El gran tour

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat per diferents ciutats d'Itàlia per acabar a Venècia. Durant els segles XVI i XVII va ser segurament la capital de la música i les arts, i un dels càrrecs més cobejats sabeu quin era? Doncs el de mestre de capella a la basílica de Sant Marc. Seguint Giovanni Legrenzi, un dels compositors clau de la música barroca italiana, sabrem la seva importància i la del càrrec, un dels més prestigiosos, musicalment parlant, en l'Europa d'aquell moment. Com a souvenir, us proposo unes històries i unes músiques que us agradaran, i molt, que ens coneixem!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la Música per a un funeral maçònic, KV 477, de Mozart. Escrita per a un servei maçònic celebrat el 17 de novembre del 1785 en memòria de dos germans maçònics del compositor i membres de l'aristocràcia vienesa. Aquest serà el pretext també per endinsar-nos en l'organització maçònica de la qual Mozart va ser membre durant els últims set anys de la seva vida i que va jugar un paper molt important. Com a souvenir us he portat "La Martiniana", una cançó mexicana que parla de la mort però des d'una perspectiva completament diferent.

Avui el nostre tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb l'escriptor italià del segle XIII Rustichello de Pisa, conegut principalment per coescriure amb Marco Polo "Il milione" ("Els viatges de Marco Polo"). Els dos van coincidir com a presoners a Gènova cap al 1298, on Rustichello va transcriure els relats de viatges de Polo per Àsia, donant-los forma literària en francès-italià, cosa que va ajudar a difondre les meravelles d'Orient a Europa. [reposició]

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb una carta de l'escriptor i filòsof Albert Camus a l'actriu gallega María Casares: «T'espero: espero la calma del capvespre, espero el nostre temps, la llum obliqua, aquesta pausa entre el dia i la nit. La pau arribarà, sens dubte. Però no puc imaginar una altra pau que la dels nostres dos cossos units, la de les nostres mirades lliurades l'una a l'altra; no tinc cap altra pàtria que tu.» Com a souvenir, Francine Fauré.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta al maig del 1977, quan el Diari de Barcelona publicava una article on parlava de la guitarrista argentina María Luisa Anido: "Si haguéssim de sintetitzar en dues paraules el seu art, diríem que és poesia pura." Va ser el mateix Miquel Llobet, deixeble de Tàrrega, qui de gira per Llatinoamèrica es va interessar pel talent precoç d'aquella nena que havia començat a estudiar guitarra als 5 anys i havia debutat quan en tenia 11. Per a aquella ocasió, el seu pare la va obsequiar comprant-li la famosa guitarra Torres que havia estat propietat del mestre Tàrrega. Com a souvenir, parlarem del gran luthier de guitarres que havia començat com a fuster.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar a l'any 1779, quan Wolfgang von Goethe va fer una estada a Suïssa, la segona vegada que visitava aquell país. Va ser en una excursió que va fer de dos dies quan, davant la contemplació meravellada de les cascades de Staubbach, va escriure el poema "Els esperits sobre les aigües". Anys després, el 1821, Franz Schubert el va musicar.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al 25 d'abril del 1880, quan l'Escolania de Montserrat interpretava per primer cop, a la basílica de Montserrat, el "Virolai": "Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel..." Aquell dia el mestre Rodoreda i el poeta Verdaguer no es podien imaginar que aquella composició, amb el pas dels anys, esdevindria un dels símbols més significatius de Catalunya.

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta al club de lectura d'"El gran tour": "La música serveix per respirar, per ser feliç, per acostar-se a la veritat. La música transforma les persones, les fa més intel·ligents i, sobretot, més bones. La música és un camí cap a l'eternitat". Aquestes són algunes de les reflexions que proposa Jaume Cabré a "Baix continu", una antologia de contes enllaçats tots ells per la música. Aquí viatjarem, amb ell, Franck i un poeta de la Catalunya del Nord.

Ens passejarem per la diada de Sant Jordi, i entre flors, dracs, roses i llibres, ens endinsarem en el món de Jacint Verdaguer amb "Discursos, articles i pròlegs". Es tracta d'un treball que aplega bona part de la seva producció en prosa. El llibre recull la seva faceta més personal amb reflexions literàries, escrits de caràcter social i religiós i viatges. Amb ell, anirem a la seva estimada capella de Sant Jordi: "La capella de Sant Jordi és per mi, lo que pel mariner que navega és lo port de la pàtria."

L'any 1914, l'Òpera de París encarregava el llibret, per a un ballet, a la coneguda escriptora francesa Sidonie Gabrielle Colette. No era el primer cop que Colette rebia una proposta musical, tot i que no ho havia acceptat mai, però aquesta vegada no s'ho va pensar dos cops. En vuit dies, Colette tenia enllestit el text de la fantasia lírica, l'"Enfant et les sortilèges". Un treball sobre la reflexió de la infantesa, en què l'autora es va inspirar en la seva filla i el seu petit món, per això ho va subtitular "Divertiment per a la meva filla".