Ha tornat i encara tenia la cadira calenta. En David és el primer convidat que repeteix a Foc a Terra. Un episodi al qual Claude li escrivia la data de caducitat mentre parlàvem de Fable i d'altres distincions que només fan perdre la son a l'equip de producte d'Anthropic. Si superes la part ja obsoleta, sentiràs en David parlar de què cal per aixecar un núvol català i dels projectes nous que porta entre mans.

Per cert, els nostres amics a Mapit estan contractant 🛵

Teníem tants temes pendents que no ens ha donat ni per parlar de la T-Mobilitat. Sens falta serà a la seva pròxima visita, que n'hi haurà. Perquè n'IA per llogar-hi cadires: històries, batalletes i sàvies paraules, les que dona una bona conversa amb en David.

Estàvem buscant els catedràtics de la IA agèntica que, suposadament, gestionen dotzenes d’agents treballant dia i nit, de manera simultània, per fer créixer negocis bilionaris sense treballadors, que no requereixen més inversió que un Mac mini connectat a una casa de Bali.

D'aquests no n’hem trobat cap. Però almenys t’expliquem com nosaltres utilitzem Claude per a les nostres tasques rutinàries i fer-nos més productius.

Parròquia, donem la benvinguda al cofundador de Holaluz, l'Oriol Vila. Qui va plantar cara a l’Ibex i va crear una de les marques que més ressonen dins del panorama emprenedor català.

Parlarem de com sobreviure de 0 a 1, i com escalar d'1 a 100. De la utilitat dels anys sabàtics, i sobretot, de la seva nova aventura: Blablanote. (Molt més que) un CRM personal i què significa tornar a emprendre a l’època de la IA.

Poques sorpreses aquest any a la WWDC. Millores menors i pedaços de seguretat. Un ampli ventall de controls parentals per garantir que l’iPhone continuï sent l’opció per defecte de les noves generacions. I després de dos anys, torna Apple Intelligence, ara redenominada Siri AI. I no, encara no sabem si aquesta vegada funcionarà.

Avui ens visita una dona que va fer l'impossible: convertir un esport gairebé invisible als mitjans en un fenomen de masses, fins al punt que vam arribar a conèixer més nedadores de sincro que celebritats del país.

Anna Tarrés, olímpica ella mateixa a Los Angeles 84, va agafar la natació sincronitzada espanyola quan era l'aneguet lleig dels esports aquàtics i la va convertir en una potència mundial: 52 medalles internacionals, quatre d'olímpiques entre Pequín 2008 i Londres 2012.

Aquest és l’episodi en el qual quasi parlem del Luce. Al final no. La setmana passada ja havíem decidit parlar de la polèmica del mig litre d’aigua per cerca a ChatGPT. Que potser podríem posar una mica de luce a tot plegat. Anem a estudiar en profunditat si val la pena petar la franja de ponent de centres de dades que ens xuclin la poca aigua que ens queda.

Avui ens visita Arnau Tordera, un home que no fa cançons: aixeca catedrals sonores. Nascut a Tona, filòsof per la UAB, i formació i experiència musical inabastable, ha aconseguit que reconeguts enemics de la fe cristiana com un servidor cantin a ple pulmó la seva versió metall del Virolai.

Cantant, guitarrista, compositor, actor i líder d’Obeses, l’Arnau ha aconseguit una fita gairebé impossible: fer que el rock català torni a molar.

Aprofitem la sanció de la CNMV a José Elías i Gerard Piqué per parlar de la impunitat amb què viuen alguns. Pel camí, ens trobem amb Polymarket com a màquina de monetitzar els rumors dels passadissos, la moralitat cobrar en B, paradetes financeres i la presó com a "accelerador" de carrera professional.

Vint anys al Santander, Bankia post-rescat, Audax amb José Elías, vicepresident econòmic d'un Barça en bancarrota tècnica i ara EiDF i Mivi. Avui entra a l'estudi el frare del cash-flow, el notari del forat tapat: Eduard Romeu, l'home que mira un compte de resultats i no surt corrent.