El gran tour

Avui, en el nostre particular tour, entre altres destins, viatjarem amb una jove compositora, pianista i educadora musical britànica, Lucy Walker. Reconeguda pel seu vibrant repertori coral, ens endinsarem en el seu món i en el de la poeta Sara Teasdale, una figura clau de la poesia de principis del segle XX i guanyadora del primer Premi Pulitzer de poesia, l'any 1918. La seva antologia de poesia "Love songs" va guanyar tres premis: el Premi de la Societat de Poesia de la Universitat Colúmbia, el Premi Pulitzer de poesia i el premi anual de la Societat de Poesia d'Amèrica. Cinc anys abans, Teasdale s'havia enamorat del també poeta Vachel Lindsay, qui va escriure per a ella cartes d'amor cada dia; però, no obstant això, es va casar amb un altre. Finalment, es va acabar suïcidant. Ell ho havia fet dos anys abans.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens porta un llibre que són unes converses que van mantenir en diverses ocasions dues figures molt importants: l'escriptor japonès Haruki Murakami i el director d'orquestra, també japonès, Seiji Ozawa. El que va començar com una conversa distesa va acabar recollit en un llibre que aquí hem conegut com "Quan la música ho és tot". Com a souvenir, avui us porto un poema d'Àngels Gregori, "Desig". L'he escollit perquè Murakami, gran amant del jazz, va regentar durant deu anys, a Tòquio, un local dedicat a aquesta música, i tot plegat em recorda que el món del jazz, a Barcelona, està de dol. Sí, el món de la música plora la mort de Guim Cifré.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens farà viatjar amb una de les moltes cartes que la il·lustradora, pintora i filla d'Albéniz, Laura, va rebre al llarg de la seva vida. Perquè ella va ser també secretària del seu pare i, clar, tots artistes de l'entorn del pare li escrivien. Fins i tot un cop mort ell, va seguir cartejant-se amb alguns músics. Voleu saber quins músics i de qui és aquesta carta? Doncs haureu de fer el viatge. Us agradarà!

Avui el nostre particular viatge ens porta a Torroella de Montgrí. Ho fem amb la saga de músics de Can Rigau, pare, dos fills i una filla. L'any 1884, el pare, per atraure el públic a la plaça, se'n va empescar una de bona, refundar la seva cobla La Nova Barretó. Però calia oferir alguna cosa diferent i posar a tocar una noia, parlem del 1884, amb tot d'homes i una tenora als llavis, i això era tota una provocació que, a més, tenia un punt de seductor, i és clar, la polèmica i les ganes de veure la jove, en un tres i no res va començar a omplir les places de les viles on anaven a tocar. L'èxit va ser immediat i esclatant, tant per la novetat de la incorporació d'una dona en la cobla com per les facultats de la Marta amb l'instrument. Però va durar poc! Voleu saber per què?

Avui el nostre tour ens acostarà a un personatge tan brillant com sensible, ambiciós i extraordinàriament conscient del seu propi talent. Era rus i es deia Alexander Skriabin. Viatjarem amb el seu únic concert per a piano, que va escriure el 1896, quan tenia 24 anys. Ens mourem en aquell entorn, en aquella societat, i coneixerem el seu rival del conservatori de Moscou Serguei Rakhmàninov. Eren pràcticament de la mateixa generació, però tenien personalitats molt diferents.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens farà viatjar a la ciutat de Viena, la darrera ciutat on Antonio Vivaldi va viure. L'havia escollit per seguir endavant amb la seva carrera i donar-li un nou impuls, però les coses no van anar com ell s'esperava i tot es va capgirar. I de quina manera! En poc temps perdia el reconeixement i el favor del públic que havia tingut. I la vida!

Aquesta setmana, al club de lectura d'"El gran tour", he escollit un llibre meravellós de l'època medieval. L'autora és Hildegarda de Bingen, una dona que va cultivar diverses àrees del saber, des de la teologia fins a la música, passant per facetes menys explorades com la d'herborista i metgessa. La seva experiència està recollida a la "Physica", de la qual forma part el llibre que us porto, "Llibre de les plantes", una mena d'herbari del qual el concepte clau és la "viriditas", la força vital, que va des de la verdor de les plantes fins a l'espiritualitat més excelsa. Un recull sobre 217 plantes on l'autora ens dona tota mena de detalls de cadascuna i de la seva utilitat. Una petita joia!

Avui, entre altres destins, viatjarem amb una declaració d'amor que Gustav Mahler va escriure a Alma Schindler, coincidint amb el seu festeig. És l'"Adagietto" de la Simfonia n. 5, que es considera una autèntica carta d'amor musical dedicada a ella. Mahler li va enviar aquest moviment com a prova del seu amor en lloc d'escriure-li una carta. És més, la partitura no anava acompanyada de cap text. Ella va entendre perfectament què li estava dient, encara que només fos amb música.

Avui, entre altres destins, anirem a l'illa dels Oblidats per conèixer un músic, compositor i director d'orquestra finlandès que es va passar pràcticament la vida a Suècia. Es deia Edvard Armas Järnefelt (1869-1958). Järnefelt va estudiar amb Ferruccio Busoni a Hèlsinki i amb Jules Massenet a París. També va tenir molta relació amb Sibelius. Eren cunyats, la seva germana Aino estava casada amb Sibelius. És que tota la família eren artistes.

Avui, dimarts, al nostre tour particular, anirem a l'estrena pòstuma d'"El príncep Ígor", de Borodín. Va haver de ser completada i orquestrada pels seus amics i companys Nikolai Rimski-Kórsakov i Aleksandr Glazunov. Però el que realment va ser tot un èxit van ser les "Danses polovtsianes" que hi apareixen, que van guanyar una immensa fama internacional com a peça de ballet independent gràcies a la producció de Serge Diaghilev amb els Ballets Russos, amb la cèlebre coreografia de Michel Fokine. Com a souvenir: "Estranys al paradís". Per què? Doncs perquè aquesta cançó es va convertir en tot un èxit als anys 50 del segle XX gràcies a un musical de Broadway i també a Borodín. I com va ser, això? Doncs haureu de fer el viatge per entendre-ho.