El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'illa dels oblidats per conéixer una ballarina que va captivar el públic de Nova York i Londres durant la dècada dels anys vint. Com? Ballant i cantant algunes de les comèdies musicals més exitoses del moment. Mai es va presentar sola, sempre va treballar al costat del seu germà, també ballarí. Ell es deia Fred i ella, Adele, i de cognom, Astaire. De fet, va ser ella qui va introduir el seu germà en el món del ball. Vint-i-set anys de carrera, que es va acabar, la d'Adele, el dia que va decidir casar-se!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat la lectura d'un llibre gairebé indispensable, "Lliçons de mestres", de l'escriptor, crític i filòsof George Steiner. Es tracta d'un testimoni magistral de l'alta vocació i els perillosos riscos assumits per un veritable professor: "L'antiensenyament està, estadísticament, a prop de la norma. Els bons professors, els que inflamen les ànimes naixents dels seus alumnes, són potser més escassos que els artistes virtuosos o que els savis." Com a souvenir us he portat Aprendre "par coeur". Recitar versos "par coeur" no només vol dir aprendre de memòria, també significa aprendre amb el cor. Tot el que s'aprèn de memòria et servirà per a la vida i la poesia és una d'aquestes coses!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar a Cremona, el 1607. Ho fem amb el boticari i cirujà Baldassare Monteverdi. Ell és el pare del compositor Claudio Monteverdi, i en aquell moment sentia que el seu fill estava passant per un moment molt crític. Acabava de morir la seva dona, que l'havia deixat amb dues criatures petites, i tenia una feina en què sempre depenia dels ducs de Gonzaga, els seus mecenes; i aleshores intenta arreglar la situació escrivint a la duquessa Eleonora de Gonzaga. La carta ens mostra la part més feble del músic: els seus patiments, les seves pors, divuit dies després de quar-se vidu. Tot explicat pel pare, esclar! Voleu saber-ne més? Doncs veniu amb mi.

Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres destins, fins a Sant Petersburg l'any 1908. Hi hem anat per assistir a l'estrena de la Simfonia n. 2 de Serguéi Rakhmàninov, que va ser tot un èxit. I l'èxit s'ha mantingut fins ara perquè apareix a bandes sonores, programes de tele, videojocs i un munt d'artistes l'han versionat. Un és Eric Carmen, que el 1976 va escriure la famosa cançó "Never gonna fall in love again"! M'acompanyeu?

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'hotel Overlook. Està situat a les muntanyes de Colorado, a uns 25 quilòmetres de la ciutat més pròxima i està construït sobre un antic cementiri dels nadius americans. Durant l'hivern queda aïllat i tancat a causa de les fortes nevades que hi ha de novembre a maig. El director de l'establiment adverteix un aspirant a vigilant que l'aïllament prolongat pot suposar un problema. I a partir d'aquí arranca la pel·lícula "La resplendor", basada en la novel·la de Stephen King, publicada el 1977. El film és del 1980 i el va dirigir Stanley Kubrick. La música la va encarregar a dues compositores: Wendy Carlos i Rachel Elkind.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al món íntim i excels de la suite "Soledats tràgiques". És el títol de la música que ha acompanyat la lectura del llibre del divendres, que avui ha estat la novel·la filosòfica de Sartre "La nàusea". El títol de la suite prové d'una cita d'aquesta novel·la que va inspirar al seu compositor la concepció d'aquestes soledats. L'autor és el valencià de vint-i-vuit anys José Antonio Tolosa i la seva inspiració va ser, com diu ell, la seva pròpia experiència interna, amb la seva pròpia veu gèlida i sublim. Ell mateix és l'intèrpret d'aquest meravellós i curós treball. Com a souvenir us he portat "Venedors de fum"! Val la pena fer aquest viatge. Us ho asseguro!

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un poema escrit des de la presó: "Tristes guerres, si l'empresa no és amor. Tristes, tristes. Tristes armes, si no són les paraules. Tristes, tristes. Tristos homes si no moren d'amors." Miguel Hernández. I hem agafat aire i hem començat el viatge sense presses!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha dut fins a Varsòvia. Hi hem anat per treure de l'oblit Ludomir Ró¿ycki, compositor, director d'orquestra, pedagog polonès i un gran dinamitzador de la cultura musical del seu país. De tot el seu catàleg d'obres hem escollit el concert per a violí, que Ró¿ycki va començar a escriure el 1944, però va haver de deixar el manuscrit enterrat al seu jardí quan es va veure obligat a fugir durant la insurrecció de Varsòvia. Descoberta anys més tard pels treballadors de la construcció, la partitura va acabar als arxius de la Biblioteca Nacional de Polònia.

Com a souvenir avui us he portat "ressentiments històrics". El grec Plutarc, fa vint segles, en un dels seus assajos, avisava del perill que representen els governants obcecats a alimentar les rancúnies dels pobles.

Avui el nostre particular viatge el comencem al segle d'or: "Trista cosa és no tenir amics, però més trist ha de ser no tenir enemics, perquè qui enemics no tingui senyal que no té, ni talent que faci ombra, ni valor que el temin, ni honra que el murmurin, ni béns que li ambicionin, ni cosa bona que li envegin." Baltasar Gracián. A partir d'aquí hem anat per diferents indrets amb músiques diverses i històries que ens han fet descobrir el que potser encara no sabíem, com la història de Dvorák i el seu Trio "Dumky", la seva estrena i el seu honoris causa. Seguim el viatge!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar a Nova Zelanda, l'any 1851. Hi anem amb l'Ada, una dona escocesa vídua a qui el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granger. L'Ada, muda de petita, es comunica per mitjà del seu piano i amb el llenguatge de signes amb la seva filla. Però tot es capgira quan el seu home es nega de transportar el seu piano, que ha arribat amb vaixell fins casa, i l'abandona a la platja. Un colon amb tatuatges maoris i veí el compra, i demana a l'Ada que li ensenyi a tocar l'instrument; li proposa un curiós tracte per tal de recuperar-lo: ell li deixa tocar el piano i ella es deixa tocar per ell. Un drama romàntic i eròtic escrit i dirigit per Jane Campion i amb música de Michael Nyman: "El piano".