Quan Pepo Villena, baterista dels Electric Monolith va venir fa uns mesos al Temple del Gos per portar-nos la seva cinta de casset no ens deixava indiferents escollint bandes del rollo doom com Raptore, Danava Orchid o Lucifers Friend.  Textualment ens deia, "me estoy tirando hacia el lado oscuro, Marc"... i és que a banda de la psicodèlia setantera que com el valor al soldat, "se le presupone",  el bo d'en Pepo ens avisava que acabava d'entrar a formar part d'una banda anomenada Dopemancer, un combo fundat com a power trio el 2022 a mig camí de Black Sabbath i els Electric Wizard, i que aquest estiu passat publicaven el magnífic "Satanic Psychotropic Influences," un títol que en si mateix ja és una declaració d'intencions. Doncs bé, avui el Pepo ens ha portat a l'estudi al Litus, la Natàlia i el Diego per presentar-nos aquest treball que el dia 3 de maig a la Sala Laut veurà la llum. Sembla un fet que l'escena Doom Metal a Barcelona està guanyant adeptes els últims temps i a les ja clàssiques propostes dels Udol, Zarza, Avern o Santacreu cal afegir les recents dels Meltem (que també han trepitjat RSK) i ara aquests Dopemancer. Trances de ritmes foscos i pesats, riffs densos, solos panejats i ocults deliberadament, pedals fuzz i distorsions psicotròpiques amb ecos vocals al més pur estil Ozzy del Cornucòpia. Tot revestit amb estètica i lírica fantasmagòriques, d'aquella Serie B dels '60 en la que la societat burgesa s'obsessionava en què els seus fills poguessin ser captats per sectes satàniques fumadores d'una sweet devil's leef. Buit, bogeria, maria, paranoia, crims de guerra i iniciació, això és Dopemancer... benvinguts a l'infern.  

Després de més de cinc anys des del seu aclamat Visions, els mataronins We Are Impala publicaven aquest febrer el seu tercer treball, Les Efímeres (Jetglow Recordings) i ens l'han vingut a presentar en persona a Ràdio RSK a El Temple del Gos. Proposta estrictament instrumental ple d'atmosferes oníriques que col·loquen aquesta banda en la sonoritat space i progressiva dels Elder, Kanaan, Motorpsycho, els Naxatras o els Samsara Blues Experiment, i en la lliga de bandes locals d'aquesta coloritat com Maragda, Ulls, Händ, Alta Vestal o fins i tot Esperanto o Atavismo. Ens expliquen que el single Contra la Tirania del Domèstic és una declaració d'intencions per lo sonor, llargs desarrollos, anades i vingudes, 2 i 3 temes en un, amb densitats diverses, però també per lo conceptual, perquè treure un disc underground a Barcelona avui en dia és un autèntic part que dura anys. Les Efímeres és un àlbum amb temes elegants i musculosos, en el que les dues guitarres (Albert Martínez i Xevi Strings) i els teclats s'enfilen en amalgames màgiques que les bases rítmiques d'Ander Soto i Mauro Pinto aterrissen al món dels vius.  El dia 14 de març els We Are Impala presenten aquest Les Efímeres a la sala Vol. Aneu-hi.   

Existe un fenómeno que llamamos generación espontánea que puede circunscribirse a diversos ámbitos de la realidad que nos rodea. Sería una forma más o menos apropiada con la que explicaríamos la coincidencia y concatenación de músicos en el mismo espacio y tiempo que se retroalimentan y dan forma a un momento de creación artística musical. Son reconocidos ampliamente los casos del movimiento grunge a principio de los años 90 en Seattle, el glam un par de décadas antes en Los Ángeles sería otro claro ejemplo o el punk, coetáneo del glam, pero surgido, sin embargo, al otro lado del charco en Inglaterra. En el programa de hoy visitamos la ciudad californiana de San Diego y queremos descubrir el resurgimiento de la psicodelia más diversa en lo que llevamos de siglo XXI por parte de una serie de bandazas de primer nivel, extintas algunas de ellas ya, pero que por generación espontánea y retroalimentándose unas a otras han llevado el heavy psych rock al siguiente nivel. Cierto es que no todas pertenecen a la ciudad de San Diego, pero sí que podemos ubicar el génesis de muchas de ellas en la costa del Pacífico, al sur del estado de California. Disfrutaremos del rock space progresivo de Astra, el virtuosismo instrumental de Earthless, la psicodelia más clásica de Radio Moscow o la neo-psicodelia más actual de All Them Witches. En total serán 14 grupos de lo más variopinto con un denominador musical común como guía por un viaje repleto de atmósferas envolventes, jams eternas, desarrollos infinitos, vaivenes oníricos y la mayor amalgama de talento musical proveniente allende los mares. Para finalizar deciros que nos hemos tomado la licencia de plagiar el socorrido eslogan político del 47º primer mandatario de los EEUU en el título del programa. Make America Psych Again.

