Aprofitant que s’acaba l’any — després de cinquanta-tres episodis i més de set mil descàrregues a l'esquena — obrim una meta-reflexió per parlar del bo, el dolent, i el pervenir de Foc a Terra.

Notes de l’episodi:

• Per aquells permanentment descontents amb el món, aquí us deixem un petit bany de realitat i una mica de perspectiva històrica perquè pugueu regalar una mica d’optimisme documental aquest Nadal.

• Hi ha força controvèrsia al voltant de com s’haurien de computar el nombre de descàrregues i seguidors d’un pòdcast. Malgrat això, hi ha una institució, el IAB, que certifica i acredita els proveïdors i ens assegura que aquests estan seguint els estàndards apropiats.

• Ja per acabar, per primera vegada, per ser Nadal, i l'últim de l'any, us demanarem que ens seguiu i estimeu a Apple Podcasts, Spotify, o allà on sigui que escolteu els vostres pods ❤️ i també, ja de pas, us desitgem un feliç 2023.

Les males pràctiques de la comunicació asíncrona han desembocat en un infern d’atenció permanent i ens han forçat a utilitzar eines meravelloses com Slack, WhatsApp, Loom, o Notion, de manera completament incorrecta i perniciosa.

Notes de l’episodi:

• A finals del segle XIV, Alexander Graham Bell fou el primer a establir una comunicació clara de veu bidireccional entre ell i un tal Watson. Les seves paraules foren: "Mr. Watson, come here, I want to see you."

• Per tots aquells enamorats de les notes de veu, us recordem que també és possible dictar els vostres pensaments desordenats al dispositiu. De manera màgica, aquest, mutarà les vostres paraules endimoniades en una cadena de text intel·ligible — estalviant així una mica de dolor a la humanitat.

• Per fomentar l’escarni de la raça quan arribin els marcians — donant-los així encara més raons per exterminar d’una vegada la nostra existència — al carrer Muntaner hem instal·lat una senyalització especial per tots aquells incapaços de caminar pel carrer amb el cap alçat.

Agafem el testimoni de l'episodi anterior per arrissar el rínxol del cigne negre. Avui parlem d’elefants, rinoceronts i meduses de colors que descriuen i ens ajuden a entendre el context polític, econòmic i social en el qual vivim.

Notes de l’episodi:

• 🦢 El concepte de cigne negre neix en el si d’un llibre amb qui comparteix nom, de l’autor libanès Nassim Taleb — qui saltà a la fama per preveure algunes de les recents crisis mundials.

• 🐘 Elefant negre: de l'expressió anglesa "the elefant in the room", és una situació incòmoda de què tots en som conscients, però de la qual ningú en parla. Un bon exemple en seria la crisi climàtica.

• 🦏 Rinoceront gris: a diferència l'elefant, és un esdeveniment del qual sí que se'n parla molt, tothom el veu perquè es dirigeix a nosaltres a gran velocitat. Malgrat que, igual que l'elefant, tampoc ningú fa res per prevenir-lo.

• 🐙 Medusa negra: a diferència dels anteriors, les meduses no actuen soles. Són esdeveniments aparentment independents, de petit o mitjà impacte, que en el seu conjunt poden desembocar en conseqüències tràgiques. En altres paraules, les meduses venen a ser una metàfora per explicar la fràgil interconnexió de la societat actual. I no, encara no tenim un emoji per la medusa.

• 📰 La Secció Filològica de l’IEC ha presentat 21 noves paraules i 640 modificacions del Diccionari de la llengua catalana. Acotxador, cisgènere, feminicidi, metabolitzar, negacionisme i, menció especial, resilient, són alguns dels conceptes que ara recull el diccionari en línia.

Diuen que vivim un dels moments més "atapeïts" de la història contemporània: guerres, desastres naturals, col·lapses financers i... FTX. Una estafa colossal amb implicacions en l'àmbit econòmic, polític i social.

Notes de l'episodi:

• Per il·lustrar la magnitud de la tragèdia, cal entendre que l'escàndol de FTX — una companyia valorada en 32 bilions — desembocà en una estafa de 50 bilions i va evaporar més de 150 bilions dels mercats financers, en només tres dies.

• Com no podia ser d'una altra manera, tanquem fent una mica de safareig al voltant de les últimes ventures de l'Elon. Malgrat tot, de manera inesperada, ho acabem enllaçant en com el màrqueting modern se sustenta en el receptari d'un dictador.

Avui parlem d’un gran desconegut a l’escena tecnològica: el podcàsting 2.0. L’estàndard de podcàsting desenvolupat per una comunitat d’entusiastes lluitant contra el domini dels Apple, Spotify, Google, i altres gegants de la indústria.

