El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens farà viatjar amb una obra que aviat va aconseguir un èxit aclaparador. L'havia escrit Rakhmàninov després d'uns anys foscos, una profunda depressió que va aconseguir superar amb el tractament hipnòtic del psiquiatre Nikolai Dahl, a qui va dedicar la partitura. El resultat va ser el seu exitós Concert per a piano n. 2: "En els meves partitures no faig cap esforç per ser original, romàntic, nacionalista o qualsevol altra cosa. Escric sobre el paper la música que escolto dins meu i ho faig de la forma més natural possible. Soc un compositor rus, i el país on he nascut ha influït en el meu temperament i la meva concepció del món. He estat fortament influït per Txaikovski i Rimski-Kórsakov, però, en la mesura dels meus coneixements, no he imitat mai a ningú." Uns anys més tard, Eric Carmen escrivia "All by myself ". Ell no podia dir el mateix que el rus perquè el tema era copiat del Concert n. 2.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Mèxic. Ho hem fet per conèixer un dels grans compositors i etnomusicòlegs d'aquell país, Carlos Chávez. Ell havia heretat la sang índia del seu avi matern i va dedicar la vida a recuperar la música de la seva terra: "El resultat més important és donar als joves compositors de Mèxic una comprensió viva de la tradició musical del seu propi país. Ara mai serà necessari que, per falta d'antecedents propis, imitin les formes i fórmules musicals europees. Els elements d'aquesta música idioma donen color i vitalitat, vigor rítmic i varietat harmònica." Com a souvenir un músic també mexicà de música més popular, però que també va traspassar fronteres, i aquest fins i tot les de l'espai! La seva música està volant per l'infinit i més enllà.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al "Club de lectura" del "GT" per parlar-vos d'un text que el 2012 va rebre el premi de la crítica Serra al millor text de teatre català. És "Acorar": paraula mallorquina que significa ficar alguna cosa fins al cor i, també, aniquilar i que li serveix a l'autor per explicar la fi de la pagesia de la Mallorca tradicional. És del mallorquí Toni Gomila i és un retrat punyent que no deixa indiferent: "El jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, un iPhone 7 d'un iPhone 8, un PC d'un Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i a formar part del record. De les coses permanents, de les que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els interessa res. Ni el seu nom. I amb un genèric, l'humilien. No destrien pomeres de pereres, cireres, alzines ni oms. Només diuen "arbres" (...) ! És el mateix que passa amb la música, estimats i estimades, de tot en diuen "música"! I no només la gent jove, esclar!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar amb una carta que ens parla de la relació de Leonard Bernstein amb la seva dona, Felicia Montealegre. Sinceritat i bellesa en paraules que ens mostren un món íntim i poc conegut de la parella. (Aquest programa és una reemissió)

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat a l'illa de Mallorca. Hi hem anat per conèixer una pianista i compositora pràcticament oblidada avui dia. Només amb els títols de dues de les partitures que s'han conservat, em serveixen de leitmotiv de la seva vida: "Romança d'amore" i "Boires". Va néixer a Palma pels volts del 1860 i es deia Matilde Escalas Chamení. Amb una vida diferent de la de qualsevol noia de l'època, la seva posició social la va situar en un lloc de privilegi que va fer que pogués rebre una exquisida educació que ella va sublimar en la música. Immortalitzada pel seu amic Santiago Rusiñol, el seu retrat és de les coses, junt amb la seva poca música que s'ha conservat, que ens queden d'ella.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Nova York. Hi hem anat amb la família Strauss, pare, mare i fill. Richard Strauss va trepitjar terra americana per primer cop el 1904. Va ser per estrenar la "Simfonia domèstica", la peça central en què va exercir de director d'orquestra i de pianista acompanyant de la seva dona, que cantava els últims lieder que el compositor havia escrit. El concert va ser acollit al Carnegie Hall de Nova York i, uns dies més tard, a causa del gran èxit, en uns magatzems de Manhattan. La música explicava i explica la vida "domèstica" de la família Strauss. Una música que distava molt de la seva obra anterior, "Vida d'heroi". "Què pot ser més seriós que la vida familiar?", deia Strauss a la premsa.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar per escoltar una obra que en el segle XIX, a la Viena imperial, només s'interpretava un dia a l'any, tret de cerimònies monàrquiques específiques. La va escriure Mozart. Era una missa anomenada "de la Coronació". Per què? En tot cas, el públic l'esperava amb candeletes. Vosaltres sabeu d'on ve aquesta frase feta? Per això és necessari viatjar, per aprendre, estimats i estimades.

L'amor és un art o bé és una sensació plaent i agradable i experimentar-la és una qüestió d'atzar? Aquesta és la pregunta que ens llança el psicoanalista i sociòleg alemany Erich Fromm en començar el seu assaig "L'art d'estimar", del 1956. Ho fa per demostrar que en realitat l'amor és un art, una habilitat que requereix coneixement, gosadia i esforç. Aquesta és la lectura d'aquesta setmana i que amb el temps s'ha convertit en un tractat clàssic per ensenyar-nos una mica més la nostra capacitat d'estimar. Com a souvenir, Frieda Fromm-Reichmann, psiquiatra, psicoanalista, reconeguda com una de les pioneres de la psicoteràpia i un cop més oblidada per la història. Ella va psicoanalitzar Erik Fromm, que es va acabar convertint en el seu marit. A més, Frieda va ser un puntal en la seva carrera. Algú la coneix?

«Estic ocupat amb una simfonia per a Londres i on sigui que vagi, no puc pensar en res més. Déu vulgui que aquesta música txeca mogui el món!», li escrivia per carta Antonin Dvorak a un amic. Es referia a la seva setena simfonia, una obra escrita en un període que el músic anomenava "els anys tristos"! La carta és un document important, com tantes cartes, per entendre una mica més el compositor i el perquè d'aquesta obra. Com a souvenir, avui una de les grans passions de Dvorak, els trens.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un compositor ucraïnès, de bandes sonores de pel·lícules, nominat 22 vegades als Oscars i guanyador del guardó en quatre ocasions. El seu nom, Dmitri Zinóvievitx Tiomkin. Nascut el 1894 va començar a estudiar piano amb la seva mare, que era música. La seva esperança era que el seu fill es convertís en pianista professional. Finalment es va convertir en un compositor professional amb un munt de bandes sonores i cançons conegudes. Quines? Hauràs de fer el viatge.