1. ASTRA _ The Weirding

2. RADIO MOSCOW - 250 Miles

3. EARTHLESS - Uluru Rock

4. DEAD MEADOW - Sleepy Silver Door

5. ALL THEM WITCHES - Workhorse

6. KING BUFFALO - Hours

7. BIRTH _ Descendig Us

8. EL PERRO - Take Me Away

9. SACRI MONTI - FEAR AND FIRE

10. CRYPT TRIP - HARD TIMES

11. THE FLYING EYES - SING PRAISE

12. ELDER - Illusory Motion

13. BUFFALO KILLERS - Let it Ride

14. MAGICK POTION - Pagan

Dedicamos el programa de hoy a la cosecha de los trabajos publicados este pasado 2024 que más nos han gustado, 15 temas de 15 álbumes de 15 bandas de aquí y de allá que en el Temple nos llaman la atención por h o por b. Vaya por delante que una lista de 15 es poca cosa y cabe disculparse por el hecho de que no aparezcan hoy trabajos también de este 2024 como el Children of the Moon de Dorian Sorriaux, el Lady Mecedora, segundo single de los Pata Liebre, Balrog, el single de King Buffalo que precede al que será su nuevo álbum de 2025, el Norte de Händ, o gente que como Dopemancer, Alta Vestal o Meltem que hoy no sonarán o bien porque ya lo han hecho en el Temple recientemente o porque están al caer. Sea como sea, al final pensamos que nos ha quedado una mezclita guapa. 

1. Kanaan&Aevestaden - Habbor or Signe - Langt, Langt Vekk

2. Magick Potion - Never Change - Magick Potion

3. Sacri Monti - Intermediate Death - Retrieval

4. Movimiento - Atormentado

5. Saturna - A way to reset - Reset

6. Santacreu - L'Absència - Cançons d'amor, dol i enyorança.

7. Mothercrow - Doin'it for the thrill - Foraneo

8. Maragda - Tyrants - Tyrants

9. Ulls - Cap de llop, cos de serp - Cripta Nau

10. King Gizzard and the Lizzard Wizard - Le Risque - Flight B741

11. Fuzz Sagrado - Snowchild  - Cold Remains

12. Blues Pills - Birthday - Birthday

13. Greenleaf - Breath, Breath Out - The Head and the Habit

14. Sotomonte - The Nothing - Decadence and Renaissance

15. Moura - Contra os males da aireada - Fume do Santo Loureiro 

Al Pol Ros el vam conèixer el dia que Alexandre Sánchez ens va presentar a la ràdio el seu The Escape, en el que en Pol tocava la bateria, el cas és que ja aquella vegada ens vam quedar amb la mosca darrera l'orella quan descobríem que aquest marrec que no arriba a la trentena és d'aquests músics tot terreny amb dos o fins i tot 3 projectes paral·lels. Això, a banda de ser un artista multidisciplinari que tant t'escriu una cançó, com et pinta un quadre o et munta una performance audiovisual. I sí, teníem pendent que el Pol vingués un dia d'aquests al Temple amb els Sloths (al tiempo), una excel·lent banda de la nostra corda en la línia de la ja coneguda escena psych barcelonina, però la sorpresa ha estat nostra quan se'ns ha presentat l'oportunitat de què vingui primer acompanyat del soci Gerard Cucó per presentar-nos el primer treball de la seva "altra banda", els Alta Vestal. Un duet, si senyor, un duet amb un A Birch Tree Crossed by An Electric Pole que enganxa i descol·loca per igual a l'oient en la primera escolta. Que què és Alta Vestal?, doncs de ciència certa no som capaços de desxifrar-ho, perquè es tracta d'una proposta que encara no sabem si juga a la lliga del rock progressiu, del jazz o de l'electrònica trip hop... o de totes tres. El que si sabem és que al darrere hi ha dos músics excel·lents que mimen fins al mínim detall el que fan. Amb unes atmosferes oníriques que van des dels Pink floyd de Syd Barrett o els Beatles més psicodèlics, al Mezzanine de Massive Attack, passant per sonoritats que naveguen des del jazz i el soul brasilers fins als Balcans. Ras i curt, una meravella d'àlbum... que no és música fàcil?, que requereix escoltes i assaborir-se a poc a poc?, és cert, però al Temple ens congratula que avui en dia i tal com està el pati hi hagi músics capaços d'anar tant per lliure i de posar-li tanta passió al que fan i amb tant de talent.  

