Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una melodia de posta. La d'avui és de Brahms i fa referència a la seva "Nänie", que en llatí significa cant fúnebre. El seu nom prové de la deessa romana Nenia i el compositor la va compondre basant-se en un poema de Schiller, i en memòria d'un amic seu pintor que havia mort als cinquanta anys, Anselm Feuerbach. La carta l'escriu a la madrastra del noi, mecenes de les arts, i a qui té la necessitat de dir-li molt més del que ja havia dit amb la música: "Li demano si li puc dedicar l'obra al seu il·lustre fill. Ningú el venerava tant com jo." Brahms escrivia un lament no com un cant fúnebre per la mort d'una persona, sinó per la mort d'allò que és bell. Fins i tot la bellesa ha de morir, diu!

Avui, el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'univers dels Beatles. Hi hem anat amb uns arranjaments d'algunes de les cançons que van escriure Paul McCartney i John Lennon fets pel compositor cubà Leo Brouwer. Segons ell, els quatre músics de Liverpool no només van marcar una etapa, un moment de la música popular, sinó que van capgirar la música, amb una manera de fer i enfrontar-s'hi diferent. Al cap d'uns anys, el músic Martin Kraj¿o feia un arranjament dels arranjaments de Brouwer i, com a souvenir, Sarah Vaughan interpretant cançons dels Beatles. Avui, ja ho veieu, qualsevol diria que ens agraden els Beatles, oi?

Avui, el nostre viatge particular ens ha dut, entre altres destins, a una estrena molt especial. Hem anat al Conservatori de Sant Petersburg, el 5 de març del 1897. Aquell dia, en aquell lloc s'estrenava la primera simfonia d'un jove Serguei Rakhmàninov, dirigida per Aleksandr Glazunov. En aquell moment el músic tenia 24 anys i molt poca seguretat en ell mateix. Tant és així, que abans que acabés la interpretació va tenir un atac d'angoixa. L'estrena va ser un fracàs i el músic, completament enfonsat, va ser incapaç de tornar a compondre fins que els seus familiars i amics el van convèncer de seguir una teràpia hipnòtica. Dos anys més tard, la seva carrera anava in crescendo. Com a souvenir us he dut un discurs fet fa vint-i-tres segles per un director de teatre. Després de dos fracassos es va adreçar al públic i els va dir: "Si us plau, no se'n vagin i estiguin atents perquè altres poetes tinguin ganes de continuar escrivint i jo, la possibilitat de continuar treballant."

