El gran tour

Avui el nostre particular tour ens ha portat per terres i autors/es ben diferents i igual de fascinants. Hem començat amb un poema de Gloria Fuertes: "La meva professió, les lletres. La meva vocació, viure. Soltera, per caprici. Universal, per votació. Amant de les feres, dels nens i dels que em vulguin més que jo". A partir d'aquí, hem agafat embranzida per altres camins. Hem estat amb Dvorak, amb Erroll Garrell, amb Delibes, amb Federico Jusid i entre d'altres, amb Marin Marais, que ens ha servit de banda sonora pel llibre que avui us he portat. És de Jesús del Campo i porta per títol "Aguafuertes". Es tracta de 46 relats on l'autor pinta amb finesa un estampa del Barroc, un temps com diu l'autor "on l'aire feia olor de pólvora i el mar d'espècies". Són relats de camperols, exploradors, soldats, comerciants, i també músics. Un d'ells diu: "Tot el que vull es prolongar els meus estudis amb Marin Marais, va dir el jove. Quan ell em parla, el món se'm para"! Meravellós viatge al barroc!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dues cartes de Giacomo Puccini, un dels compositors d'òpera més importants de tots els temps. Es tracta de dues cartes ben diferents, però amb el mateix denominador comú: estaven escrites a l'estimada. Una és real, l'altra apareix en una de les seves òperes, però totes dues deixen veure la cara més romàntica del músic. De fet, Puccini va escriure més de 10.000 cartes al llarg de la seva vida i moltes estan adreçades a les seves amants. Li agradava escriure'n perquè és quan se sentia més lliure. El compositor estava casat, però això no va imperdir que transités camins arriscats i fascinants en el que ell anomenava "petits jardins". Les dues cartes són declaracions d'amor, confidències musicals i paraules boniques..."I brillaven les estrelles"!

Avui el nostre tour, entre altres destins, ens ha fet conèixer dos guitarristes i compositors completament diferents. Ho són per època, pels gèneres que van escriure i pels llocs on van viure i actuar, però tenen el mateix denominador comú, i és que el pas del temps ha esborrat el seu nom i el seu llegat. El primer és l'italià Marco Aurelio Zani de Ferranti, nascut el 1801, i l'altre és Paul "Tchan Tchou" Vidal, francès d'origen català, gitano, nascut el 1923. Tots dos amb unes vides molt viscudes, aplaudides i oblidades. Per cert, el cognom Tchan Tchou té història!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la bonica Knoxville i que és on hem parat. Hi hem anat per passar l'estiu del 1915 amb els records d'infantesa de l'escriptor James Agee i la música de Samuel Barber. Es tracta d'un text poètic evocat des de la perspectiva d'un nen de sis anys que descriu una nit d'estiu nostàlgica, a casa seva, a Knoxville, al sud dels Estats Units. Anys més tard, aquests records van ressonar en el compositor Samuel Barber qui li posaria la música. El resultat és pura màgia que ens parla d'un barri insignificant de classe mitjana/baixa de cases de fusta i grans jardins plens de cotó: "És aquell moment màgic just després de sopar, quan tots els nens han estat alliberats per gaudir de l'última llum del dia, enmig de llagostes, lluernes i granotes, i els homes emergeixen per regar la gespa, les dones balancejant-se tranquil·lament als seus porxos. Recordo el pare, la mare, la tieta, l'oncle, estirats al porxo amb edredons".

Avui hem encetat una nova temporada d'"El gran tour" com és habitual en aquest programa, amb música bona, destins inesperats i versions de qualitat. Avui ens ha donat la benvinguda el mestre de ceremònies de "Cabaret", perquè l'esperit d'aquest musical de John Kander és exactament el que busco en aquest gran viatge: gaudi i coneixement. I amb aquest esperit hem començat el tour, que després de portar-nos per llocs diferents ens ha fet fer una parada amb un text de l'escriptor Josep Pla. Pertany al seu llibre "Les hores", del 1953, i es titula "Turistes, turistes": "En les poblacions vora el mar, les famílies tendien a anar a estiuejar una mica a l'interior i les famílies de l'interior solien anar arran de mar..."

