El gran tour

Avui el nostre particular viatge l'hem fet acompanyts d'Espriu, Telemann, Puccini, Field, Platti, de Ferranti i en Xanxu! Una trobada d'uns quants!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar amb la serenata "Eine kleine Nachtmusik", una de les peces "petites" més felices i famoses del compositor Wolfgang Amadeus Mozart. I com a souvenir, acabarem d'entendre el sentit i la melangia que ens produeixen les petites coses que el pas del temps sembla que hagi esborrat. "Aquellas pequeñas cosas", com cantava Serrat.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens donarà l'oportunitat de conèixer una mica millor Victoria Kamhi Arditti, pianista i escriptora turca del segle XX i una persona decisiva en la vida de Joaquín Rodrigo. Establerta a Espanya, dona i inseparable companya del compositor, havia nascut a Istanbul (Turquia), a la vora del Bòsfor, l'any 1902. Filla de pares jueus sefardites, la seva família pertanyia a l'alta burgesia turca. El seu pare era otomà i la seva mare, vienesa. Ben aviat es va manifestar el seu talent musical i va començar els estudis de piano als 4 anys. A Viena va ser alumna de Jorge Lalewicz i més tard va estudiar a París amb el mestre Lazare Lévy i amb l'il·lustre pianista català Ricard Viñes. Amb aquest últim va treballar el repertori espanyol, des d'Albéniz fins a Turina i Rodrigo, amb qui va contraure matrimoni el 1933. A partir d'aquí es va convertir en una de les influències més decisives en la carrera de Rodrigo.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre del periodista, assagista i cronista Lluís Permanyer. Quan encara no fa ni un dia que ens hem assabentat de la seva mort, aquí al "Gran tour" volem tenir un record per a ell.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta i la seva resposta; una resposta que Giacomo Casanova va escriure el 17 de novembre del 1797. Aleshores tenia 70 anys, ja estava al final de la vida, i treballava de bibliotecari del comte Joseph Carl Emmanuel de Waldstein a Bohèmia.

La carta inicial l'hi va escriure Cecilia de Roggendorf i ell n'hi contesta una altra amb aquest títol: "Aquest és l'únic compendi de la meva vida que he escrit i autoritzo que se'n faci l'ús que es vulgui. No tinc vergonya de res."

"Que el veritable savi, on vulgui que la veritat i la raó trobi, allí sap prendre-la, i l'aprofita sense ni aturar-se en qui l'ofereix. Perquè ignorar no pot, si és que sap, que l'ànima, com a esperit, no té sexe (...)" Avui comencem amb aquest poema de la mallorquina Margarita Hickey Pellizzoni. Poeta, dramaturga i traductora, va néixer el 1740 i moltes obres les signava amb pseudònim. Arrenquem així, i el camí ens portarà més sorpreses i descobertes.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb "Goyescas", subtitulada "Los majos enamorados" (Els galants enamorats). Es tracta d'una suite per a piano d'Enric Granados, composta l'any 1911 i considerada l'obra mestra del compositor. Quant a l'argument inspirat per Goya, es podria dir que es tracta d'una història d'amor ente el Majo i la Maja, amb un final tràgic. Com a souvenir us he portat una "chanson d'amour". La va escriure Wayne¿Shanklin el 1958 i la van popularitzar el duet, parella també a la vida real, Art i Dotty Todd. Anys més tard, els Manhattan Transfer la portarien altre cop al cim més alt.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al racó dels contes. Hi hem anat per descobrir "Un conte de fades", una suite orquestral de música incidental del txec Josef Suk i basada en una obra de teatre del també txec Julius Zeyer. Porta per títol "Radúz i Mahulena" i és una història d'amor, que combina motius clàssics de conte de fades amb referències mitològiques. Com a souvenir avui us he portat un article de la professora i psicòloga Anna Pagès Santacana, "L'oralitat nua". Pagès ens explica com un grapat de mestres jubilades i jubilats, amb el suport de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, van per escoles i instituts explicant contes populars sense cap més suport que la veu, la mirada i el gest. L'oralitat de la transmissió dels mites i els contes, diu Pagès, vincula els infants amb la nostra tradició i els fa entrar en contacte amb una llengua catalana excepcionalment bella i que elles coneixen per dins i per fora.

"La música és una ciència que ha de tenir regles certes. Aquestes regles no han de derivar-se d'un principi evident i aquest no pot reconeixe's sense l'ajut de les matemàtiques", Jean Philippe Rameau. Comença "El gran tour".

"Ans que tot, les grans mercès per l'enorgullidora mostra de consideració que em concedeix al revelar-se'm ans que a ningú personalment a través de Víctor Català; i després d'un doble acatament a la dona, i a la dona ferida pel llamp del geni, permet'im que segueixi parlant a Víctor Català, perquè ho faré amb més desmbaràs de company a company, i perquè l'arrogant pseudònim ha entrat ja fa temps en els meus afectes". Aquest és un fragment de la carta de resposta que Joan Maragall enviava a Caterina Albert. De fet, ella li acabava de confessar el seu secret, i és que al darrere d'aquell nom s'hi amagava una dona. Doncs avui viatjarem amb aquesta carta i coneixerem altres autors que també escrivien amb pseudònim, com Saint-Saëns, Mompou, Blancafort, i Joan Misterio. Què qui era? Haureu de viatjar per revelar el "misteri".