Aquest dissabte 11 de gener a la sala Razz 3 els barcelonins MELTEM presenten el seu primer llarga duració, MARE NOSTRUM i al Temple del Gos estem honrats de què hagin volgut passar primer per la nostra cova. Defugint l'etiqueta de l'orientalisme perquè per a ells els sons mediterranis no són exòtics sinó intrínsecs, és una evidència que el power trio (al principi duo) fundat per Dani Pozuelo (amb una Demo prèvia el 2022) navega amb un vaixell de plom per les aigües de Tartessos fins a Constantinoble. Que el seu treball s'anomenés Mare Nostrum era una qüestió de sumar 2+2... i si a sobre li afegeixes l'entrada a la formació fa dos anys del mític Pep Carabante, tant a la veu com a la bateria i percussions vàries, el que et trobes és precisament això, una banda metall, o stonner dooom o no sé què però plena d'atmòsferes trianeres al més pur estil Atavismo o de la psicodèlia Anatòlica. "Tretze" evoca la invasió otomana de Menorca el segle XVI amb una èpica sonora que firmarien els mateixos Udol o Santacreu, "Cúrcuna" no és un jenjibre, no, és una sonoritat per si mateixa, un ritme, un patró de l'orient mitjà i un tema instrumental ple de percussions hipnòtiques, un trance sufí a base de repeticions girovagues fins al revolt final en una clatellada que et deixa pentinat. "Mandrágora" és una swift de més de 14 minuts amb la lògica de diversos temes en un, musculosa, delicada i elegant a parts iguals. Mare Nostrum es tanca amb "Oasi" que no enganya i que resulta una remans de pau després d'un llarg viatge per l'Egeu fugint de ciclops o monstres de tres caps a l'estret d'Escil·la i Caribdis. MELTEM en resum és una banda honesta en aquesta emergent escena barcelonina del rock diguem-ne gruixut, que com ens agrada dir al Temple, treballen les seves cançons i les seves sonoritats amb el carinyo d'un artesà. Les cançons de Mare Nostrum són peces d'orfebreria pesada que el dissabte vinent, a Razz, no us podeu perdre de cap de les maneres.

Per tancar l'any al Temple del Gos hem rebut la visita a Ràdio RSK del gran Sergi Estella, one man band rubinenc i promesa emergent del pàdel vallesà. El bo d'en Sergi ens ha posat al dia de tot el seu món creatiu que el converteix en una persona polifacètica com poques i en un músic, lletrista i quasi lutier extraordinaris. Assegut al seu tamburet amb el bombo i la caixa a un peu, el charles a l'altra i guitarres inversemblants a les mans de la seva pròpia creació el Sergi construeix, igual que amb els seus instruments, com un autèntic artesà, cançons d'un imaginari blues, folk i americana com si enlloc de néixer a la Mútua de Terrassa s'hagués passat la vida com un redneck caçant llúdrigues en un bayou de Lousiana. Dos treballs per ara, el primer en català el 2017, Ho Superes i et Fots, i el darrer en anglès, Blood Like Wine (2021), col·loquen el Sergi Estella en un nivell que al Temple del Gos no entenem per què no va més enllà de l'underground en aquest puto país... El tercer treball ja ens avisa l'Estella que no trigarà a veure la llum (creuem els dits). Que sí, que molt "com ho veus" i molt sentit de l'humor en unes lletres que parlen de lo més profund des de lo més senzill i quotidià, però que les risses no us enganyin, perquè si aneu a un dels més de 50 bolos a l'any que fa al Sergi Estella apreciareu temons, però temons temons d'un artista que porta el do it your self a la màxima expressió.

