Quan et compares massa, els altres ocupen cada vegada més espai… i tu cada vegada menys.

Obrim Instagram durant uns minuts i sembla que tothom:

-és més feliç

-té més èxit

-viatja més

-sap exactament què està fent amb la seva vida

I nosaltres podem acabar preguntant-nos:

“Vaig tard?”

“Estic fent prou?”

“Per què els altres avancen i jo no?”

Avui et comparteixo cinc idees que poden ajudar-te si sents aquesta comparació constant.

Els reptes ens fan avançar cap al lloc on volem anar, la persona que volem ser, el que volem aconseguir.

Al llarg de la vida els reptes van canviant. Poden ser reptes a nivell d’estudis, laborals, forma física, salut, econòmics,  personals, de relació amb els altres. 

I cada cop que em trobo en una situació de repte, sigui quin sigui el tipus de repte, em va bé seguir aquests 5 passos.

T'explico què és per mi l'alegria i com la incorporo al meu dia a dia, com la busco activament.

-una actitud vital alegre

-buscar l'alegria activament

-les petites alegries de cada dia

-les grans alegries de la vida

-modificar actituds per buscar l'alegria

L’edatisme… quina paraula, oi?

Però darrere d’aquest mot s’hi amaguen moltes creences, actituds i realitats que ens afecten més del que ens imaginem. Queda’t amb mi i descobrim junts què hi ha al darrere. Perquè, de vegades, l’edatisme no només ve dels altres; també apareix en la manera com ens mirem a nosaltres mateixos.

Et dono 5 claus per posar límits sense sentir-te culpable, amb calma i fermesa. No t'esgotis pels altres, no et perdis en voler complaure, sigues tu.

I si deixessis de pensar-ho tot tant?

Vull explicar-te les 5 tècniques que em funcionen per deixar de sobrepensar i passar a l'acció.

Deixar de no atrevir-me i passar a fer. De deixar de dir-me, no podràs a dir-me: "Tira, Gemma i a veure què en surt!"

M'acompanyes?

Si sempre necessites estar o sentir-te ocupada per sentir-te útil, si penses que estar sense fer res és estar perdent el temps, si creus que has de fer per ser, vol dir que t’has allunyat del ritme natural i que per tant t’has allunyat de tu, t’has allunyat de qui ets en realitat. Aquest tu real és el que ets quan no fas res, quan senzillament et deixes ser.

Pensaments que donen voltes?

Cap ple? Ment sorollosa?

Parlem de journaling:

escriure per treure els pensaments del cap,

endreçar prioritats

i escoltar-nos amb sinceritat.

Quan està en paper, ja no ocupa espai dins teu.

Avui m’agradaria que riguéssim juntes.

Perquè hi ha massa coses serioses al nostre voltant i altres que ens prenem de manera massa seriosa.

Deixa’t acompanyar de l’humor per fer-te la vida més amable.

A riure tan com es pugui estimades.

La teva veu interna importa.

La relació més impprtant de la teva vida és la que tens amb tu.

Escolta't.

Pregunta't: com m'estic parlant ara mateix?

Sense jutjar. Aquí comença tot.