El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al club de lectura d'"El gran tour". Avui ho hem fet amb un llibre meravellós d'un home que només li agradaven els llibres. Els llibres eren el seu món, el seu jo, el seu univers...! Però un dia el seu món, el seu univers, el seu jo... van ser arrasats. Era jueu.

El llibre el va escriure Stefan Zweig. La música, Richard Strauss.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que l'autor de la primera òpera romàntica, Carl Maria von Weber, va escriure al seu llibretista Johann Friedrich Kind. L'òpera era "Der Freischütz", (El caçador furtiu). La carta expressa tot l'agraïment del món i li demana que es consideri tan important com ell: "Amic de paternitat compartida, crec que el poeta i músic estem en el mateix nivell (...)"!

Avui hem començat el nostre particular tour amb un poema del 1938: "Que Amèrica torni a ser Amèrica", del poeta afroamericà Langston Hughes: "Deixa que Amèrica sigui Amèrica una altra vegada. Deixa que sigui el somni que solia ser. Deixa que sigui la pionera a la plana buscant una llar on ella mateixa sigui lliure. Deixa que Amèrica sigui el somni que van somiar els somiadors. Deixa que sigui aquesta gran i forta terra d'amor on mai no es confabulin els reis ni maquinin els tirans. Que cap home sigui aixafat per un altre (...)! I hem seguit per racions musicals i illes musicals oblidades!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a la tardor del 1881 quan Anton Bruckner gaudia d'una etapa d'optimisme i serenor. Acabava de començar a escriure al mes de setembre la simfonia que el portaria al seu èxit més gran, la Simfonia número 7. i estava content perquè el seu gran ídol Richard Wagner li havia dit que es faria càrrec de l'estrena. Però res va poder ser com ell s'esperava. Amb tot, l'humil i gran compositor aconseguia escriure una de les seves planes més commovedores i una de les fites més grans de la seva carrera...!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb el gran tenor Enrico Caruso. Ho hem fet amb ell, "Rigoletto", Verdi i el Liceu. Perquè el 1904, Caruso va venir actuar a Barcelona, la primera i única vegada. Va venir a cantar "Rigoletto", en el paper del Duc de Màntua, i, tot i que va arribar repartint alegria, mestratge i simpatia per tot arreu, va marxar amb el propòsit de no tornar mai més. Per què? Doncs has de fer el viatge i t'ho explicaré.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dos aniversaris. Un és el de Dmitri Xostakóvitx. Hem parlat d'un llibre "Com Xostakóvitx em va salvar la vida", de Stephen Johnson, compositor i periodista de la BBC. El llibre parla de com la música de Xostakóvitx es va anar gestant sota el terror de Stalin, i com va aconseguir donar forma a les pors i esperances d'un poble castigat per la guerra i com també el va ajudar a ell amb les seves neures. L'altre aniversari és el del dictador espanyol. I us porto una auca anònima titulada "La fi del cagaelàstics". N'hi ha per sucar-hi pa: "Pel Sant de la Pilarica a dintre del llit es fica. Diuen que és un refredat

que ja el tenen controlat. Tot el 'búnquer' s'esvalota

i ja no toquen pilota. L'equip creix i ell empitjora:

vint doctors i una doctora. (La doctora que és tanoca

per si cal fer un boca-a-boca.) (...) Ens consola que ha patit com pertoca a un malparit. I de fons "Suspiros de España"!" I no cal dir més...

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb una carta de Georges Sand a un dels seus amants: "Estic ben emocionada de dir-li que l'altra nit vostè tenia unes ganes bojes de ballar amb mi. Guardo el record del seu petó i m'agradaria que això fos la prova que puc ser estimada per vostè." La música, la melodia de posta, l'ha posada Chopin. Com a souvenir "Dos nits de plaer", una novel·la eròtica!

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una pianista, compositora i directora d'orquestra pràcticament oblidada. Era veneçolana i es deia Teresa Carreño. Considerada una de les grans intèrprets de la seva època, Johannes Brahms, amic seu, l'elogiava d'aquesta manera: "Tu ets un pianista, no una pianista." Com a souvenir avui us porto un regal bellíssim, "Y el canto de todas", un treball que vol donar veu a compositores llatinoamericanes històricament silenciades. Al darrere d'aquest projecte hi ha l'ànima de tot plegat, el guitarrista valencià Rafael Serrallet. Música, sensibilitat i oblit amb l'Orquestra Filharmònica Nacional de Lviv ! No us deixarà indiferents!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Beethoven. Hem viatjat amb la seva sonata per a violí i piano n.5 en Fa M, Op. 24, coneguda com "Primavera" i dedicada al comte Moritz von Frieses. Està escrita el 1800, publicada l'any següent i estrenada..... Doncs no ho sabem, no ha quedat registrada la data. En parlem i també coneixem el comte mecenes.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a una esglèsia catòlica londinenca. Hi hem anat per assistir al casament d'Edward Elgar i Caroline Alice Roberts. S'havien conegut tres anys abans. Ella era poeta i ell compositor. Ella tenia 41 anys, ell 32. Ella provenia d'una família rica anglicana i ja era coneguda com una escriptora de prestigi. Ell era de família modesta, autodidacte i catòlic pels quatre costats. El dia del casament ella li va regalar un poema; ell, una partitura. Era "Salut d'amour"!