El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Viena, o més ben dit, a l'Illa dels Oblidats, per conèixer el germà músic oblidat de la família Schubert. Es deia Ferdinand Lukas Schubert i va ser un compositor, director i mestre. Però pel damunt de tot, avui dia es recorda per haver preservat el llegat del seu germà. Ell era un dels catorze germans que va tenir el matrimoni Schubert. Voleu saber qui eren? Doncs haureu de fer el viatge.

El 4 de maig del 1942, Benjamin Britten declarava davant d'un tribunal: "Com que crec que en cada home hi ha l'esperit de Déu, no puc destruir, i sento que és la meva obligació evitar ajudar a destruir la vida humana. Tota la meva vida l'he dedicada a actes de creació (sent de professió compositor) i no puc prendre part en actes de destrucció. Crec sincerament que la millor manera en què puc estar més qualificat per la naturalesa dels meus dons i entrenament¿"

El tribunal li va permetre continuar dedicant-se a la seva professió, sent alliberat de les seves obligacions militars, per la qual cosa Britten va passar la resta de la guerra component. Anys més tard, apareixia una de les obres cabdals de la història de la música, el seu "War Requiem". L'obra es va convertir en una denúncia, en una condemna de les atrocitats de la guerra, de qualsevol guerra. Com a souvenir, avui un poema meravellós que no pot dir millor què passa després d'una guerra: "Algú haurà de netejar, dic jo".

"Aquí tens la Mediterrània, l'esperit, l'aventura, el gran somni de l'amor perfecte. Hi ha palmeres. Gent de tot arreu, anuncis sorprenents, torres gòtiques i una rica marea urbana. Quin plaer ha estat per a mi conèixer aquest aire i aquesta passió". Això ho escriu Federico Garcia Lorca a un amic, l'abril del 1925, després de la seva primera visita a Catalunya. Venia de la mà de Salvador Dalí, que s'havien conegut a Madrid. I a què venia a part de fer el turista? Doncs venia a fer un recital a l'Ateneu Barcelonès.

Avui, el nostre particular tour ens fa viatjar amb "Assaigs de vida devota". Està basat en cinc personatges: el pintor El Greco, Hamlet de Shakespeare, el compositor J.S. Bach, el filòsof Sòcrates i el científic i teòleg Pascal. Ells cinc serveixen a l'autor per enllaçar pensaments entorn de la condició humana. Els textos els va anar escrivint al llarg de la seva vida i van restar inèdits fins al 2019. Aquesta meravella d'assaigs el va escriure Alexandre Galí i Coll (Camprodon 1886 - Barcelona 1969), mestre de mestres: "No existeix una pedagogia sense una filosofia. No existeix una moral sense una filosofia. La pedagogia ha de tenir un fonament de pensament, que és el que jo portava i el que portaven tots els que col·laboraven amb mi". Com a souvenir, avui un acudit!

"Galileo Galilei, humil servent de vostra altesa sereníssima, li vull confessar el més gran dels secrets, un 'occhiale', un telescopi, un nou artifici que només mostraré a sa altesa (...)" La carta l'escrivia el físic, matemàtic i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. A qui li escrivia i per què? Com a souvenir, hem conegut Vicenzo Galilei, el pare músic de Galileu i que va tenir un paper crucial a la seva vida!

"El treball obsessiu provoca bogeria, tant com la mandra completa, però la combinació de les dues coses és l'estat perfecte." És un dels pensaments d'Erich Fromm, filòsof i psicòleg i que ens serveix per començar el viatge de manera tranquil·la, però sense adormir-nos! I a partir d'aquí, anirem fem via!

"En el profund crepuscle hem anat a l'abadia de Holyrood on la reina Maria va viure i va estimar. (...) A la capella contigua ara li falta el sostre. L'herba i l'heura hi creixen abundantment, també en l'altar trencat on Maria fou coronada reina d'Escòcia. Tot està destrossat, corcat i l'alegre cel brilla al seu interior. Crec haver trobat allà el començament de la meva Simfonia escocesa." Doncs aquest va ser l'inici d'un Simfonia que Mendelssohn va acabar al cap de tretze anys. El viatge l'havia fet quan en tenia vint. I aquí anem, entre altres destins!

Nova Zelanda, 1851. En una platja desolada, de sorra suau, arriba un piano, una mare i una filla. La va dirigir Jane Campion i la música la va escriure Michael Nyman. Una petita o gran joia del cinema! Veniu amb mi?

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar amb un llibre que va escriure el nord-americà Arthur M. Abell, músic i corresponsal musical a Berlín. Durant els vint anys que va ser a Europa, va conèixer els músics de més renom del moment: Brahms, R. Strauss, Wagner, Puccini, etcètera... Al cap d'un temps, a les converses que havia mantingut amb tots ells els va donar forma de llibre: "Converses amb compositors famosos". No es va poder publicar fins a 50 anys després de la mort de Brahms, ja que ell ho havia prohibit. Passat el temps va veure la llum. Aquí, en català, el títol és "Música i inspiració".

Avui, el nostre tour particular, l'he volgut començar amb Jane Goodall i la seva "Natura contra natura". Li va escriure per a ella Jordi Cervelló quan la primatòloga i conservacionista britànica va venir a Barcelona a recollir el Premi Internacional Catalunya 2015. D'aquella trobada en va sorgir aquesta obra. Goodall rebia el reconeixement a tota una carrera que va començar quan era una nena i amb prou feines havia estudiat el secretariat. A mitjans de la dècada dels 80, ja havia passat més de vint anys immersa en la investigació dels ximpanzés, havia fet un doctorat, havia criat un fill i havia fundat l'institut que porta el seu nom, Jane Goodall. Una manera meravellosa de començar un viatge, no trobeu?