Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Sabadell. Hi hem anat per assistir a una estrena que va tenir lloc al Teatre de La Faràndula el 27 de maig del 2005. Aquell dia l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Edmon Colomer, donava a conèixer el segon concert per a piano del compositor i pianista barceloní Albert Guinovart. Dedicat al seu amic, l'escriptor i director teatral Sergi Belbel, la partitura porta el nom de "Traces", perquè segons l'autor, té un significat autobiogràfic: d'una banda reflecteix les influències rebudes i les que tracta de fer arribar els seus alumnes i per l'altra banda ens parla de la reafirmació del seu propi estil. Com a souvenir us he portat el perquè d'explicar històries, que també ve a ser el perquè d'"El gran tour"!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar en el temps. Ho hem fet amb Richard Strauss i les seves quatre visites a Barcelona. Cadascuna va tenir motius diferents i música diferent, i en cadascuna va ser rebut amb tots els honors. El primer cop va ser el 9 de novembre del 1897. Va arribar en un tren exprés procedent de París i es va allotjar al Gran Hotel Inglaterra, situat a la plaça Catalunya. En aquesta ocasió els concerts van tenir lloc al prestigiós Teatre Líric. Strauss vindria en tres ocasions més. En la darrera, el 1925, va donar un concert a l'aire lliure, a la plaça San Jaume. A l'acabar va sortir al balcó de l'Ajuntament i va cridar: "Visca Barcelona! Visca Catalunya!"

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al "Club de Lectura" del GT. El llibre que ens ha fet viatjar és del filòsof Josep Maria Esquirol "La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana": "Si tots plegats ens desplacéssim mig pam, romandríem encara als afores, però tot seria diferent. Tanmateix aquests nou o deu centímetres demanen un esforç tan gran, o una disposició tan especial, que poques vegades es recorren (...) Alguns cops, sí. El desplaçament és, alhora, personal, polític i religiós (...) El desplaçament ha estat fet per persones anònimes i senzilles; per savis humils i un grapat de filòsofs (...) Poc és molt; poc és tot. Segons com, un quasi res pot ser un gairebé tot. Com a banda sonora, el Beethoven més adient. Com a souvenir, la cançó de protesta iraniana "Himne a la dona" i hem recordat la jove Jina Amini, morta ara fa un any en mans de la policia de "la moral". La seva mort va fer néixer el moviment "Dona, vida i llibertat".

Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb una de les moltes cartes que es van escriure George Sand i Gustave Flaubert. Es van conèixer la primavera del 1857 al foyer del Teatre Odeon de París i la seva relació va durar tretze anys. Ella tenia 17 anys més que ell i, tot i tenir ideals vitals i estètics oposats, el vincle entre els dos autors va sobrepassar, de molt, els límits literaris fins a esdevenir una relació íntima. Viatjarem amb la melodia de posta que ens durà fins a ells. Com a souvenir, anirem a Nohan, a la mansió de George Sand. Descobrirem la seva faceta més desconeguda i podrem gaudir d'un dels pastissos que a ella li agradava fer: "el pastís de pera à la berrichonne"! Per què es deia així? Doncs veniu amb mi que us ho explico. Fins i tot us passaré la recepta...!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a Altona, una antiga ciutat que va pertànyer a Dinamarca i actualment està annexionada a la ciutat alemanya d'Hamburg. Allà va néixer, el 1774, Christoph Ernst Friedrich Weyse, un compositor del segle d'or danès. Avui dia és un d'aquells músics oblidats, desconeguts, però que en el seu temps va tenir un paper important i alhora secundari que va ajudar a teixir la gran història de la música. Com a souvenir hem estat amb la danesa Gerda Wegener. Ella va ser pintora i il·lustradora eròtica i molts dels seus treballs estaven inspirats en la seva dona, Lili Elbe, també artista i una de les primeres persones que es va sotmetre a un canvi de sexe, operació que no va superar. Era el 1931 i va morir mesos després de la intervenció. La música que les ha acompanyat us ho acabarà d'explicar. Feu el viatge i no us decebrà. Us ho asseguro!

Avui el nostre particular viatge, entre altres indrets, ens ha dut fins a un destí ple de bellesa, misteri i boires. És "In the mist", un cicle per a piano escrit pel compositor txec Leo Janacek en un moment molt dur de la seva vida: acabava de perdre a la seva filla Olga. Tot i que el cicle pot semblar borrós i llunyà, cada nota té un propòsit important: crear color, profunditat i vida entre les boires i els temps foscos. I tot dins una atmosfera de caràcter impressionista i sota la influència de Claude Debussy.

Com a souvenir, us he portat un quadre de Monet ,"Impressió al sol naixent". Quan es va presentar en la I Exposició de la Societat Anònima d'Artistes Joves, un crític va dir: «Exhibició dels impressionistes». Aquell nou moviment havia trobat el nom!

Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres destins, a Illinois. Hi hem anat per conèixer i escoltar el compositor de jazz i blues William Russo. El vehicle que ens hi ha conduït ha estat l'harmònica. Per què? Doncs agafa l'harmònica, i hi coneixeràs coses noves i noves músiques.

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat fins al club de lectura d'"El gran tour". Hem viatjat amb els últims versos d'una novel·la que posen de manifest com un petó parlat pot captivar amb la mateixa força que un petó físic: "I ben mirat, un petó què és? Un jurament de prop, una promesa segellada, un amor que s'hi vol confirmar, una manera de respirar-se el cor, tastar-se amb els llavis, el gust de l'esperit (...)" Sabeu de quina novel·la es tracta? Per acompanyar-los, què millor que la sisena de Mahler!

Avui el nostre particular tour ens ha dut per llocs ben diversos i, com sempre, particulars. La sortida l'hem feta amb la cançó guanyadora de l'Oscar del 1965, llavors hem fet via fins a la despietada Guerra Civil Espanyola amb Antonio José, un compositor assassinat, sense possible defensa, abans de fer els trenta-quatre anys. Després ens ha sortit l'oportunitat de viatjar a Düsseldorf amb Robert Schumann i a l'Argentina amb Martín Palmeri. La parada d'avui ens ha dut a Cremona, l'any 1607. Allà ens hem fixat en una carta. Quina? Doncs veniu amb mi i ho sabreu! En aquest punt ja us començo a conèixer i sé que us agradarà!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet conèixer Marie Bigot, de soltera, Kiené. Va néixer el 1786 a la ciutat francesa de Colmar i aviat va començar a brillar com a pianista. El 1804, amb 18 anys, quan tot just començava la carrera, es va casar i va marxar a viure a Viena, un destí que marcaria la seva vida. Les portes se li van obrir quan tot just feia un any que s'hi havia establert. Un dia, un consagrat Haydn va assistir a un dels seus concerts. La manera de tocar de Bigot el va commoure tant que, un cop acabada l'obra, va exclamar: "Oh, estimada filla, no soc jo qui ha escrit aquesta música, ets tu qui l'ha compost!" Aleshores li va anotar, a la mateixa partitura: "El 20 de febrer del 1805, Franz Joseph Haydn va ser feliç". Però el seu talent la va portar per altres camins i altres personatges, Fanny i Felix Mendelssohn, Beethoven... La vols conèixer?