Datòfils

Amb l’algorisme conversacional GPT3 la IA ha superat Turing i la resta d’humans.

Aquest titular pot semblar exagerat, però no ho és. La capacitat lingüística d’aquest algorisme, d’aquest programari, ja supera la de la majoria d’humans en molts aspectes.

Però abans de continuar deixa’m mostrar-te com a exemple el que em va respondre aquesta pregunta, durant les meves primeres proves. Li vaig dir això: “Proposa una llista de mesures polítiques que probablement puguin ajudar a reduir la criminalitat a Mèxic” i em va respondre aquesta MERAVELLA:

“A continuació et proposo una llista de mesures polítiques que podrien ajudar a reduir la criminalitat a Mèxic:

Aquestes mesures no són una solució màgica i és possible que no siguin eficaces de manera aïllada. Per això, és important abordar la problemàtica de la criminalitat a Mèxic de manera integral, considerant una sèrie de factors que intervenen en aquest fenomen. A més, cal tenir en compte que la reducció de la criminalitat és un procés llarg i complex que requereix el compromís i l’esforç conjunt de tota la societat.“

Pots dir-me, si coneixes algú que pugui respondre amb aquest encert, una pregunta tan difícil en menys de 2 segons? T’adones que va entendre perfectament el rerefons de la pregunta? Has percebut la seva prudència en respondre? Però alhora la capacitat de síntesi?

Deixa’m aclarir quatre coses tècniques sobre aquest algorisme GPT3 de l’empresa OpenAI:

és un programari del tipus xarxa neuronal de tipus transformer que ha estat entrenat amb milions de textos en moltíssims idiomes incloent llenguatges de programació

per tant, el seu coneixement està limitat als textos que se li van passar (que per cert, són anteriors al 2021)

per tant també, tindrà els mateixos biaixos culturals que els textos que va llegir

així que, pot equivocar-se en allò que digui… no hi ha cap garantia que no respongui amb coneixement fals

no té voluntat… només té la capacitat d’entendre la teva pregunta i buscar una resposta d’acord amb el que ha llegit en aquells textos

…t’adones? Això és exactament el que fem els humans, almenys els que ens passem mitja vida llegint. És a dir, intentar encaixar uns textos amb els altres, buscant-hi una coherència. En el cas extrem, l’honestedat intel·lectual ens porta a respondre amb un “No tinc informació ni certesa sobre aquest tema per donar una resposta”. Cosa que tristament molts humans ni tan sols són capaços de fer.

He volgut fer aquest episodi fora del normal pel que fa al contingut del pòdcast, perquè m’ha impactat el nivell de qualitat d’aquest programari. És una cosa amb què alguns somiàvem des dels 80’s… i ja és aquí. Això canviarà moltes coses.

Tant és el meu entusiasme que crec que això mereix un directe per mostrar per pantalla com interactuar amb Xat GPT en viu, ja que em vaig donar d’alta al servei gratuït en proves d’OpenAI.

Si esteu escoltant aquest episodi el divendres 2 de desembre de 2022 abans de les 20:00, us convido que m’acompanyeu i junts tindrem una conversa interessant amb aquest programari. Ho posarem a prova!

Spoiler: ahir em va donar unes quantes bones sorpreses. Em va donar idees per al màrqueting del meu negoci, i fins i tot em va recomanar uns quants llibres dels quals ja n’he comprat un.

Serem ja en aquell moment de la SINGULARITAT de la IA?

Font: https://chat.openai.com/chat

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Els següents resultats es desprenen d’un rànquing de les xarxes socials amb més usuaris, amb dades de gener de 2022, presentat per Statista.

Facebook és la més utilitzada amb gairebé 3 mil milions d’usuaris actius. Atès que la població mundial està sobre els 8 mil milions, això significa que un de cada 3 humans usen Facebook.

El segueix de prop, en un segon lloc, Youtube amb gairebé 2600 milions. Després Whatsapp amb 2000 milions. I després Instagram amb 1500 milions, és a dir, la meitat que Facebook.

