El gran tour

Aquest dimecres anirem, entre altres destins, a l'Illa dels Oblidats. Vull que rescatem de l'oblit dues artistes: Anna Sosenko, compositora, productora i representant artística nord-americana molt influent en el món del cabaret i l'espectacle dels anys 30 i 40. Va ser coneguda per ser l'autora de "Darling, Je Vous Aime Beaucoup" (1935) per haver impulsat i gestionat la carrera de la gran cantant de cabaret Hildegarde.

Avui, entre altres destins, anirem d'estrena a Copenhaguen, el 27 d'abril del 1897. Ho fem amb Carl Nielsen , el compositor danès i el seu "Hymnus amoris" (Himne a l'amor), per a solistes, cor i orquestra, op. 12, la primera obra coral del seu catàleg. La inspiració li va venir mentre estava de lluna de mel a Itàlia, a Pàdua, el 1891. Ell i la seva dona, la pintora i escultora Anne Marie Brodersen, van quedar impressionats amb el quadre de Ticià "El miracle d'un marit gelós" i d'aquell moment va sorgir aquesta música. Com a souvenir, parlarem de l'Anne Marie, que va ser molt més que una escultora!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens farà viatjar amb el cubà Ernesto Lecuona. L'acompanyarem a un viatge que va fer a l'Argentina l'any 1936 quan ja era un músic conegut. Doncs, entre altres propostes que li van fer, una va ser treballar en una emissora de ràdio. Fent què? Doncs haureu de fer el viatge i així ho sabreu. I també parlarem d'una de les seves cançons més famoses, "Siboney"!

Avui al nostre particular tour, entre altres destins, us proposo un prec que m'ha fet arribar un oient mallorquí: "Sé que és molt tard per fer una proposta per a aquest divendres, però seria bonic que 'El souvenir' fos el cant de 'La Balanguera'. Per què? Doncs perquè aquest divendres, a les vuit del vespre, fa exactament cent anys que es va cantar per primera vegada al Palau de la Música Catalana. La música l'havia escrit Amadeu Vives, basant-se en el poema de Joan Alcover i Maspons enguany que també celebrem el centenari del seu traspàs." Avui divendres, a les dotze del migdia, i a les vuit del vespre, des de tots els racons de la geografia mallorquina i organitzat per OCB, s'entonarà l'himne mallorquí, com una reafirmació de la identitat i la personalitat d'aquest poble. I sí, Josep Lluís, clar que sí, avui tots els oients d'"El gran tour" cantarem junts, des d'on siguem i amb tots vosaltres, "La Balanguera"!

Viatjarem, entre altres trajectes, amb la llegendària carta que Giacomo Puccini va adreçar a un crític musical: "Els crítics són com les mosques: molestos, però inútils." Un periodista havia escrit que l'art de Puccini es reduïa a una sola lletra: la v, de vulgaritat! Ell en canvi creia que la v era de victòria!

Avui al nostre particular tour, entre altres indrets, anirem a rescatar de l'oblit una formació. Sí, l'anomenada Institut Orquestral. La seva presentació pública va tenir lloc el 6 de maig del 1934, al Palau de Projeccions de Montjuïc, a Barcelona, i es tractava d'una orquestra que era molt més que això perquè unia ensenyament musical, interpretació i cursos per adquirir la pràctica i la tècnica necessàries per formar part d'una orquestra. La formaven membres de l'Associació Obrera que havia fundat Pau Casals el 1926: sabaters, pintors, xofers, enquadernadors, empleats de ràdio, impressors, sastres, barbers, empleats de banca, torners, fusters i fins i tot algun jubilat.

Com cada dimarts, entre altres destins, anirem d'estrena. En aquesta ocasió va tenir lloc en el primer Festival del Teatre de Bayreuth, el 17 d'agost del 1876. Aquell dia, en aquell indret, s'estrenava "El crepuscle dels déus", l'últim dels quatre drames musicals èpics que constitueixen la tetralogia de "L'anell del Nibelung", de Richard Wagner. Com a souvenir sabrem el perquè d'aquell famós teatre de Bayreuth que es va construir expressament per a les òperes de Richard Wagner i que es va inaugurar el 1876!

Avui, entre altres destins, viatjarem a la Barcelona de mitjans del XIX, per rememorar un lloc que va obrir al públic el 19 d'abril del 1853. Estava situat a la dreta del passeig de Gràcia i es deia Els Camps Elisis. Durant uns quants anys llargs va ser el lloc d'esbarjo més luxós i majestuós de Barcelona. Ho era pels seus salons, el seu teatre, també pels jardins extraordinaris que l'embolcallaven, un espai de lleure on el públic podia gaudir de bona música, de bon teatre i a més a més participar en activitats lúdiques que tenien lloc als jardins, amb funcions i atraccions, com veritables parcs europeus.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat un llibre del club de lectura d'"El gran tour". És del badaloní Joan Rosàs i porta per títol "Paret mestra". Unes reformes a la casa pairal són el punt de partida d'aquest llibre perquè a poc a poc aniran aflorant els records i totes les vides que hi han viscut. En el transcurs d'un dia, l'autor ressegueix totes les èpoques, explorant en detall la masia i alguns aspectes de la seva humil anatomia, però també aprofundint en trets i tradicions que acompanyen la vida rural. Com a souvenir "el mestre de senys". Té a veure amb el llibre i us agradarà molt, moltíssim!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta, plena de reflexions, que el compositor i químic Aleksandr Borodín va escriure a una amiga. Entre altres coses, li diu: "A tot home, més o menys egoista, li agrada parlar d'ell mateix. I com que jo soc un home, no estic exempt d'aquest defecte i començaré, doncs, parlant-li de mi." L'amiga és Ivanova Karmalina, una cantant i moltes coses més, algunes relacionades amb el Grup dels Cinc rus i que descobrireu si feu el viatge. No us decebrà!