--

Que el Marçal Itarte (baixista de Maragda i Golíat, i baterista de Bóveda del Sol) és una mena de músic del renaixement tripolar ja ho sabíem, però és clar, que a més es dediqui a editar i planxar discos de bandes amigues i del rotllo el col·loca en el nivell de "tio, però tu quan dorms"?. I d'això va el programa d'avui, de Nafra Records, del Marçal i del seu soci Dani Luna que han vingut avui a la ràdio i que des del 2020 i des de l'atalaia de Cal Gravat (masia, hub artístic, estudi, sala d'assajos i punt de trobada recurrent de fauna diversa) han fet vinils de ben bé una dotzena de bandes que van des del Doom metal a la psicodèlia, fent del Vallès Oriental un d'aquells llocs que descentralitzen el mite de que tot passa per la Barcelona capital. Nafra Records ha editat bandes top que ja han  passat pel Temple del Gos com Udol, Santacreu o els propis Maragda a banda d'altres propostes que si no les coneixeu valen molt i molt la pena com els Gyoza, Buridan, Bóveda del Sol o el recent estrenat Mare Nostrum, el darrer treball del llegendari Pep Caravante amb els seus Meltem. La feina de Nafra té un mèrit impressionant perquè des d'un afany no de lucre i amb l'amor d'un artesà per la música, el Marçal i el Dani permeten que vegin la llum treballs extraordinaris que ves a saber quan de temps es podrien haver quedat en un trist calaix. 

1. Gyoza - In My Room

2. Maragda - The Hermit

3. Udol  - Ombres

4. Vereda - La Derrota

5. Golíat - Llostre

6. Santacreu - La Sequera

7. Bóveda del Sol - Heliosphere

8. Buridan - Sus Señorías

9. Vidres a la Sang - Capricis de l'Atzar

10. Meltem - Oasi

11. Ulls - Cap de llop, cos de serp

12. Maragda - The Reckless      

Alexandre Sánchez no sólo fue una visita más en este programa dedicado a la figura de George Clinton. Vino a darnos una lección magistral sobre este personaje y su universo creativo. Empezando por The Parliaments y siguiendo con Funkadelic y Parliament, seremos testigos de un sonido completamente nuevo y pionero para movimientos musicales contemporáneos que nadie asociaria al rock, el hip hop concretamente. Recogiendo sus gustos para con Jimi Hendrix o Cream, George Clinton los vistió de un sonido negro con préstamos del soul y el funky, con un resultado experimental, eléctrico, elegante, sensual, festivo y bailable.

Más allá del hit Maggot Brain, que por supuesto no podía faltar en el listado preparado por Alexandre, podréis deleitaros también con Cosmic Slop, Be my beach, Mothership Connection, Flashlaight, entre otros. Una escala cronológica que va de 1967 hasta 1978.

Un programa repleto de valiosa información ofrecida con erudición por Alexandre, demostrando que sus habilidades van más allá de las seis cuerdas. Los miembros del Temple del Gos celebramos también su gusto y conocimiento para nuestro deporte rey, la basquetdelia. Y es que George Clinton es una banda sonora ideal para visualizar una compilación de las mejores jugadas de EmJei o tratar charletas informales alrededor de, por ejemplo, Atomic Dog ¿Os suena este título y a su vez nombre de jugador? Pues George Clinton tiene mucho que ver...

Después de reverenciar a bandas como Colour Haze, Naxatras, Astra, Elder, Kanaan, All them Witches, Earthless o King Buffalo, para El Temple del Gos es un gustazo que en Barcelona aparezcan unos tíos que sigan hoy esta cuerda, y con un nivel que poco tiene que envidiar a los arriba mentados. Estos tíos son los Händ, que se han acercado en persona a la batcueva de RSK Radio para presentarnos su reciente trabajo, Norte, un EP de tres temas que viene a ser la puesta en escena de la nueva formación de esta banda. Los Händ, principalmente con su baterista Juanma Lorenzo y su guitarrista Clement Dalmagne llevan desde antes de la pandemia pelándose el culo y echándole horas, y eso les llevó a autoproducirse en 2022 un primer trabajo, Mission 1. Hoy, sin embargo, con la entrada del bajista Kaan Türkdamar y de Caio Pastore a la segunda guitarra, los Händ, con este Norte dan un salto de calidad. Nos comentan que en lo personal y lo "profesional" se sienten más compactos, y lo cierto es que eso también se nota en esta propuesta totalmente instrumental de este Norte, con un sonido tan pesado como elegante, tan lleno de texturas, atmósferas y amalgamas que, reiteramos, si no los pone a la altura, los acerca mucho a esos Elder, King Buffalo y compañía. Por ahora nos quedamos con las ganas de poder verlos en directo (con algo de suerte este 2025) y en todo caso para nosotros ha sido un placer y un lujo compartir un rato para degustar con ellos este magnífico trabajo.