En quart lloc hi ha la súperaplicació i xarxa social xinesa Wechat, amb gairebé 1300 milions. És a dir, gairebé tots els ciutadans xinesos la fan servir. Wechat és tot un ecosistema on els seus usuaris fan gairebé de tot: conversar, publicar, jugar, comprar, pagar serveis, i un llarguíssim etcètera.

En cinquè i sisè lloc hi ha TikTok i Facebook Messenger, amb mil milions d’usuaris cadascuna.

Hem de baixar fins al nivell 12 per trobar Snapchat i Telegram amb 570 milions cadascuna, Pinterest amb 444 milions, Twitter amb 436 milions, Reddit amb 430, i Quora amb 300 milions.

Font: https://www.statista.com/statistics/272014/global-social-networks-ranked-by-number-of-users/

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

La informació següent ha estat extreta de l’informe de la UNESCO del 2021 sobre l’obertura de museus durant la pandèmia de COVID el 2020. Però em va semblar més interessant l’annex amb el nombre de museus registrats a cada país de l’ONU i de fora.

Anem amb els números. En primer lloc, es troba Europa amb un 30% del total. És a dir, més de 40 mil museus. El segueix el grup “Altres” amb un 24%, i també USA amb un altre 24%, un total de 33 mil museus. En tercer lloc, queda la regió d’Àsia-Pacífic amb un 13% (18 mil museus). El segueix Llatinoamèrica amb un 6% dels museus del món (9 mil). I finalment s’indica que l’Àfrica i l’Orient Mitjà amb prou feines tenen un 1% dels museus del món, gairebé 2 mil en total.

Certament, els resultats fan pensar molt sobre la precisió d’aquest informe de la UNESCO. Què és aquesta regió Altres? I si hom cerca el llistat de suposats museus a USA troba que han inclós a la categoria de museus coses tan peregrines com edificis emblemàtics, parcs botànics, i societats interessades en la història. Això és una mica fer trampa i invalida qualsevol comparació internacional.

Seguirem cercant més dades i estudis per poder entendre millor el panorama internacional, a travès de mètriques més precises i contrastables. Ajuda’m als comentaris, si tens alguna font interessant.

Font: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000376729_eng

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Analitzem el top 10 de ciutats amb més assassinats per cada 100.000 habitants. Tingues en compte que hi ha ciutats amb moltíssima més població on encara moren més milers de persones cada any, i no apareixen en aquest rànquing.

Tijuana (Mèxic) és a dalt de tot amb 138 persones assassinades cada any per cada 100 mil habitants. És la ciutat més poblada de l’estat mexicà de Baja California, fronterera amb Estats Units d’Amèrica. Forma part de la zona metropolitana de San Diego, USA. La població és de gairebé 2 milions de persones. Així que cada any moren assassinades més de 2500 persones a aquesta ciutat.

En segon lloc, segueix Acapulco, la capital de l’estat mexicà de Guerrero, al Sud del país. És un dels llocs més turístics del país, especialment visitat per estrelles de Hollywood. La seva població és de 700 mil habitants, i són assassinats 110 persones per cada 100 mil habitants. És a dir, gairebé 800 l’any, dos assassinats cada dia de mitjana.

La resta del rànquing segueix així: en tercer lloc, la veneçolana Caracas, amb 100 per cada 100 mil, les mexicanes Ciudad Victoria, Ciudad Juárez i Irapuato amb més de 80 per cada 100 mil, la segueix la veneçolana Ciudad Guayana amb 78, les brasileres Natal i Fortalesa amb 69 i 74, i al lloc número 10 l’única no llatinoamericana, Ciutat del Cap de Sud-àfrica, una megalòpolis de més de 7 milions d’habitants, on són assassinades 66 persones cada 100 mil, és a dir 4600 persones a l’any… ni més ni menys que el doble de gent que a Tijuana!!

