completament inacceptables com les dones, les persones d’ètnies minoritàries, les persones que no saben llegir i escriure o els delinqüents.

La majoria dels països han tingut una obertura progressiva del dret a votar per a diferents col·lectius ciutadans. Alguns fins i tot van recular per 20 anys. Altres, com als USA, van deixar votar les dones dècades abans de deixar votar els negres (1965). Altres països van donar el dret a vot a les dones, però no la possibilitat de presentar-se per ser elegides. A Espanya l’absurd va ser al revés: van poder ser elegides com a diputades abans que poguessin votar.

A la descripció de l’episodi et deixo uns quants enllaços de la wikipedia donant detalls de com va ser aquest procés a molts països.

Aquest any 2022 fa 80 anys que les dones poden votar a la República Dominicana. Tot i que el país americà amb més anys de sufragi universal és Uruguai, des del 1917… és a dir, fa més de 100 anys! A Europa només Noruega (1913), Dinamarca, i Islàndia (1915) es van anticipar.

No obstant això, el primer país del món a atorgar el sufragi universal va ser Nova Zelanda, el 1893.

A Espanya, malgrat el sufragi universal va ser inclós a la Constitució del 1890, no va ser fins al 1933 (Segona República) que van poder votar les dones per primer cop. Ara fa 89 anys.

Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Sufragio_universal

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

La depressió és una malaltia freqüent a tot el món, ja que s’estima que afecta el 5% dels adults, és a dir, un de cada 20! A escala mundial, aproximadament 400 milions de persones tenen depressió. La depressió és diferent de les variacions habituals de l’estat d’ànim i de les respostes emocionals breus als problemes de la vida quotidiana. Es pot convertir en un problema de salut seriós, especialment quan és recurrent i d’intensitat moderada a greu. Pot causar gran patiment a la persona afectada i alterar-ne les activitats laborals, escolars i familiars. En el pitjor dels casos, pot portar el suïcidi. Cada any se suïciden més de 700 mil persones.

Tot i que hi ha tractaments coneguts i eficaços contra els trastorns mentals, més del 75% de les persones afectades als països d’ingressos baixos i mitjans no rep cap tractament. Però és que, fins i tot als països amb ingressos alts, les persones que experimenten depressió sovint no són correctament diagnosticades, mentre que altres que en realitat no pateixen el trastorn són sovint diagnosticades erròniament i tractades amb antidepressius.

Espero que aquesta informació et faci més cautelós quan tinguis a prop algú amb problemes d’ànim. És un assumpte delicat i complex, el que podem fer és ser cautelosos i no evitar l’ajuda de professionals.

He pres aquesta anàlisi d’un article de premsa de l’Organització Mundial de la Salut, basat en dades del 2015 al 2019. Tens informació més detallada en la descripció d’aquest episodi.

Font 1: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/depression

Font 2: https://vizhub.healthdata.org/gbd-results/?params=gbd-api-2019-permalink/d780dffbe8a381b25e1416884959e88b

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils