El gran tour

Avui el nostre particular tour, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia (21 març) s'ha volgut sumar a la commemoració de la XIX edició de la Institució de les Lletres Catalanes. Per aquest motiu he preparat un viatge a través de moltes de les formes de la poesia i combinant la paraula dita i la paraula cantada. L'objectiu és acostar i escoltar poesia de manera viva i accessible a través d'una selecció de poemes i cançons, establir un diàleg entre veus d'ahir i d'avui i mostrar com la poesia continua sent una eina expressiva, vigent i necessària. Ho farem amb la lectura, la música i la interpretació i escoltarem, sentirem i reflexionarem per reivindicar la poesia com una forma d'expressió quotidiana, capaç de connectar emocions, idees i experiències. Música, poesia i totes les ànimes d'"El gran tour". Perquè la poesia ets tu!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a l'univers de Robert Schumann: "He passat dies terribles. Tot soroll em fa mal i sovint em sento com si estigués malalt de mort. Tot em costa un esforç immens; compondre ja no és tan fàcil com abans. La simfonia em recorda temps molt foscos, però també la resistència de l'esperit." La carta va adreçada a la seva dona, Clara, i li parla de la simfonia n.2, gairebé un diari emocional, perquè no és només música, sinó el reflex directe del patiment i la recuperació del músic.

Avui el nostre particular tour entre altres destins ens ha fet viatjar amb una monja de clausura: "la música és ofensiva a la modèstia pròpia de les dones", deia l'edicte del papa Innocenci XI i que reflecteix bastant bé la mentalitat d'alguns sectors de l'Església dels segles XVII-XVIII. I així hem anat! Fins i tot quan ens confessàvem quan érem petites, ens feien creure que teníem pecats. I teníem sis i set anys. Això les que anàvem a monges, esclar!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Leipzig a l'època que hi va arribar Bach. Hem anat a una estrena a Sant Tomàs i també hem tingut el plaer d'anar a passar una estona a la Cafeteria Zimmermann. No estava gaire lluny del centre de Leipzig i va ser cèlebre perquè és on es van estrenar moltes cantates profanes i obres instrumentals de Johann Sebastian Bach. Des del 1720 va allotjar el Collegium Musicum, fundat pel compositor Georg Philipp Telemann com a estudiant de Dret el 1702 i posteriorment dirigit per Bach entre el 1729 i el 1739. En aquells anys era una cafeteria molt coneguda a Leipzig i el centre de reunió de la classe mitjana local. El nom provenia del propietari, Gottfried Zimmermann.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Boscos de Bohèmia. Hi hem anat amb el txec Antonin Dvorak, el compositor es va inspirar en aquesta regió per escriure la seva obra "Ze ¦umavy" (en txec). Es tracta d'un cicle de sis peces curtes per a piano a quatre mans inspirades en la natura i els paisatges d'aquesta regió muntanyosa i boscosa i que ell tant estimava. Com a souvenir hem conegut Ludwig Karl Koch. Que qui és? Doncs un ornitòleg que va començar a gravar els primers sons d'ocells a finals del s.XIX en cilindres de cera, això quan era un nen, i posteriorment va enregistrar, sempre en fonògraf, nombroses espècies animals i paisatges sonors. Sense anar gaire lluny, en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona podeu trobar informació sobre ell i escoltar alguns enregistraments. Una meravella!

Avui al nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar al club de lectura del GT amb un text del 1917:"Odio als indiferents, crec que viure significa prendre partit. La indiferència és apatia, és parassitisme, és covardia i no és vida, per això odio als indiferents. L'autor és Antonio Gramsci, escriptor, polític, filòsof i un dels fundadors del Partit Comunista italià. Dedicaria intenses planes al tema de la llibertat adreçada als joves a través de la publicació "La città futura". La banda sonora són dos càntics partisans que segur que us agradaran i coneixeu. Com a souvenir avui us he portat el mite de Cassandra. De total actualitat, per cert!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta i alguns pensaments que el Mestre del Vendrell, Pau Casals, va escriure a Lluís Companys des de l'exili: "Estimat amic, em temo que ha arribat el moment de recordar-li el seu oferiment de salvar, en cas de necessitat, el contingut de la meva casa de Sant Salvador. No hi ha res de l'altre món, però és la meva vida, la vida d'un català."

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha donat a conèixer un artista injustament oblidat: Giuseppe Valentini. Era florentí, va néixer el 1681 i va ser compositor, violinista, poeta i pintor italià. Conegut, aplaudit i respectat a la seva època, com a compositor va ser eclipsat per músics com ara Corelli, Vivaldi i Locatelli. A la seva època va contribuir a impulsar la música barroca italiana i moltes de les seves obres es van publicar per tot Europa, però el pas del temps, un cop més, ha estat injust amb ell.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a una data molt important per al món musical del nostre país. Va ser l'arribada del mestre francès Francis Poulenc per assistir a l'estrena al nostre país, al Palau de la Música Catalana, del seu Stabat Mater. Va ser el 8 de novembre del 1958 i el ressò va ser immens. Els motius? Uns quants! Només us direm que entre el públic hi havia Dalí i Gala. El pintor empordanès havia entrat en la seva etapa de misticisme nuclear i cada cop més estava interessat per la música sacra. Si vens t'ho explico! És molt interessant.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Ivan, conegut com "el Terrible", que ha passat a la història com el governant més cruel de la història de Rússia, per això el seu sobrenom. Va regnar amb mà de ferro durant quaranta-sis anys liquidant adversaris, declarant guerres, saquejant terres, atemorint la seva pròpia gent, fins i tot assassinant el seu fill.

Els oprítxniks eren els guàrdies personals i els seus agents repressius i molts portaven un cap de gos i una escombra penjats al cavall: el gos simbolitzava "ensumar els traïdors" i l'escombra significava "escombrar-los fora de Rússia. No és estrany que alguns compositors escrivissin obres inspirats en ell, com Prokófiev i Rubinstein.