El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb música de Mozart, amb el seu Concert per a piano n. 16. El va escriure establert a Viena, tenia 28 anys. Necessitava sempre material per tocar a les seves acadèmies musicals (un terme de finals del segle XVIII per als concerts), perquè no només era el compositor sinó també l'intèrpret estrella i, a més a més, el brindis de la capital imperial.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Ripollès. Ho hem fet amb "El club de lectura del Gran Tour" però, avui, en lloc de llibre, hem viatjat amb una revista. Acaba de néixer. No té ni un mes de vida. La vaig descobrir anant per aquests mons de Déu per Setmana Santa, en un quiosc del Ripollès.

El títol em va atraure. Es diu TAGA. És una petita joia. Tota ella, des del contingut, a l'edició i el seu perquè: "Així com la muntanya del Taga uneix les valls de dos rius, el Ter i el Freser, volem que aquesta revista parli de les dues cares de la natura: la salvatge i la domèstica (...)". L'escriptora barcelonina Mònica Pagés Santacana, arrelada ja fa uns anys en aquesta comarca, n'és l'ànima, junt amb Carla Escarrà i Marta Barceló. Taga segueix els passos de la natura i ho farà trimestralment, inspirant-se amb els seus quatre elements. Llarga vida a la muntanya i a inciatives valentes i nobles com la revista Taga.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta de la meravellosa poeta italiana Alda Merini. La va escriure a un dels seus psiquiatres mentre estava reclosa, seguint tractaments d'electroxocs i de pastilles que la deixaven estabornida. Va passar més de vint anys, amb entrades i sortides, en psiquiàtrics, anys que va viure separada de les filles i del seu home; anys de profunda solitud: "Sortir-ne viva va ser un miracle, s'hi entrava per morir." Algú ha dit que patia "bogeria d'amor" i que la va acompanyar durant tota la vida. Els seus poemes reconeguts i venerats van fer que fos nominada diverses vegades per al Nobel de Literatura (que no va aconseguir mai).

Avui el nostre particular tour l'hem dedicat a la festa de Sant Jordi, com no podia ser d'altra manera! He preparat un viatge molt adient per a aquesta diada, ple de llibres, poemes, roses, princeses, dracs i fins i tot quadres! Ah, i amb la música com a protagonista.

Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n'esborraria l'enveja que porta mals; n'esborraria grandeses de mèrit fals... Però és escrit en tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor (...)", Joana Raspall. A partir d'aquí tot ha anat com una seda!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat sota el cel de París, tal com el va viure un jove Josep Pla: "La calma d'alguns barris, la callada solitud tan lliure d'alguns meublés, l'abundància de llibreries, de biblioteques. La vida literària m'apassiona...!" I de fons, música de Ravel.

Avui el nostre particular tour l'he pensat a mida per a aquest dia. Hi trobem música de tota mena; alguna, pensada per a l'ocasió! Quina? Vine i t'ho explico.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Roma amb Allegri i Mozart. Hi hem anat amb un Mozart de catorze anys, el que va protagonitzar una història més de la seva genialitat. Va ser un dimecres de Setmana Santa. Com a souvenir, la processó del xurro. És una parada més del viacrucis que els turistes fan per Barcelona. Té lloc cada dia en un local cèntric on hi ha l'esmentada parada. Van a comprar xurros, a saber coses dels xurros, a mullar el xurro i a fotografiar-se amb el xurro, mentre el guia els hi explica, amb totes les llengües possibles, les virtuts del xurro. Una processó laica, antiestètica i poc saludable, però a ells, com babaus, només els hi falta anar de genolls per la vorera! A més, alguns venen a buscar els orígens del xurro sense saber que ve de la Xina! Una menja del s. XII.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un músic que va passar gran part de la seva vida a l'exili, a París. Havia fugit amb el seu fill travessant els Pirineus amb només un equipatge, les seves partitures. Desarrelat de la seva terra, nostàlgic del passat i desesperançat del futur del seu país, va bolcar els seus anhels en la música. El trajecte l'hem fet amb el seu conegut Concertino per a guitarra. De fet, hem anat a l'estrena d'aquest concert. Ell era entre el públic. Va ser París. Es deia Salvador Bacarisse.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Pau Casals i un dels seus somnis. El mestre somniava "que el seu país i els homes i les dones que cada dia passaven hores i hores treballant en fàbriques, magatzems, botigues, oficines... tinguessin l'oportunitat de fer música i formar part del panorama musical". Com? Fundant una associació pensada exclusivament per a ells, feta a mida. Naixia així, el 1926, l'Associació Obrera de Concerts.