El gran tour

Aquest tour ens porta, entre altres destins, a la Granada d'Ángel Barrios, compositor i magnífic guitarrista, molt vinculat a la vida cultural de la seva ciutat i al cercle de Federico García Lorca i Manuel de Falla, entre d'altres. Format a Granada, París i Madrid, la seva música està empeltada dels sons de la seva terra. Fill d'un taverner i guitarrista, va ser ell qui, a la taverna, li va donar l'oportunitat de veure passar les figures més importants. Us ho explico.

En aquest tour, entre altres destins, viatjarem amb el llibre d'Aina Vega "Melodies de l'ànima", un passeig per les emocions on la filòsofa avança a través del temps (les estacions de l'any) i l'ànima (les emocions). Cada estació inclou tretze emocions i una peça clàssica que la representa, i ens condueix per obres literàries, peces artístiques i pensaments filosòfics relacionant-los amb meravelloses composicions musicals clàssiques per suggerir una proposta discogràfica imprescindible.

Avui la melodia de posta, la parada, la farem amb una carta que el compositor txec Bedrich Smetana va escriure a un amic per explicar-li la seva desolació després de la mort de la seva estimada filla. Un sentiment que es percep en algunes de les seves obres.

Entre altres coses, viatjarem amb José Tragó Arana, un dels grans pianistes de la seva època, i també compositor. Va néixer a Madrid el 1856 i es va formar a París, on va guanyar el gran premi del conservatori de la ciutat. I, abans, havia estudiat amb un deixeble de Chopin. És a dir, que tot són coses bones, però... algú el coneix? El rescatem de l'oblit.

Entre altres destins, avui viatjarem amb la Simfonia núm. 1 en fa menor ("A Symphony of San Francisco") de Meredith Willson, un gran poema simfònic dedicat a la ciutat de San Francisco, compost el 1936 per commemorar el 30è aniversari del devastador terratrèmol del 1906.

A través de quatre moviments, l'obra retrata la personalitat espiritual, l'activitat diària i la història de superació de la ciutat. Com a souvenir, "I left my heart in San Francisco".

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb una música que gira a l'entorn d'una odissea de recerca d'una estudiant de doctorat per restaurar el llegat de l'oblidada violinista canadenca Kathleen Parlow. És la banda sonora de "Mesures per a un funeral".

Entre altres destins, viatjarem amb tota una dinastia musical centenària de la qual el més conegut i excels va ser Johann Sebastian Bach. Hereu de la sensibilitat i el saber musical, descobrirem d'on provenien els seus orígens. Viatjarem amb tot el clan Bach i descobrirem històries i personatges tan desconeguts com fascinants. Ho farem amb un llibre que acaba de sortir publicat i que és una petita joia: "El món dels Bach. La història de la família d'un geni".

"Nova York, Hotel Astor. 25 gener 1907: "Butterfly" s'estrena d'aquí deu dies. He tingut grans èxits aquí i les meves òperes són les que tenen més públic. Estic bé, però necessito una mica de pau i tranquil·litat. "Així comença una carta que Giacomo Puccini va escriure a Sybil Seligman. La carta ens dona moltes pistes perquè podrem saber qui era ella, com va ser rebuda la seva òpera a Nova York. què feia Puccini i com passava el temps lliure i quins eren els seus amics en aquella ciutat. Fins i tot anirem a un petit restaurant italià per jugar una partideta a cartes amb Caruso i Puccini.

Feia servir els noms Charles Sohy, Louis Rivière i Claude Vincent per signar les seves obres, tot i que en realitat es deia Charlotte Sohy. Era francesa, havia nascut el 1884, i ho feia perquè, en aquella època, les dones compositores tenien més dificultats per ser reconegudes. El nom Charles Sohy venia del seu avi matern. Algú la coneix? Doncs anirem a l'illa dels oblidats i estarem una estona amb ella.

A la dècada del 1780, el famós diari novaiorquès The New-York Packet publicava una notícia. La font provenia dels servidors públics, que aleshores també s'ocupaven dels perills morals que representaven les arts escèniques. La notícia deia: "Un corresponsal ha observat que hi ha una gran quantitat de gent que va a exhibicions teatrals i això és lamentablement alarmant. El deliri sembla que ha arribat molt lluny. És el moment que els ciutadans responsables donem un bon exemple." A la mateixa època, a l'altra banda de l'Atlàntic, a Viena, hi passava completament el contrari, i és que les arts escèniques formaven part de la vida cultural i eren esperades amb els braços oberts. Anirem tant a un lloc com a un altre i ens hi portarà el gran Mozart.