El gran tour

Avui, el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "No plorava per tu, ni plorava per mi, plorava pel ball que ens havíem promès amb aquella il·lusió i que no vam ballar. I que no vam ballar." (Josefa Contijoch. "Les lentes il·lusions"). Després el viatge ens ha portat, entre altres destins, a Filadèlfia, a l'estrena del Concert per a piano n. 3 de Béla Bartók. El 1940, després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, es va veure temptat de deixar la seva Hongria natal. Dos anys després, marxava als Estats Units amb la seva dona i el seu fill. El concert el va escriure ja malalt i no va poder acabar-lo del tot. Va morir cinc anys després d'arribar a Amèrica. Està dedicat a la seva dona pianista, Ditta Bartók-Pásztory. Cap dels dos s'havia adaptat aquell nou país.

Avui, el nostre particular tour ens porta als anys previs a l'estrena al nostre país de "La Passió segons Sant Mateu de Bach. Va tenir lloc el febrer de l'any 1921 però abans d'arribar fins aquí van passar moltes coses. Anys llargs de dificultats i fites que es van anar superant a poc a poc. Tot havia començat el 1913. D'entrada es va traduir tota l'obra en català, i també es van buscar els solistes. Un d'ells va ser Emili Vendrell. El mestre Millet va confiar i treballar amb ell en el paper d'Evangelista, però hi va haver un moment que el tenor va voler tirar la tovallola, quan canta aquestes paraules "I, a fora eixint, plorà amargament!". En una carta del 29 de desembre de 1920 Millet li deia: "Amic Vendrell:

Estic empipat. Això no pot anar. Sembla que juguem, i jo ja no soc cap noi. Vull assajar de seguida amb vós la segona part de la Passió. Aquesta nit veniu-me a veure. Vostre, Lluís Millet. Finalment l'estrena va ser apoteòsica!

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una pianista soviètica que va dedicar tota la seva vida a Déu i la música. I tot va girar a l'entorn d'això! Admirada i venerada pel seu públic, aquí amb prou feines la vam conèéixer perquè mai va traspassar les fronteres del seu país. Era una dona a més amb molts pocs fums. I per què us dic això? Doncs haureu de fer el viatge. Es deia Maria Yudina.

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb l'estrena d'una obra de Gabriel Fauré. Coneixerem les interioritats de la seva composició i també reviurem els anys de patiments que el músic va passar a causa de la seva sordesa. Una malaltia que patia des de feia anys!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Barcelona durant els segles XIX i XX a l'època de la Quaresma, quan els concerts anomenats "de Quaresma" van ser fonamentals per mantenir l'activitat musical durant la prohibició d'òperes i espectacles profans, consolidant-se com a "concerts espirituals". Van destacar els celebrats al Gran Teatre del Liceu i al Teatre Principal, sobretot durant els anys 20 del segle XX. Figures internacionals com ara Saint-Saëns, Fauré, Stravinsky i Glazunov, entre molts d'altres, van venir convidats a dirigir les seves obres.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre que porta per títol "Som el que escoltem". És de la soprano, musicòloga i metge Patricia Caicedo: "Quina és la banda sonora de la teva vida? Quina música et posa la pell de gallina? Per què la música pot expressar les nostres emocions més íntimes sense ni una paraula?" Aquestes qüestions i moltes més les trobaràs en aquest tour. Com a souvenir, "kama-muta". Que què és? La paraula prové del sànscrit: "kama" es refereix a l'amor/desig, i "muta", a ser mogut o commogut. I explica moltes més coses que t'agradaran.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Polònia. Ho hem fet amb una carta que Chopin va rebre de la mare de la noia que s'havia de casar. Sí, ella era pianista i pintora, va pintar-lo a ell, un dels retrats més bonics que es conserven del músic. S'havien conegut de petits, però el moment culminant va tenir lloc el 1835 quan el músic li donava classes de piano a ella. I qui era ella? Maria Wodzi¿ska. Hauràs de fer el viatge. T'agradarà!

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar a Austràlia, sí, a Melbourne. Ho fem per rescatar de l'oblit la cantant d'òpera Nelly Melba. Sabrem qui va ser, on va actuar, quins van ser els seus triomfs i com encara avui dia el seu nom es recorda per unes exquisides postres internacionals, tot i que potser no sabeu que existeixen unes altres postres, inventades aquí, que li deuen el nom. És el pijama! La seva història és boníssima i divertida. L'origen el trobem al restaurant barceloní "7 Portes"!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar a l'estrena de la Simfonia núm. 2, anomenada "Resurrecció", de Gustav Mahler. Es tracta d'una adaptació de l'oda "Die auferstehung", de Friedrich Gottlieb Klopstock, ampliada pel mateix Mahler. L'obra, cantada pel cor i solistes en el cinquè moviment, expressa temes de mort, consol i resurrecció espiritual, i culmina amb una celebració de la vida eterna: "Ressuscitaràs, sí, ressuscitaràs, pols meva, després d'un breu repòs! Vida immortal et donarà qui et va cridar. Seràs sembrat per florir de bell nou! El Senyor de la sega surt i ens recull a garbes, a nosaltres, que vam morir."

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al 1694, l'any que moria Maria II d'Anglaterra, coneguda com la reina Mary. Anirem al seu funeral amb la música excelsa que el compositor anglès Henry Purcell, el més important i aplaudit de l'època, va escriure per a ella, la "Música per al funeral de la reina Mary". Com a souvenir, viatjarem al més enllà!