Notes de l’episodi:

• Ja vam parlar de pòdcasts fa un temps, en concret, a la setena entrega de Foc a Terra: Primer de podcàsting. Un episodi un xic egoista, enfocat a la nostra pròpia experiència com a "radiofonistes amateurs".

• Si us descarregueu una aplicació compatible — si voleu — ja podeu fer micro donacions 💸 amb Bitcoin (o boostagrams) al pòdcast.

• Quan ens referim al podfather, parlem d’Adam Curry. El polifacètic emprenedor, radiofonista, i un dels principals promotors de la iniciativa de podcàsting 2.0.

• La sèrie de Netflix que narra la història de Spotify que cap dels dos ha vist, però que igualment et recomanem, es diu The Playlist.

Avui si, com ja anàvem anunciant des de feia uns quants episodis, parlem de les tendències tecnològiques de l'ecosistema oriental que no han arribat a Europa ni els Estats Units.

Notes de l'episodi:

• Ens encanten els mots que no tenen traducció literal a altres llengües, com per exemple, Tsundoku, Schadenfreude, o l'absència de preparació que dona nom a aquest episodi. Pel teu plaer, si tu també n'ets un aficionat, les trobaràs totes llistades a Eunoia.

• El manual de bones pràctiques per recrear el món des de zero — entre elles la de saltar-se alguns passos innecessaris com la construcció centrals tèrmiques o els ordinadors de sobretaula — es diu The Knowledge.

• Finalment, com no podia ser d'una altra manera, parlem una mica de Twitter i els seus recents acomiadaments.

El que havia de ser una anàlisi de tendències Xineses que no han arribat a occident acaba en una editorial sobre la situació actual de Twitter, i si Elon Musk — o la mateixa llibertat d’expressió — acabaran amb l’àgora pública del segle XXI.

Notes de l’episodi:

• Si tot això de Twitter i Elon Musk "et sona a xinès"… en primer lloc, enhorabona. Has sabut esquivar un dels esdeveniments socials més patètics de la història moderna. Si després d’això encara et piqués la curiositat, aquí hi trobaràs un resum.

• No era el 24:31, sinó el 25:29 el passatge bíblic de Mateu que professa que "al que té, tot li serà entregat, i en tindrà encara més; i al que no en té, encara el poc que té li serà privat".

• La conversa on dues persones — amb fortunes personals mesurades en bilions — discuteixen per estalviar 12 dòlars.

• Va, seguiu-nos a Twitter.

Com que la setmana passada no en vam tenir prou, tornem aquesta setmana amb la segona part de la conversa sobre la generació d'imatges amb intel·ligència artificial.

Notes de l’episodi:

• En concret, aquesta setmana aprofundim en com educar les properes generacions sobre la veracitat del contingut generat per aquests productes — com els expliquem què és real i què no.

• Parlem també de les feines que quedaran obsoletes i exemplifiquem aquest punt amb l’automatització del conreu de pomes al Mooma de Girona — visita que sens dubte us recomanem.

• Però deixem una porta oberta a l’esperança emmirallats en l’home renaixentista — el que avui dia seria el "solo founder". I ho fem de la mà de les noves oportunitats que ja estant apareixen a la intersecció entre la creativitat humana i la força bruta computacional que la IA pot posar sobre la taula

El que havia de ser una conversa sobre la generació d'imatges amb intel·ligència artificial, acaba en un (llarg) debat sobre l'especialització humana, l'efímera societat en què vivim, i les feines del demà.

Notes de l'episodi:

• Si resulta que precisament avui vens de l'hort i no has sentit res sobre aquest tema, pots començar per aquí — ben segur esdevindrà el teu nou passatemps de la setmana.

• Quan parlem de la volatilitat i aquesta societat líquida ens referim a com Internet crea cicles de valor i tendències de les quals avui tothom en parla, però demà ningú recorda.

• No sabem si la generació d'imatges amb intel·ligència artificial ens deixarà sense feina, però en tal cas, sempre podem optar per reciclar-nos com a dissenyadors de miniatures per vídeos de xarxes socials.

Sembla que "banca" i "digital" són dues idees que no van plegats. Els serveis financers de tota la vida s’intenten modernitzar a marxes forçades per competir amb les noves iniciatives bancàries nascudes a l’era digital.

Notes de l’episodi:

• En la seva croada per no ser usuari de cap empresa de l’IBEX, l’Àlex és un client (poc satisfet) de la Caixa d’Enginyers — un servei que no recomana als usuaris de Brave.

• Aquest és el comentari polèmic i políticament poc correcte a LinkedIn que mencionem.

• Si com el Marc ets un català cartesià que hagués pogut néixer a Munic, el teu banc podria ser el Deutsche Bank — que malgrat tenir una operativa complexa, els seus termes són clars.