Avui, el nostre particular tour, com que és divendres (dia del club de lectura) i vigília de Reis, us porta un llibre meravellós. De fet, és un conte, per a petits i grans. Porta per títol "La música interrumpida de María de Pablos". De manera delicada i tendra, explica la història d'aquesta compositora, pianista i directora d'orquestra segoviana els somnis de la qual, tot i ser la primera a aconseguir una beca per estudiar música a Roma i París, es van truncar. Ja de petita somniava ser música: "Què vols ser de gran, María? Música, responia ella. Què dius, que vols ser una cançó? Sí, deia molt seriosa, em faré de notes i sortiré volant, com el vent, i a la gent li encantarà escoltar-me per tot arreu (...)". Amb il·lustracions d'Ángela Salinero i text de Martín Llade, us puc assegurar que, tal com està tractada la història, us arribarà al fons de l'ànima. Un regal de Reis ple de bellesa, sensiblitat i amor!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la melodia de posta d'una carta escrita per un jove músic. Aleshores tenia 9 anys i, fart que la família l'intentés desviar de la música en favor de la medicina i l'esport, escriu a la seva mare una nota, a mena de carta on li confessa la seva voluntat ferma: "Estimada mare, t'escric per explicar-te un secret que m'inquieta. Sisplau, no ploris quan ho llegeixis, però jo no he nascut per ser atleta, he nascut per ser compositor (...)". El nen es deia Samuel Barber.

Avui el nostre particular viatge ens ha portat un souvenir de Madrid. És una exposició de la Thyssen que porta per títol "Maestras". Es tracta d'artistes cèlebres en el seu temps i que avui tornen a ser reconegudes com a mestres, després d'haver estat esborrades de la història de l'art al costat d'altres que van trencar motlles amb obres d'excel·lència indubtable. Us puc assegurar que tot el que vas veient fa que et preguntis, una i una altra vegda, on eren aquests quadres, on eren aquestes escultures, on eren aquestes artistes, on eren aquestes dones? Per què no ha estat fins ara que ho hem començat a veure i a reivindicar? I sembla impossible perquè el que es mostra és d'una bellesa, d'una delicadesa, d'un mestratge tan gran, que les fa veritablement com diu el títol de l'exposició: "Mestres".

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un pensament de Voltaire: "Deixeu-nos llegir i deixeu-nos ballar; aquestes dues diversions mai no faran cap mal al món." I de fons, el Vals de la Suite de jazz n. 2. de Xostakóvitx, un músic que tota la seva vida la va ballar i no precisament a ritme de 3/4, sinó al ritme d'un país i uns polítics que el feien ballar al so que ells marcaven. Comença "El gran tour". Benvinguts!

Avui el nostre particular tour, el primer d'aquest any, l'he volgut començar amb aquest poema de Miquel Martí Pol: "Aquest poema de tot l'any és una endevinalla, ningú no sap de quin any és i, si algú ho sap, s'ho calla. És d'aquest any?, de l'any passat?, de l'any vinent tal volta?, és d'un any digne i assenyat o d'un any poca-solta? (...) I a partir d'aquí tot està obert... Aprofito per desitjar-vos un bon any!

"Sigui la pau en la teva fortalesa i l'abundància en les teves terres", és el principi de l'ària "Fiat pax" del salm "Laetatus sum", de Ian Dismas Zelenka. Una manera sublim de començar un viatge. Benvinguts a "El gran tour".

"Amb aquest aire de metec, jueu errant, pastor grec, i els meus cabells als quatre vents; i aquest mirar tan indecís, ara amargant, ara endolcit, de dies bons i de mal temps..." Avui comencem el nostre particular tour amb aquesta cançó que parla d'un "métèque", un terme despectiu en llengua francesa adreçat als estrangers immigrants d'origen mediterrani. Es considera una cançó amb un rerefons autobiogràfic perquè l'autor era un immigrant jueu d'orígens multiculturals: egipci, grec i jueu. A partir d'aquí anirem fem ruta. Benvinguts!

"Ara les pluges ploren pels passadissos i ni una ànima per escoltar (...)". Comença "El gran tour". Benvinguts!

El Nadal que no vam tornar a casa és la petita història del primer Nadal d'exili, el Nadal del 1939, a través d'un recull de proses i poesies que es van escriure llavors, i que es van publicar en diaris i revistes de fora de Catalunya.

El llibre evoca l'exili des del punt de vista del sentiment més íntim, de la nostàlgia més pregona, de la sorprenent barreja de descoratjament i d'esperança del primer Nadal un cop acabada la guerra.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha dut fins al club de lectura del GT. El llibre que hem escollit ens ha fet viatjar a Dublín, a una vetllada nadalenca a casa de les senyoretes Morkan, l¿esdeveniment anual per excel·lència. La llar s'omple de rialles, música i ball per a gran gaudi dels convidats i les seves amfitriones, però també hi ha el silenci dels que ja no hi són, la memòria dels que ens van deixar, que portarà els personatges a recórrer camins oblidats fa temps. I, amb tot plegat, un discurs del nebot Gabriel ens fa pensar: "Sempre hi ha a reunions com aquesta, pensaments tristos que vindran a la nostra ment, records del passat, de la nostra joventut, dels canvis, d'aquelles cases absents que trobem a faltar aquesta nit...! I tot plegat ens ajudarà a reflexionar!" És el meravallós conte "Els morts", que forma part del llibre de relats "Els dublinesos" de James Joyce. Com a souvenir, quatre consells per aquests dies, que falta ens fan!