Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar per conèixer Nanette Streicher, una de les poques dones del món de la fabricació i afinació de pianos, una professió en què poques vegades trobem dones. Però ella en va ser protagonista, i de les més importants. Nanette durant dècades va marcar el ritme del desenvolupament i el disseny d'aquests instruments. Els seus pianos va ser elogiats pels més grans¿ Mozart, Haydn i, entre d'altres, Beethoven, per a qui a part de la seva amiga, confident i fabricant, era la seva afinadora predilecta. Com a souvenir hem estat el barri barceloní del Camp de l'Arpa. Sabeu per què es diu així? Doncs per la fàbrica de pianos que hi havia a principis del XX. Interessantíssim!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha dut fins al mar, al mig d'una tempesta. Hi hem anat amb Debussy: "Per escriure la meva obra vaig pagar a un capità d'un vaixell de pesca perquè m'endinsés amb ell fins a una tempesta que hi havia davant la costa de la Bretanya." D'aquella experiència i d'altres va escriure la seva "La mer". Com a souvenir us he portat "La gran onada de Kanagawa", una estampa del 1830 de Katsushika Hokusai que és un dels símbols la cultura japonesa.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una música que uneix, de manera simbòlica, l'Àfrica amb els seus descendents americans. És una música folklòrica que neix de la vida del poble negre: "Per mi, el millor que es pot dir de la meva simfonia és que, inequívocament, no és d'un blanc. Voldria que diguessin: 'Només un negre pot haver escrit això.' El compositor és afroamericà, es diu William Levi Dawson i la seva simfonia "The Bond of Africa" la va escriure el 1932. Com a souvenir hem conegut qui podia haver estat la primera pianista de clàssica negra. Però el color de la seva pell no l'hi va permetre i es va haver de conformar a convertir-se en el que ella no volia, Nina Simone.

Avui el nostre viatge particular l'he volgut començar amb un poema de la uruguiana Ida Vitale, que ahir va fer 100 anys: "Per anys, gaudir de l'error i de la seva esmena, haver pogut parlar, caminar lliure, no existir mutilada, no entrar o sí a esglésies, llegir, sentir la música estimada...(...) Ser humà i dona, ni més ni menys." Després hem seguit per rutes també meravelloses, sensibles, instructives... entre altres la de la lectura d'avui. És del filòsof, astrònom, matemàtic i poeta italià Giordani Bruno i el seu llibre publicat el 1584, "El sopar de cendra". Hem acabat per aquest inabastable univers amb Carl Sagan.

Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, fins a París, el 1832. Hi hem anat amb una carta que el jove Felix Mendelssohn li escriu al seu pare per explicar-li, a cor obert, tot el que està percebent. Mendelssohn era membre d'una família acomodada de tradició jueva, i tenia vint anys, diners a la butxaca, passió per la natura, la música, les arts, i un talent que li brollava per tot arreu. Aquell va ser el primer dels dos grans viatges de la seva joventut. I què cercava? Doncs el pare, la mare i l'avi, li havien encarregat que busqués la millor ciutat per viure, establir-se i donar-se a conèixer. A la carta li explica que ja l'ha trobat. Sabeu quina és? Doncs veniu amb mi, que us ho explico.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb el compositor i organista belga Cesar Franck i l'orguener del Llenguadoc, Aristide Cavaillé-Coll. Hem anat fins al Conservatori de París a l'estrena d'una de les darreres obres de Franck i hem conegut la fascinant història de Cavaillé-Coll i els seus 5.000 orgues.

Avui el nostre particular tour, entre d'altres destins, ens ha fet viatjar amb la Simfonia n. 7 de Dvorák. Per què? Doncs perquè és la sintonia que ens acompanyarà per començar i acabar "El gran tour" i deixem enrere Beethoven i "L'immortal viatge del capità Drake", que ens servien de sintonia. És època de canvis. El gran pensador de la Grècia antiga Heràclit deia que els canvis eren positius: "L'única cosa constant són els canvis." I a més els moments més bonics dels viatges neixen d'allò que no t'esperaves! Un canvi de timó, una nova ruta, un nou vehicle, un nou company de viatge. A partir d'avui serà Antonín Dvorák, l'scherzo de la seva Simfonia n. 7. Per saber el perquè, haureu de fer el viatge. Com a souvenir anirem amb tren fins al 28 d'octubre del 1848. Aquell dia sortia del tren que inaugurava el transport ferroviari a la península Ibèrica. Destí... Mataró!

Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres destins, al club de lectura del Gran Tour. Hi hem anat amb un poema del llibre "Balades líriques", l'anomenada "Oda a la immortalitat" (1806), del poeta anglès William Wordsworth. Com a banda sonora he escollit la de la pel·lícula "Esplendor a l'herba" del director Elia Kazan. I per què? Doncs perquè aquests versos van ser la font d'inspiració de la història que donaria lloc a la pel·lícula: la immortalitat de la bellesa i del record. Com a souvenir hem conegut la història del quadre "Ofèlia" pintat el 1852 per Millais. En realitat la model es deia Elizabeth Siddal, era poeta, pintora i retratada sovint pels artistes prerafaelites. Ella va ser la noia que es va ficar en una banyera congelada durant l'hivern del 1852. La que va aguantar hores i hores l'aigua freda i la que després d'aquelles llargues i gèlides jornades mai més va ser la mateixa. La immortal Ofèlia...!

Avui el nostre viatge particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el compositor Bedrich Smetana va escriure a un amic el 1877. Feia vint anys que la seva filla Bedriska, de quatre anys, havia mort i, desolat per aquella pèrdua, havia escrit el seu Trio op.15. El músic li explica com va ser rebuda l'obra: "L'hivern del mateix any de la mort de la meva filla el Trio va ser interpretat públicament a Praga sense gaire ressò. Els crítics el van condemnar durament. Un any més tard, però, el vam tornar a interpretar a casa meva davant de Liszt. Em va abraçar i ens va felicitar a mi i a la meva dona." Com a souvenir us he portat la màquina del temps.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Islàndia. Hi hem anat amb Jón Leifs, un dels músics més importants d'Islàndia del segle XX, que va trobar en la seva terra, ens els fenòmens naturals del seu país, la inspiració i el perquè de gran part de les seves obres. Com a souvenir us he portat el dia lliure de la dona islandesa. Va ser una vaga multitudinària que van protagonitzar les dones islandeses el 24 d'octubre del 1975. El 90% de les dones van deixar de treballar per demostrar la contribució femenina en el món laboral. Enguany i 48 anys després, s'ha tornat a fer amb el lema "I d'això en diuen igualtat?"