La setmana passada Barcelona va acollir l'última edició del Mobile World Congress. En aquest episodi en valorem la nostra participació i ens preguntem si realment val o no la pena atendre a aquest tipus d'esdeveniments.

Notes de l'episodi:

• L’Àlex creu que, cada cop més, el format de Foc a Terra recorda a Nadie Sabe Nada — el programa d’humor liderat per Andreu Buenafuente i Berto Romero.

• Curiosament, aquest parell eren a la sala BARTS per veure a Louis CK. Un còmic americà que venia per primera vegada a Barcelona.

• Soumyadip Rakshit és el fundador de Mistery Vibe — l’empresa de joguines sexuals amb la qual el Marc compartia espai al 4YFN de 2018.

Excepcionalment, prenem el relleu de l'episodi anterior per introduir una nova figura dins l'argot corporatiu: la mula de càrrega. Desmerescut en la gran empresa, aquest és un petit homenatge als generalistes del món, sense els quals moltes startups no haurien alçat mai el vol.

Notes de l'episodi:

• Emetem una petita esmena al nostre analfabetisme evolutiu. Són els membres de diferent espècie, però mateix gènere, els qui no s'atrauen sexualment i produeixen descendència infèrtil. Aquest és el cas de la mula, un encreuament entre el cavall (femella) i l'ase (mascle).

• Tenim més aportacions científiques. El Marc sembla molt preocupat perquè la gent utilitza de manera indiferent i incorrecte els termes catalitzador i activador.

• Aquest és el vídeo de Steve Jobs on explica que tot el que ens rodeja ha estat creat per gent que no era necessàriament més intel·ligent que tu. Per tant, tu també pots crear les "teves" coses que altres persones puguin utilitzar.

N'has sentit a parlar, però possiblement encara no li poses nom i cognoms. Avui et portem el principi de Peter i, en acabar l'episodi, de segur et preguntaràs com pot ser que, malgrat tot, qualsevol gran organització pugui continuar funcionant.

Notes de l'episodi:

• Els cinc primers minuts de l'episodi poc tenen a veure amb en Peter. Durant aquesta improvisada introducció, us "entretenim" amb una valoració desinformada d'un parell de productes que solem utilitzar: Zencastr, una eina de postproducció de podcasts; i l'aplicació mòbil de la Wikipedia.

• El principi de Peter ens explica per què en una organització tot empleat tendeix a ser ascendit fins al nivell de la seva incompetència.

• D'altra banda, l'anterior principi va de la mà d'un altre corol·lari empresarial: el principi de Dilbert — del qui en Marc ens en recomana un llibre del seu autor — que postula la intencionalitat de promocionar empleats incompetents per evitar que aquests produeixin danys a la companyia.

• Durant l'episodi inventem etiquetes per als diferents perfils dins les corporacions — del botiguer al "bé-queda" — i ens quedem al "Peter de les startups" qui, ja avancem, donarà títol al proper episodi.

La polèmica està servida: videojocs, temps perdut o invertit? Fem un repàs històric a la nostra trajectòria com a videojugadors per entendre si tantes hores davant la pantalla han servit per alguna cosa o si hem estat perdent el temps.

Notes de l’episodi:

• La primera videoconsola que hi havia a casa del Marc fou l’Atari. Malgrat això, la seva primera memòria és d’una NES i el joc Duck Hunt — que per cert, utilitzava una tecnologia molt curiosa per l’època.

• Per la seva banda, la primera experiència de l’Àlex fou amb la Game Boy de Nintendo i el joc del Tetris — del qual diu mai en va veure els coets.

• Recordem molts títols durant l’episodi i no els podem mencionar tots. Però entre els que més hores ens han absorbit en destaquem: la saga del PC Fútbol — que encara podies comprar al quiosc; les entregues de l’Age of Empires — que fou el primer que vàrem experimentar en xarxa; o el Gran Turismo — pels entusiastes de l’automobilisme.

• Entre les diferents formes que els jocs han contribuït al nostre desenvolupament personal, n’assenyalem l’aprenentatge d’idiomes, història, i capitals, la gestió de projectes o els cicles curts de millora contínua.

El que havia de ser una breu anàlisi de les diferents estratègies de productivitat per gestionar tasques i correus, s'acaba convertint en una acalorada crítica a l'economia de l'atenció.

Notes de l’episodi:

• Per eliminar WhatsApp del telèfon mòbil i utilitzar-ho exclusivament des d’un ordinador és important notar la diferència entre la nova funcionalitat "multi-device" i el ja conegut client web.

• L’Àlex paga trenta euros mensuals per gaudir de totes les "vitamines" que ofereix Superhuman — el seu client de correu preferit. El fundador de l’aplicació és un vell conegut: Rahul Vohra. Qui vengué Rapportive a LinkedIn per quinze milions d’euros ara fa quasi deu anys.

• La configuració del telèfon del Marc és curiosa i simple: res notifica, només s’accepten aplicacions d’utilitats — com autentificació de doble factor o eines bancàries — i finalment, la pantalla en blanc i negre.

Dues setmanes després del llançament de Foc a Terra, en aquest meta-episodi fem una mica d’introspecció i et compartim les nostres millors pràctiques i les accions concretes que vàrem planificar per l’ocasió.

Notes de l’episodi:

Avui no tenim gaires enllaços per compartir. Aquest ha estat un episodi un xic egoista, enfocat a la nostra pròpia experiència. Malgrat això, aprofitem i et deixem amb alguns dels recursos que vàrem utilitzar pel llançament del podcast.