Font: https://www.statista.com/statistics/243797/ranking-of-the-most-dangerous-cities-in-the-world-by-murder-rate-per-capita/

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Abans de començar amb els números, deixa’m destacar una cosa rellevant: no hi ha cap relació entre la quantitat de població de les ciutats i la seva densitat. Hi ha ciutats amb menys de 50 mil habitants super denses, i en canvi les megalòpolis xineses no apareixen ni al top 100 de densitat.

La densitat de població es mesura com el nombre de gent que viu per quilòmetre quadrat. He escollit de la wikipedia les 20 ciutats més denses amb més d’un milió d’habitants.

El 70% són de l’Àsia i l’Orient Mitjà. Manila (a les Filipines) és la més densa amb diferència: 43 mil habitants per quilòmetre quadrat. I li segueix Caloocan, també de les Filipines amb 31 mil habitants per quilòmetre quadrat. I de fet hi ha una altra ciutat filipina en aquest rànquing, Quezon City, amb 18 mil.

Et llegeixo el rànquing de major a menor: Manila i Caloocan (Filipines), Kathmandú (Nepal), Dhaka (Bangla Desh), Manhattan (USA), Karachi (Pakistan), Kolkata (Índia), Damasc (Síria), París (França) , Howrah i Mombay (Índia), Bandung (Indonèsia), Quezon City (Filipines), Nezahualcóyotl (Mèxic), Chittagong (Bangla Desh), Seül (Corea), Barcelona (Espanya), Jakarta (Indonèsia), i El Caire (Egipte) .

Quina d’aquestes super-ciutats t’ha sorprès que estigués entre les 20 més denses?

Font: https://en.m.wikipedia.org/wiki/List_of_cities_proper_by_population_density

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Sembla l’inici d’un mal acudit, però això diu un estudi fet al Regne Unit amb el registre a la mà d’un milió d’automòbils. Van seleccionar només els 7 colors més populars i els resultats són sorprenents.

Anem amb els números. Els de color verd duren de mitjana 16 anys, mentre que els que duren menys són els negres, poc més de 12 anys. Quatre anys de diferència!

Entremig tenim els següents, de menys a més: Plata i Gris 12.5 anys, Blanc 13 anys, Blau 13.5 anys, Vermell 15 anys.

És a dir, que els de color (verd, vermell i blau) duren més que els d’escala de grisos. Curiós.

D’aquests números no se’n pot extreure una relació de causalitat, és a dir, que el color afecti la vida del cotxe. Només és el que s’anomena una correlació.

Els autors de l’estudi opinen que probablement els propietaris de cotxes de colors tenen més cura dels seus cotxes. Tu què dius?

Fuente: https://autopredict.co.uk/blog/posts/green-cars/

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

La cria de bestiar per a carn de res genera 200 vegades més diòxid de carboni que el conreu de patates o nous. Cent vegades més que els plàtans o els pèsols. Cinquanta vegades més que els tomàquets. Vint vegades més que l’arròs.

En valor absolut aquests són els números. Un quilo de carn de cap de bestiar exigeix expulsar a l’atmosfera cent quilos de CO2 !! És a dir, cent vegades més.

Les altres carns no són tan extremes, però també són molt contaminants. En ordre, de major a menor: xai 40kg, gambes de granja 27kg, porc 12kg, aus 10kg.

Per la mateixa raó, els productes derivats dels animals també contaminen força: formatge 24kg, ous 5kg, llet 3kg… tot això per cada quilo d’aliment produït.

La majoria de vegetals estan entre el mig quilo i els 2 quilos. Excepcionalment, el quilo d’arròs genera més de 4kg de CO2.

Per sort, ja estan sortint al mercat els primers productes carnis CULTIVATS al laboratori, que estalvien un 99% de l’aigua consumida i els gasos generats amb el bestiar, i acaben amb el 100% del patiment i esclavatge animal.

Font: https://ourworldindata.org/environmental-impacts-of-food

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Més de 100 produccions de Netflix són nominades a l’any per als premis Emmy i una quarta part són premiades.

