A "Vols vespertins", Helen Macdonald descriu escenes del món natural plena d'admiració per la seva bellesa i de melancolia per la seva destrucció. Hi ha molt d'amor aquí per a les criatures no humanes, en plena sisena gran extinció d'espècies animals. Amor i pèrdua en un llibre que l'Adolf Beltran troba tan meravellós com dolorós. L'ha publicat Anagrama, amb traducció de Ricard Vela.