El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a l'Illa dels oblidats, com cada dimecres. Aquesta setmana he rescatat de l'oblit dos germans valencians. Ell, Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra; ella, Amparo Iturbi Báguena, pianista. Junts s'embrancarien en una aventura americana, i van fer diverses aparicions en pel·lícules de Hollywood. Havien nascut poc abans d'acabar el s. XIX i tots dos van morir a Los Angeles. Els coneixeu?

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, i com cada dimarts, ens convida a una estrena, que ens porta al dia 27 d'octubre del 1919, al Queen's Hall de Londres, amb la Simfònica de Londres i Felix Salmond com a solista, però és que, a més a més, ens fa viatjar quaranta-tres anys després d'aquesta estrena per reviure aquesta música com si fos la primera vegada. Em refereixo quan, una adolescent de disset anys, Jacqueline du Pré, donava un impuls d'àngel a la partitura. Em refereixo al Concert per a violoncel, op. 85, d'Edward Elgar.

Entre altres destins anirem a Castelcuto, un poble sicilià on té lloc, durant la Segona Guerra Mundial, la trama del film "Malèna". Ella és una dona bella, bellíssima, i esdevé objecte de desig i enveja entre els habitants del poble. Un adolescent observa amb fascinació com Malèna pateix rumors, soledat i injustícies, i també es mostra la hipocresia social, la guerra i el pas de la innocència a la maduresa. La música la va escriure Ennio Morricone. Com a souvenir, "les femmes tondues" ("les dones rapades"). Té molt a veure amb la parada!

Avui "El club de lectura" d'"El gran tour", entre altres destins, ens fa viatjar amb Carles Fages de Climent i la seva "La balada del sabater d'Ordis". Es tracta d'un llibre de poemes de l'escriptor empordanès publicat l'any 1954. L'obra se situa al poble d'Ordis, a l'Alt Empordà, on havia viscut i mort un sabater que, després de veure la mort del seu fill i l'abandonament de la seva dona, va perdent el cap. El sabater va existir, es deia Anton Iglesias. Hi ha gent gran de la comarca que recordava que, quan feia tramuntana, es col·locava a un cantó de la Rambla de Figueres i dirigia el vent com si fos una orquestra: "Parteix pel mig aquella tosca canya i en fa una creu que endinsa un pam al sol."

La banda sonora us sorprendrà!

Entre altres destins, anirem a l'estiu de l'any 1812, quan Beethoven escriu una de les seves cartes més famoses i enigmàtiques. És la carta dirigida a l'estimada immortal: La carta acaba dient: "Sempre teu, sempre meva, sempre nostre. L."

No queda clar a qui va dirigida, encara avui és un misteri, però mostra la seva vida sentimental complicada en paral·lel a una etapa creativa molt productiva. Aquesta carta coincideix temporalment amb la composició de la Simfonia número 7. Com a souvenir, parlem de "Les lletres de Beethoven" que es van editar a Catalunya l'any 1927, amb motiu del centenari. Estan escrites en català i són les seves cartes. És que aleshores en deiem lletres, de les cartes! En parlem!

Avui al nostre particular viatge, ens porta, entre altres destins, a finals del Renaixement, a la ciutat italiana de Ferrara, quan un grup de dames cortesanes enamoraven tots aquells que les sentien cantar. Eren les conegudes com el Concerto delle donne, un conjunt vocal femení, i més endavant també de ball, que revolucionaria el paper de la dona en la música professional.

El nostre particular tour ens farà viatjar, entre altres destins, cap a "El cant de les estrelles" d'Enric Granados. Tot i el grandíssim èxit que va obtenir el dia de l'estrena, l'11 de març del 1911, l'obra va desaparèixer. Granados no va publicar la partitura i ni ell ni cap altre pianista van tenir ocasió de tornar a interpretar-la. Després de la mort del mestre, només cinc anys més tard d'aquella estrena, els diversos manuscrits de l'obra van descansar a l'arxiu familiar fins que l'any 1938 un dels fills de Granados va rescatar-la de l'oblit, però tot van ser problemes. Si voleu, us ho explico!

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a viatjar amb la mítica sèrie d'aventures i ciència-ficció "Star Trek". La idea parteix del s. XXIII, imaginant un futur en què la humanitat ha superat guerres i divisions per explorar l'univers de manera pacífica. A bord de la nau Enterprise, una tripulació diversa recorre nous mons buscant coneixement i contacte amb altres civilitzacions.

Amb reflexions ètiques sobre el poder, la guerra, el racisme i la tecnologia, la sèrie planteja valors com la cooperació, la diversitat i el progrés científic dins de la Federació Unida de Planetes. Reflexionarem sobre el futur de la humanitat i la consciència constant dels riscos humans. "Llarga vida i prosperitat".

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens acosta a "Nagori", que significa literalment l'empremta de les onades, i designa en japonès la nostàlgia de la separació i, en particular, la nostàlgia de l'estació que acaba, que ens deixa. Viatjarem amb aquest llibre de la japonesa Ryoko Sekiguchi i també reflexionarem al voltant d'un pensament de l'escriptor mallorquí Biel Mesquida: "Fer memòria": "Vull fer la vida lenta perquè passin els dies sense témer-se'n amb la serenitat de les estacions que arriben justes en cada cicle amb l'humus de la memòria alimentant-les sense treva". Què ens fa diferents?

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a les melodies de posta. En concret, a l'octubre del 1910, quan l'escriptor Lev Tolstoi, que en aquell moment tenia 82 anys, va escriure la darrera carta a la seva dona, Sofia, també escriptora, a més de la seva transcriptora, traductora, editora, agent literària i mare dels tretze fills que van tenir i que ella va educar. Li deia: "He decidit fer ara el que volia fer fa temps: marxar. Com els hindús, que, quan han arribat als 60 anys, se'n van a un bosc; com cada home vell i religiós que vol consagrar els darrers anys de la seva vida a Déu i no a les bromes, als jocs de paraules, a les xerrameques (...)".