El gran tour

Aquest dijous, entre altres destins, viatjarem amb una carta de l'escriptor José Luis Borges. Ja gran, a punt de morir, escriu una carta que parla, entre altres coses, del periodisme i els periodistes: "No he llegit cap diari en tota la meva vida. El diari escriu ximpleries, quina importància té que un ministre viatgi o no? Les coses importants, al final, les acabes sabent d'alguna manera. Els diaris es fan per a l'oblit, els llibres per a la memòria."

Entre altres destins, anirem a l'"Illa dels oblidats" amb Robert Stolz, compositor i director d'orquestra austríac, considerat una de les grans figures de l'opereta vienesa del segle XX. Va escriure operetes, cançons i nombroses bandes sonores per al cinema. Durant l'ascens del nazisme, va ajudar jueus i refugiats polítics a escapar-se d'Àustria i Alemanya, i finalment es va exiliar als Estats Units. Allà va continuar la seva carrera i va obtenir dues nominacions als Premis Oscars per la seva música. Després de la guerra, va tornar a Viena, on es convertir en una autèntica institució de la música lleugera vienesa.

Avui el nostre particular viatge ens portarà, entre altres destins, a l'estrena a Barcelona d'"El carnaval dels animals", de Camille Saint-Saëns. Va ser el 26 d'octubre del 1922. Feia un any que el mestre francès havia mort i Pau Casals, amb qui sempre va mantenir una excel·lent relació, el va voler homenatjar. L'estrena va anar a càrrec de l'Orquestra Pau Casals sota la direcció dels dos pianistes Blai Net i Rafael Gálvez. Perquè es tracta d'una partitura per a conjunt de cambra format per dos pianos, cordes, flauta, clarinet, xilòfon i harmònica de vidre (o celesta). El lloc va ser en el Palau de la Música Catalana. El mestre l'havia escrit el 1886 mentre estiuejava en un petit poble d'Àustria.

Aquest dilluns, entre altres destins, viatjarem amb un dels cantants més cobejats de la història, Carlo Broschi. Va ser ell mateix qui es va batejar amb el nom artístic de Farinelli, agafat d'un magistrat i mecenes italià. Nascut en una família de la baixa noblesa, viatjarem amb ell. Si avui en parlem és perquè va passar a engruixir les llistes de castrats de la història. Com tots els altres nens va ser castrat per aconseguir mantenir la veu i arribar a ser una brillant i singular estrella de l'univers musical.

Aquest divendres, al club de lectura del "Gran tour", he escollit el cèlebre poema i monòleg "Què és un petó?" (acte III), el moment culminant on Cyrano de Bergerac declara indirectament el seu amor a Roxana mentre ajuda el jove i apassionat Christian. Amagat en la foscor sota el balcó, Cyrano dicta a Christian les paraules exactes per conquerir-la, definint el petó com un jurament d'amor en miniatura i un pacte de l'ànima. Quina música li posarem com a banda sonora?

Aquest dijous, entre altres destins, viatjarem amb una de les cartes més boniques que un pare ha escrit a la seva filla. El pare era filòsof i escriptor i va ser un personatge decisiu de la Il·lustració francesa, Denis Diderot, i la filla, Marie-Angélique, doncs, hauria pogut ser una reputada música a no ser pel seu pare, que li va fer deixar la carrera de música per fer un bon casament! Com a souvenir, un poema dedicat a una filla, dels més bonics també que s'han escrit. El poeta havia nascut a Barcelona i la filla es deia Júlia!

Avui, entre altres destins, viatjarem a l'"illa dels oblidats" per conèixer Josepa Moreu i Fornells, coneguda familiarment com a Pepeta Moreu, una de les dones més singulars de la Catalunya de finals del segle XIX. Nascuda a Mataró el 1857, va ser pianista, mestra, empresària, cooperativista, defensora dels drets de les dones i dona de cultura, tot i que ha passat a la història sobretot per haver estat el gran amor no correspost d'Antoni Gaudí. Tanmateix, reduir-la a aquest paper seria una injustícia perquè la seva vida, marcada per la independència personal, els viatges, la cultura i la superació de les adversitats, és extraordinària en si mateixa.

Aquest dimarts, entre altres destins, anirem a l'estrena d'una obra d'Eduard Toldrà, els "Sis sonets" per a violí i piano. Composta com a sis peces independents i cadascuna inspirada en un sonet d'un autor diferent, l'obra va ser escrita el 1921 i premiada aquell mateix any pel Concurs Musical Eusebi Patxot i Llagostera. L'estrena va tenir lloc el 28 de desembre del 1922, al Palau de la Música Catalana, i va ajudar a allargar la llista d'obres de compositors catalans que s'estrenarien des de la inauguració del Palau fins al 1936, un total de 180 obres.

Avui, al nostre club de lectura particular del Gran Tour, he convidat un escriptor francès del Renaixement. Michel de Montaigne reflexiona, entre d'altres, sobre una qüestió, en la seva obra mestra, "Assaigs" (concretament al capítol III, 9, sobre la vanitat), on escriu: "Però hi hauria d'haver algun càstig de les lleis contra els escriptors ineptes i inútils, com n'hi ha contra els vagabunds i els desocupats." La música que he escollit és adient per a aquest text. Us agradarà!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el compositor italià Rossini va adreçar a un amic tenor, també italià. Aquest li havia demanat una obra per a la seva filla, que era cantant, i Rossini, molt educadament, li recorda que si està apartat dels escenaris des de fa anys és perquè no té gaire res de nou a dir, al contrari, avorriment i tedi. Com a souvenir parlem de la malaltia que sembla que patia feia anys el músic. Ell, que sempre es mostrava alegre i content, en el fons patia tristeses i poques ganes d'estar amb gent.