Avui el nostre tour particular, com que és l'últim de la temporada, ens ha portat alguna confessió. Tot i això, no ens hem alterat i hem seguit la ruta dels divendres, que és la que ens porta al club de lectura d'"El gran tour". Avui he escollit un llibre preciós de Francesc Parcerisas, "Un estiu", on l'autor ens parla dels estius de la seva infantesa, joventut i també els del present, en concret l'estiu del 2014, que és quan va escriure el text. Un viatge fascinant, ple d'ironia, elegància i erudició que et deixa a mig camí entre la nostàlgia i les ganes de viure. Com a souvenir us he proposat marxar plegats a una illa gairebé a la fi del món, a una terra on desapareixen les ansietats i on tot és plaer i felicitat. El paradís perdut! I també us he convidat a escriure'm. Per què? Si ho escoltes, t'ho explico. Estimats i estimades, que tingueu un bon estiu! Si teniu algun suggeriment em podeu escriure a [email protected]

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un dels epistolaris més bonics que ha donat la literatura. Es tracta d'un recull de les cartes que es van escriure durant l'estiu del 1926 tres grans poetes, els joves russos Marina Tsvietàieva i Borís Pasternak, i l'astríac Rainer Maria Rilke. Es tracta d'un veritable llegat d'idees que governen el torrent admiratiu i filial entre els tres poetes i que ens fan viatjar als racons més amagats de les seves ànimes. Com a souvenir us he portat un poema de Joan Margarit. Per què? Doncs heu de fer el viatge.

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la música d'un compositor que representa clarament la fractura que va patir la creació artística espanyola amb la tragèdia de la Guerra Civil. Evaristo Fernández Blanco va ser un músic d'un gran talent creatiu. Havia començat a tenir reconeixement i visibilitat durant la Segona República, però la seva carrera es va veure truncada bruscament després de la guerra, per la falta de continuïtat en el desenvolupament vital, i també per la seva simpatia amb el bàndol perdedor. Després del conflicte bèl·lic, abatut i desmoralitzat per la mort de la seva dona, es va desplaçar a viure a Barcelona, on treballava com a músic al Teatre Tívoli. La seva història i la seva música no et deixarà indiferent. T'ho asseguro!

Avui el nostre particular tour ens ha portat, per començar, records de joventut i dies d'estiu: "Van ser llargs i ardents, els estius! Estàvem nus davant del mar, i el mar encara més nu. Amb els ulls, i en uns cossos àgils, posseíem el món de la manera més feliç. Ens sonaven les veus enceses de lluna, la terra era càlida i violenta, transcorríem ingrats amb el son. El ritme tan obscur de les onades ens abrasava eterns, i només érem temps. A l'alba s'esborraven els astres, i amb l'arribada de la llum s'iniciava l'amor furiós i delicat. Avui sembla un engany que fóssim feliços a la manera immerescuda dels déus. Que estranya i que breu va ser la joventut!" Traducció del poema "Els estius" del valencià Francisco Brines. Després hem seguit per l'inabastable univers musical fins a trobar Fauré. Hem estat amb ell, els seus estius, els seus problemes i la seva música. Meravellós!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al mont Athos, al nord de Grècia. És tracta del marc geogràfic de vint monestirs ortodoxos (grecs, russos, serbis, georgians, búlgars i romanesos) que conformen un territori autònom sota sobirania grega. Al mont Athos només poden viure-hi monjos ortodoxos de sexe masculí. Doncs en un d'aquests monestirs hi feia estades el director d'orquestra, pianista i compositor grec, nacionalitzat nord-americà, Dimitri Mitrópoulos. Fervent devot de l'Església ortodoxa grega, va portar una vida ascètica i monacal (els oncles eren monjos al mont Athos). Nen prodigi, amb memòria fotogràfica, no necessitava la partitura per dirigir ni per tocar, i la seva visió de la música era molt singular. Si voleu saber més coses d'aquest prestigiós músic, haureu de fer el viatge d'avui. No us decebrà!