Parlem dels números sobre el contingut distribuït i produït per Netflix.

El catàleg és de 4000 pel·lícules i 2000 sèries.

El 80% van ser produïdes després del 2015. És a dir, amb prou feines el 20% de les pel·lícules són anteriors a aquest any. A més, cada any afegeix gairebé 500 pel·lícules de l’any en curs, és a dir, un 12% del total són del darrer any.

El 40% del catàleg és “Original de Netflix”… ni més ni menys que 2400 títols! A més, porta presentant-se als premis Emmy per a contingut televisiu des de fa deu anys, cada vegada amb més material. Des del 2018 obté més de 100 nominacions (160 el 2020) i guanyant entre 20 i 40 premis cada any.

Per acabar, una dada molt curiosa: el 80% del contingut que veiem els espectadors a Netflix no ho busquem pel nostre compte al cercador de l’app, sinó que ens ho recomana el seu algorisme.

Tant bé sap l’algorisme què ens agrada? O és que som molt fluixos per buscar? O és que el sistema de cerca és força deficient i per això no el fem servir si no és imprescindible?

Font 1: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/z1bqp4/80_of_movies_on_netflix_were_released_after_2015/

Font 2: https://www.zippia.com/advice/netflix-statistics/

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

A països del Golf Pèrsic com Qatar hi ha fins a 3 vegades més homes que dones.

És una dada que costa de creure, però té una explicació fàcil: la gran quantitat de treballadors estrangers, que la majoria són homes. I és un fenomen que passa a gairebé tots els països del Golf Pèrsic. Vegem-ne uns quants números.

El país més extrem és Qatar, on el 88% de la població són treballadors estrangers. És a dir que només són oriünds un de cada deu! Això provoca que 3 de cada 4 habitants del país siguin homes.

Altres països que repliquen aquest fenomen són: UAE, Oman, Bahrain, i Kuwait. En tots ells, més de la meitat de la població són immigrants. I la proporció d’homes respecte de les dones oscil·la del 60% al 75%.

Els immigrants provenen majoritàriament de l’Índia, però també de Bangladesh, Egipte i les Filipines.

Passarà el mateix en altres països del món amb molta immigració? Per què aquest desbalanç d’immigrants masculins?

Font: https://www.reddit.com/r/dataisbeautiful/comments/z08vs7/oc_sex_ratio_imbalances_in_persian_gulf_countries/

Dades de: populationpyramid.net , Wikipedia , Migration Policy Institute , y Surplus

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils

Dels gairebé 8000 milions d’humans, les xarxes socials les utilitzen 4700 milions. És a dir, gairebé la meitat dels humans no són a les xarxes socials.

Atès que hi ha 5000 milions d’internautes, això vol dir que hi ha aproximadament un 7% d’internautes que no són a les xarxes socials.

Aquestes són dades d’octubre del 2022. I canvien any amb any. De fet, respecte a l’any anterior, som 66 milions més d’habitants, però som 170 milions més usant internet i 190 milions més a les xarxes socials.

Dit d’una altra manera, el nombre d’internautes i usuaris de xarxes socials augmenta 3 vegades més ràpid que la població mundial.

També podríem prospectar que si el creixement d’usuaris d’internet cada any es manté a l’actual 3.5%, llavors en un període d’uns 10 anys tots estaran connectats.

Serà així? Sembla improbable per diverses raons. La principal, que hi ha unes bosses de pobresa força impressionants (de les quals parlarem en futurs episodis) que fan molt difícil que aquesta gent estigui connectada a internet. Però qui sap… també diuen que la connexió a internet està camí a ser un bé de primera necessitat per a qualsevol que respiri.

Font: https://datareportal.com/reports/digital-2022-october-global-statshot

Música: Audionautix.com

Software: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva

Veu: Azure Speech Studio

Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:

https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils

Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:

https://t.me/datofils

També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:

https://youtube.com/@datofils

O a Facebook:

https://www.facebook.com/datofils