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha dut a Valldemosa, a un lloc idíl·lic: "La poesia d'aquesta cartoixa m'havia embogit, ni Suïssa ni el Tirol se m'han presentat sota aquest aspecte de creació lliure i primitiva que tant m'ha encantat a Mallorca. Tot és allà i l'art no hi pot afegir res", escrivia George Sand. Hi va anar a viure el 28 de desembre del 1838, acompanyada dels seus fills i de Chopin: "Soc aquí, a Palma, entre palmeres, cedres, cactus, oliveres, tarongers, llimoners, àloes, figueres, magraners... tot el que es troba als hivernacles dels jardins botànics. El cel sembla turquesa; el mar, lapislàtzuli; les muntanyes, maragdes, i l'aire és diví. Tothom va amb roba d'estiu i fa calor. A la nit, guitarres i cançons durant hores i hores [...] Ja està arreglat: viuré en un meravellós monestir al millor lloc del món." Si Sand hi va escriure el seu llibre "Un hivern a Mallorca", Chopin hi va escriure algunes de les seves planes més boniques!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al club de lectura del GT. Aquesta setmana he escollit un llibre que a aquells que estimeu els ocells no us deixarà indiferents. Els protagonistes són dos estornells, un és el de l'autora, l'ornitòloga nord-americana Lyanda Haupt i l'altre és l'estornell de Mozart. Va viure amb ell tres anys i es va convertir en la seva musa, la musa del millor compositor de la història. El concert n.17 per a piano està dedicat a ell. Quan als tres anys l'estornell va morir, Mozart li va organitzar un funeral de primera, amb cançons i un poema que va escriure el mateix compositor. Com a souvenir hem recordat que comunicar amb els animals és del tot possible. Ells saben desxifrar un antic codi que nosaltres ja hem oblidat. I jo d'això en dono fe perquè els meus dos ocells, dels quals no desvetllaré el nom per preservar-ne la intimitat, sempre em recorden que amb ells no saben mentir.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Leipzig. Hi hem anat amb les melodies de postal i una de les poques cartes que s'han conservat de Johann Sebastian Bach i que data del 1730. Bach havia arribat a la ciutat set anys abans i la seva situació seguia sent de desemparament. El motiu era el desinterès del consistori. Hi exposava els problemes que feien tan difícil la seva feina i suggeria les possibles solucions. Anys abans havien tingut els mateixos problemes altres autoritats, en aquest cas reis i prínceps. Com a souvenir hem somniat amb l'Atlàntida, una de les llegendes més fascinats creada per Plató. Hem somniat amb paradisos perduts i enyorats, amb utopies promeses i hem topat amb enganys i més enganys! Amb la música de Falla/Halfter com a taló de fons i el poema èpic de Jacint Verdaguer.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al 1949 quan la cantant i mite de la chanson francesa, Édith Piaf, escrivia la lletra de la cançó "L'hymne a l'amour". Aquella era tota una declaració destinada al gran amor de la seva vida, el boxejador Marcel Cerdan. "Déu reuneix aquells que s'estimen", diu el final de la cançó. Només un mes després d'estrenar-la, a Nova York, Cerdan moria en un tràgic accident d'aviació. A partir d'aleshores, Piaf, amb la seva veu trencada, com la seva vida, convertiria aquell himne en tot un símbol.

Però potser el que molts no saben és que darrere d'aquella cançó, a l'ombra de Piaf durant vint-i-cinc anys, s'hi amagava una dona: la pianista i compositora francesa Marguerite Monnot.

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha dut a una schubertíada de les de debò i de les últimes a què va assistir Franz Schubert. Va tenir lloc un dia de gener del 1828 i es va fer per un doble motiu: d'una banda s'estrenava el Trio op.100 del compositor, i de l'altra es feia la festa privada, amb estrena inclosa, per celebrar el compromís d'un amic de Schubert, Joseph von Spaun.

En vida del músic aquestes trobades eren informals, reunions no públiques celebrades en cases privades, trobades entre amics de Schubert i afeccionats a la seva música. La darrera schubertíada a què va assistir el compositor es va fer a casa del seu amic el 28 de gener del 1828. Com a souvenir us he abonat a uns concerts...!

Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, a París, el del jove Josep Pla: "La vida literària m'apassiona, molt més que l'activitat periodística que practico per viure. París és una ciutat que sembla feta expressa per fer-hi la vida literària. Entenc per vida literària: llegir. L'aire de París, la suavitat dels seus cels, l'encant apaivagador dels seus colors, la meravella, en aquest temps, dels seus jardins, l'abundància de llibreries, de biblioteques, la quantitat de llibres que hom té a l'abast, a cada moment..." Viatger incansable, va estar en un munt de ciutats d'arreu del món i n'ha quedat referència en els seus articles, cròniques i escrits, però París el va marcar profundament. Hi va viure dos anys, entre el 1920 i el 1921, aleshores tenia 23 anys, i va esdevenir la seva ciutat de referència. Com a souvenir ens hem quedat "Sous le ciel de Paris", d'Hubert Giraud. On millor?

Avui en el nostre particular tour, entre altres destins, ens hem acostat a l'època victoriana amb la lectura d'una obra publicada a Londres el 1869 i que va sacsejar a la societat anglesa, "La subjugació de les dones" de Stuart Mill, un dels pioners defensors del sufragi universal i la inclusió de les dones. Com a souvenir us he portat "Adam i Eva", un quadre de la pintora francesa Suzanne Valadon, nascuda el mateix any que es publicava el llibre de Mill. Ella va encarnar com poques dones a la seva època el "viure lliure o morir".