El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Sant Petersburg. Hi hem anat amb una carta que "el rei del vals" va escriure a una jove que va conèixer en un dels molts viatges que va fer amb la seva orquestra per fer dansar a tothom que els anava a escoltar. Va ser en aquella ciutat on va conèixer l'Olga, una noia per la qual va perdre el cap: "Estimada meva, fa poques hores que ens hem vist i ja no puc viure sense tu (...)". Quan va tornar a Viena, aviat la va oblidar, però abans va escriure una polca a la qual posaria el seu nom, Olga. Com a souvenir, avui hem conegut Anna Strauss, la mare dels Strauss i l'ànima de la família, una dona fascinant, independent i gerent d'un imperi de música per a l'entreteniment. Una autèntica "reina" de les polques, els valsos i de tot el que feien els seus tres fills.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la residència d'estiu del príncep i la família de Nikolaus Esterházy, el palau Eszterháza. La residència habitual era el castell d'Esterházy, a uns 40 quilòmetres, a Eisenstadt. Hi hem anat a finals d'estiu del 1772. Haydn, com a membre del servei de la família Esterházy, seguia la família quan es traslladaven als seus palaus, però aquell any la cort va fer una estada més llarga que de costum, cosa que va provocar la inquietud dels músics, que ja tenien ganes de tornar amb les seves famílies o simplement abandonar aquell lloc. Per resoldre-ho amigablement, Haydn va recórrer a escriure una simfonia que va anomenar "dels adeus". I sabeu què va fer? Doncs haureu de fer el viatge. Com a souvenir us he dut "Cada cop que ens diem adeu"!

Avui hem arrencat el nostre tour particular marxant a Nàpols. Després hem seguit al Berlín i la Viena del XVIII, a l'univers de J. C. Bach i també hem tingut temps per fer-nos alguna pregunta existencial. La parada l'hem anat a fer a Finlàndia, acabada d'alliberar dels russos! La Finlàndia de Sibelius. Deixeu-vos portar...!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la Barcelona de finals del XIX. Hi hem anat amb el club de lectura del GT. Perquè avui el llibre és d'un dels personatges catalans més singulars de la seva època, a mig camí entre un "dandi i un bohemi" i també un dels grans oblidats del país. Havia nascut el 1846 i es deia Pompeu Gener, conegut com a "Peius". El llibre és "Monòlegs humorístics i extravagants". El monòleg que he escollit es diu "Oh, els temps antics!": "Maleïts invents del dimoni. No hi ha com els temps antics. Encara que un servidor va néixer en un temps que no n'era pas ben bé d'antic...! S'acabava d'inventar el ferrocarril i el gas i altres coses que amoïnaven, però els temps antics verdaders... sí que hi havia la verdadera llibertat. Ni municipals, ni serenos, ni policies...Vamos, que tothom feia el que li donava la gana (...)!

Avui el nostre particular viatge ens ha portat a l'Argentina. Hi hem anat amb una carta que va escriure Tomàs Prat, un personatge vinculat amb l'evolució de la guitarra al nostre país, a Juan Carlos Anido, home d'una gran cultura, humanista i amant de la guitarra. La carta és perquè Anido acaba de comprar una guitarra per a la seva filla, María Luisa, per al seu concert de debut, i Prat li explica la joia que acaba d'adquirir. És la famosa guitarra Torres que havia sigut de Tàrrega i Llobet: "Fa uns dies el Mestre Llobet va comparar la guitarra de vostè amb la seva. Sembla que nestà molt enamorat; tant que, després de provar l'una i l'altra, va dir: 'Totes dues són superiors i s'assemblen molt'. Però per mi, és molt millor la de vostè". Com a souvenir avui us he portat un quadre del 1917: "Dona amb guitarra" de María Blanchard. Quan va morir, García Lorca li va escriure una elegia que acabava dient: "Bruixa i fada, vas ser exemple de plor i claredat". Si no la coneixeu, busqueu-la!

