El gran tour

Estimats i estimades, encetem una nova temporada, la sisena, del "Gran tour" i també comença una nova temporada molt especial per a Catalunya Música, la número quaranta. Quaranta temporades es diu aviat. Per a nosaltres és un número rodó, important i amb molt de passat i també amb futur. Per tant, fa vint anys que tenim vint anys i ho anirem celebrant també al "Gran tour". La música, els poemes, les històries, els llibres, el passat, el present i el futur ens donaran ales per emprendre una nova temporada en què espero que ens acompanyeu. Perquè, com deia el pensador del renaixement Michel de Montaigne: "La paraula, com la música, diria jo, és meitat de qui la diu, meitat de qui l'escolta." Veniu amb mi? Turistes musicals, preparats? Doncs ara farem volar la imaginació! Ens enlairem!

Després d'uns dies de canviar les tardes pels matins i els dies de cada dia pels caps de setmana, avui el "Gran tour" s'acomiada: "La funció s'ha acabat!" Sí, perquè molt o poc interpretem un paper i la personalitat té alguna cosa de teatre. Oscar Wilde va dir que la vida és un gran espectacle, però amb un repartiment deplorable. L'emperador August es va esforçar per construir-se una imatge de governant just. Ja gran i malalt va fer avisar els seus amics i quan va sentir que li arribava el final els va dir:

"Aplaudiu. La funció s'ha acabat." El "Gran tour" retorna, si tot va com ha d'anar, al setembre. Per cert, si aplaudiu o no, és cosa vostra!

Després d'un viatge ple d'històries i músiques, he volgut acabar amb un souvenir del figuerenc Pep Ventura. És "Per tu ploro", la famosa i emotiva sardana. La va escriure l'any 1872 després de la mort de la seva dona i és un homenatge ple de dolor i enyorança. Originalment, la composició era instrumental, escrita per a cobla, però anys més tard, el poeta Joan Maragall hi va posar una lletra que va contribuir a fer-la encara més coneguda. Aquesta lletra parla de l'amor a la terra catalana, dels records i de la nostàlgia, i avui moltes persones l'associem tant amb aquest sentiment patriòtic com amb el seu origen íntim i personal. Bon dia i benvinguts!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a reflexionar sobre el pas del temps. Sant Agustí s'ho preguntava en les seves "Confessions" quan diu: "Si ningú no m'ho pregunta, ho sé; però si m'ho pregunten i ho vull explicar, ja no ho sé!" I és exactament això, estimats i estimades, el temps vola i parlem d'ell com si el veièssim, però passa i no sabem per on. Només sabem que el tenim dividit en segons, minuts, hores... però què mesurem quan mesurem el temps? I llavors per què el perdem i com deia el poeta, ens avorrim tant? Comença el viatge. Bon dia i benvinguts!

Diuen els experts que Ulisses va inaugurar la psicologia com a diàleg íntim. Ell, què us he d'explicar, va ser un heroi que va lluitar durant deu anys a la Guerra de Troia i Homer explica que en alguna ocasió el plor es va apoderar d'ell i li va arrencar aquestes paraules: "Cor sigues pacient que en altres ocasions has patit cops més durs però has aguantat." I d'aquesta manera, aferrats a la nostra resistència i cridant a la calma, nosaltres vam dir les primeres paraules d'una llarga conversa íntima. Els directors Christopher Nolan i Theo Angelopoulos saben com portar-nos-hi! Comença el viatge d'avui. Bon dia i benvinguts!

Avui he volgut començar el nostre tour particular amb aquest poema: "El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot (...)" Miquel Martí i Pol. I a partir d'aquí, música de tota mena, de tots els racons i de totes les èpoques! Comença "El gran tour"!

Avui el nostre tour particular de cap de setmana ens porta per indrets molts diferents, però m'agradaria que ens prenguéssim aquest viatge amb una mica de calma. En aquests temps que corren ens fa falta una mica d'assossec. Aquesta paraula es remunta, segons el lexicògraf Joan Coromines, al llatí vulgar "sesicare", que significa f'er reposar i descansar'. I, després de donar-hi algunes voltes, l'he triat com a souvenir, per aquells que comenceu vacances, perquè ho tingueu en compte i no malbaretem el temps anant amunt i avall. Agafem-nos-ho amb calma, arribarem allà mateix!

Avui el nostre particular tour de cap de setmana, entre altres destins, hem anat a l'"Estiu del 42". Sí, perquè aquell va ser un estiu diferent, dels que queden gravats per sempre. Això és el que ens explica aquesta pel·lícula de Robert Mulligan. Perquè va d'això: uns dies d'estiu que la innocència deixa pas als primers batecs de l'amor, al desig, a la pèrdua i aquell estiu un noi descobreix que créixer també vol dir aprendre a acomiadar-se dels somnis més purs. La música la va escriure Michel Legrand, i amb ella va guanyar l'Oscar d'aquell any.

Avui encetem un nou horari d'"El gran tour". Aquest mes de juliol canviem la tarda pel matí i en lloc de dilluns a divendres, els caps de setmana. L'esperit és el mateix. I us asseguro que el souvenir no ens faltarà!

Comença el viatge... Bon dia!

Avui, en aquest darrer "Gran tour" de la temporada, entre altres destins, viatjarem amb "Picnic". Es tracta d'una obra de teatral de William Inge, estrenada a Broadway el 1953 i amb un èxit enorme: 477 representacions i el Premi Pulitzer de drama aquell mateix any, quan també es estrenar la pel·lícula. El més interessant és que el mateix Joshua Logan, que havia dirigit l'obra a Broadway, va dirigir també la pel·lícula. Inge escrivia sobre desig, repressió i frustració sexual, però al teatre això era més verbal; al cinema, amb William Holden i Kim Novak, es va tornar físic. La famosa escena del ball és gairebé la traducció perfecta del que Inge insinuava. La banda sonora la va escriure George Duning, un compositor molt important del Hollywood clàssic. I com a souvenir, "me'n vaig una estona de vacances"!