• Publicacions a LinkedIn: aquesta és la de l’Àlex, i aquesta la del Marc.

• Articles: aquest és un petit escrit que el Marc va redactar per explicar la raó de ser darrere Foc a Terra.

• Publicacions recurrents: aquest és un exemple de publicació per episodi a LinkedIn.

Concebem el progrés com quelcom inevitable. Adoptem les noves tecnologies amb ingenuïtat i sense preguntar gaire. Dos tecnòlegs un pèl escèptics es pregunten si tot plegat és sempre sinònim inequívoc de benestar, o si, en canvi, la tecnologia ens està fent a tots una mica més ximples.

Notes de l’episodi:

• Devs és la sèrie que mencionem — i també recomanem — durant l'episodi. En ella es posa de manifest una paradoxa: hem fet ben poc com a espècies en els primers dos-cents mil anys d'existència, en canvi, hem viscut una sobtada acceleració en l'època moderna.

• Ted Kaczynski, més conegut popularment com el Unabomber, tenia la convicció que el desenvolupament tecnològic era en si mateix un motor de destrucció del medi ambient i la humanitat en general. Pels interessats en la seva història, aquest serial de Netflix n'és un bon relat.

• Aquest és el primer episodi que publiquem des que vàrem anunciar el podcast al món. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els que ens vàreu donar suport i caliu durant el llançament — precisament, la temàtica que explorarem el proper episodi.

Tothom en parla, però sembla que ningú es posa d'acord que és això del Metavers. En aquest episodi intentem donar-te la nostra controvertida opinió sobre les seves potencials aplicacions i si realment aquesta tecnologia acabarà filtrant a totes les capes de la societat.

Notes de l'episodi:

• Molts són els que apunten a Second Life com l’inevitable precursor del Metavers. Malgrat això l’Àlex creu que la seva primera interacció amb ell fou molt abans, jugant a Ultima Online.

• El Marc per la seva banda es posa la gorra històrica i ens intenta vendre la idea del "meta-metavers". Argumenta que la mateixa història és una consecució d’intents per recrear aquest món paral·lel.

• Sigui com sigui, el que sabem del cert és que el nom Metavers és una referència extreta directament de Snow Crash, una novel·la de ciència-ficció de Neal Stephenson.

• Quan parlem d’una tecnologia que ha creuat l’abisme i ha estat globalment adoptada per la societat, al·ludim a un concepte que popularitzà aquest llibre.

La setmana passada mencionàvem el concepte de superpoder inútil, quelcom que executes meravellosament bé, fas cada dia, i no serveix absolutament per res. N'expliquem alguns dels nostres i les millors històries que hem escoltat en formular aquesta pregunta.

Notes de l'episodi:

• eunoia.world és la pàgina que recull paraules que no tenen traducció en altres llengües. Allí hi podràs trobar expressions com kaizen, el concepte de millora contínua que introduíem a l'episodi anterior.

• Un dels superpoders inútils de l'Àlex és el de recordar les lletres de les cançons que no li agraden. El del Marc és la capacitat de deduir la data de matriculació d'un vehicle donada la seva matrícula.

• Jimmy Carr és el còmic que descobriràs a Netflix i que pots interrompre en qualsevol moment del seu espectacle.

Estrenem any nou i, amb ell, una bateria de falsos propòsits i promeses que no complirem durant les cinquanta-dues setmanes vinents. Així doncs, ens sumem a la festa i aprofitem aquest context per a parlar de la millora contínua i el moviment de la mesura d’un mateix.

Notes de l’episodi:

• La setmana passada introduíem el concepte de Kaizen. Una bona pràctica que utilitzem en aquesta ocasió per presentar-te un parell d’idees molt relacionades:
  • La utilitat marginal decreixent: el motiu pel qual el dotzè bombó mai és tan bo com el primer. Quelcom que hem de tenir molt present per saber quan ha arribat el moment de dir “prou”.
  • El caràcter direccional de la felicitat: el fet que “a on anem” és més important que “a on som”. És a dir, que el nostre estat d’ànim és més dependent dels increments que no pas de les xifres absolutes.
• El rellotge que acompanyà el Marc en el món del córrer és aquest Garmin que data del 2009 i que avui dia sembla tret d’una pel·lícula de ciència-ficció de baix cost.
• L’Àlex és un home més de software i AudioScrobbler — posteriorment adquirida per last.fm — fou l’aplicació amb la qual comptabilitzava i recollia la música que escoltava. Ens agrada pensar que fou el rebesavi del recull anual de Spotify.
• Mencionem dotzenes de productes i ginys. Tants, que si enllacem a cadascun d’ells això semblarà un basar xinès més que una nota d’episodi. Així que si tens interès per algun en particular, et convidem a que ens contactis directament i t’explicarem de molt bon grat.
  • Ara ens contradiem i et portem Everyday, una aplicació feta a casa per un bon amic de l’Àlex. L’excepció que, per una bona causa, trenca amb la norma.
• Pels amants de la lectura i els reptes d’any nou, l’Àlex manté el sa costum de llegir tants llibres com anys té.
• Ja per acabar, demanem disculpes per l’àudio del Marc, que no és de la qualitat a la qual Foc a Terra ens té acostumats. Fou un problema puntual, pel qual ens demana disculpes, ens promet que no tornarà a passar i, aquesta vegada, el perdonem.