El gran tour

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat fins a "L'illa dels oblidats". Allà hem recuperat de l'oblit un músic del qual que mai havia sentit a parlar. Era txec, havia nascut el 1835, es deia Gyula Beliczay, però és que no només era músic, també va estudiar Enginyeria a Pressburg i Viena i va fer carrera doble, com a enginyer en cap al Ministeri de Comunicacions austrohongarès i com a compositor, pianista i director d'orquestra. Havia estudiat piano amb Carl Czerny i composició amb l'alemany Martin Nottebohm. La seva música està influenciada per la de Mendelssohn, la de Schumann i també la música hongaresa. Com a souvenir he volgut que coneguéssim el seu professor de composició, que alhora havia estat alumne de Mendelssohn i Schumann. Casualitat, tot plegat? No, el pes dels mestres.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'univers de Leos Janácek. Ho hem fet per assistir a l'estrena d'un concert organitzat per la societat coral moraviana, a la ciutat de Kromeríz, el 7 de desembre del 1913. La pianista Marie Dvoráková va ser l'escollida pel compositor per donar a conèixer el cicle per a piano "A la boira", l'últim dels treballs més importants per a piano de Janácek. El va escriure el 1912, data en què el músic arrossegava la mort de la seva filla Olga, que havia mort nou anys abans. Les quatre parts del cicle estan escrites en tonalitats "nebuloses", amb cinc o sis bemolls i amb constants canvis de tempos. Com a souvenir, hem conegut el més carismàtic dels pianistes txecs de tots els temps, alumne de Janácek.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha dut a l'Òpera Garnier de París, en concret a la seva biblioteca, i si afinem encara més, a la segona sala. Només entrar-hi hem vist un quadre preciós i que explica molt del país veí. Es tracta d'una pintura, a l'oli, del 1891 titulada "La classe A du Palais Garnier". L'autor és Charles Friant, havia estat un dels ballarins de l'Òpera de París i quan el va pintar tenia trenta anys. El tema el dominava, una classe de ballet només per a nois. Hem de tenir en compte que a França, en els inicis del ballet teatral, pels temps del regnat de Lluís XIII, només els homes tenien accés al gran ballet de la cort. Com a souvenir us he portat la història de Joan Magrinyà, que, enamorat des que era un nen de la dansa, va intentar ser admès a l'escola de ballet del Liceu. La mestra el va rebre a la porta i sense deixar-lo ni entrar li va dir: "Fora, no volem homes. Els homes no ballen". I li va tancar la porta als nassos.

Avui, el nostre particular tour, com que és divendres (dia del club de lectura) i vigília de Reis, us porta un llibre meravellós. De fet, és un conte, per a petits i grans. Porta per títol "La música interrumpida de María de Pablos". De manera delicada i tendra, explica la història d'aquesta compositora, pianista i directora d'orquestra segoviana els somnis de la qual, tot i ser la primera a aconseguir una beca per estudiar música a Roma i París, es van truncar. Ja de petita somniava ser música: "Què vols ser de gran, María? Música, responia ella. Què dius, que vols ser una cançó? Sí, deia molt seriosa, em faré de notes i sortiré volant, com el vent, i a la gent li encantarà escoltar-me per tot arreu (...)". Amb il·lustracions d'Ángela Salinero i text de Martín Llade, us puc assegurar que, tal com està tractada la història, us arribarà al fons de l'ànima. Un regal de Reis ple de bellesa, sensiblitat i amor!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la melodia de posta d'una carta escrita per un jove músic. Aleshores tenia 9 anys i, fart que la família l'intentés desviar de la música en favor de la medicina i l'esport, escriu a la seva mare una nota, a mena de carta on li confessa la seva voluntat ferma: "Estimada mare, t'escric per explicar-te un secret que m'inquieta. Sisplau, no ploris quan ho llegeixis, però jo no he nascut per ser atleta, he nascut per ser compositor (...)". El nen es deia Samuel Barber.

Avui el nostre particular viatge ens ha portat un souvenir de Madrid. És una exposició de la Thyssen que porta per títol "Maestras". Es tracta d'artistes cèlebres en el seu temps i que avui tornen a ser reconegudes com a mestres, després d'haver estat esborrades de la història de l'art al costat d'altres que van trencar motlles amb obres d'excel·lència indubtable. Us puc assegurar que tot el que vas veient fa que et preguntis, una i una altra vegda, on eren aquests quadres, on eren aquestes escultures, on eren aquestes artistes, on eren aquestes dones? Per què no ha estat fins ara que ho hem començat a veure i a reivindicar? I sembla impossible perquè el que es mostra és d'una bellesa, d'una delicadesa, d'un mestratge tan gran, que les fa veritablement com diu el títol de l'exposició: "Mestres".

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un pensament de Voltaire: "Deixeu-nos llegir i deixeu-nos ballar; aquestes dues diversions mai no faran cap mal al món." I de fons, el Vals de la Suite de jazz n. 2. de Xostakóvitx, un músic que tota la seva vida la va ballar i no precisament a ritme de 3/4, sinó al ritme d'un país i uns polítics que el feien ballar al so que ells marcaven. Comença "El gran tour". Benvinguts!

Avui el nostre particular tour, el primer d'aquest any, l'he volgut començar amb aquest poema de Miquel Martí Pol: "Aquest poema de tot l'any és una endevinalla, ningú no sap de quin any és i, si algú ho sap, s'ho calla. És d'aquest any?, de l'any passat?, de l'any vinent tal volta?, és d'un any digne i assenyat o d'un any poca-solta? (...) I a partir d'aquí tot està obert... Aprofito per desitjar-vos un bon any!

"Sigui la pau en la teva fortalesa i l'abundància en les teves terres", és el principi de l'ària "Fiat pax" del salm "Laetatus sum", de Ian Dismas Zelenka. Una manera sublim de començar un viatge. Benvinguts a "El gran tour".

"Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents; i aquest mirar tan indecís, ara amargant, ara endolcit, de dies bons i de mal temps..." Avui comencem el nostre particular tour amb aquesta cançó que parla d'un "métèque", un terme despectiu en llengua francesa adreçat als estrangers immigrants d'origen mediterrani. Es considera una cançó amb un rerefons autobiogràfic perquè l'autor era un immigrant jueu d'orígens multiculturals: egipci, grec i jueu. A partir d'aquí anirem fem ruta. Benvinguts!