Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, amb una simfonia del compositor anglès Ralph Vaughan Williams. La va titular "Simfonia de Londres". En un assaig escrit als anys 30, el músic deia: "Tot compositor no pot esperar tenir un missatge mundial, però pot esperar raonablement tenir un missatge per al seu propi poble, i molts joves compositors cometen l'error d'imaginar que poden ser universals sense haver estat primer locals. No és raonable suposar que aquells que comparteixen la nostra vida poden tenir algun secret per compartir amb nosaltres més que un compositor estranger?"

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre de Byung-Chul Han, "La societat del cansament", una de les obres més emblemàtiques d'aquest filòsof sud-coreà nacionalitzat alemany. Han ens parla de plenitud personal i el sentit de la vida en la incessant autoexigència de rendir cada cop més i les conseqüències psicològiques que comporta: cansament, avorriment i indiferència, que deriven en síndromes d'hiperactivitat, impaciència, desatenció i esgotament. I com a banda sonora? Doncs fes el viatge i t'agradarà!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta d'un amic del compositor Serguei Prokófiev. En aquell moment tots dos tenien 22 anys i era una de les seves amistats més properes amb gustos comuns. Tots dos es delectaven per la filosofia, eren uns grans lectors i vivien per a la música. Però va ser una amistat cruelment greu. Per què? Hauràs de fer el viatge per esbrinar-ho!

Avui el nostre particular tour, ens ha fet viatjar al convent italià de Santa Radegonda, a Milà. Ho hem fet en un moment en què els convents van ser un destí forçós de nombroses joves pertanyents a classes acomodades: la reclusió monàstica d'aquestes noies s'explica per la necessitat de preservar les fortunes familiars -que eren arribades al primogènit baró- i evitar les despeses derivades de les costoses dots matrimonials. La vida conventual era, tenint en compte la procedència social de les religioses, molt rellevant tant en termes econòmics com culturals. La majoria dels convents tenien espais dedicats al treball -sala di lavoro- on també es feia música. L'activitat musical als convents abastava l'estudi, la composició, el cant i la interpretació musical amb instruments. Aquest fet explica que la porció més important de música impresa del segle XVII italià composta per dones provingui de l'àmbit religiós. Una d'elles va ser ser Chiara Margarita Cozolani.

El 1750 Georg Friedrich Händel va fer el darrer viatge a la seva terra natal, a Halle. Un any més tard, abatut, escriu en el seu diari: "He arribat aquí el dimecres 13 de febrer, impedit per continuar a causa de la meva visió de l'ull esquerre." El 30 d'agost havia perdut la vista. Escriu: "Eclipsi total. El món s'ha esborrat." Operat tres vegades de cataractes, l'última va ser el novembre del 1752, Händel ja estava absolutament cec. Va morir el Dissabte Sant, el 14 d'abril del 1759.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'any 1933, quan Hitler va pujar al poder. Aquella mateixa data es complia el 50è aniversari de la mort del compositor Richard Wagner i el dictador va aprofitar-ho per organitzar una gran commemoració al Festival de Bayreuth sota el nom "Wagner i la nova Alemanya". És molt probable que no hi hagi cap altre músic tan lligat al nazisme com Wagner i cap altra música tan empotinada amb associacions ideològiques del Tercer Reich com la seva. En parlem en el viatge d'avui!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat per alguns indrets d'aquest inabastable món musical i un d'ells ens ha fet reflexionar amb la música de Messiaen i també ho hem fet amb una cançó de bressol a mena de pregària. Perquè protegir dels mal als que estimem és la cosa més natural del món. Tot té a veure amb la lectura d'avui, que no us deixarà indiferent...!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el químic i músic rus Alexander Borodin va escriure, la primavera del 1875, a una amiga, Ivanova Karmalina. Ella era la dona d'un alt oficial rus, talentosa cantant i col·laboradora en la recerca de cançons tradicionals russes. Com que Borodin sempre va haver de fer malabars entre la composició i la ciència, en una carta li confessa com se sent: "A l'hivern només puc escriure música, quan estic tan malalt que no faig conferències i no vaig al laboratori. Per això els meus amics musicals, contràriament al costum universal, sempre em desitgen no salut, sinó malaltia."

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a l'illa dels oblidats per conèixer una mica més a fons Ferdinand Ries. Què qui era? Doncs va ser alumne, secretari i amic lleial de Beethoven. Però per damunt de tot, va ser un pianista talentós i va arribar a compondre un catàleg de gairebé dues-centes obres. Com Beethoven, Ries també va néixer a Bonn, ell el 1784. Un músic amb una vida apassionant i una música preciosa, com la que hem pogut escoltar durant el trajecte, el seu Concert n. 3 per a piano.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat al dia de l'estrena del Concert per a violí i orquestra en sol menor. És l'última obra escrita per Juli Garreta l'any 1925. Va tenir lloc al Palau de la Música Catalana el 23 d'octubre del 1925. El violí solista va ser Francesc Costa i l'orquestra, la de Pau Casals, amb ell mateix com a director.

Dos mesos després, el compositor moria a l'edat de 50 anys i l'obra pràcticament no es tornaria a interpretar.