El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Londres. Ho hem fet per conèixer una compositora, pedagoga, directora d'orquestra destacable per dret propi, tot i que va estar durant molts anys, per decisió seva, al servei de dos grans noms de la música anglesa del segle XX: el seu pare Gustav Holst i el seu amic Benjamin Britten. Sempre va viure immersa en la música, des que va néixer, fins que va morir. En alguna ocasió havia dit: "Segons com, prefereixo estar envoltada de corxeres i semicorxeres que de persones." Després, l'esdevenir del pas del temps la va anar eclipsant. Es deia Imogen Holst.

Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, fins a Praga. Hi hem anat per viure l'estrena, l'11 d'abril del 1891, del Trio op. 90, "Dumky", d'Antonín Dvorák. "Dumky", en plural "dumka", és un terme introduït a les llengües eslaves a partir de l'ucraïnès i originalment es refereix a balades èpiques, específicament una cançó o un lament de persones captives. El Trio es va convertir en tot un esdeveniment també perquè la mateixa nit de l'estrena la Universitat Carolina de Praga va atorgar al compositor un doctorat honoris causa. Com a souvenir, hem visitat la Universitat Carolina.

Avui hem començat el viatge de manera poètica: "Hi ha petons que es fan amb la mirada/ hi ha petons que prenen els sentits/ hi ha petons que fan només les ànimes/ hi ha petons silenciosos, enigmàtics, sincers/ i hi ha petons traïdors i covards, maleïts i perjurs...!", segons Gabriela Mistral. I a partir d'un petó pot passar de tot! Què us he de dir. És el poder dels petons. Prepareu-vos per al viatge d'avui!

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat al club de lectura d'"El gran tour". El llibre que he escolllit és d'un dels autors txecs més importants del segle XX, Karel Capek, i porta per títol "L'any del jardiner": una obra plena de poesia, humor i originalitat, i escrit de manera erudita i divertida sobre el món dels jardiners i els seus jardins. Un fragment diu: "Contràriament al que caldria esperar, el jardiner no surt d'una llavor, ni d'un rovell, ni d'una ceba, ni d'un bulb, ni d'un petó: es converteix en jardiner per l'experiència, sota la influència del veïnat i de les condicions naturals (...)". Com a banda sonora he pensat que un moviment de cadascuna de "Les quatre estacions" de Vivaldi li va com anell al dit. Com a souvenir hem reflexionat amb dos savis, un xinès del segle VI i un romà, del segle I aC, i tots dos arriben a les mateixes conclusions sobre la sana relació entre el camp, els horts, els arbres i la nostra pau interior.

Avui el nostre particular viatge l'hem començat enlairant-nos per l'univers de l'olotina Teia Granados i la música del seu besavi, Enric. D'aquí hem seguit fent via amb un peu al segle XVIII, amb Händel, i l'altre al XXI, amb Glass, i també hem gaudit del swing dels The Mills Brothers i de la música del txec Zdenek Fibich i de l'alemany Felix Mendelssohn. Llavors hem fet la parada, la de rigor dels dimecres a l'illa dels oblidats, per rescatar de l'oblit un compositor, compositora, intèrpret...! Avui hem estat a l'Anglaterra del segle XIX, amb la compositora Alice Smith, una lluitadora tenaç que es va obrir camí amb la seva obra, que l'avalava com una de les grans figures de l'època. Com a souvenir, ens hem quedat a la mateixa època victoriana amb una de les germanes Brontë, Charlotte. Com les seves altres dues germanes, va aprofitar l'escriptura per reivindicar la dignitat de la dona: "Em presento davant teu com a autora. És el meu únic estàndard sota el qual tens dret a jutjar-me."