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha dut al París de "la belle époque". Hi hem anat amb ella, Cécile Chaminade, pianista, compositora i icona per a moltes dones de la seva generació. Viatgera incansable, va presentar les seves obres per mig món, i l'admiració i popularitat que va despertar va ser tan gran que als Estats Units es van fundar clubs femenins que portaven el seu nom, perquè no solament admiraven la seva música, sinó també el seu estil de vida com a dona. Però és que fins i tot es va posar el seu nom a una línia de cosmètica i perfumeria americana. Com a souvenir, hem conegut les primeres perfumistes de l'època egípcia.

Avui el nostre particular tour l'hem començat enlairant-nos amb aquests versos: "Diccionari intangible que tot ho sap, que tot ho explica. Miracle i passarel·la de llum amb destí a l'eternitat (...)". Són de Cristina Morales, que s'ha presentat amb Beethoven i Ashkenazy. Després hem seguit fent ruta amb Etta Jones, Rossini i J.S. Bach, fins a Txaikovski. A partir d'aquí hem fet una parada. La d'avui ens ha portat a Varsòvia, al Concurs Chopin del 1980. Hi hem anat amb el jove pianista croat Ivo Pogorelich. Ell es va donar a conèixer en aquest concurs, tot i que no el va guanyar; tot el contrari, no va arribar ni a la final. Tot i amb tot, va aconseguir ser el gran triomfador i de qui tothom parlava. El veritable guanyador, el vietnamita Dang Thai Son, va ser el gran perjudicat i el gran bandejat. Per què? Per saber-ho, hauràs de fer el viatge!

Avui el nostre particular viatge l'hem començat amb el poeta libanès Khalil Gibran: "Viatja i no ho expliquis a ningú, viu una autèntica història d'amor i no ho expliquis a ningú, viu feliç i no ho expliquis a ningú, la gent arruïna les coses boniques". Després hem seguit amb Méhul, amb Tailleferre, Saint-Saëns i Johnny Hartmann, destinacions molt diferents i atractives. En la parada d'avui hem anat fins a un lloc que estava en l'imaginari romàntic de Borodín i on s'evidencia la fascinació del músic rus per les llunyanes fronteres de la Rússia imperial: "Les estepes de l'Àsia Central". Com a souvenir hem estat amb el príncep químic!

Avui, entre altres destins, hem viatjat amb un llibre fascinant. És de Max Born, el gran físic i matemàtic, Premi Nobel, professor de nou físics guanyadors també del Nobel, i de la física Hedwig Ehrenberg, amb qui es va casar, tots dos alemanys d'orígen jueu. Porta per títol, "Ciència i consciència en l'era atòmica". Es tracta de setze articles i conferències que ens submergeixen en una profunda reflexió sobre el paper de la ciència en l'era atòmica: "Tots hem de lluitar contra les mentides i els abusos oficials; hem de lluitar contra els nacionalismes, la glòria i els deliris de grandesa egoistes. Encara hi ha esperança, però ens hi hem d'involucrar a fons. Amb les guerres no ens podem donar descans. Hem de lluitar contra la immoralitat i la insensatesa." Avui el souvenir us deixarà parats. No és frívol, és autèntic i sorprenent,: la pel·li "Grease" i en concret, Olivia Newton John! Tot està lligat!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta. L'escriu Haydn a la seva estimada Luigia Polzelli, mezzo i amants durant deu anys. És la carta de comiat: "Estic força bé, però gairebé sempre estic d'"humor anglès", és a dir, deprimit, i potser mai més no recuperi el bon humor que tenia quan estava amb tu. Oh! Estimada Polzelli: sempre ets al meu cor i mai, mai t'oblidaré. Faré tot el possible per veure't (...)". Sembla ser que no era gaire bona cantant i Haydn només li va escriure per a ella dos papers en dues òperes. Poc mesos després de la carta, Haydn tenia una nova amant, ara era anglesa i noble. Luigia va morir en la més absoluta pobresa. Com a souvenir us he portat un tema meravellós "La belle vie"! Té a veure amb tot plegat. Per què? Doncs feu el viatge.